Coalició Compromís a la processó cívica de 2011

Ja ho cantava Sènior a la seua cançó, i no va ser escollida com l’himne de campanya de Compromís per casualitat; realment els canvis socials que estem vivint denoten el signe dels temps: per fi les coses comencen a canviar.

Podríem parlar del 15M o de la defugida dels votants dels PPSOE, però també es pot vore a les coses xicotetes, a les que passen desapercebudes per la gran majoria però també denoten el canvi. Un exemple d’això són els actes oficials del 9 d’octubre a Ciutat de València.

Una mostra que les coses estan canviant és que des de 1995 que no hi havia tants partits diferents representant al poble valencià a estos actes; també que per primera vegada en molts anys es va reprendre el debat sobre quins són acceptables en una societat laica i igualitària com la nostra i quins no. Fins i tot es va trencar alguns acords tàcits històrics entre PP i PSOE.

Però on més clarament es pot vore el canvi és en l’acte més polititzat i esbiaixat de tots els oficials, que a més a més es tracta del més antic de tots: la processó cívica amb la Real Senyera. Des de fa ja anys (com es pot comprovar ací i ací) Compromís participa a este acte obert a tots els valencians, amb més o menys fortuna degut a les formes de alguns ciutadans que pensen que altres no tenen els mateixos drets que ells.

Però este any finalment s’han desemmascarat, han demostrat que en realitat els actes i la Real Senyera no els importen: han preferit deixar el seu benvolgut símbol, parar la marxa i evitar el pas d’altres ciutadans que no completar el recorregut sencer. Fins i tot es va arribar a escoltar el “Cara al sol“ en mig del carrer de La Pau, demostrant el seu democràtic tarannà.

En resum, i a pesar de tots els entrebancs creats, Compromís va acompanyar amb èxit la Real Senyera amb una pancarta pròpia recordant que el 9 d’octubre és el dia nacional de tots els valencians i que tots cabem als actes oficials. Perquè les coses estan canviant: és el signe dels temps.

La pancarta de @benicalap15M a la manifestació de La Fe

Com ja comentava en la entrada anterior, on he fet el recompte de la manifestació pel Valencià del passat dia 9 de juny, ací teniu també el recompte sistemàtic de la convocada als barris de Benicalap i Campanar per demanar la restitució d’un centre hospitalari als terrenys de La Fe de Campanar, buits ara després del trasllat de l’hospital al sud de la ciutat.

Com la resta de recomptes que he fet, està basat en fotos de control de diverses zones de la manifestació que vaig prendre jo mateix (algunes de les quals es poden vore baix) i un vídeo per calcular d’una banda l’àrea de la manifestació i d’altra la densitat d’assistents.

Encara que la manifestació era en forma de marxa, les fotos de control van ser preses poc abans de les 20h quan la manifestació va parar abans de creuar el carrer Conchita Piquer. Totes les fotos corresponen a eixe moment.

Figura 1

El àrea ocupada, que podeu vore a la figura 1, correspon a la calçada de la avinguda de Campanar en sentit avinguda Burjassot, des de la porta del Bingo Samoa (la parada de taxis) i el cantó amb Conchita Piquer. En total l’àrea ocupada mesura 1.017 metres quadrats.

Basant-me en les fotos i la meua experiència personal, la densitat mitjana de manifestants a la marxa a les 20h és de entre 0,5 persones/m² i 1 persona/m², això és, entre 1 i 2 persones cada 2m². Amb estes dades el mínim de manifestants a la marxa serien 509 i el màxim 1.017.

En resum, i si l’àrea acotada i les meues valoracions de densitat són correctes, puc afirmar que a la marxa a favor de La Fe de Campanar del passat 14 de juny es van manifestar no menys de 500 persones, i en cap cas més de 1.000. Per la meua experiència personal com a part de la manifestació, pense que el valor real és més proper a la segona xifra que a la primera.

Com apunt curiós, l’organització va donar a la premsa la dada de entre 1.500 i 3.000 persones. Per a que este valor siga real la densitat de manifestants hauria de ser de entre 1,5 i 3 persones/m².

La plaça durant la manifestació pel valencià

Una vegada més em vaig a mullar i fer el recompte sistemàtic d’assistents de dos manifestacions a les que vaig assistir. Es tracta de la concentració ciutadana per l’ensenyament en valencià convocada per Escola Valenciana el passat dijous dia 9 de juny i també de la marxa demanant que es torne a habilitar l’hospital de La Fe de Campanar, tancat des de que es va obrir la Nova Fe.

Com sempre, vaig prendre fotos de control de diverses zones de la manifestació (algunes de les quals es poden vore baix) i vídeos per calcular d’una banda l’àrea de la manifestació i d’altra la densitat d’assistents.

Figura 1

Comence per la més multitudinària, això és, la de l’ensenyament en valencià a la plaça de la Mare de Déu de València. El recompte de la manifestació per “La Fe” el podeu trobar ací. Primer de tot he dividit la plaça en dos zones, que corresponen a la figura 1 i la figura 2, amb diferent densitat de gent.

• La zona A, mostrada a la figura 1, conté un àrea de 587 metres², la més propera a l’organització, i avarca des del jardí del palau de la Generalitat fins a la font del Túria.
• La zona B, mostrada a la figura 2, conté tota la resta de la plaça on hi va haver manifestants. El seu àrea total és de 4.049m², que restant els 587 m² de la zona A i els 129m² de la font del Túria (que va estar en funcionament) queda una àrea efectiva de 3.333m².

Figura 2

Una vegada tenim definides ja les àrees, cal donar una densitat mitjana a les dos zones. Comencem amb la zona A, que segons les fotos de control té una densitat molt superior a la resta de la plaza, amb entre 1,5 persones per m² (dos persones cada 3m²) i 2 persones per m². En el cas de comptar 1,5 persones/m² ens eixirien 881 ànimes, i en el cas de comptar 2 persones el recompte d’esta zona quedaria com 1.174 ànimes.

Continuem amb la zona B, on la densitat va ser molt menor; segons les fotos i vídeos calcule entre 0,5 (una persona cada 2 m²) i 1 persona/m². En eixe cas la forquilla d’assistents a esta zona quedaria entre 1.667 i 3.333 caps.

Amb estes dades, l’afluència de la concentració va ser un mínim de 881 (zona A) + 1.667 (Zona B) = 2.548 persones; El màxim possible d’assistència va ser de 1.174 (zona A) + 3.333 (zona B) = 4.507 caps.

  

En resum, i amb les dades que tinc, afirme que el passat dijous van haver en la manifestació de la plaça no menys de 2.550 persones i en cap cas més de 4.500 persones. Al meu parer, la xifra exacta serà propera a la mitjana d’eixes dos (sobre 3.500 manifestants).

Com a dada curiosa, per que fora certa la xifra de manifestants donada per l’organització (entre 10.000 i 15.000 manifestants) caldria una densitat uniforme en tota la plaça entre 2,5 i 4 persones/m².

La pancarta del BLOC JOVE, eixint de les torres de Quart

Ahir vaig estar amb el BLOC JOVE en la manifestació convocada per Acció Cultural del País Valencià i el seu president, l’Eliseu Climent. I vaig estar per moltes raons: cal alçar la veu pel tema de la manifestació (la llibertat d’expressió, en especial el tancament de TV3 al País Valencià), és una cita ja tradicional i sobre tot cal recordar i commemorar una data tan nefasta per al poble valencià com va ser el 25 d’abril de 1707.

Per tot això vaig comparèixer, com des de fa anys, a la convocatòria d’ACPV; però este any la meua presència va anar acompanyada d’un mal sabor de boca: per quart any consecutiu el leitmotiv d’esta manifestació unitària va ser el mateix: TV3 i els repetidors d’ACPV.

Personalment pense que és un tema ben important, però no tant com per monopolitzar la manifestació unitària del valencianisme durant tant de temps; en estos quatre anys han aparegut una gran quantitat de problemes realment greus per la nostra societat com la corrupció a les nostres institucions o l’atur juvenil provocat per una de les pitjors crisis econòmiques de la nostra història. Però any rere any ens convoquen només amb un tema, fent pensar que realment és el que més ens importa. I damunt, un dels col·laboradors necessàries d’este teatret que ha sigut el tancament de TV3, el PSOE, va tindre la cara d’enviar un representant per agafar la pancarta!.

Com he dit al començament, jo vaig estar allà, recolzant als nostres; vam demostrar la nostra força amb més de 15.000 assistents*. Ara cal reflexionar que és el que realment volem i plenar les urnes electorals el proper 22 de maig, que és on realment es decidirà tot.

Figura 1: recorregut de la manifestació = superfície ocupada

* Sí, he dit 15.000, i no 100.000 com d’una forma completament desmesurada ha dit l’organització. Per desgràcia no hi vaig agafar fotos per fer un estudi més fidel a la realitat, però les xifres aproximades són les següents:

• L’àrea que va ocupar la manifestació (de les torres de Quart a les de Serrans, a la figura 1) correspon a uns 16.000 m², i és la mateixa que el recorregut total (quan es va arribar al final, encara no havia acabat d’eixir gent del començament)
• Encara que hi havia una quantitat important de gent en la calçada, els costats i voreres dels carrers per on va passar la manifestació no van estar plens; també hi havia grans forats entre pancartes. Això em fa ficar la forquilla de densitat de manifestants entre 1 i 2 per metre quadrat
• En eixe cas, els manifestants haurien de ser no menys de 16.000 i no més de 32.000; em sap greu no poder ser més específic, però no vaig fer la preparació necessària per prendre dades més contretes. Al meu parer (com a manifestant) la xifra real va caure més a prop del primer número que del segon.
• Per a que entraren els 100.000 manifestants indicats per l’organització caldria ficar un mínim de 6 persones en cada metre quadrat, comptant l’espai de voreres, arbres, cotxes aparcats…

XI BLOC ROCK del BLOC JOVE!

A vegades callem perquè no tenim res de bo per a dir, encara que és més probable callar quan realment no tens res a dir. Però hi ha una altra raó per callar, que és tindre tantes coses al cap, tantes idees, esperances, desitjos i faena ben feta al cap que no saps per on començar. I això és el que em passa actualment a mi i que m’ha fet mantindre massa silenci en este mur, un silenci que fa més de dos anys que no s’escoltava.

Moltes vivències, molt de riure i molta faena estes últimes setmanes, que fan que no sàpiga on començar; per això vaig a resumir-lo tot en només dos actes específics, potser els més importants de esta pre-campanya meua: un concert i unes trobades.

La primera de totes, fa dos caps de setmana: el concert del BLOC JOVE a les festes de la Magdalena de Castelló. Amb més de 5.000 participants va ser sense dubtes l’acte del BLOC amb més presència de gent jove d’este any, i un dels més multitudinaris de les festes fundacionals de la ciutat. Moltíssim treball, però també moltíssim èxit que fa que retornes a la càrrega amb mes forces de les que ens vam trobar per muntar-lo!. Moltes gràcies a tots els que ho van fer possible!.

Foto de família de la TNP 2011

Per altra banda, esta cap de setmana passat vam tindre un dels actes més il·lusionants del BLOC JOVE en tot l’any: la TNP o Trobada Nacionalista de Primavera. Més de 200 militants i simpatitzants joves es van reunir en la vila de Benicàssim per passar un cap de setmana tots junts a l’alberg Argentina, posar en comú les nostres idees i passar-ho bé en general. I com a “regal” per a tots els assistents i la ciutadania de Benicàssim, vam organitzar un concert a l’aire lliure i entrada gratuïta que va fer vibrar tot el poble.

En resum: ha sigut un més de festa i de treball, que ens permetrà atacar la campanya electoral amb les piles ben carregades i més il·lusió que mai. I tu?, encara no tens cap Compromís amb el teu país?.

Eixida de la manifestació, a la plaça de la Independència

Seguint els pasos de l’article de la setmana passada, on vaig fer un recompte sistemàtic de la concentració per TV3 i la llibertat de comunicació al País Valencià a la ciutat de València, m’he decidit a repetir la jugada amb motiu de la multitudinària manifestació que es va dur a terme ahir dia 26 de febrer en la ciutat de Castelló de la Plana. Esta vegada l’organització va indicar que els manifestants van ser 15.000, i la premsa es va moure entre “uns milers” i els 10.000 que va comptabilitzar Vilaweb.

Fer el recompte d’esta manifestació ha sigut més complicat que en la concentració de València: el seu format de marxa obliga a que la gent no estiga estàtica sinó sempre en moviment, i és més complicat endevinar l’àrea que ocupen el assistents per una banda, i acotar les àrees de concentració variable per l’altra. Per tot això este recompte serà menys precís que el de la setmana passada, però tot l’acurat que he aconseguir amb als mitjans al meu abast.

Figura 1: Zona A, carrer Major

Encara que com he dit abans la marxa va estar en continu moviment, hi va haver dos moments que va estar estàtica el temps necessari per a fer les fotos de control i acotar l’àrea ocupada de manera realista. Per desgràcia estos dos moments van ser més a prop de la final de la marxa (8.10h i 8.30h) i és possible que molts dels assistents ja hagueren tornat a les seues cases, cansats per quasi hora i mitja caminant.

El primer moment d’atur a la marxa, i que vaig poder enregistrar sense problemes, va ser al carrer Major abans de l’entrada dels manifestants a la Plaça de Maria Agustina. El àrea està representada per la figura 1 (zona A) i correspon a una superfície de 2.949m², des d’un poc abans de la plaça Santa Clara fins a l’entrada a Maria Agustina. Segons es pot vore a les fotos la densitat de la gent no és molt gran, i encara que darrere de les pancartes arriba a ser fins i tot superior a 2 persones/m² la mitjana quedarà en la forqueta entre 1 persona/m² i 1,20 persones/m² (6 persones cada 5 metres quadrats). Amb estes dades, la forqueta d’assistència a la manifestació queda entre 2.949 i 3.539 ànimes.

Figura 2: àrea B, plaça de Maria Agustina

També tenim altre punt de control, al començament dels parlaments a la plaça de Maria Agustina, on la gent va quedar-se durant uns minuts parada. El àrea ocupada, tota dins de la plaça, correspon a la dibuixada en la figura 2 (zona B) i conté una superfície de 2.498m². En este punt de la manifestació la gent es va compactar un poc més, i encara que hi ha zones de major concentració, a partir de les fotos i la meua experiència personal deixaria la mitjana de densitat en la forqueta entre 1,20 persones/metre² (6 persones cada 5 metres quadrats) i 1,50 persones/m² (tres caps cada 2 m²). Amb estes dades, la forqueta de participants quedaria entre 2.997 i 3.747 manifestants.

Per últim, anem a suposar que les diferències entre les dades dels dos punts de control provenen de l’error en la mesura i per tant els valors reals haurien de ser mes propers a les mitjanes aritmètiques entre ells. Comencem amb el valor mínim que a la zona A correspon a 2.949 caps i a la zona B 2.997; com podem vore les dos xifres són molt properes i la seua mitjana és de 2.973 persones. Per altra banda el màxim calculat a la zona A és de 3.539 manifestants i a la zona B és 3.747; esta vegada la diferència és un poc més alta, i la mitjana queda en 3.643 persones.

En resum: la forqueta final dels meus càlculs a la manifestació de la ciutat de Castelló de la Plana del dia 26 de febrer de 2011 és entre 2.973 i 3.643 persones. Suposant com sempre que les àrees indicades són correctes (que al meu parer sí que ho son ja que estan basades en les fotos de control i en la meua experiència personal) i que les densitats de manifestants dels càlculs són acurades (que pense que sí pel mateix motiu que les àrees) puc afirmar que en la part final de la manifestació van haver més de 3.000 persones, però que la xifra no va passar dels 3.650 manifestants. I basant-me en la meua experiència personal (això ja és una apreciació subjectiva) la xifra real va estar més propera del segon número que del primer, això és, el triple dels assistents a la primera concentració que es va fer per TV3 a la mateixa població fa poc més d’una setmana.

Panoràmica de la concentració

Com tots sabeu, ahir va haver a la ciutat de València una concentració a favor de la llibertat de comunicació i demanant al Consell que torne TV3 als nostres televisors, tal com ha fet els últims 20 anys. I com qualsevol manifestació, ja tenim ací la pluja de xifres: de les 5.000 ànimes que reclamen els organitzadors a “alguns centenars” que indica algun que altre diari hi ha molt de moviment de persones.

Figura 1 (Zona A)

Com sóc dels que no crec en les xifres donades a ull, i apel·lant a la meua ànima d’enginyer, vaig a provar de fer un recompte sistemàtic i el més realista possible de la quantitat de gent que va haver a les 19.30 hores ahir en la plaça de la Mare de Déu de València. Vaig a utilitzar el mateix sistema que ja utilitzaven a la web Manifestódromo en la “època dorada de les manifestacions a Madrid” (no a la guerra, atemptats als rodalies…).

Primer de tot he dividit la zona en dos àrees:

• Zona A: Correspon a la zona de la part interna de la plaça (la part de baix de les escales), comptant des de les escaletes pel sud fins a la font del Túria pel nord (sense comptar la font, és clar!). Esta àrea correspon a la Figura 1 i la seua superfície és de de 1.514m².
• Zona B: La segona àrea correspon a tota la resta de la plaça, des de la porta dels Apòstols pel sud fins a el carrer de la Batllia pel nord (exclòs este últim, és clar); tampoc s’ha comptat la zona de plaça al nord d’este carrer (que no se si hi havia gent, ni tinc cap foto d’esta zona). Esta àrea és la il·lustrada en la Figura 2 i la seua superfície és de 4.045m² – 1.514m² de l’àrea anterior = 2.531m²

Figura 2 (Zona B)

Una vegada tenim ja definides les àrees, comencem amb el nostre recompte. Primer de tot anem a treballar sobre la primera àrea (Zona A), que segons les fotos pareix que té una ocupació mitjana entre 1,5 persones per metre quadrat (3 persones cada 2m²) i 2 persones/m². En el cas de comptar 1,5 persones/m² ens ixen 2.271 ànimes, i en el cas de 2 persones/m² serien 3.028 ànimes. Deixem llavors en eixa zona una forqueta de possibilitats entre {2.271-3.028} persones.

Per altra banda, tenim la segona zona (Zona B) de 2.531m², que per les fotos pareix que la ocupació va ser molt menor, una mitjana entre 0,5 persones/m² (una persona cada dos metres quadrats) i 0,25 persones/m² (una persona cada 4m²). En el cas de comptar 0,25 persones/m² ixen 633 caps, i en el cas de 0,5 persones/m² serien 1.265 caps diferents. La forqueta d’este àrea queda tancada entre {633-1.265} persones.

Ara anem a vore els màxims i els mínims. L’assistència mínima a la manifestació seria la suma de les mínimes en les forquetes de les dos zones; això és 2.271 a la Zona A i 633 de la Zona B: un total de 2.904 ànimes. Per altra banda, la suma dels màxims de la zona A (3.028 persones) i de la zona B (1.265) és de 4.293 ànimes.

  

En resum: la forqueta final d’assistents a la manifestació de València és entre 2.904 i 4.293 persones. Suposant que les àrees són correctes (que jo crec que sí per les fotos i la meua experiència personal) i les densitats de persones indicades (que crec que les forquetes entre les que m’estic movent són correctes per les mateixes raons que les àrees) en la manifestació en cap cas van haver menys de 3.000 ni més de 4.300 caps diferents. I al meu parer (però això ja és opinió personal) crec que el número real va estar més proper a la segona xifra que a la primera.

Figura 3 (Santa Clara)

Com a extra, vaig a fer el mateix per la concentració de dissabte a Castelló: el àrea (que podeu vore a la Figura 3) correspon a 844,17 m², i per les fotos i la meua experiència personal he calculat una ocupació entre 1,5 i 2 persones/m². En eixe cas la forqueta quedaria entre 1.266 i 1.688 persones en total. En este cas la meua opinió personal és que la xifra real va estar més propera a la primera (1.266) que a la segona.

Moment del concert del 8 d'octubre del BLOC JOVE

Octubre, amb els seus 5 caps de setmana i els dos ponts festius que normalment conté, normalment ja és complicat per a mi. Però este any des del BLOC JOVE hem volgut trencat les fronteres del nostre aguant: entre el treball (de dilluns a divendres), les obligacions i els actes del BLOC JOVE no he tingut un sol dia lliure en tot un més. Quede este resum com a tribut a tots els que ho han fet possible.

Com ja sabeu, l’octubre va començar en divendres, dia que començà la festa amb la presentació de candidats del BLOC de Castelló de la Plana. Amb la formalització d’Enric Nomdedéu i Ali Brancal com a candidats del BLOC i Vicent Marzà com a candidat del BLOC JOVE vam començar la pre-pre-campanya en Castelló, que es veu més llarga que un dia sense pa. Gràcies a déu els nostres candidats són forts i aguantaran el que calga.

El BLOC JOVE marxant pel carrer Sant Vicent a la Processó Cívica

Entrada ja la segona setmana vam calar foc al terratrèmol de la nostra particular mascletà. Primer amb el ja tradicional concert del BLOC JOVE en commemoració del dia nacional dels valencians, que este any va recaure en el divendres 8; com tots els anys va ser un total èxit i vam omplir el poble de Godella de valencianistes amb els concerts d’Aspencat i Sva-ters entre altres.

Al dia següent, 9 d’octubre, la gent del BLOC JOVE ens vam alçar ben de matí per a participar en la processó cívica; com tots els anys, els grups violents van provar d’impedir que marxàrem acompanyant a la reial senyera, però el dispositiu policial i els nervis d’acer dels nostres militants i simpatitzants van fer que acabàrem la marxa sense més contratemps que un parell de pedres mal tirades i alguna que altra taca de pintura a la roba. Enhorabona a tots!.

El BLOC JOVE a la manifestació del dia 9 d'octubre, marxant pel carrer de Colón

Sense canviar de dia, a la hora de dinar vam acompanyar als amics d’Escola Valenciana en la seua festa de 25 anys de les Trobades en Valencià. I casi sense despentinar-nos vam continuar el nostre dia amb la participació a la manifestació convocada per la comissió 9 d’Octubre amb el lema “pels drets nacionals i socials”. Després d’això sopar de germanor i a dormir, que va ser un cap de setmana ben llarg!.

Passant ja de setmana ens trobem el dissabte 16 el Congrés Local del BLOC JOVE de Vila-real, on va ser escollida una nova coordinadora dirigida per Eduard del Salto; ànim per a tots els companys socarrats per esta nova etapa, que de segur donarà bons fruits.

Saltant al divendres 22 vam tindre el Sopar Estellés de Castelló de la Plana, on ens vam reunir per recordar al gran poeta de Burjassot que va ser Vicent Andrés Estellés. Una meravellosa vetlada on el BLOC JOVE va estar representat amb dos militants de la mateixa Castelló i un de Rafelbunyol.

Joan Ribó, parlant davant l'assemblea del BLOC JOVE de Ciutat de València

Al dia següent (dissabte 23) vam tindre també l’Assemblea Local del BLOC JOVE de Ciutat de València, on no només vam parlar de l’estratègia a seguir amb la mirada posada en les eleccions locals, sinó que també vam escollir una nova coordinadora que ha de portar al col·lectiu fins a la fita electoral; ja sabeu tots que sóc un manegueta, i com no podia ser d’altra manera vaig eixir triat Secretari de Comunicació de la nova Coordinadora.

I eixe mateix cap de setmana, en especial el diumenge 24, vam fer la presentació oficial del Lip Dub del BLOC JOVE, gravat durant la TNT 2010. Va ser el primer Lip Dub de la política valenciana, i amb milers de visites els primers dies es va posar com un dels vídeos mes vistos de Youtube a tot l’estat espanyol.

Militants i simpatitzants dinant a l'aplec del Puig

Arribem ja a la traca final d’este octubre, el cap de setmana del 29 al 31. Va començar el mateix divendres amb el Congrés Local del BLOC JOVE de Castelló de la Plana, on vam escollir la nova coordinadora en vistes a la campanya electoral; com a nou secretari local tenim a Vicent Marzà, que també és candidat del BLOC JOVE a la llista per Castelló. El dissabte vam continuar amb la reunió de constitució de la Comissió Electoral Nacional del BLOC JOVE, on vaig quedar a càrrec de les webs de campanya.

I acabant, i com el petardo gros eixe que hi ha a totes les traques de boda, el diumenge 31 vam tindre la gran festa del BLOC: el darrer diumenge d’octubre al Puig. Com tots els anys, gran quantitat de militants i simpatitzants del nostre partit van vindre a dinar paella (que es va fer cadascú… que som pobres!) i on el BLOC JOVE va tindre presència i paraeta pròpia.

En resum: va ser un octubre ben complicat, ple d’actes i esdeveniments… i sobre tot ple d’esperit de superació i de consciència de poble… de poble valencià!.

Sí, teniu raó: ens el vam passar genial gravant-lo; potser no ens donarà vots, però simplement aconseguint amb això que la gent jove deixe de vore la política com una cosa avorrida, quadriculada i de gent gran ja haurem assolit el nostre objectiu. Mediterrani sóc!.

A tot això, i com a crèdits: la cançò original és de Seguridad Social, del disc Puerto Escondido.

Viure en un impàs no sempre és la millor opció

Al francés hi ha una paraula per a dir que una situació no avança, que està en punt mort: impasse; és paregut al nostre bloquejat, però sense les connotacions negatives que podem trobar a eixa paraula. La valencianització d’este mot seria impàs, i més ens caldria afegir-la al nostre diccionari de tant que l’hem d’utilitzar.

Un impàs és la situació judicial del President de la Diputació de Castelló, En Carlos Fabra. Quan pareix que el procés avança, misteriosament canvia el jutge d’instrucció, o es posa malalt, o passa qualsevol altra situació que paralitza el judici. 7 anys ha costat que el President tinga que comparèixer pels 5 delictes fiscals que se l’imputen… i tot per a dir que és innocent encara que no explica d’on venen els diners negres. Però no queda ací la cosa, sinó que ha declarat també que tenia 100 comptes diferents al banc “perquè els necessitava”!; pobret meu, que amb els pocs diners que guanya necessita diferents llocs on deixar-los, no siga que se li extravien.

En Carlos Fabra

Però no només eixe President està en un impàs judicial, sinó que el President de veres, Francisco Camps, es trova amb una situació semblant; la diferència és que este no és per un delicte fiscal (que al cap i a la fi és furtar a Hisenda), sinó per un delicte de suborn (que és furtar a tots). Molt he parlat ja d’este personatge, no paga la pena seguir amb ell.

No eixint de la política, també podem trobar altres impassos diferents: els càrrecs del PSPV-PSOE incapaços de presentar uns candidats creïbles a les eleccions de maig: es tracta d’un impàs polític. A Jorge Alarte li van créixer els nans quan el seu company Antonio Asunción va demanar organitzar unes primàries per a lluitar per l’encapçalament de la llista del PSOE a la Generalitat; i Alarte només es va salvar en el recompte d’avals, ja que van invalidar un bon grapat d’Asunción.

Trobada Nacionalista de Tardor 2010

Tampoc cal oblidar la situació del mateix partit a la Ciutat de València, on la cap de llista (que ningú dubtava) va dimitir per a no encapçalar el nou projecte de les eleccions locals, i ha deixat el col·lectiu amb més baralles internes per la cadireta. Definitivament no és l’exemple que pense cal donar a la població.

Des del BLOC JOVE fem tot el possible per a avançar sense parar: nosaltres no ens trobem en cap impàs; i Per a demostrar-ho, només cal vore les nostres accions. Sense anar més lluny este mateix cap de setmana tenim la TNT (Trobada Nacionalista de Tardor), festa del valencianisme jove de caràcter anual on parlarem de les propostes per a este nou curs, i on demostrem que la política no és obligatòriament propietat de persones greus, amb vestit i corbata. I és que els joves d’ara no només som el futur, sinó que ja mateix som el present.

Els crèdits de les fotos: la del mur és de Boris Drenec (cc-by-nc-sa) i la de Carlos Fabra és de Jaume d’Urgell (cc-by-nc).