Tornant a casa

Tom Bombadil

El divendres passat va ser el IX Block Rock (concert de Magdalena del Bloc Jove). Tot un éxit de participació i d’organització. Però el meu objectiu no és parlar d’aquest concert, sinò de com fer que un concert que (pel grup que tocava) anava a ser un éxit es convertisca en una decepció per a milers de persones.

Estic parlant del concert de Tom Bombadil que va organitzar el Casal Popular de Castelló el dissabte passat. Per quin no els conega, Tom Bombadil és un grup de Castelló que va nàixer als anys 80 i va tocar fins a ben abançats els 90. Després d’una dècada sense fer cap concert van tornar aquest any per a la Magdalena.

I és que el concert va ser un éxit en sí. El problema va ser la organització i el lloc elegit per fer el concert. Gran part de Castelló es va mobilitzar per a vore al grup que, la gran majoria, no habia pogut escoltar-lo mai en directe per ser massa joves. I es van trobar amb un concert en un carreró, a on no cabia ni una agulla. La majoria es van anar sense poder escoltar res.

Gràfic del concert del Bloc i del Casal Popular

Comentava al començament sobre el Block Rock per a poder fer comparacions: a la esquerra podeu vore un esquema (imatge de google maps), a on es veu en verd l’escenari de divendres. També podeu vore l’escenari del concert de Tom Bombadil en blau oscur. Les zones roig i blau barrufet són des de a on es podia escoltar alguna cosa dels respectius concerts. La zona taronga és la part de darrere de l’escenari de Tom Bombadil, que encara que no es podia sentir res, sí que es podia vore la actuació (i també estava plena).

A mi em pareix perfecte que hi haja dos concerts grans “alternatius” a les festes de la Magdalena, però potser en aquest cas hauria estat genial unificar criteris i fer un concert “com Déu mana”. Per què es van fer dos concerts? el Block Rock està organitzat pel Bloc Jove, que és un partit polític. I clar, això no li agrada a la gent del Casal Popular que no estan polititzats (això últim hi ha que llegir-lo amb ironia).

La qüestió és que el concert de Tom Bombadil podria haber sigut una bomba, i només va quedar en festa per a uns poquets amb sort (jo entre ells) que vam arribar fins a prop de l’escenari. Merda per a tots!.

I per acabar, donar les gràcies a la gent del Casal Popular, que sempre estan organitzan cosetes amb el mateix entusiasme que nosaltres (encara que sense política, és clar).