Tornant a casa

El meu sopar d'anit: tortellinis amb pesto genovés

El meu plat per defecte per a sopar quan vivia a Ginebra eren els tortellini amb pesto genovés: pràcticament totes les setmanes sopava dos o tres dies esta delícia tan fàcil de preparar. Però la veritat és que des de que vaig tornar que no me l’havia cuinat més.

Per això, anit quan em vaig posar a preparar el pesto em va vindre una sensació estranya, com si de sobte haguera recorregut els 1.125 kilòmetres que separen la meua casa de valència, de la de Ginebra; un déjà vu pareix que es diu això.

Estava cuinant i m’imaginava a mi mateix en la vitroceràmica, amb l’arbre que es veu a la finestra de la cuina, el terra de fusta de veritat queixant-se dels meus passos i el soroll del vent gelat (potser neva?) a l’explanada del proper cementiri de Plainpalais.

Sí, tenia la sensació d’estar en Ginebra, però la veritat és que estava a València, preparant el pesto en la vella cuina de la meua casa de Benicalap. Hi ha vegades que cal recordar que el continent no fa el contingut: només cuinant, per molts records que et vinguen, no es pot viatjar.

La situació amb els tortellinis en va fer recordar a molta gent que conec, molt demòcrates i d’esquerres ells (a tot això, paraules que en si mateixes no volen dir res), que pareix que el seu objectiu polític final siga guillotinar al rei, o desterrar-lo com a mínim. Però, a l’igual que la salsa pesto no em va fer anar a Ginebra, només canviar el rei per un president tampoc ens portarà a un millor país; potser és un començament, però de entre totes les coses que no van bé ací, no crec que siga la més important.

Felip V, el primer rei Borbó al sud dels pirineus

No vaig a entrar en el debat de si la monarquia és tan roïna, o la república tan bona; i menys encara si són millors les repúbliques presidencials o millor un poc més de separació de poders. El que tinc clar és que ara per ara tenim un bon grapat de problemes més importants i urgents que qui és la figura ceremonial que utilitza l’estat per a signar els documents. Al cap i a la fi igualment anem a pagar el mateix a una persona o a vàries per a fer esta feina.

Per a mi és infinitament més important tindre un bon finançament, uns bons servicis públics o una taxa de de desocupació baixa que qualsevol altra petició, que sempre ens porta a debats estèrils i a perdre un temps que podríem dedicar a causes més productives.

A vore si per una vegada ens centrem en el que realment importa, i ens oblidem de les discussions inútils. És clar que no em pareix mal que es defense un sistema de govern o qualsevol cosa, i que la gent isca al carrer a demostrar la seua opinió, de fet jo mateix ho faig; però el nostre debat no es pot centrar només en coses allunyades dels problemes reals. Hi ha temps per a tot, i ara és moment d’exigir el necessari, i en ja segon pla, lluitar pels nostres somnis.

Acabant, estaria lleig amb este títol acabar sense donar-vos la recepta de la salsa pesto genovés per als tortellini. Ací la teniu:

• Ingredients: alfàbrega, 1 dent d’all, 1 cullera de pinyols, 1 cullera de formatge pecorino, 1 cullera de formatge ricotta , una cullera de formatge parmesano, oli d’oliva i sal (es pot fer amb tot el formatge parmesano, però no està tan bo).
• Preparació: Es piquen tots els ingredients excepte l’oli fins obtindre una massa homogènia, i en un morter anem afegint-li oli igual que si estiguérem fent allioli.