Odie la neu
El meu carrer a Ginebra
No és cap secret: la neu és una de les coses que menys m’agraden al mon. Està freda, humida i no suficientment dura com per a caminar sense parèixer un pingüí, ni suficientment tova com per a no fer-se mal quan caus de cul per la seua culpa. I ja vaig acabar amb el cul ple de blaus per culpa de la neu i del gel que es produeix quan passen setmanes, i toçuda, permaneix sense fondre.
Per això mateix, per que ja havia tingut suficient en novembre, decembre i començament de gener, esperava que no vinguera a acomiadar-me. Pareix que el temps passa volant, però la realitat és que ja és febrer, el meu últim mes de contracte al CERN. I ací està la neu, puntual el dia 1 després de 15 amb bon temps. I ací estic jo, tancat a ma casa amb la calefacció a tope.
Com ja em queda poquet de temps ací a ginebra tinc que començar a preparar totes eixes cosetes que de lluny pareixen una xorrada, però que després no pots evitar acabar plorant: les “festes” per acomiadar-te de la gent que has conegut. I es que en aquest any i pico he conegut molta gent: uns que valien la pena, altres de dessenganys, però tots coneguts
I es que això és precisament l’essència de Ginebra: que la gent mai permaneix ací molt de temps. Per a la gent que viu o treballa ací, l’estància a ginebra és sempre temporal. I encara que es casen i formen família, en el fons dels seus cors no poden acceptar que viure ací siga per sempre. Això explica moltes vegades la forma tan extranya de comportar-se de la gent que m’he trobat per aquestes terres.
La veritat és que no podré evitar deixar-me un trocet del meu cor a la ciutat de ginebra, contant i tot les culades que m’he pegat contra el terra pel gel, el fred que he passat banyat per culpa del raig d’aigua, o de la neu que veig caiure des de la finestra de la meua habitació ara mateix.
Trobaré a faltar la neu. Segur.
I ja per acabar, els crèdits. La foto està presa aquesta mateixa vesprada (1 de febrer) pel meu company de pis, Roberto Gracia.
L'últim any i mig de la meua vida l'he passat a Ginebra, treballant al CERN. I ara que és hora de tornar a casa...
Doncs si, despres sera dificil vore un hivern sense neu…
I ginebra, quina ciutat tan extranya, per els habitants dic, ha de ser algo extrany viure d’eixa manera de comportarse.
Disfruta els ultims dies que te queden, i fes tot el que no has fet home, no te quedes en casa i ix a disfrutar de ginebra que pronte ja no estara!
Hola, es una pena que no pueda entender lo que dices porque no hablo nada de catalan, el caso es que acabo de llegar a Ginebra para trabajar en una consultoria y no conozco a nadie y buscando he encontrado tu blog. Si me permites hacerte una sugerencia, podrias escribirlo tambien castellano?.
Un abrazo.