Tornant a casa

XXXI Edició de l'Aplec dels Ports

Vaig prometre d’anar a 3 dels quatre grans festivals de música en valencià que es feien aquest estiu al nord del nostre país; i he acomplit la meua promesa. L’últim que em faltava, el més antic, el més multitudinari, i sense dubtes el més cansat: l’Aplec dels Ports.

Aquest any, la cita ineludible de juliol ha tocat a La Mata: un poblet de 150 habitants a la vora del riu Cantavella i que limita per l’oest amb Terol; un paratge màgic per a un cap de setmana de concerts i festa.

Ací està la meua crònica.

Vam arribar a les 7 de la vesprada al poble, directes a la zona d’acampada. Com encara era pronte, vam tindre la sort de plantar les tendes baix un camp d’ametlers: ombra per a dormir fins les 11!!. Tota una millora respecte L’Aplec de la Plana o el Feslloch, que a les 9 ja no es podia estar dins la tenda de la calor que feia!.

Lluís a la paraeta durant el muntatge

Una vegada acomodades les tendes, vam muntar la paraeta del BLOC JOVE. I això sí que és digne de lloança: vam muntar una paraeta com mai abans haviem tingut: teniem dos pancartes, una taula amb material de sobra, una senyera gegant de 10×5 metres que vam penjar d’un mur, el banner del bloc jove… la veritat, una paraeta de notable com a mínim.

Majoritariament vam vendre samarretes i vam repartir preservatius gratuïts, però també es va apropar molta gent per a demanar informació sobre el BLOC JOVE, i un bon grapat van omplir la butlleta per fer-se simpatitzants o militats. Tot un èxit per als quatre valents que vam decidir muntar paraeta: Lluís, Jordi, Roc i jo!.

Poble de La Mata

Com la majoria dels Aplecs dels Ports, el cartell de concerts va ser ben bé fluixet; el cap de cartell de dissabte va ser Sva-ters i de divendres Tom Bombadil, que tornaven desprès del desastre del concert de Magdalena a Castelló. Igualment i com tots els anys, van ser decenes de milers de persones les que van anar als concerts, completament gratuïts. La beguda va córrer a preus populars, i sense comptar els problemes de l’equip de so que es van viure divendres (Aspencat fins i tot es van anar sense tocar, cabrejats) van ser dos nits per a recordar.

Dissabte, l’organització va preparar actes manifestació-festius per tot el poble, denunciant les mancances de la comarca de Els Ports, moltes voltes oblidada per l’administració. També van provar de concienciar a la gent acampada que tots els anys deixem tonelades de fem i deixalles en general al poble: netejar cacascú la seua part no costa res, i que els jovens del poble tinguen que netejar tot després de l’Aplec és una feinada.

Aplequers desplegant la senyera gegant

Un altre acte ben emotiu va ser el desplegament d’una senyera geganta (500 metres de llarg!) amb l’ajuda de tota la gent que estavem acampats al poble. En realitat van ser diferents rollos de tela de senyera que, tal com s’anaven desplegant, es cosien per a fer una més llarga. Vam recórrer el poble amb ella, per a que un helicòpter poguera fer una foto, que s’utilitzarà en el pròxims anys com a imatge de l’Aplec. Enhorabona a l’organització per esta activitat.

I no oblidem que l’objectiu dels Aplecs és reivindicatiu; en aquest cas, es reivindica que la comarca de Els Ports està tradicionalment oblidada per la nostra administració. Van sofrir un despoblament important als anys 60 i 70 del segle passat, i que encara perdura en el temps. Si no fem força per portar les infraestructures per a donar qualitat de vida als habitants d’aquestes terres, en un futur pròxim estos pobles no seran més que runes i records dels vells mirem el mapa del nostre país.

I com sempre, els crèdits de les fotos. La primera (senyera a l’edifici) i l’última (senyera gegant) són obra d’Anton Baiges Gras, un amic vingut de Catalunya a l’Aplec i que ens va fer el favor de fer-nos les fotos de la paraeta.