Tornant a casa

La vila de Nules, este matí

Ja ho va dir Raimon a la seua cançò de 1983: al meu país la pluja no sap ploure; ni tan sols sap plorar. Ací igual estem mesos de sequera, sense que caiga una sola gota que arriba la tempesta i acabem tots banyats. I este és el nostre clima, tenim que habituar-nos a ell i conviure amb el que s’ens ha donat.

La pregunta és: si este ha sigut sempre el nostre clima, com pot ser que mai estem preparats per a ell?, com pot ser que les ciutats s’ofeguen baix les pluges torrencials que cauen any rere any?.

Però no podem jutjar totes les ciutats per igual; la veritat és que hi ha de més preparades que altres. Per exemple, en el que portem de setmana ha plogut més o menys igual a la ciutat de València que a Castelló de la Plana, però només Castelló va acabar amb greus problemes per a la circulació de vianants i vehicles. A València només tancaren un parell de túnels, més que acceptable per a mi tenint en compte la quantitat d’aigua que ha caigut: casi 150 litres per metre quadrat en només dos dies. En canvi a Castelló casi calia creuar els carrers amb canoa; a més a més la terra del malparat parc Ribalta va recórrer tota la ciutat fins a la mar i la meitat dels semàfors ni tan sols funcionaven correctament.

Tempesta elèctrica a sobre de València

I com potser això?, molt senzill: en una de les ciutat s’ha dut a terme una política d’infraestructures hidrològiques amb seny, i a l’altra simplement s’han posat uns pocs embornals als costats de les calçades, sense tindre en compte moltes vegades les cotes o la direcció de l’aigua.

Però no només són els mètodes per a evacuar l’aigua, també és que fer amb ella. Tant Castelló com València tenen rius que passen pel mig de les ciutats, per a on es pot evacuar una gran quantitat d’aigua. No se si a València s’utilitza este sistema, ja que el llit de riu ara per ara és un jardí; però puc assegurar que a Castelló, o no s’utilitza, o s’utilitza incorrectament. No només l’aigua que corre pel carrer ho fa en direcció contrària al riu, sinó que fins i tot damunt dels mateixos ponts per passar el riu es fan bases d’aigua que compliquen el pas de vehicles.

I ja de re-utilitzar les aigües pluvials ni parlem: en el cas de València podem trobar que l’ajuntament ha construït en el Cabanyal uns dipòsits d’aigua de pluja per a 20.000 litres; esta aigua es podrà reciclar i utilitzar per a la neteja de carrers o rec de jardins. En canvi a Castelló tota aquesta aigua acaba a la mar, desaprofitada.

Més del desastre a Nules

Jo no demane que les nostres ciutats siguen punteres en res, ¿però realment és tan complicat aplicar el que ja tenim al cap i casal a la resta de ciutats amb problemes d’inundacions?. Realment cal una riuada com les que va sofrir València el segle passat per a que les administracions comencen a treballar?.

I no només ho demane per a Castelló, sinó per a totes les ciutats arreu del país: sense anar més lluny esta setmana ja han quedat completament inundades Nules i Burriana com a mínim. I seguim igual.

Els crèdits com sempre: les fotos de Nules són del meu amic António Pérez (©), i la de la tempesta a València de César González (cc-by-nc-sa).

I no puc acabar esta entrada sense la lletra de la cançó de Raimon que titola estes lletres:

Al meu país la pluja (Raimon)

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s’ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.

No anirem mai més a escola.
Fora de parlar amb els de la teua edat
res no vares aprendre a escola.
Ni el nom dels arbres del teu paisatge,
ni el nom de les flors que veies,
ni el nom dels ocells del teu món,
ni la teua pròpia llengua.

A escola et robaven la memòria,
feien mentida del present.
La vida es quedava a la porta
mentre entràvem cadàvers de pocs anys.
Oblit del llamp, oblit del tro,
de la pluja i del bon temps,
oblit de món del treball i de l’estudi.
“Por el Imperio hacia dios”
des del carrer Blanc de Xàtiva.
Qui em rescabalarà dels meus anys
de desinformació i desmemòria?

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s’ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.