Tornant a casa

Votem com a xiquets

Tots coneixem les dades d’abstenció de les últimes eleccions al Parlament Europeu: un 54% de la població va decidir no anar a votar. Pareixem contents perquè aquesta xifra és lleugerament inferior a la de fa 5 anys, que va ser 54,86%, però no hem d’oblidar que encara és majoria la gent que no es va molestar ni d’anar al colegi electoral.

Fent la meua cerca matinal de contiguts per la blocosfera m’he trobat un article de Manuel Calleja Salado al seu bloc Geografía Subjetiva, que pase a reproduir (i traduir). Desprès faré la meua pròpia valoració personal del tema.

Exercitar el vot és un acte de llibertat. No anar a votar també ho és.

Abtrindre’s és fruit d’una decisió lliure, però això no vol dir que l’abstenció no tinga consequències. La abstenció individual té tanta relevància com si jo decidisc fer boicot personal a “Coca-Cola”. L’abstenció és important i produeix consequències quan afecta a un nombre important i forma grups relativament homogènis.

Ara toca un poc de política crua, sense cap poesia. Les formacions polítiques estan per a gobernar, i per a gobernar necessiten guanyar eleccions, això és, que la majoria de votants els recolçen. Els que no voten, no importen.

La abstenció comença a tindre consequències quan s’estanca en trams específics d’edat, sexe, alguns grups socials o àrees geogràfiques. Aquestos pasaran a no comptar. Posaré diversos casos per il·lustrar les consequències.

1. Imaginem que el conjunt de ciutadans es divideixen en dos grups d’edat, del mateix nombre d’integrants. Al primer grup (majors de 18 i menors de 35) hi ha abstenció del 75%. Al segon, el de majors de 35, l’abstenció és només del 25%. Els interesos de quin grup dominaran el debat i les decisions polítiques?.
2. Un grup social, format per un terç de la població i que agrupa a les persones amb menys ingresos, registra un 65% d’abstenció. Per contra els dos terços restants registren una abstenció del 35% i del 15% respectivament. Estaran presents els interesos d’aquest terç de la població en el debat i les decisions polítiques?.
3. Suposem que un municipi es divideix en dos zones de una població similar. Una amb una participació del 80% i altra amb el 80%, però d’abstenció. L’Ajuntament ha de decidir a on posar el nou teatre. A on posarà el teatre l’Ajuntament?.

Aquestos exemples són abstraccions amb la única finalitat d’il·lustrar les consequències que pot tindre l’abstenció. Sóc conscient que entren altres elements, especialment la distribució i la volatilidat del vot, però la idea bàsica de qui no vota, com a grup, no compta massa continua sent vàlida.

Votes taronja o no... vota!

Ara la meua valoració: podriem treure rèdit d’això. Ara mateix aquesta situació al nostre país pasa amb la gent gran. Són un grup realment movilitzat a l’hora de votar, i això és nota tant en la campanya electoral com en el tracte que els polítics tenen amb aquest grup de població. En canvi l’abstenció entre el jovent és molt alta: només hi ha que vore la poca campanya que es fa cap aquest col·lectiu, o el poc cas que ens fan entre campanyes.

Guanyar una eleccions és difícil. Guanyar unes eleccions al nostre país sense ser el Partit Popular, quasi imposible. Però si ens mobilitzàrem tots a l’hora de votar, potser podriem al menys canviar les polítiques dels grans partits; valencianitzar la política espanyola.

S’ha demostrat des del PSOE que els valencians no pintem res. Des del PP no som més que una qüestió folclòrica (i amb Rita de roig festejant el triomf no millorem). Ja és hora de demostrar la nostra força. Acabem amb l’abstenció!.

Finalment, els crèdits. L’article original és obra de Manuel Calleja Salado. Com el seu article està amb una llicència més restrictiva que la meua, aquest text queda baix la seua llicència de distribució. La foto del xiquet votant és de Ismael Alonso. La foto de l’assemblea és de Francis Bourgouin.