Tornant a casa

Baixada de la Real Senyera

Conten les cròniques que el 9 d’octubre de l’any 1238 i després de la rendició incondicional del rei moro, Jaume I entrava triomfalment a la ciutat de València. En commemoració d’esta fita, en 1976 el Plenari de Parlamentaris va escollir esta data com a diada nacional de la nostra terra.

Al BLOC JOVE commemorem esta efemèride a la nostra manera: la nit d’abans organitzem un concert per a tota la societat valenciana, i participem activament a la manifestació popular que any rere any organitza la Comissió 9 d’Octubre.

Però aquest any vam decidir anar un poc més enllà, i participar en els actes oficials que l’ajuntament del Cap i Casal organitza, això és, la processó cívica amb la Real Senyera. A més a més este any era especial per a marxar: este 9 d’octubre ha fet 20 anys de l’acte que es pot considerar el començament del final de la Batalla de València: la crema de la senyera preautonòmica de la porta de l’ajuntament a la processó cívica de l’any 1979.

Ja fa massa temps d’estos fets, i este passa per a tots igual: bàsicament ja no existixen els bàndols que van participar en aquella batalla. El blaverisme original va desaparèixer amb l’enfonsament d’Unió Valenciana, essent reemplaçats per ultra-dretans i ultra-nacionalistes espanyols. Per altra banda el fusteranisme s’ha mantingut fidel a part dels seus ideals, però ha perdut molta força dins de la ciutadania.

Cerclats per la policia, els ultres a la dreta

Per això consideràvem important el tornar a participar en els actes oficials, recuperant per a tots una manifestació pública que ara per ara està monopolitzada per la dreta i el ultra-nacionalisme espanyol. Es van demanar tots els permisos necessaris i es va emetre un comunicat oficial fent una crida a la militància de la ciutat de València per assistir a la marxa; alguns grups d’ultra-dreta ja van respondre amb un altre comunicat amenaçant a tots els simpatitzants del bloc que acudiren a la convocatòria.

La conclusió de tot açò? un centenar de ciutadans i dos diputats de les Corts es van quedar sense el dret de participar en els actes oficials del 9 d’Octubre. És clar que vam anar, només portant senyeres coronades i sense cap distintiu que poguera considerar-se provocatiu per a la resta de grups de la marxa, però la prohibició per part de la policia nacional no va poder ser més explicativa: no podien assegurar la nostra integritat física; i per això ens van demanar cordialment que fugirem del centre de la nostra ciutat.

Arraconats a la Glorieta

Però encara que ens va ser impossible incorporar-nos a la marxa, no ens vam salvar de la violència de grups ultres. Vam rebre el llançament d’ous plens de pintura entre altres objectes, vam ser amenaçats i insultats, i la tensió va pujar tant que la policia no va tindre més remei que fer un cordó al voltant nostre i escortar-nos fins a l’autobús amb el que vam abandonar la ciutat. Vam ser expulsats de la nostra terra, com apestats, davant la inoperància de les nostres autoritats.

Hi ha una imatge d’este nou d’octubre que perdurarà molt de temps en la meua memòria: la càrrega pròpia de la cavalleria que els violents van fer des de la plaça de la Reina fins al Parterre, creuant l’històric carrer de la Pau, intentant evitar que poguérem tornar als nostres autobusos per abandonar la ciutat. Fins i tot la policia es va posar nerviosa, demanant reforços a crits per les ràdios i demanant-nos que fugirem corrent si era necessari. Durant unes hores, València va tornar als pitjors dies dels anys 70 del segle passat.

Desgraciadament no vam aconseguir participar en els actes oficials, però com he dit al començament això no vol dir que no vam celebrar el nostre dia nacional com Déu mana: el concert de la nit del 8 i matinada del 9 va ser tot un èxit, es van vendre totes les entrades i unes 1200 persones van gaudir dels millors grups en valencià; i també vam participar en la manifestació del 9 per la vesprada, convocada per la Plataforma 9 d’Octubre en la que participem, i que any rere any commemora aquella altra vesprada de 9 d’octubre de l’any 1977, que per desgràcia va ser la darrera manifestació unitària de tot el valencianisme.

Que canal 9 estiga completament polititzat passa, que any rere any tinguem que acceptar atemptats contra la nostra integritat ja és greu, però que dos diputats i un centenar de ciutadans no puguen participar en els actes oficials del nostre dia nacional… vergonya cavallers, vergonya.