Tornant a casa

l'interfície recomanada

Ja fa temps que em dedique, ja siga professionalment o per ajudar a amics, a fer interfícies d’usuari. Bé, en realitat no només a fer les interfícies, sinò tot el que hi ha entre l’usuari i la màquina, però ara parlaré només de la part més exterior de tota aplicació.

Segur que heu escoltat alguna vegada la frase la intel·ligència artificial mai vencerà a la estupidesa natural. I cada día estic més segur de que és veritat.

No és important el temps que passes disenyant una interfície, o provant totes les combinacions de possibles errors que puga cometre l’usuari: aquest sempre et guanyarà la partida, sempre trobarà la combinació correcta de estupidesa i mala fe per que l’aplicació no funcione com s’esperava.

Vaig a il·lustrar aquesta “peculiaritat” dels usuaris amb un exemple real. Tots sabeu que el col·lectiu del Bloc Jove de Vila-real va preparar un concurs de disseny. Per a participar, tenies que omplir una butlleta electrònica, enviant el teu disseny i les teues dades, i a canvi rebies un “codi de participant”.

Butlleta de participació del concurs DissenyArt

Vaig preparar una butlleta electrònica per a que la gent es poguera apuntar. Teniu una imatge de com era la butlleta al costat d’aquest text.

Bàsicament, es demanen les dades personals del participant, el cartell (era un concurs de cartells), i escriure un codi curtet per identificar que són persones (això es diu captcha). Fixeu-vos que a on hi ha que pujar el cartell fica atenció, en format png!.

Podeu pensar que les bases potser no estan suficientment clares amb el tema de la butlleta electrònica. O que hi havia alguna part que no estigara clara del tot… seguiu llegint, per favor.

A les bases del concurs es podia llegir la frase següent:

Les peces gràfiques hauran de realitzar-se amb el format de DIN A3 plus (1417×1984 píxels) (…) en format digital PNG, amb el màxim nivell de compressió possible.

No hi ha perdua: 1417×1984 píxels, format png, màxima compressió. A més a més els participants es suposen dissenyadors, o siga que saben perfectament de que parle.

No hi ha pèrdua? i una merda!. De 3 participants que hi han en total, 2 de ells no han aconseguir omplir la butlleta correctament. L’altre que si que l’ha aconseguit (meravella!!) va enviar una imatge com deu vegades el tamany demanat. Ni un dels participants va ser capaç d’omplir la butlleta seguint el que ponia a les bases del concurs.

Però el millor de tot és que els dos participants que no van ser capaços d’enviar la seua obra, a més a més, van passar completament del missatge de error (en roig) que els va aparèixer a la pantalla. Van pensar que els seus treballs ja estaven pujats!. Però clar, necessitaven un codi de participant… i amb el error no l’avien aconseguit… que fer?… apuntar el codi de seguretat (el captcha) com a codi de participant!!! Imaginació que no falte!!!.

Com podeu vore, a la informàtica hi ha una llei que sempre s’acompleix: la llei de murphy.

Si hi ha alguna opció de desastre, el desastre està assegurat

Què fer?, no res. Pregar per que qualsevol dia no arribem a construir una computadora mes estúpida que nosaltres mateixos.

Els crèdits finals: la foto de dalt del tot és de __lolo__.