Tornant a casa

Funicular a València

Ahir va saltar la notícia: valència tindrià el telefèric més llarg del món. O això és el que ha publicat la premsa, per que a mi em pareix més una broma de “el follonero” que una notícia sèria: 13 kilómetres, travessant valència de punta a punta. A més a més seria la primera ciutat del món completament plana amb un transport pensat per a creuar desnivells. Enhorabona València: feu o no el funicular, ja sou la ciutat més surrealista de tot lo món.

I és que vivim a un país de beneits, d’això no hi ha cap dubte. A València tenen el funicular, la reconstrucció del palau del real, les obres faraóniques de Calatrava… però és que a la resta no ens quedem darrere: a Castelló de la Plana trobem la construcció d’un carril bus pel mig d’un jardí, o a Orpesa la petició de l’ajuntament de declarar be de rellevància local a un edifici (la plaça de bous) construit als anys 80.

Massa cega la justícia

Però és que esta setmana ha donat per a molt: El dimarts ens comunicavem que la jutgessa de Nules, amb 5 anys de retard, dictava finalment un auto preparant el juí contra Carlos Fabra; i avui dijous arriba la notícia de que el Tribunal Superior de Justícia crida a declarar com a imputats per corrupció a Camps, Costa i Campos.

Sí senyor. Al nostre país tenim amb causes pendents al Molt Honorable President, al ex-vicepresident, al President de la Diputació i al secretari regional del partit que goberna. I tot en una setmana!.

La nostra benvolguda Comunitat Valenciana ja va passar per república bananera i per país de pandereta, i ja hem arribat al nivell màxim: el país de bojos. Si tot això passara en qualsevol altre lloc al món la gent estaria escandalitzada, parlaria pels carrers, haurien manifestacions… però ací no.

Ací el tema de conversa principal del dia no són els escàndols de corrupció, o les ocurrències “lo millor de tot lo món” que puguen tindre els nostres polítics; ací només es parla de si TVE va censurar l’himne d’Espanya al partit de la Copa del Rei per que no s’escoltara la sonora pitada que, per part del respetable, va rebre. I jo, la veritat, no se a on està el problema: a la ciutat de València, per a la cremà de la falla municipal, s’empre s’ha escoltat el himne espanyol (tot hi ha que dir-lo, en versió ultra-mega-curta) i la gent tots els anys xiula… i els xiulits s’escolten per canal nou. I no passa res. País de beneits aquest nostre, que el normal ens pareix estrany, i l’extraordinari ens pareix de tots els dies.

Cartell del concert

Els bojos han conquistat tot el nostre país. Tot?, no!: una xicotera aldea resisteix a l’ocupació. O millor dit, un grup de gent d’una vila. I és que un grup de jovens de Vila-real han format una penya per a les festes, i han organitzat un concert de música en valencià aquest divendres. Hi haurà que anar, encara que només siga per oblidar amb alcohol la dura setmana que estem vivint.

Deixem al poble discutint si l’himne era necessari o no, o si el funicular de valència quedarà bonico o rebonico i cridem tots ben fort: país de beneits!!.

Per acabar, com sempre, els crèdits. La recreació del telefèric per damunt de l’oceanogràfic està treta de la notícia del Levante i la al·legoria a la justícia és de xenia.