Tornant a casa

El nus gordià de la corbata

Conta la llegenda que quan Alexandre el Gran va arribar a Anatòlia es va trobar amb una profecía que deia que qui fora capaç de desnugar un nus específic conquistaria orient. Alexandre va tallar el nus amb la seua espasa i poc desprès va conquerir mitja Àsia.

Vol dir açò que Alexandre va conquerir Àsia per tallar el nus?, probablement no, és més, probablement en realitat la història no és certa, sinò que va ser algún tipus de propaganda per legitimar la conquesta. Però això demostra que qualsevol objecte es pot convertir en un símbol amb força suficient per cambiar la història

És clar que hi han objectes nascuts per a ser símbols. Una bandera només té sentit com a símbol, i encara que hi ha himnes provinents de cançons populars (us sona el “asturias pátria querida”?), el més normal és fer-los ex professo.

Però també podem trobar alguns objectes que, per curiositats de la història han acabar sent símbols que representen coses que en realitat no tenen res a vore amb l’objecte en questió. I un exemple d’això, a més d’aquest nus gordià que va legitimar la campanya guerrera del rei Alexandre, el podrem trobar a un objecte d’us quotidià: la corbata.

Elegància o obligació?

Ara per ara, la corbata és el símbol de la elegància masculina i un símbol de la obligació: pràcticament tot el món que porta corbata és per exigència, ja siga al seu uniforme de treball o que la societat exigeix que la porte. I és curiós, per que tot va començar com un símbol d’extravagància i moda.

Pareix ser que la corbata la van portar a la europa occidental els croates. Al segle XVII van arribar mercenaris d’aquest país a França, i com part del seu uniforme portaven un mocador blanc al coll. Als francesos els va agradar la idea i van començar a portar mocadors al coll o “cravates”, que és l’origen de l’actual nom. I això eres les primeres corbates: mocadors nugats al coll. Les corbates actuals (allargades de seda) són en realitat molt modernes, del segle XX.

Corbata pixelada

Molta gent, sobre tot la gent jove, evita possar-se corbata, per que la veuen com un símbol. Alguns (els que van de revolucionaris) per que representa a la “burgesía”; és clar que un treballador de fundició no portarà mai corbata. I els que van de snobs pensen que representa el passat, que està “demodé“.

Tot això a mi em pareix una vergonya. M’agraden molt les corbates, i encara que normalment no porte per que la roba “de batalla” que utilitze no ajuda a possar-se corbata, m’agrada potenciar el seu ús. És per això que aquesta nit he demanat a tots el homes que vinguen al meu sopar de comiat (deixe ginebra la pròxima setmana) porten corbata

Ara m’han arribat rumors que alguns dels convidats al sopar faran tampa per no portar una corbata “de veritat”. Ja vorem com queda tot, però el que és segur és que fer-se el nus de la corbata s’ha convertit en tallar el nús gordià: un símbol que mai tindria que haber arribat a ser, una questió de conciència que en realitat no tindria que eixir del món de la moda

Els crèdits finals: la foto de la corbata de corda (o el nus de forca) és de Vicho. . La foto de la corbata negra és de Overge. La corbata pixelada la podeu comprar a ThinkGeek.