Tornant a casa

Comunicació i mala comunicació

Hi ha moltes formes de transmetre informació; aquesta pot ser unidireccional, com a la premsa tradicional o a la televisió i la ràdio, i també pot ser bidireccional com la que trobem a les noves tecnologies com el Facebook o quan discutim. El que esta setmana ha quedat clar és que els dos partits majoritaris que tenim al nostre país no saben fer-lo de cap de les dos maneres.

Anem a començar amb el PP, que el divendres passat van fer una maniobra que va crear un efecte Streisand de llibre de text: censurar unes fotos d’una exposició feta per la Unió de Periodistes al MuVIM.

L’efecte Streisand és un fenomen que trobem quan algú vol ocultar una informació de manera que li dona més publicitat a esta que si l’haguera deixat lliure. Hi ha que recordar que l’exposició era de la Unió de Periodistes Valencians, de veritat pensaven que podien censurar-la sense eixir al dia següent a tots els diaris?.

Però la bola va créixer i créixer, i no va quedar només en la notícia de la censura: este dilluns dia 8 el director del MuVIM, Román de la Calle, va dimitir de la seua posició al·legant que no compartís la decisió de la Diputació de censurar les fotos. Però encara té corda per a més, ja que este mateix matí també és noticia, deixant caure que l’assumpte li explotarà al mateix Rajoy a les mans en la visita que farà este diumenge a València.

Encara que no ho parega, això és un problema de comunicació: van intentar limitar la circulació d’una informació (unes fotos que ja havien sigut publicades als diaris durant tot l’any 2009), i el que van aconseguir és que circularen més encara. Enhorabona.

Si tens alguna cosa que ocultar, no t'oblides les teues notes davant dels periodistes!

Però esta setmana el PSOE del País Valencià també ha tingut problemes pareguts, centrats en la roda de premsa que van fer divendres passat a Castelló per a parlar de l’alliberament de l’AP-7. Essencialment es van deixats oblidats uns papers que no els han deixat en bona posició (i que podeu llegir ací).

Una roda de premsa és una comunicació bidireccional, a on els que l’organitzen primer fan un repas del tema a tractar i després els periodistes poden fer preguntes. Als papers oblidats es pot llegir les directrius per a contestar algunes preguntes, però el que és més greu, també quines preguntes anaven a ignorar.

Al final, les conseqüències han sigut molt paregudes a les del PP i les fotos: per censurar una informació (les preguntes que no volien respondre) els periodistes ara saben a on els pica i a on els cou, donant-li molta més repercussió a eixos punts que la que tindrien de manera natural.

La conclusió?, que la millor política és la transparència, on no hi ha res a amagar. No hi ha cap ésser humà perfecte, i menys els polítics; però sempre és millor que sigues tu qui digues els teus defectes que els descobrisca la premsa.

Els crèdits de les fotos: la de l’antena de comunicació és de Vitor Antunes (cc-by-nc-nd) i la de la nota escrita a ma (també el contingut) de ClintJCL (cc-by-nc-sa).