Tornant a casa

Agència Tributària

Avui he acceptat el borrador de la declaració de la renda; i m’ha eixit a rebre. Pareix una xorrada, però la última declaració “de veritat” que vaig fer (la de la renda de 2006, que a Ginebra no pagava impostos) em va eixir a pagar quasi 600 euros… i això que vaig passar el umbral de la pobresa relativa de miracle!.

El umbral de la pobresa relativa són les ingressos per persona que es suposen necessàris per a viure “amb comoditat” a un país determinat. Al nostre país aquest umbral està situat al 60% dels ingresos mitjans, això és, uns 7000€ per persona i any (580€/mes). I amb aquestos ingressos mensuals em va eixir a pagar; per què?, molt fàcil: per que vaig tindre dos pagadors diferents, i hisenda s’enceba amb els pobrets que no tenim un treball fixe tot l’any.

La qüestió és… i a on paren eixos diners?. No vaig a entrar amb la balança de pagaments, o si el notre país rep els diners que ens mereixem, sinò del plà màgic de Zapatero per a la crisi rajolana: el plà E. I en especial de un dels projectes pagats amb eixe plà a la ciutat de València: les obres arqueològiques al palau del Real.

Infografia del palau del Real vist des del pont del mateix nom

El palau del Real era la residència oficial dels reis de València quan visitaven la ciutat, i estava en la vora esquerra del Túria, a on actualment estan els Jardins del Real. Va ser conegut també com el Palau de les tres-centes claus, en al·lusió als nombre d’habitacions que tenia en el moment de màxim esplendor. El seu nom és “del Real” i no “reial” ja que estava al plà del Real (riyad en àrab, jardí).

La qüestió és que el palau va ser assolat pels propis valencians a la guerra del francés un matí de 1810 per a evitar que els enemics pogueren fer-se forts dins del palau, que estava fora de les muralles. Amb les runes van fer una muntanyeta que ara per ara és part dels jardins del Real, i no es va saber res més del tema… fins al final del segle XX.

Runes del palau a General Elio

I és que a 1986, a les obres d’un col·lector d’aigues residuals que estaven fent al carrer General Elio, varen aparèixer les runes del palau. L’Ajuntament de la ciutat va decidir tornar-les a tapar i ací no ha passat res (amb molt de criteri, tot hi ha que dir-lo). I tot el món es va tornar a oblidar fins al 2004 quan el professor de geografia J.V. Boira va localitzar a un arxiu de Paris uns plànols del Palau fets en 1802. I ací ja va començar el problema de veritat, ja que amb els plànols a la ma es podien treure les runes sense afectar massa el jardí… i fins i tot reconstruir el palau!.

I ja d’ací tornem a la actualitat i al tema principal, ja que Rita ha decidit gastar-se una part d’eixos diners del plà E a alçar mig jardí del Real i recuperar aquestes runes “reials” que vam perdre ja fa quasi 200 anys.

Em pareixeria genial aquesta actuació (recordem que els diners són per fer obres i reactivar la economia… i els arqueòlegs i historiadors també tenen dret a rebre) si no fora per que la ciutat està plena de solars amb restes íberes (com per exemple el del carrer rualla), romanes (a l’almoina han lluit la “coentor” tan valenciana, però i la resta?), àrabs (per tota la ciutat hi ha runes de la muralla… però és que hi han fins i tot torres en peu que qualsevol dia cauran si ningú fa res!), i fins i tot cristianes del temps de la reconquesta. I per “posar en valor” aquestes altres runes no cal talar arbres centenaris ni llevar espai a cap jardí.

Ara és només destapar i adecentar les runes… però en un futur qui diu que Rita no reconstruirà el palau i s’anirà a viure allà?. Us imagineu a Rita demanant l’abolició del decret de Nova Planta per ficar-se ella mateixa de “reina de valència”?. I ja que estem, per que no fem una reconstrucció “a la modé” com al teatre de Sagunt, i demanem a Calatrava dissenyar la “part nova” del palau?. Total, per una obra més de Calatrava a la ciutat…

Ja acabant de dir bestieses, la infografía està treta del diari Levante, i és fruit del la investigació coordinada pel Forum-Unesco de la UPV. La foto de les obres de General Elio és de l’Ajuntament de València.

I a tot això, la declaració ha sigut 8 euros a tornar, i he renunciat a la devolució. 8 euros per a mi no em suposa res, però si tots renunciàrem a les devolucions de menys de 10€ donaria per a llevar uns quants barracons; ah no!!, que Fontdemora diu que no en tenim!!!.