Tornant a casa

Bici de carretera

No, no tinc cotxe ni carnet de conduir. Hi ha molta gent que pensa que tindre el cotxe (o com a mínim el carnet per comprar un cotxe) és completament necessari a aquest país a on vivim; i és veritat a mitges: si vius a un poble perdut a on només pasen 2 autobusos al dia teniu raó; o també si treballeus a qualsevol lloc perdut que ja és sort que arribe una carretera. En qualsevol altre cas, no: sempre tens el transport públic, i la nostra amiga, la bicicleta.

Faig molt a sovint el trajecte València / Castelló de la Plana (treballe a València, visc a Castelló). En cotxe això són 45 minuts i en tren és una hora. Afegim el temps necessari per trobar aparcament a valència, i a vore qui arriba abans. També faig 6 vegades a la setmana (3 per anar, 3 per tornar) el trajecte València / Burjassot. Els meus companys de treball arriben tots en cotxe. Algú els podria explicar que el metro els deixa pràcticament de porta a porta.

Metro de valència, de la línea 3 ó 5

I és que el transport públic a València està genial. 5 línees de metro (en poc temps ja seràn 6, 3 de metro subterrani i 3 de tramvia). Hi ha decenes d’autobusos, i els preus són moderats. Per desgràcia aquest no és el cas de la ciutat de Castelló.

A Castelló tenim 1 línea de trolebús amb 3 parades (universitat, passeig i parc Ribalta), i uns poquets autobusos que no és que no acompleixen els horaris, és que excepte per anar a la universitat, la resta d’itineraris són poc més que inútils. Per això, a Castelló utilitze la bici.

Fa poc l’ajuntament va crear un plà de carrils bici per la ciutat. O millor dit, va dibuixar a les voreres de la ciutat unes línees verdes, que volien dir que els vianats i els ciclistes tenien que compartir espai. Supose que no cal que explique per què això és una bogeria: les bicicletes són vehicles igual que els cotxes i les motos, que van a una velocitat considerable i que no tenen capacitat de maniobrar com un vianant. Axiò sense contar que a les voreres hi han portes de domicilis i tendes d’a on pot eixir gent sense mirar.

Ara pareix que els ha tornat un poquet el seny i estan esborrant eixes línies. Però el que cal és crear un plà “realista” per a fer la ciutat realment amigable per a les bicicletes. En especial, jo marcaria en fosforet aquest punts:

Carril bici a Edinburg

• Si es pot construir per l’amplaria del carrer, els carrils bici tenen que estar a la mateixa altura que la calçada. Això és per que si fiques el carrel bici a la mateixa altura de la vorera, els peatons tendeixen a invadirla. A més, no es pot ficar carril bici a tots els carrers, i el ciclista cal que tinga la posibilitat de incorporarse a la calçada i continuar sense tindre que botar barreres físiques o invadir la vorera. A més a més, la superfície correcta per a rodar és l’asfalt, igual que la resta de vehicles amb rodes; els carrils bici a les voreres estan fets moltes vegades de llambordes (per eixemple el que hi ha al passeig Morella), i pareix que t’estigues fent un massatge vibratori d’eixos. I això sense contar que si portes rodes finetes, pots tindre problemes més greus.


Aparcament per a bicis

• Són completament necessaris llocs específics per a aparcar les bicis. I no vull dir només a la porta dels espais públics, sinò a tots els carrers. Bàsicament pense que l’aparcament de bicicletes tindria que ser un percentatge de l’aparcament de cotxes que haja en la ciutat, o siga, que per cada x aparcaments de contxes hi haguera un de bicis. I el que és encara més important: que l’aparcament per a bicicletes estiga a la calçada, exactament igual que el de la resta de vehicles: moltes vegades es deixa a la vorera, molestant el pas de peatons i deixant més fàcil per que qualsevol, amb intenció o sense, et fassa malbé la bici. Al mateix lloc que cap un cotxe caben unes 5 o 6 bicicletes, no crec que siga tant desastrós llevar uns poquets aparcaments.


Sense comentaris

• I ara la part més important: hi ha que fer una campanya de concienciació per a la resta de conductors de que les bicicletes són un vehicle més, i que tenen tot el dret de món de rodar per la calçada, a la seua velocitat (com a mínim als carrers que no hi ha carril bici). Ja no és només que te piten per que no t’apartes, o que no et deixen eixir a les rodones encara que el marques amb antelació, és que fan maniobres molt perilloses sense ni tan sols mirar arrere. Per a mi és més important aquesta tasca de concienciació que qualsevol altra mesura que es puga prendre per millorar la seguretat de les bicicletes.

Només amb aquest 3 punts ja milloraria moltíssim la seguretat i confort de tots els que anem amb bicicleta pels carrers de Castelló. I ara encara som poquets, però si s’aplicaren aquestes mesures, en poc de temps seriem més gent, que potser podria solucionar el problema de trànsit que hi ha tots els dies tant al centre com als accesos de la ciutat.

Ja acabant, com sempre els crèdits: la foto de la bicicleta de dalt és de b.b.i.o., la foto del metro de valència és de Pipe Araya, la foto d’edimburg és de Fuina i la foto de la senyal de tràfic és de Tany Kely.