Tornant a casa

Zona d'acampada de l'Aplec

Un any més he tornat a complir: he assistit a 3 del quatre grans festivals de música en valencià que es fan al nostre país en juliol. L’edat ja comença a pesar i cada vegada costa més dormir tants dies al terra, però després de passar per l’Aplec de la Plana i el Feslloch, no podia deixar passar l’Aplec dels Ports: la gran festa del valencianisme a les Comarques del Nord. Ací deixe la meua crònica del cap de setmana.

Este any l’aplec ha recaigut en la vila de Vilafranca. Amb els seus 2.500 habitants és un dels pobles més populosos de la comarca natural dels Ports, i dic natural ja que políticament recau en la comarca de l’Alt Maestrat. Coses de la política.

Correfoc a la inauguració de l'Aplec

Vaig arribar al poble divendres nit, amb una furgoneta plena de material i el meu company Roc. La intenció era arribar per la vesprada tard, però com no pot ser d’altra manera ens vam perdre pel camí i arribàrem més cap al dissabte que cap al divendres. A partir d’ací muntatge de la tenda a obscures (no és tan fàcil com pareix) i vam baixar a la festa. Comentar que les instal·lacions de la zona d’acampada han sigut les millors de tots els Aplecs que he anat: fins i tot hi havien dutxes de veritat!, encara que aigua calenta ja era demanar massa. Això sí, les tendes quedaven a 20 minuts a peu de les zones de concerts… imagineu fer camí mort de son i cansat després de tota una nit de festa!.

Els concerts del dissabte van ser més que correctes, encara que el cartell no era res de l’altre mon. A remarcar l’espectacle que van muntar Pepet i Marieta i la música fins a altes hores de la nit d’Orxata Sound System.

Paraeta i voluntaris del BLOC JOVE

El matí següent (dissabte) a alçar-se prompte ja que havíem de muntar la paraeta del BLOC JOVE i participar de la fira alternativa que va programar l’organització de l’Aplec. Per primera vegada en la història del BLOC JOVE de les Comarques del Nord vam tindre tot el material que necessitàvem (beneficis de pujar en furgoneta), i vam estar des de les 11 del matí fins a les 10 de la nit al peu del canó, repartint informació als aplequers i, és clar, patrocinant els polvos de la nit amb els nostres ja tradicionals preservatius gratuïts.

Una vegada tancada la paraeta vam agafar una botella de cassalla, ens vam fer un cremadet per cap i vam anar als concerts. Igual que el divendres, el cartell no és que fora el millor possible, però els grups que van tocar van fer botar el poble de Vilafranca tota la nit; de entre tots els grups em quede amb La Pegatina, que amb la seua rumba moderna van fer gaudir a tot el recinte.

Per problemes d’agenda, el diumenge no vam poder quedar-nos als actes finals de l’Aplec, i només alçar-nos vam agafar la furgoneta i fugírem de Vilafranca; i esta vegada de veres que no ens vam perdre. L’any que ve, més!.

Els crèdits de les fotos, totes son meues (cc-by) excepte la del correfocs, que és de l’organització de l’Aplec (©) i és furtada del seu facebook.