Tornant a casa

Zona d'acampada Feslloch 2010

Amb 3 dies i 3 nits de concerts i més de 7.000 participants, el Feslloch se consolida en la seua IV edició com el festival de música en valencià més influent del nostre país. I com no podia ser d’altra manera, este any també vaig anar a esta cita ineludible amb la festa: no me perd ni una!.

Primer de tot, donar la enhorabona a Reviscola, el jovent d’Escola Valenciana, per organitzar aquesta gran festa del valencianisme a Benlloch (Plana Alta). Ací teniu la meua crònica d’estos dies inoblidables.

Els concerts van començar el dijous 8 de juliol, però com treballí el divendres 9 no vaig poder acudir eixa nit. Encara així, molts coneguts meus sí que van estar des del primer moment, i cal dir que esta nit de preparació va ser tot un èxit.

Karaoke al Feslloch 2010

Jo vaig arribar la vesprada del divendres 9 sobre les 19h, directament per a plantar la tenda de campanya; em vaig trobar una zona el doble d’ampla que l’any passat ja completament saturada de tendes, i si no haguera sigut pels companys del BLOC JOVE que ja tenien un rogle amb posicions reservades m’hauria sigut impossible acampar. La posició?, perfecta: el pinar ens tapava tota la solana de matí, i a més a més en una zona suficientment allunyada dels concerts per a poder dormir, però no tant com per a que fora difícil arribar de nit.

Eixa mateixa vesprada ens van arribar les samarretes noves del BLOC JOVE (nova tirada i nous colors!). Encara que per problemes logístics ens va faltar molt de material, vam muntar la paraeta amb la mateixa il·lusió de sempre: va ser la paraeta més pobra de la història de les comarques del nord… però encara així vam sobrepassar de llarg el rècord de venda de samarretes!. Enhorabona a tots els que vau col·laborar per a que això fora possible!.

Xavi Castillo, al Feslloch 2010

Després del tast de cervesa Montmirà (que ja s’està fent com una rutina més a tots els esdeveniments importants de les comarques del nord), al recinte d’acampada va haver karaoke de cançons en valencià, on molta gent va acudir per a fer un poquet (més) el ridícul.

I com a colofó del dia, els concerts: La Gossa Sorda (presentant nou disc) i Tom Bombadil de caps de cartell, i 5 grups més que van mantindre-nos desperts fins a les 6 llargues del matí (encara que jo no vaig aguantar tant, que ja em faig gran!).

El dia següent (dissabte) va estar ple d’activitats. Entre elles vaig a remarcar la copa de futbet (imagineu a la gent de ressaca i sense dormir lluitant per mantenir el baló als peus) i l’actuació de Xavi Castillo, qui ja estem un poquet farts de vore-lo despullat i que va omplir la zona de concerts de rialles com sempre. L’únic punt negre d’este dia va ser la fira d’associacions juvenils, que no es va poder dur a terme per problemes organitzatius; una pena!. No cal oblidar que des del BLOC JOVE van tornar a muntar eixa vesprada/nit també la nostra (pobra) paraeta, per on va passar una part important dels presents per a preguntar pels nostres productes i la nostra organització.

Obrint Pas a l'escenari gran del Feslloch

I arribem ja al final de este llargíssim Feslloch, amb els concerts del dissabte; com a caps de cartell van tocar Obrint Pas i Orxata Sound System, més altres 5 grups que van fer les delícies dels presents amb música fins a les 7 del matí (és clar que jo vaig morir abans).

En este punt cal remarcar que la meua esquena no hauria aguantat sense la nova adquisició: un aïllant auto-inflable d’eixos durs que em va permetre que, les poques hores que vaig dormir, foren realment profitoses. Ho recomane a tot el món!.

I poc més queda a dir: al matí següent alçar-se tard de les tendes, recollir (i netejar, que també és important!) i tornar cap a casa a descansar, que ha sigut un cap de setmana complicat. L’any que ve més!.

Acabant, i com sempre, els crèdits. Totes les fotos són meues (cc-by), excepte la del karaoke del dissabte que és de l’organització del Feslloch (©) i furtada de la seua web. Està lleig això de furtar, però jo com a mínim els cite; ells en canvi han penjat a la seua plana principal una foto meua sense ni tan sols provar de complir la llicència en que les publique, que només els demana que citen la procedència de la foto!.