Tornant a casa

Metro de valència, de la línea 3 ó 5

Pobret, ja te suficient amb la seua situació – va dir el revisor desprès de vore com l’immigrant continuava el seu camí a peu. El guarda de seguretat que l’acompanyava se’l va quedar mirant amb cara de pocs amics, i va respondre un lacònic – que se’n vaja a prendre pel cul a la seua selva.

Eixa és la conversa que m’he trobat este matí a metrovalència, a la línea 4. La situació la de sempre: el revisor demana el títol de viatge a un jove, i aquest no en té. Com és normal, el revisor avisa al guarda de seguretat, qui demana els papers a l’infractor. Aquest no tenia cap document identificatiu, només ha pogut presentar citacions del jutjat a on ni tan sols ficava un domicili. Davant això, l’únic que han pogut fer és tirar-lo a la següent estació.

En aquest cas ha sigut un immigrant que realment no tindrà per a pagar el bitllet de metro, però la gran veritat és que a les estacions en superfície de metrovalencia no es paga; i no vull dir que no hi ha que pagar, sinó que sense cap impediment físic per a entrar al metro, sempre guanya la picaresca.

A Castelló no tenim eixe problema per una simple raó: als transports públics només es pot entrar per la porta del conductor, el qual si no pagues no et deixarà passar; simple, efectiu, però terriblement ineficient. Si hi han més de 5 persones esperant, hi ha que fer cua per a pagar (encara que tingues abonament) i això afecta als horaris.

Màquina de tiquets de Ginebra

I ací entra el problema: si volem tindre un transport públic amb una freqüència decent i que a més a més complisca amb els horaris no podem bloquejar la seua eixida en cada estació esperant que la gent faça cua i pague al conductor. L’única solució possible és utilitzar el mètode de metrovalencia: que la gent pague en la maquineta abans de pujar, i que es puje per totes les portes per igual. Tindríem que posar una maquineta per cada parada de autobús i troleibús com ja s’ha fet en altres ciutats (com per exemple, a Ginebra) i funciona sense massa problemes.

Però si aplicarem este sistema a Castelló probablement passaria com a les estacions en superfície de metrovalencia: la gent no pagaria; per evitar això la meua proposta es arribar més enllà i aplicar una altra iniciativa que també va ser proposada a Ginebra, encara que al final la van rebutjar en referèndum: fer gratuïta la xarxa de transports públics.

I podreu pensar això no és possible, és una utopia; i teniu raó a mitges. Amb el sistema actual (concessió d’un servei públic a una empresa privada) està clar que no podrien ser gratuïts, però si fora l’ajuntament qui explotara directament totes les línees i afrontara la despesa amb un impost especial sobre els transports més contaminants (per exemple, un impost sobre la gasolina o sobre els vehicles particulars) no només tindríem un sistema de transport públic gratuït i de qualitat, sinó que addicionalment seria un sistema fàcilment panificable a llarg termini ja que els ingressos serien homogenis i previsibles.

El nou llit del Túria va ser pagat amb impostos especials

Per altra banda, això d’aplicar un impost especial a una ciutat per pagar una infraestructura o servei públic no és nou. A la mateixa ciutat de València podem trobar el cas del Pla Sud (desviament del riu Túria per fora de la ciutat) que va ser pagat amb una sèrie d’impostos addicionals, els més coneguts el recàrrec de 0.25 pessetes als segells de correus, 0.50 per cada telègraf o la pujada d’un 3% en els telèfons particulars.

Hi ha que fer un estudi seriós sobre la viabilitat de la proposta, però això em pareix un repte perfectament afrontable per a un ajuntament que pareix que aposta pels transports menys contaminants (com la bicicleta), però manté una xarxa de transport públic més que lamentable.

Els crèdits finals: la foto de la màquina de tiquets de Ginebra està feta per keepps i la del Túria de Bambo.