Tornant a casa

Ni els diamants són per sempre

…o com a mínim, dura més que la majoria de les coses. La famosa frase acunyada a meitat del segle passat per l’agència de publicitat  N. W. Ayer ha arribat fins a nosaltres com si també fora per sempre, però no és més que la resta: finalment ens oblidarem d’ella i no serà més que text als llibres d’història i màrqueting.

Hui és 14 de febrer, dia dels enamorats a mig món occidental (al nostre país, gràcies a Déu, és el 9 d’octubre amb Sant Donís); això vol dir que gran part dels habitants d’este planeta nostre declararan (i alguns fins i tot declamaran) que el seu amor serà per sempre. Mentida i de la grossa, ja que no hi ha res per sempre. Suposant que siguen els agraciats amb un amor de llarga durada, abans o després acabaran amb el seus ossos en el cementeri, o les seues cendres al bell mig del Mare Nostrum.

Igualment que tota la resta, hi ha altra cosa que segur que no perdurarà més que els diamants: la crisi. Però per desgràcia existeix una conseqüència d’esta que sí sobreviurà: les retallades socials. Aquestes van ser guanyades en un temps i una situació molt especials, tot el terreny perdut ara serà molt difícil de re-conquerir.

Continuar llegint…

Camps a la entrada del jutjat

Finalment el jurat popular declarava ahir al Molt Honorable President Camps com a no culpable del delicte de suborn (la causa dels trages pels mitjans de comunicació) del que se li acusava. No vaig a entrar en si el jurat es va equivocar o no com altres diuen, ja que al cap i a la fi van fer la seua faena de forma molt correcta. Tampoc vaig a entrar en si és just un sistema judicial on se’ls dona a ciutadans més qualitat per vore la veritat que a un jutge amb els seus estudis de la llei i els seus anys d’experiència.

El resum de tot és que Francisco Camps és innocent de rebre regals pel seu càrrec, tal com ell sempre ha afirmat. Però per desgràcia rebre un parell de desenes de milers d’euros en roba no és el pitjor que ha fet (o que no ha fet) el President en el seu càrrec. Ens ha deixat una Generalitat arruïnada, endeutada fins a nivells catastròfics, on ja no es pot pagar ni als proveïdors.

Continuar llegint…

Gallardón i La Cantaora

Hui ha parlat el nou i flamant ministre de Justícia, Alberto Ruíz Gallardón, en la seua primera compareixença en el càrrec. I es nota que, encara que és nou amb això dels ministeris, no ho és en el tema de les reformes: ha portat el braç ben carregat de canvis per al Poder Judicial.

Adornat amb un nou mètode de tria del vocals del CGPJ, i amb un clar giny a la dreta més rància i a la jerarquia eclesiàstica amb la reforma de la llei de l’avortament, hi ha dos propostes que m’han cridat l’atenció bàsicament perquè atempten contra dos dels pilars principals de la justícia actual a Espanya.

Continuar llegint…

Cartell electoral BEA 2011

Per segon any consecutiu, el Bloc d’Estidiants Agermanats torna a guanyar les eleccions a claustre de la universitat de València, pujant la seua representació de 17 a 20 claustrals.

El Claustre és l’entitat que decideix la deriva de les universitats públiques. En el cas de la Universitat de València és triat de forma democràtica entre alumnes, professors-investigadors i personal d’administració-servicis (cadascú amb els seus representants). El BEA és un de tants sindicats creats per unificar esforços entre estudiants que tenen una mateixa idea de universitat; cal tindre en compte que no totes les universitats tenen un mètode tan democràtic en la tria de representants.

Amb els resultats oficials a la mà, podem confirmar que el BEA ha guanyat les eleccions claustrals de 2011, amb 20 representants (a 2010 van ser 17), i es manté com la força més votada lluny del segon (Campus Jove amb 15 claustrals).

Continuar llegint…

El diputat al Congrés Baldoví i la diputada a les Corts Oltra celebren els resultats

Seguint la tradició que vaig començar a les eleccions al Parlament Europeu de 2009, i després a les Corts Valencianes i ajuntaments de 2011, vaig a organitzar les dades electorals de Compromís de les eleccions al Congrés dels Diputats del 20 de novembre de 2011, comparades amb els resultats de la mateixa formació (o com a mínim dels mateixos socis, encara que la marca era altra) a la mateixa votació l’any 2008. Com les altres ocasions, les dades seran per país, províncies (sic) i els municipis més populosos.

País Valencià i províncies:

• País Valencià: 125.150 vots i 1 diputat (29.760 vots al 2008, diferència de 95.390 vots, pujada del 320,53%)
• Província de Castelló: 11.857 vots (0 diputats) (3.223 vots al 2008, diferència de 8.634 vots, pujada del 267,88%)
• Província de València: 85.725 (1 diputat) (19.826 vots al 2008, diferència de 65.899 vots, pujada del 332,38%)
• Província d’Alacant: 27.568 (0 diputats) (6.711 vots al 2008, diferència de 20.857 vots, pujada del 310,78%)

Continuar llegint…

Coalició Compromís a la processó cívica de 2011

Ja ho cantava Sènior a la seua cançó, i no va ser escollida com l’himne de campanya de Compromís per casualitat; realment els canvis socials que estem vivint denoten el signe dels temps: per fi les coses comencen a canviar.

Podríem parlar del 15M o de la defugida dels votants dels PPSOE, però també es pot vore a les coses xicotetes, a les que passen desapercebudes per la gran majoria però també denoten el canvi. Un exemple d’això són els actes oficials del 9 d’octubre a Ciutat de València.
Continuar llegint…