Zona d'acampada de l'Aplec
Un any més he tornat a complir: he assistit a 3 del quatre grans festivals de música en valencià que es fan al nostre país en juliol. L’edat ja comença a pesar i cada vegada costa més dormir tants dies al terra, però després de passar per l’Aplec de la Plana i el Feslloch, no podia deixar passar l’Aplec dels Ports: la gran festa del valencianisme a les Comarques del Nord. Ací deixe la meua crònica del cap de setmana.
Monument a la independència de Kosovo, en Pristina
Va ser a l’hivern de 2008 que un nou estat va nàixer a Europa, específicament a la zona dels balcans: Kosovo. Després de la seua independència unilateral, uns països (la majoria de la UE i EUA entre d’altres) el van acceptar, i d’altres (per exemple, Espanya i Sèrbia) van decidir que la declaració no s’ajustava a la normativa internacional, i per tant no era vàlida; per això van reclamar al Tribunal Internacional de La Haya per a que posés llum a l’assumpte.
Fa ja temps en este bloc comentava que no tinc ni cotxe ni carnet i per això utilitze molt sovint el transport públic urbà, sobre tot a les ciutats de València i Castelló de la Plana. Bàsicament el resum d’aquell text és que comparats amb el cap i casal, els transports públics de Castelló són indignes. Molt ha plogut des d’aquell dia, i ara per ara tenim a les dos ciutats un nou mitjà de transport públic: les bicicletes de lloguer; i per desgràcia, el resum d’este text no variarà molt de l’original.
Continuar llegint…
Zona d'acampada Feslloch 2010
Amb 3 dies i 3 nits de concerts i més de 7.000 participants, el Feslloch se consolida en la seua IV edició com el festival de música en valencià més influent del nostre país. I com no podia ser d’altra manera, este any també vaig anar a esta cita ineludible amb la festa: no me perd ni una!.
Primer de tot, donar la enhorabona a Reviscola, el jovent d’Escola Valenciana, per organitzar aquesta gran festa del valencianisme a Benlloch (Plana Alta). Ací teniu la meua crònica d’estos dies inoblidables.
La selecció, després de guanyar la eurocopa
Ahir el meu carrer de València es tornava boig després del gol de Puyol que donava a la selecció espanyola de futbol entrada per a la final del Mundial. I per boja vull dir exactament això: gent cridant pel carrer, els clàxons dels cotxes sense parar i fins i tot petards i carcasses, supose preparades per a l’esdeveniment.
Aplec de la Plana 2010
Un any més (i ja van uns quants!) he tingut el privilegi de compartir i ajudar en tasques d’organització, en la mesura de la meua disponibilitat, a la VII edició de l’Aplec de la Plana. Per segon any consecutiu ha sigut a la vila d’Onda, a on ens han tractat de meravella. Primer de tot vull donar les gràcies a tots els voluntaris en general i a Xavi Ochando en particular, per fer possible este meravellós cap de setmana. Ací teniu la meua crònica personal del viscut.
L'últim any i mig de la meua vida l'he passat a Ginebra, treballant al CERN. I ara que és hora de tornar a casa...
