Zona d'acampada de l'Aplec

Un any més he tornat a complir: he assistit a 3 del quatre grans festivals de música en valencià que es fan al nostre país en juliol. L’edat ja comença a pesar i cada vegada costa més dormir tants dies al terra, però després de passar per l’Aplec de la Plana i el Feslloch, no podia deixar passar l’Aplec dels Ports: la gran festa del valencianisme a les Comarques del Nord. Ací deixe la meua crònica del cap de setmana.

Este any l’aplec ha recaigut en la vila de Vilafranca. Amb els seus 2.500 habitants és un dels pobles més populosos de la comarca natural dels Ports, i dic natural ja que políticament recau en la comarca de l’Alt Maestrat. Coses de la política.

Correfoc a la inauguració de l'Aplec

Vaig arribar al poble divendres nit, amb una furgoneta plena de material i el meu company Roc. La intenció era arribar per la vesprada tard, però com no pot ser d’altra manera ens vam perdre pel camí i arribàrem més cap al dissabte que cap al divendres. A partir d’ací muntatge de la tenda a obscures (no és tan fàcil com pareix) i vam baixar a la festa. Comentar que les instal·lacions de la zona d’acampada han sigut les millors de tots els Aplecs que he anat: fins i tot hi havien dutxes de veritat!, encara que aigua calenta ja era demanar massa. Això sí, les tendes quedaven a 20 minuts a peu de les zones de concerts… imagineu fer camí mort de son i cansat després de tota una nit de festa!.

Els concerts del dissabte van ser més que correctes, encara que el cartell no era res de l’altre mon. A remarcar l’espectacle que van muntar Pepet i Marieta i la música fins a altes hores de la nit d’Orxata Sound System.

Paraeta i voluntaris del BLOC JOVE

El matí següent (dissabte) a alçar-se prompte ja que havíem de muntar la paraeta del BLOC JOVE i participar de la fira alternativa que va programar l’organització de l’Aplec. Per primera vegada en la història del BLOC JOVE de les Comarques del Nord vam tindre tot el material que necessitàvem (beneficis de pujar en furgoneta), i vam estar des de les 11 del matí fins a les 10 de la nit al peu del canó, repartint informació als aplequers i, és clar, patrocinant els polvos de la nit amb els nostres ja tradicionals preservatius gratuïts.

Una vegada tancada la paraeta vam agafar una botella de cassalla, ens vam fer un cremadet per cap i vam anar als concerts. Igual que el divendres, el cartell no és que fora el millor possible, però els grups que van tocar van fer botar el poble de Vilafranca tota la nit; de entre tots els grups em quede amb La Pegatina, que amb la seua rumba moderna van fer gaudir a tot el recinte.

Per problemes d’agenda, el diumenge no vam poder quedar-nos als actes finals de l’Aplec, i només alçar-nos vam agafar la furgoneta i fugírem de Vilafranca; i esta vegada de veres que no ens vam perdre. L’any que ve, més!.

Els crèdits de les fotos, totes son meues (cc-by) excepte la del correfocs, que és de l’organització de l’Aplec (©) i és furtada del seu facebook.

Aplec de la Plana 2010

Un any més (i ja van uns quants!) he tingut el privilegi de compartir i ajudar en tasques d’organització, en la mesura de la meua disponibilitat, a la VII edició de l’Aplec de la Plana. Per segon any consecutiu ha sigut a la vila d’Onda, a on ens han tractat de meravella. Primer de tot vull donar les gràcies a tots els voluntaris en general i a Xavi Ochando en particular, per fer possible este meravellós cap de setmana. Ací teniu la meua crònica personal del viscut.

Al contrari que l’any passat, esta vegada no he passat la nit a la zona d’acampada ja que el meu company Roc va tindre a bé de deixar-me un raconet de la seua habitació. Una gran millora ja que este any, encara que hi havien moltes més tendes a la zona d’acampada, es va trobar al mateix lloc i amb les mateixes carències que a la passada edició.

Es fa de nit al recinte de concerts

Els concerts van anar de meravella, la gent va vibrar amb La Gossa Sorda i Tom Bombadil, sense oblidar altres grups que van plenar les dos nits de festa. Menció honorífica cal fer al grup Malnom, que a més de tindre una qualitat musical indubtable per un grup acabat de nàixer (només 6 mesos al mercat), el seu bateria va tindre un accident obligant a tocar sense pedal; i encarà així van aconseguir fer botar a tot el recinte de concerts!.

En la part roïna tenim la beguda: 4,50€ per un cubata amb alcohol de garrafó em pareix abusiu. Com no he anat a les reunions periòdiques d’organització no tinc dret a queixar-me d’este punt… però com a mínim m’agradaria deixar clara la meua postura al respecte.

Des del BLOC JOVE no només vam fer tasques d’organització, sinó que també vam tindre per segon any consecutiu una paraeta a on distribuir el nostre merchandising i informació. Vull donar les gràcies a tots els membres del BLOC JOVE d’Onda en particular i d’arreu del país que van vindre per gastar part del seu temps en estes xicotetes coses, que al cap i a la fi són les que realment fan pinya. Ah!, i este any lluís sí que portava calçotets!.

La paraeta del BLOC JOVE a l'Aplec de la Plana 2010

En resum, un altre cap de setmana per a no oblidar. Ens veiem al Feslloch!.

La carta rebuda hui, 24 de maig

Hui m’he trobat a la meua bústia de Castelló amb una sorpresa: una carta d’enviament massiu publicitari amb la capçalera del pspv – PSOE al sobre. No és nou això de fer enviaments publicitaris fora de campanya, sense anar més lluny el BLOC de Castelló de la Plana en vam fer una fa pocs mesos; i el PP en fa contínuament utilitzant els recursos de la Generalitat i els ajuntaments a on governen. El que sí m’ha cridat l’atenció és el lema que utilitzen: “A la Comunitat Valenciana amb Noves Energies” (les majúscules són d’ells).

El contingut del sobre pareix de broma: encapçalant la missiva, al costat de el lema “Noves Energies” una foto de Jorge Alarte a la que no ix precisament molt afavorit, i 6 paràgrafs en castellà per un costat i en valencià per l’altre. El primer paràgraf ens conta que estem en una greu crisi econòmica (ves tu quina cosa!, no ens havíem donat compte!!); però és el segon paràgraf el que m’ha fet bollir la sang: critiquen la falta de solucions al problema des de part del Govern de la Generalitat (molt bé!)… però l’última vegada que ho vaig mirar ells estaven a la Moncloa i presenten la mateixa mancança d’iniciativa!.

Carta enviada pel BLOC, amb les nostres propostes

Per a queixar-se de la incapacitat d’un govern, el primer que s’ha que fer és presentar la teua alternativa, què faries tu en la mateixa situació; qualsevol altra cosa no passa d’un brindis al sol, no guanyem res canviant un govern que no sap com eixir d’un problema per a ficar un altre amb les mateixes dolències.

Com comentava abans nosaltres vam enviar també un enviament publicitari massiu, però amb una forma completament diferent: no ens dedicàvem a queixar-nos de l’incapacitat dels demés, sinó simplement exposàvem les nostres idees, les nostres propostes per a millorar el futur de la ciutat. Dos formes diferents d’entendre la política: el país es construeix amb idees i amb esforç, entre tots; mai farem res si només ens centrem en els problemes dels demés sobre tot quan, com al PSOE on el podem comprovar mirant a Madrid, no tenen res a oferir per a millorar la situació.

Nosaltres continuem amb la nostra política positiva, proposant les nostres idees i les nostres proposicions, fent el millor País Valencià que puguem no importa qui governe: no depenem de ningú, ni la nostra seu està a centenars de quilòmetres d’ací.

Finalment, transcric el contingut de la carta, i que cadascú valore per ell mateix:

Benvolguda veïna / Benvolgut veí:

Les veïnes i els veïns d’aquesta Comunitat travessem un moment difícil. La dura crisi en la qual ens veiem immersos ha generat en les nostres vides un escenari poc còmode per a moltes famílies i ciutadans, la empremta més representativa d’aquesta frustració és la destrucció de milers de llocs de treball.

Vivim un moment, en el qual els ciutadans d’aquesta Comunitat hem de suportar a més de la gran crisi que travessem l’observar bocabadats com l’actual Govern de la Generalitat Valenciana esta bloquejat, sense rumb ni energia, incapaç d’afrontar aquesta crisi i dedicant-se a malbaratar els diners deis valencians en el que no toca.

Els ciutadans i ciutadanes que viuen en aquesta Comunitat es mereixen un Govern que atenga a les seues necessitats, que els escolte i els resolga els seus problemes. I per a portar a terme aquest canvi necessitem l’esforç de tots i totes en noves prioritats.

Pròximament estaré a el seu barri per a conèixer de primera mà les realitats i preocupacions a les quals hem de trobar solució, escoltant els problemes deis seus veïns, que segur vostè comparteix.

M’agradaria poder-ti saludar personalment i en tot cas li convide que compartisca amb mi les seues idees i suggeriments enviant-me-les al correu electrònic: jorge.alarte@socialistesvalencians.org

Serà per a mi un plaer compartir punts de vista i reflexions sobre la situació política i social de la seua ciutat o sobre la Comunitat Valenciana.

Reba una cordial salutació.

Jorge Alarte
Secretari General dels Socialistes Valencians

X BLOC ROCK: Magdalena 2010!

Un any més, el col·lectiu local del BLOC JOVE de Castelló de la Plana, conjuntament amb voluntaris de tot el país, enfrontem la titànica feina d’organitzar un dels concerts gratuïts amb més participació de públic de les festes de la Magdalena.

Este any que la crisi ens està afectant a tots, hem fet lo possible i lo impossible per a que la qualitat musical no baixara. Per això tindrem a l’escenari a grups reconeguts com Aspencat, que des de la Marina ens portaran ritmes d’ska i reggae.

Tampoc oblidem als grups de la nostra comarca, i per això també comptem amb Agraviats, que amb l’experiència de 10 anys en els escenaris ens faran ballar amb la seua barreja d’ska i rock.

Per últim, però no menys important, vam decidir incloure un tercer grup novell a qui donar difusió; per aconseguir-lo vam aprofitar el concurs-festival Rock-penat, donant-li un major àmbit. El guanyador de la final que es farà el dia 6 de març en Vila-real serà el tercer participant en esta X edició del BLOC ROCK.

Primera semi-final del Rock-penat a Benicàssim

Els grups que ha passat les successives semifinals del Rock-penat, i per tant tenen encara l’oportunitat de guanyar el primer premi i tocar per a Magdalena, són Die Borts, The Garrophones, Malnom i Josep Lluís Notari; a tots quatre els desitge molta sort, ja que són magnífics.

A més a més este any estem d’enhorabona: celebrem els 10 anys consecutius de regalar a la ciutat un concert de música en valencià, grups locals i en la nostra llengua que l’ajuntament té completament oblidats. Per això estem fent un recopilatori dels cartells de tota esta dècada de música en valencià a les festes de la Magdalena que publicarem quan estiga enllestit.

Per tot això, no podeu perdre-vos esta edició del BLOC ROCK: el divendres 12 de març, a les 23h vos esperem a tots al carrer Sant Fèlix, a prop de la plaça Clavé… visca la terra!.

Cremem l'hivern!!

Ara fa un any parlava del començament de la gira d’Escola Valenciana i que al BLOC JOVE estàvem preparant la IX edició del BLOC ROCK; poc després es va organitzar la I edició el Rock-penat a Vila-real, el que fa dos concerts del BLOC JOVE a La Plana en el 2009. És clar que nosaltres no tenim tants recursos com Escola Valenciana… però d’ànims no ens falten; per això este any hem decidir fer la nostra particular gira de música en valencià pels pobles i ciutats de la nostra comarca (La Plana).

Comencem este primer trimestre de l’any amb l’organització de 5 concerts: 3 d’ells corresponents a les dos semi-finals i la final de la II edició del concurs-festival Rock-penat, una altre a Orpesa, i finalment la X edició del Bloc Rock, el tradicional concert que el BLOC JOVE de Castelló regala a la ciutat per les festes de la Magdalena.

A este clúster de concerts, 5 en 5 setmanes consecutives, li hem anomenat cremem l’hivern; els 5 concerts són com el compte enrere cap a les festes de la Magdalena i Falles, que és la nostra manera d’acomianar l’hivern i donar la benvinguda a la primavera: hi ha que cremar l’hivern per avançar en els nostres somnis.

El programa de concerts d’hivern és el següent:

• Benicàssim: 13 de febrer,
• Onda: 19 de febrer,
• Orpesa: 27 de febrer,
• Vila-real: 6 de març i
• Castelló de la Plana: 12 de març.

Ja són públics els cartells dels 2 primers (Benicàssim i Onda), per a la resta tindreu que esperar uns dies.

13 de febrer: Benicàssim!

[Benicàssim] 13 de febrer al Café el Corb (Plaça de l’estació nº1, Benicàssim):

• Tirant lo Rock,
• Malnom,
• Josep Lluís Notari i
• Semenéska

Apuntat a este concert a l’esdeveniment del Facebook!.

19 de febrer: Onda!

[Onda] 19 de febrer al Casal Jove d’Onda (Al costat de la Ciutat Esportiva i el pavelló Municipal):

• Die Borts,
• The Garrophones,
• Arrap i
• Línea XYZ.

Vos esperem a tots i totes als concerts!… Cremem l’hivern!!.

Diumenge 31 de gener... tots al Cabanyal!.

El diumenge 31 de gener, la plataforma Salvem el Cabanyal organitza una manifestació per a protegir el nostre patrimoni cultural de l’espoli que el Govern de Francisco Camps vol dur a terme a este històric barri de la ciutat de València.

Des del BLOC JOVE volem convocar-vos a la manifestació, a la qual acudirem amb pancarta pròpia, per a cridar amb veu alta i clara que altres solucions al problema no només són possibles, sinó que són més idònies que la blindada pel Consell i l’alcaldessa de València Rita Barberà.

La concentració serà a les 12h a l’encreuament del carrer Reina amb l’avinguda de Tarongers, des d’on marxarem pels carrers del Cabanyal fins al mercat del barri, a on acabarà la nostra peculiar processó.

Pots trobar més informació sobre la barbaritat del Cabanyal a esta entrada, que des d’un punt de vista històric conta el drama que està vivint este barri de València.

Imatge actual de la coalició

Esta setmana va començar amb la presentació en societat del nou popurrí de sigles electorals a qui hem donat com a nom “Coalició Compromís”. A banda de si serà o no positiu este nou agrupament de partits (el temps el dirà), el que sí és segur és la repercussió que ha tingut en els mitjans de comunicació del nostre país: tots ho han remarcat com a notícia destacada… encara que cadascú ha interpretat els fets com més li ha convingut. Quede això com un xicotet recull de les diferents “opinions” que han publicat els diaris més llegits.

Comencem amb El País, que ens deixa el següent titular: «Una coalición por la transparencia». Este diari marca com a part més important les declaracions de l’Enric Morera explicant que la nova coalició hauria de ser el tercer espai que trenque el bipartidisme al País Valencià. També recorda un poc la trajectòria del grup parlamentari actual indicant que s’han dedicat principalment a la lluita contra la corrupció i la denúncia al govern de Francisco Camps; i un poc fora de context al meu parer, introdueixen en la notícia la possible incorporació de Joan Ribó com a cap de llista per la ciutat de València. Per acabar, el periodista inclou un últim paràgraf indicant que hi ha diferències entre els partits de la coalició per exemple en assumptes com la utilització de paranys.

Passem al Levante, que ens deixa el titular «El nuevo Compromís se presenta como la opción ´del País Valencià´ para los socialistas sin carné». Al periodista d’este mitjà li ha paregut el més important el propi nom, que indica que s’ha posat per evitar el enfrontament amb Esquerra Unida; després d’això es centra en els comentaris de l’Enric, sobre tot els de que aspiren a recaptar el vot no socialista (sic) del PSOE, i que no li regalarien el govern a qualsevol preu.

Moment de la presentació de la coalició, a la seu de la Universitat de València

Continuem amb la notícia des dels ulls de l’ABC: «Oltra garantiza “sus” votos a Alarte si puede gobernar». El mitjà marca com a més importants les declaracions de Mònica Oltra sobre que si es dona el cas recolzarà al PSOE. També utilitzen formes literàries com per exemple que la coalició «derrochó optimismo».

La notícia a El Mundo porta com a titular «Mónica Oltra dice que ‘si los números dan, garantizaremos un gobierno de izquierdas’». Sense tindre en compte el títol amarillista molt en consonància amb el de l’ABC, el contingut es troba ben presentat i donen tota la informació rellevant. Apareixem com a importants les declaracions de l’Enric i recorda el bon moment de l’actual grup parlamentari; per altra banda també es fa ressò de les paraules de Mònica, sobre tot la part de trencar el bipartidisme. L’article va acompanyat d’un segon sub-article titulat «Gobierno de izquierdas» a on explica les declaracions d’Oltra i Carles Arnal sobre un suposat govern d’esquerres a la Generalitat.

Passem al diari gratuït ADN, amb el següent titular: «Bloc, Iniciativa y Verds reivindican el tercer espacio en Coalició Compromís». Este diari pareix que no ha volgut “mullar-se” massa amb la notícia, i explica punt per punt i en ordre la nota de premsa “oficial”; trobem el perquè del nom i també es fa ressò un per un dels comentaris de l’Enric, la Mònica i el Carles.

A Las Provincias ens trobem el titular «Los socios de Compromís no se ponen de acuerdo sobre si pactarían con el PSPV». El periodista d’este mitjà informa de que el pacte és sense Esquerra Unida, i es centra en que els integrants no van estar d’acord a la roda de premsa si pactarien obertament amb el PSOE per a fer un possible canvi de govern.

Actuals integrants del grup parlamentari Compromís

Per últim peguem una ullada als dos diaris “provincials” (sic), el Información (Alacant) i el Mediterráneo (Castelló). El Información titula «Los socios de Compromís reeditan su pacto electoral para 2011 y apuestan por extenderlo a los municipios» i centra la notícia en que, en contra de les anteriors eleccions autonòmiques, en estes la coalició vol introduir-se també en les municipals; també reprodueixen algunes de les declaracions de l’Enric i els suposats caps de llista a les tres circumscripcions. En canvi el Mediterráneo titula «COALICIÓ COMPROMÍS: Iniciativa, Bloc y Verds exigen su ‘espacio’ en Les Corts» despatxant la notícia en breus i remarcant la intenció de traspassar la coalició a l’àmbit municipal.

En resum, que hi ha diaris que ens han tractat bé, com per exemple a El País i l’ADN, altres han remarcat el més negatiu de la notícia com el Levante i Las Provincias, i per últim tenim els que s’han fabricat una notícia nova (i escrita amb lletres grogues) amb trocets de la original com l’ABC.

Cas especial és el del diari El Mundo, que ha fet una molt bona redacció de la notícia, però s’ha deixat endur amb un títol més a prop del sensacionalisme de la premsa del cor que d’un diari seriós. I també remarcar el punt de vista dels diaris exclusivament d’Alacant i Castelló, que com tenen la Generalitat lluny es centren en els possibles pactes locals, que els queda més a prop.

Definitivament, material de sobra per a fer un curs d’ètica periodística. I a Déu gràcies que era una notícia simple amb nota i roda de premsa.

Escons de les Corts Valencianes, a on es senta el Consell

Molt s’ha parlat ja del possible pacte entre el BLOC, Iniciativa del Poble Valencià i Els Verds — Esquerra Ecologista; no crec que calga que publique la meua opinió, i a més a més vaig prometre fa poc ser positiu i no malparlar d’este assumpte.

Però hi ha una condició sine qua non per a que este pacte es puga dur a terme, això és, que la sindicatura de l’actual grup parlamentari de Compromís passe de mans de Mónica Oltra a Enric Morera. Teòricament i sobre el paper dels acords signats, eixe canvi s’hauria d’haver fet per a l’estiu, però entre unes coses i altres no s’ha fet encara… i això sí que pareix que està fent córrer rius de tinta, sobre tot des de la part dels amics d’Iniciativa.

Ahir llegint la premsa em vaig trobar amb un article d’opinió de J.J. Pérez Benlloch (periodista i columnista a El País entre d’altres) al diari electrònic linformatiu.com. En ell, el periodista defèn que el canvi de síndic és «tot un regal nadalenc per al PP» i, per a rematar-lo, diu què «és una estupidesa que descapitalitza a l’esquerra i arrisca deixar-la muda en l’únic espai on s’ha guanyat en poc temps el respecte de quasi tots i el temor de la dreta». O siga que, al seu parer i ara per ara, la “dreta” té por de Mónica; arriscada afirmació quan la dreta te majoria absoluta i control sobre els mitjans de comunicació.

Mónica Oltra, amb la samarreta que la va dur a la fama

Però anem a recapitular; fora dels discursos i debats normals de la cambra, que en realitat són més treball del grup parlamentari que de qui puja al faristol per a llegir-los, Mónica Oltra és coneguda pel numeret que va muntar quan la van expulsar de les Corts. I això va ser per portar una samarreta ofensiva sobre el President de la Generalitat dins de la cambra i negar-se a llevar-se-la (al final va acceptar llevar-se-la, però la van expulsar igualment); bàsicament es va aplicar el reglament, que prohibeix els missatges enviats des de fora dels corresponents torns de paraula, i que moltes vegades ha obligat a desallotjar les tribunes per al públic quan estos han desplegat pancartes o s’han posat samarretes.

Dic jo que no estaria mal fer honor als acords als que es va arribar fa ja molt de temps i deixar una oportunitat a Enric Morera, que no és precisament nou en això de la política. M’agradaria haver vist a Mónica el 9 d’octubre defenent la seua posició quan els violents ens volien partir la cara només per voler participar a la processó cívica… ah, clar, que ella estava en la recepció oficial i no en el carrer lluitant; jo personalment crec que l’Enric té la talla suficient com per a donar-li una oportunitat; i més encara si es suposa que ha de liderar la futura coalició de partits (entre ells Iniciativa) per a 2011.

Continuant amb l’article, Pérez Benlloch també es queixava del suposat canvi de nom del grup, de “compromís” a “espai valencià de progrés”. Pareix que este senyor no s’en recorda que “compromís” és una marca registrada d’Izquierda Unida, que ves tu quina cosa ja no forma part del grup. Que les dos diputades de Iniciativa siguen trànsfugues [diputades escollides en la llista d'un partit i que desprès d'aconseguir la cadireta el deixen per a fer un de nou] d’IU no crec que ens done dret per a utilitzar un nom que ja no representa al grup actual.

Enric Morera a les Corts

Però el que m’ha fet escriure al respecte ha sigut l’article també d’opinió d’hui al mateix diari, signat per Sergi Tarín (conegut per què, sent periodista d’InfoTV, va interpel·lar al President Camps sobre la despesa de la visita del Papa, i este es va negar a respondre) qui acusa al BLOC d’egoisme (sic) pel canvi de síndic del grup. L’autor s’esplaia defensant a capa i espasa al seu company Pérez Benlloch, i es defensa ell mateix dient que «No és d’Iniciativa i vol que Mònica Oltra siga la portaveu de Compromís fins el final». Enhorabona xato, ara si vols t’afilies al BLOC o a Iniciativa i ens presentes la teua opinió de manera formal, que és molt fàcil criticar des de la barrera amb el brau ben lluny.

Ja acabant, Sergi afirma que Morera ha de «renunciar a un paper per al qual no està preparat i s’evite les lacerants comparacions posteriors» i que si això no passa, al 2011 «el cel valencià estarà més ple de gavines». Jo personalment espere que el vot dels ciutadans tinga més en compte el nostre programa electoral o el treball que estem fent estos anys, que el nom de la titella que puge a parlar al cadafals en nom de tots.

Per favor, deixem-nos de xorrades i donem-li l’oportunitat que l’Enric Morera es mereix, per a portar al grup parlamentari a la serietat que cal a les Corts Valencianes. I les samarretes, al calaix.

Els crèdits de les fotos: la dels escons de les corts és de freshwater2006 (cc-by-nc-nd), la de Mónica és furtada del seu bloc oficial (©) i la de l’Enric és del BLOC (©).

Fins a les coses més xicotetes són importants

Encara que parega increïble, un accent gràfic por canviar completament una vida. Sense anar més lluny, no sé que hauria sigut de la meua si haguera accentuat bé eixa paraula de l’examen de llengua del selectiu; eixe accent em va llevar 0,01 punts de la nota final, que va ser precisament a la distància que em vaig quedar per a entrar a la Universitat de València. Sense eixe accent a eixe examen de llengua seria una persona completament diferent; i si tenim en compte totes les ramificacions de tota la gent que he conegut i he interactuat durant tots estos anys… la teoria del caos en tota la seua plenitud.

Sí, els accents són importants; i per això en la nova campanya per la llengua que estem duent a terme al col·lectiu local del BLOC de Castelló hem decidit que és important que siguen protagonistes. I hem començat per un camp a on normalment no s’utilitzen: els dominis web; la web central de la campanya és http://www.castellóenvalencià.cat, amb tots els accents que la normativa marca per a eixes paraules.

Els dominis .cat accepten noms internacionalitzats (amb accents i altres caràcters especials) des del mateix dia que van nàixer (2005); per altra banda, els dominis .com i .net els accepten des de l’any 2001 i fins i tot els .es els accepten des del 2007. El problema de la utilització d’accents als domini ja no és tècnica, però encara així no s’utilitzen normalment: els propietaris dels mateixos tenen por de que els usuaris l’escriguen malament i no puguen accedir a les pàgines. Està clar que nosaltres sí que confiem en la gent que vol conèixer la nostra campanya.

Web de CastellóenValencià.cat

Però clar, el no fer el mateix que fa la resta de la gent, obrir nous camins en contra del que es considera ja establert té els seus problemes. I nosaltres ens vam trobar amb un problema ben gros amb un nom que fa por: Google.

Per a donar a conèixer la nova campanya, i tenint en compte que els nostres recursos són limitats, vam decidir utilitzar els anuncis de Google Adwords, que a un preu raonable et donen visibilitat tant dins de l’eina de cerca com a altres webs de la seua xarxa d’Adsense. Vam registrar l’anunci, amb una quantitat econòmica suficient com per a assegurar la seua publicació durant una temporada, i quina va ser la nostra sorpresa que ens vam trobar que havien rebutjat el nostre text.

Després de llegir amb lupa les normes d’us, vaig trobar el problema: el nostre domini (castellóenvalencià.cat) tenia accents, i ells no accepten webs amb accents: la URL visible ha de ser obligatòriament la mateixa que la de destí, i en la visible no accepten altres caràcters que els de l’alfabet anglés.

Google s'ha fet un gegant amb el vistiplau de tots

Immediatament em vaig posar en contacte amb el servei d’assistència de Google Adwords per a demanar una sol·lució, i de una manera molt educada em van respondre (en dos mails) que efectivament no accepten accents, i que la única manera de publicar l’anunci era llevant-los del nostre domini. De fet el tècnic em recomana, i cite textualment «que si disposa del domini www.castelloenvalencia.cat (sense accents) utilitzi aquest. La raó d’això és que alguns sistemes i navegadors no reconeixen aquests caràcters.». Clar, la excusa com sempre és per raons tècniques; si la meua campanya és en una llengua determinada només espere que entre gent que puga llegir eixa llengua… i per tant eixa gent serà capaç d’escriure totes les grafies de la llengua. Ni que estiguera fent una campanya en anglés utilitzant en el domini kanjis japonesos!.

Des del BLOC tenim el convenciment de que la nostra llengua té futur, amb tots els seus accents; i per això creem la campanya i la distribuïm amb ells. Qualsevol altra cosa seria claudicar, i precisament és el que molta gent voldria: que deixarem la nostra tasca. No oblideu la teoria del caos: en realitat qualsevol cosa, per xicoteta que parega, pot realitzar el canvi; i si no que li pregunten a la meua vida.

I els crèdits finals: la foto sobre Google és de Antonio Manfredonio (cc-by-sa).

Muntatge de les pistes de tennis dins de l'Àgora

Ahir Rita, Camps i altres personatges importants de la política valenciana, juntament amb els tennistes valencians Ferrero i Ferrer, van inaugurar un nou edifici de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València (CACSA): l’Àgora del Calatrava. Però inaugurat? de veritat?, doncs pareix que no: esta serà només una inauguració de mentida, de cara a la galeria, ja que volen utilitzar l’edifici abans i tot de tindre’l acabat; ja el tornaran a re-inaugurar quan l’acaben de veritat. I no és l’únic cas.

Només contant els edificis de CACSA, Zaplana ja va inaugurar l’Hemisfèric quan els obrers encara estaven construint la coberta, i ja en l’època de Camps el palau de les Arts va ser inaugurat per la reina Sofia mesos abans de que estiguera acabat. I no ens oblidem del pont de l’Assut de l’Or, que va ser obert al trànsit per a la Fórmula 1 per a tancar-se de nou uns dies després i acabar-lo, o el museu de ciències que va acollir una Campus Party quan els obrers encara estaven posant vidres.

Veles e Vents, símbol de la 32 America's Cup

Este tipus d’obres que no se sap si estan acabades o no han calat fons al nostre govern, que fins i tot ha decidit exportar este sistema no només per a la construcció, sinó a qualsevol acte del que siga protagonista: si obrim els diaris d’hui tenim dos exemples més que destacables: la no dimissió i no expulsió de Costa, i la telenovela de la Copa del Amèrica.

I és que els dos temes, encara que molt diferents, tenen molt en comú: els dos es van publicar i la premsa els va donar la màxima difusió possible, i al final ningú no sap realment que hi ha de veritat o que ha passat realment: la situació actual de Costa pareix ser que el PP des de Madrid ha tingut que donar-lo de baixa de militància per a desfer-se’n d’ell, i la de la Copa és més incerta encara, ja que no es sap ni quan, ni a on, ni si València encara té oportunitats d’acollir-la.

I la pregunta del milió és: realment paga la pena fer estes inauguracions, o publicar a bombo i platillos informacions que no són realment veritat?; I la meua opinió és que depén. Hi ha que donar la notícia quan més efectiva pot ser, quan més gent et pot vore; i si hi ha que fer el pallasso se’n fa, que tots estem acostumats. Però el que mai hi ha que fer és mentir: mai paga la pena viure una mentida per aconseguir un poc de publicitat.

Hi ha que fer el pallasso per a no desaparèixer

Normalment demanem que els polítics siguen seriosos, que es dediquen al que realment importa deixant-se les xorrades a casa, que no ens prenguen el pel i que siguen honestos. Però qualsevol partit que tots els seus representants seguisquen al peu de la lletra eixes consignes no tindran representació a la pròxima legislatura. A tots ens agrada que les coses funcionen bé, però em donareu la raó que per al ciutadà mitjà (com per exemple jo mateix) el debat de l’estat de la nació és un avorriment absolut. En canvi les pallassades dels polítics, les inauguracions i les proclamacions esportiu-festives ens agraden a tots: els polítics tenen que ser seriosos en el seu treball, però també pallassos per a que els seus missatges puguen arribar a la gent.

I per què parle de tot això? hi ha una frase que estic cansat d’escoltar: vosaltres els del BLOC sou els del valencià, no?; o molt pitjor encara: vosaltres els del BLOC només parleu de coses que a la gent normal no ens interessen. No poden estar més llunyans de la realitat, però per desgràcia és normal que pensen eixes coses: encara que nosaltres tenim programa econòmic, social, d’I+D+I… amb les nostres idees pròpies i les nostres propostes, això no eixirà mai a la premsa; i no eixirà per una raó molt concreta: per que avorreix a les pedres. En canvi altres propostes que fem, més diferents o anormals si que ixen: el que comentava abans de fer el pallasso per a arribar.

Mónica Oltra i Enric Morera el dia de la samarreta

Ara mateix i per desgràcia, el nostre grup parlamentari de Compromís és conegut per una samarreta de Mónica Oltra a una sessió de les Corts. I és trist ja que el nostre grup sent el més reduït de la cambra, ha sigut el que més propostes i esmenes ha presentat de tots. Però clar, les nostres propostes són reals i això no interessa a ningú; en canvi la pallassada de la samarreta sí que va eixir en tota la prema… fins i tot a la premsa de la resta de l’estat i internacional.

No vaig a entrar en si em pareix bé o no l’actuació de Mónica, més tenint en compte que ni tan sols forma part de la meua formació encara que sí del grup parlamentari… però el que sí està clar és que eixe acte va posar les Corts en boca de tots, i va visualitzar un grup que abans la gent bàsicament ni coneixia.

Com a conclusió personal de tot això: que els polítics puguen fer de pallassos és perfectament vàlid si, com nosaltres, al treball de veritat són seriosos. A la gent probablement només arribaran els escàndols rosa, les inauguracions i les actuacions de teatre, però la veritat és que hi ha més d’un i més de dos que realment no ixen d’això; i la feina de l’electorat és decidir qui paga la pena i qui no.

Els crèdits de les fotos: la de l’Àgora és un collage fet per Dany_VLC (©) furtat del fòrum skyscrapercity.com basat en unes fotos de Xarlitos al mateix fòrum, la del Veles e Vents és de Fernando Serer (cc-by), el pallasso és obra de Paul (cc-by-nc) i la foto de les Corts és un screenshot de TVE1 (©) furtat directament de la web de La Mirada Crítica.