Tornant a casa

Conjunt del monestir des de dins la murà

Conta la llegenda que un matí de 1298 el rei Jaume II i l’abat del monestir de Santes Creus tornaven de batallar a Múrcia, quan van passar per la Vall de l’Alfandec (nom àrab). El rei es va girar a l’abat i li va dir:

–Quina vall més digna per a un monestir–

I eixe nom es va quedar a la vall: La Valldigna.

Oblidant les llegendes, que tenen la mateixa credibilitat que els dits de Guifré el Pilós damunt l’escut d’or, pareix que el 15 de març de 1298 el rei va donar a l’abat Bononat de Vila-seca la Vall de l’Alfandec per a fundar un monestir de l’ordre del Cister, essent el monestir amb més importància al País Valencià que es va fundar a l’època. El nom d’este nou monestir va ser Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna.

Conferència a la sala Capitular

No és que m’haja tornat beato de sobte; de fet el monestir és propietat de la Generalitat, però huí parle d’esta joia del romànic per què allà s’ha celebrat este cap de setmana la XIX Escola d’Estiu de la ACV Tirant Lo Blanc.

Aquest any les jornades s’han centrat en la figura d’Ausiàs March, amb la commemoració del 550 aniversari de la seua mort, i en l’anàlisi econòmica i social de la societat valenciana i global. A més a més de les conferències, tant la nit del divendres com la del dissabte hi van haver concerts d’entrada gratuïta, amb Enric Esteve, Bajoqueta Rock i Aspencat.

Però tornant al monestir, la Generalitat està fent una tasca remarcable amb la reconstrucció del conjunt. Feien 15 anys que no passava per la zona i la diferència és clarament apreciable: la última vegada que vaig anar només estava en peu la porta d’accés i les dos esglésies (que són barroques, molt més modernes), tota la resta eren ruïnes.

Cúpula de l'església

Ara per ara podem trobar-hi restaurat/reconstruït (no se quina de les dos paraules és més correcta) el refectori, la sala capitular i el magatzem, i s’ha recuperat la Font dels Tritons que tans anys va estar als jardins del Real de la ciutat de València. També podem trobar canvis al Palau de l’Abat que conté el seu sobreclaustre, espoliat a començament del segle XX i recuperat fa pocs anys, i al gran claustre central del convent, que ha recuperat algunes de les seues voltes.

Pareix que aquest conjunt històric és la filla predilecta de la Generalitat, ja que no només ha invertit una gran quantitat de diners en la seua recuperació, sinó que el nostre magnífic president Camps va incloure al nostre blanquejat estatutet el següent article:

Article 57. El Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna:
El Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna és temple espiritual, històric i cultural de l’antic Regne de València, i és, igualment, símbol de la grandesa del Poble Valencià reconegut com a Nacionalitat Històrica.

Estat actual del Palau de l'Abat

O siga, que les quatre pedres que quedaven del monestir són el símbol de la grandesa del Poble Valencià i li donen el reconeixement de nacionalitat història (sic); una molt bona metàfora: del poble valencià no quedem més que les runes, però amb il·lusió i treball podem reconstruir el nostre poble fins a donar-li la grandiositat de temps passats.

Des d’ací vull donar les gràcies a la gent de la ACV Tirant Lo Blanc pel magnífic cap de setmana que hem gaudit (a més a més amb descompte per a la gent del BLOC JOVE… i amb crèdits de lliure configuració); i també a la gent que li va tocar compartir habitació amb mi, per aguantar-me: Dani i Marc.

Els crèdits com sempre: la postal del palau del bisbe és de EfemeDos (cc-by-nc-nd). La resta de fotos són meues d’este cap de setmana (cc-by).