Tornant a casa

Bandera de la Unió

Este abril quan parlava sobre les eleccions europees vaig comentar un poc per damunt que el tractat de Lisboa estava pendent d’entrar en vigor per la negativa dels irlandesos a acceptar-lo en referèndum. Ja en juny, en l’article sobre el resultat de les eleccions diguí que quan s’acceptés el tractat la nostra coalició passaria de 2 a 3 euro-diputats. Els irlandesos finalment han acceptat el tractat en un segon referèndum el 2 d’octubre i l’ultim tràmit ha sigut l’acceptació de l’euro-escèptic president de la República Txeca, Václav Klaus, que s’ha fet oficial ahir: finalment pareix que el nou tractat entrarà en vigor l’u de gener de 2010… però de que va tot això?.

En realitat ha arribat molt poc a la ciutadania d’este nou tractat, molt probablement a causa del seu dilatat tems d’aprovació (3 anys) i que este ha sigut majoritàriament per via parlamentària. Segur que sí que recordeu més el fallit tractat de la Constitució Europea, que va tindre una métode diferent d’aprovació: la dels referèndums nacionals en la majoria de països… i que precisament va dictar la seua molt després de guanyar el no a França i Països Baixos.

Signatura del Tractat de Lisboa en 2007

Doncs bé, el tractat de Lisboa és en realitat un refrito del que va ser el Tractat pel que s’Estableix una Constitució per a Europa. Ningú s’esperava el fracàs de la Constitució i pareix que és veritat que la Unió no tenia cap pla B per si fallava: hem estat 4 anys encallats amb uns tractats signats en els anys 1957 (tractat de Roma) i 1992 (tractat de Maastricht) clarament desfasats i sense sentit a la Europa dels 27.

En realitat, poc després de la caiguda en desgràcia del text constitucional, els òrgans de la Unió van començar a provar una altra estratègia: salvar el màxim possible de canvis de la Constitució però amb un text molt menys agosarat, i així va nàixer el nou text que d’ací a no res entrarà en vigor. La màxima també va ser evitar votacions en referèndum per a previndre el desastre anterior; la única excepció va ser la d’Irlanda, que la seua constitució obliga a decidir en referèndum qualsevol nou tractat internacional… i que va ser rebutjat en primeria instància, encara que finalment aprovat en segones núpcies.

Però anem a entrar en matèria del contingut del tractat, i sobre tot, els canvis més significatius respecte als anteriors. Encara que he dit vàries vegades que és un nou tractat, això no és completament real: millor dit és un text que modifica els tractats anteriors. Amb el nou text són modificats el Tractat Constitutiu de la Unió Europea (el tractat de Roma), que a partir d’ara passa a dir-se Tractat Sobre el Funcionament de la Unió, i el Tractat de la Unió Europea (el tractat de Maastricht). També s’afegeix al corpus de lleis de la Unió la Carta de Drets Fonamentals que ja vam vore a la fallida Constitució, que d’ara en davant és d’obligatori compliment.

Text del tractat

Entre les modificacions més importants podem trobar una molt mediàtica: la creació d’un president del Consell Europeu per a un mandat de 2 anys i mig, que substitueix la presidència rotatòria amb els caps de govern dels països. Això vol dir que a partir d’ara hi haurà una figura de president d’Europa, que serà triat per majoria qualificada al Consell Europeu. Este nou president tindrà atribucions representatives de la Unió, i bàsicament farà de rei de la UE.

Una altra idea de la Constitució que ha recaigut al nou tractat és la creació d’un nou ministre d’exteriors de la Unió que serà el punt únic d’entrada de relacions entre la UE i altres països del món. L’únic canvi amb el text original de la Constitució i el tractat de Lisboa és que aquest ara s’anomenarà Alt Representant de la Unió, i no ministre.

També és important comentar el nou mètode de doble majoria per a les votacions al Consell de la Unió: per aprovar qualsevol cosa serà necessari el vot a favor del 55% dels estats membres i que la suma de la població dels estats a favor siga com a mínim el 65% de la població total de la Unió; per a bloquejar una proposta de legislació caldran com a mínim 4 països, independentment de la seua població.

El Parlament Europeu augmenta competències

Hi ha molts més canvis en esta nova Unió, com per exemple que a partir d’ara tindrà entitat jurídica per ella mateixa, que les reunions del Consell seran públiques, seran augmentades les atribucions al Parlament Europeu (escollit directament pel poble) i moltes altres passen a co-decisió amb el Consell, l’obligació de solidaritat mútua dels estats en cas de desastre o guerra, la inclusió de la lluita contra el canvi climàtic com a objectiu de la Unió… hi ha un bon grapat de canvis que podeu trobar si llegiu el text complet, però això està fora de la intenció d’esta entrada.

Però clar, hem parlat molt de que les parts més importants del tractat de Lisboa venen directament de la Constitució Europea, només un poquet maquillades… però hi ha diferències?; sí, i moltes. Per exemple, a la Constitució apareixen els símbols de la Unió al text normatiu que al nou tractat han caigut; això no vol dir que deixen de ser oficials, però perden la càrrega moral d’aparèixer dins la llei. També han aparegut noves clàusules d’exclusió al nou tractat per a que parts d’ell no entren en vigor en alguns estats, sobre tot per a Regne Unit, Polònia o la República Txeca. I clar, també s’ha caigut el nom de “Constitució”, que encara que només és una forma de parlar pareix una pèrdua d’intenció.

I això és tot, espere que haja pogut posar un poquet de llum en tota aquesta mole burocràtica de tractats que tenim l’honor d’anomenar Unió Europea, i que per desgràcia pareix que ja no creu ningú.

Els crèdits de les fotos: la de la signatura del tractat és dels arxius de la Cancilleria del President de Polònia (gnu-fdl), la dels fulls del tractat de Wiki-vr (gnu-fdl) i la del Parlament Europeu de JLogan (domini públic).