Tornant a casa

Pàgina d'una de les cròniques dels reis valencians

Fins al segle XV, només els més rics o els monjos dels monestirs més importants tenien accés als llibres i per extensió a l’educació. Estos primers llibres eren escrits a mà, un per un, amb una delicadesa i paciència que els feia tindre un valor incalculable: encara hui podem vore-los no només com a una part important de la nostra història, sinó com a una genuïna obra d’art.

Però ja a meitat del mencionat segle, un orfebre alemany anomenat Johannes Gutenberg va canviar està situació amb la fabricació de la impremta de caràcters metàl·lics. Este nou invent va permetre que els llibres pogueren fer-se en sèrie, abaixant d’una manera dràstica els preus… i els va posar a disposició d’un percentatge important de la població. La màquina va tindre tant d’èxit que a finals del mateix segle ja podem trobar llibres impresos al nostre país.

Estos mètodes van anar evolucionant amb el temps i les tecnologies: amb l’aparició de les computadores les impremtes van passar a digitals, a les quals ja només és necessari carregar el document a imprimir a un ordinador i donar l’ordre per a tindre una còpia exacta del llibre.

Però encara que hem avançat tant en la forma de com plasmar eixes lletres en un suport, és el mateix format de llibre el que no ha canviat res en els últims mil anys: des de la invenció del paper que s’utilitza este per a imprimir els nostres textos, i també encara cosim grups de papers solts per a unir-los i fer llibres.

Ja és possible tindre tota la llibreria a la butxaca

Posant com a símil la música, esta ha evolucionat no només el contingut o els instruments per interpretar-la, sinó que també el continent: vam passar de la música en directe als discos de vinil, les cintes de cassette, els CD’s i en els últims temps les memòries flash que hi ha dins dels reproductors moderns d’MP3.

Però ara és temps de revolucionar també l’industria del llibre, ja que la tecnologia ha arribat al punt de poder fer el paper tradicional obsolet, amb l’aparició del paper i la tinta electròniques.

La idea és molt simple: les limitacions més clares del paper són que només es pot utilitzar una vegada (un llibre imprés sempre és el mateix, i no es pot re-utilitzar sense destruir-lo) i que és difícil de copiar (i per això la despesa és major); i això sense tindre en compte els problemes ecològics del nostre us indiscriminat del paper imprés. Els dispositius de paper electrònic utilitzen pantalles de tinta electrònica que permeten canviar el seu contingut de manera casi instantània, i carregen els llibres en format digital de manera que la seua còpia i distribució a través de les xarxes informàtiques és trivial.

Funcionament de les primeres tintes digitals

Per a entendre com funciona la tinta electrònica, només tenim que pensar en aquells antics panells que tenien una sèrie de segments de plàstic i per un costat eren negres i per l’altre de color; segons a on estaven orientades eixes peces podies formar lletres i paraules amb elles. Fins i tot encara podem vore esta tècnica als rellotges amb termòmetre que hi ha a les ciutats, o als panells amb la direcció dels autobusos. La tinta electrònica funciona igual, però a una escala molt més xicoteta: les primeres versions es basaven en esferes de grandària minúscula mig-blanques i mig-negres i que amb càrregues elèctriques se les feia girar i crear les lletres i paraules del llibre.

Funcionament de les tintes digitals modernes

Amb el temps el sistema ha canviat un poc, utilitzant ara esferes plenes de xicotetes partícules blanques i de color que són les que es mouen. Estos sistemes fan que, encara que l’alimentació de les pantalles es talle es manté la imatge creada, baixant el consum a zero excepte quan canviem el contingut. Per altra banda estes pantalles tenen una resolució de uns 200ppp (el paper imprés és de 150 a 300ppp), que comparada amb les resolucions de 75ppp que trobem a les pantalles LCD o TFT són molt més acceptables per a llegir. També les pantalles de tinta digital, a diferència de la resta de pantalles electròniques, no necessiten retro-il·luminació per a ser llegides amb comoditat, de manera que podem utilitzar la llum natural o de l’habitació per a llegir, amb el conseqüent descans per als nostres ulls.

Hanlin eReader V3 (el que tinc)

Ja fa temps que volia tindre un d’estos a les meues mans, més tenint en compte totes les hores que passe a la setmana ens transports públics. Tindre un llibre físic a la ma amb el seu olor i textura té el seu encant, però la possibilitat de tindre milers a la ma amb un volum i pes inferior a un tradicional fa que els pros siguen majors que els contres.

Finalment em vaig decidir per un Hanlin eReader V3, amb pantalla E Ink Vizplex de 600×800 i 6″ (la mateixa que el Kindle d’Amazon). Vaig triar este i no altre ja que hi ha firmwares alternatius amb que jugar (encara que l’original ja és un linux, és interessant pegar-li una ullada al projecte openinkpot), i que es pot trobar fàcilment al nostre país sense que tindre que comprar-lo per internet (de fet, el vaig comprar al Mediamarkt).

En realitat a la península no es comercialitza amb eixe nom, sinó que la distribuïdora el ven amb el nom de Papyre 6.1. Coses de marketing, però en essència és el mateix amb xicotets canvis estètics a la carcassa. I la mateixa empresa (Grammata) ja ens ofereix directament a la seua web més d’un miler de llibres clàssics (sense drets d’autor) per a llegir directament en l’aparell.

Paper electrònic comparat a paper tradicional

Estos llibres sense drets d’autor no hi ha cap problema per a trobar-los, ja siga en pdf o en formats més específics per a estos aparells; però és que els llibres més actuals i amb drets d’autor tampoc hi ha massa problema per aconseguir-los: pràcticament qualsevol tenda de llibres on-line ja ven gran part del seu catàleg en format digital a preus més econòmics que l’equivalent en paper. I si no volem pagar per ells i a l’igual que la música en mp3, no costa molt trobar-los a llocs d’intercanvi d’arxius.

Els dispositius de paper electrònics són còmodes per a llegir, poden emmagatzemar millers de llibres en l’espai de només un convencional, pesen menys que qualsevol novel·la de butxaca i les bateries duren milers de pàgines… senyors i senyores, ací teniu el futur del llibre!.

Com sempre, els crèdits de les fotos: la del llibre dels feyts i els esquemes de la tinta electrònica són de la viquipèdia (domini públic), la de la llibreria domèstica de Stewart i Vickie Carrington (cc-by-nc-nd), la del eReader negre és la de promoció del producte (©) i la de comparació amb un llibre en paper és de Jose María (cc-by-nc-sa).