El diputat al Congrés Baldoví i la diputada a les Corts Oltra celebren els resultats

Seguint la tradició que vaig començar a les eleccions al Parlament Europeu de 2009, i després a les Corts Valencianes i ajuntaments de 2011, vaig a organitzar les dades electorals de Compromís de les eleccions al Congrés dels Diputats del 20 de novembre de 2011, comparades amb els resultats de la mateixa formació (o com a mínim dels mateixos socis, encara que la marca era altra) a la mateixa votació l’any 2008. Com les altres ocasions, les dades seran per país, províncies (sic) i els municipis més populosos.

País Valencià i províncies:

• País Valencià: 125.150 vots i 1 diputat (29.760 vots al 2008, diferència de 95.390 vots, pujada del 320,53%)
• Província de Castelló: 11.857 vots (0 diputats) (3.223 vots al 2008, diferència de 8.634 vots, pujada del 267,88%)
• Província de València: 85.725 (1 diputat) (19.826 vots al 2008, diferència de 65.899 vots, pujada del 332,38%)
• Província d’Alacant: 27.568 (0 diputats) (6.711 vots al 2008, diferència de 20.857 vots, pujada del 310,78%)

Ciutats més populoses del País Valencià:

• Ciutat de València: 25.522 vots (3.626 vots al 2008, diferència de 21.896 vots, pujada del 603,86%)
• Alacant: 4.211 vots (485 vots al 2008, diferència de 3.726 vots, pujada del 768.25%)
• Elx: 2.476 vots (481 vots al 2008, diferència de 1.995 vots, pujada del 414,76%)
• Castelló de la Plana: 3.793 vots (749 vots al 2008, diferència de 3.044 vots, pujada del 406,40%)
• Gandia: 2.409 vots (755 vots al 2008, diferència de 2.654 vots, pujada del 351,52%)

Coalició Compromís a la processó cívica de 2011

Ja ho cantava Sènior a la seua cançó, i no va ser escollida com l’himne de campanya de Compromís per casualitat; realment els canvis socials que estem vivint denoten el signe dels temps: per fi les coses comencen a canviar.

Podríem parlar del 15M o de la defugida dels votants dels PPSOE, però també es pot vore a les coses xicotetes, a les que passen desapercebudes per la gran majoria però també denoten el canvi. Un exemple d’això són els actes oficials del 9 d’octubre a Ciutat de València.

Una mostra que les coses estan canviant és que des de 1995 que no hi havia tants partits diferents representant al poble valencià a estos actes; també que per primera vegada en molts anys es va reprendre el debat sobre quins són acceptables en una societat laica i igualitària com la nostra i quins no. Fins i tot es va trencar alguns acords tàcits històrics entre PP i PSOE.

Però on més clarament es pot vore el canvi és en l’acte més polititzat i esbiaixat de tots els oficials, que a més a més es tracta del més antic de tots: la processó cívica amb la Real Senyera. Des de fa ja anys (com es pot comprovar ací i ací) Compromís participa a este acte obert a tots els valencians, amb més o menys fortuna degut a les formes de alguns ciutadans que pensen que altres no tenen els mateixos drets que ells.

Però este any finalment s’han desemmascarat, han demostrat que en realitat els actes i la Real Senyera no els importen: han preferit deixar el seu benvolgut símbol, parar la marxa i evitar el pas d’altres ciutadans que no completar el recorregut sencer. Fins i tot es va arribar a escoltar el “Cara al sol“ en mig del carrer de La Pau, demostrant el seu democràtic tarannà.

En resum, i a pesar de tots els entrebancs creats, Compromís va acompanyar amb èxit la Real Senyera amb una pancarta pròpia recordant que el 9 d’octubre és el dia nacional de tots els valencians i que tots cabem als actes oficials. Perquè les coses estan canviant: és el signe dels temps.

Gràcies per este resultat històric!

Crec que esta vegada no cal fer balanç del resultat electoral: salta a la vista qui han sigut els vencedors i qui els vençuts. Però, i seguint l’èxit que va tindre a les Europees de 2009, vaig a organitzar les dades dels resultats de Compromís al País Valencià, a les 3 províncies (sic) i a les ciutats on ens presentem més populoses del país, tot això comparat amb el resultat de fa 8 anys (fa quatre anys anàvem amb una altra coalició i els resultats no són comparables, i crec que és més útil comparar en 2003 que va ser el nostre millor resultat històric).

País (Corts Valencianes):

• País Valencià: 175.023 vots i 6 diputats (114.122 vots al 2003, diferència de 60.901 vots, pujada del 53,36%)
• Província de Castelló: 19.084 vots i 1 diputat (+1 diputat provincial) (16.864 vots al 2003, diferència de 2.220 vots, pujada del 13,16%)
• Província de València: 118.663 vots i 4 diputats (+1 diputat provincial) (66.393 vots al 2003, diferència de 52.270 vots, pujada del 78,73%)
• Província d’Alacant: 37.276 vots i 1 diputat (30.865 vots al 2003, diferència de 6.411 vots, pujada del 20,77%)

Ciutats més populoses del País Valencià (eleccions locals):

• Ciutat de València: 35.881 vots i 3 regidors (11.201 vots al 2003, diferència de 24.680 vots, pujada del 220,34%)
• Alacant: 5.317 vots (4.206 vots al 2003, diferència de 1.111 vots, pujada del 26.41%)
• Elx: 3.155 vots (1.626 vots al 2003, diferència de 1.629 vots, pujada del 94,03%)
• Castelló de la Plana: 7.789 vots i 2 regidors (+1.217 vots d’Iniciativa) (5.111 vots al 2003, diferència de 2.678 vots, pujada del 52,40%)
• Gandia: 3.415 vots i 2 regidors (3.999 vots al 2003, diferència de -584 vots, baixada del 14,60%)
• Torrent: 2.919 vots i 2 regidors (1.757 vots al 2003, diferència de 1.162 vots, pujada del 66,14%)
• Benidorm: 241 vots (908 al 2003, diferència de -667 vots, baixada del 73,46%)
• Sagunt: 4.927 vots i 4 regidors (2.357 al 2003, diferència de 2.570 vots, pujada del 109,04%)
• Paterna: 2.433 vots i 2 regidors (719 al 2003, diferència de 2.014 vots, pujada del 238,39%)
• Alcoi: 6.096 vots i 5 regidors (2.100 vots al 2003, diferència de 3.996 vots, pujada del 190,29%)
• Elda: 855 vots (no ens vam presentar al 2003)
• Sant Vicent del Raspeig: 977 vots (1.260 vots al 2003, diferència de -283 vots, baixada del 22,46%)
• Vila-real: 4.311 vots i 3 regidors (+1.447 vots d’Iniciativa i 1 regidor) (3.095 vots al 2003, diferència de 1216 vots, pujada del 39,29%)

Total de les 15 ciutats més populoses del país: 78.310 vots (38.339 vots al 2003, diferència de 39.971 vots, pujada del 104,26%)
Total de les ciutats de menys de 50.000 habitants: 120.403 vots (100.968 vots al 2003, diferència de 19.435 vots, pujada del 19,25%)

Ara sí que sí: després de 4 anys de treball ben fet, 4 anys de denuncies i compromisos, 4 anys de propostes i compliments arriba la hora de la veritat: ja estem en campanya Electoral!.

I tot això el podeu vore en el nostre canal de televisió per internet: compromís.tv. O també podeu comprovar les nostres propostes joves a la web de campanya jove: vitaminacompromis.com; fins i tot ens podeu ajudar a la nostra web de voluntariat per compromís: somcomtu.com!.

Ja sabeu qui som, ja sabeu com treballem i quines són les nostres propostes per un millor País i una millor societat. Ara la paraula és teua; ens votes?… Vota Compromís!.

La pancarta del BLOC JOVE, eixint de les torres de Quart

Ahir vaig estar amb el BLOC JOVE en la manifestació convocada per Acció Cultural del País Valencià i el seu president, l’Eliseu Climent. I vaig estar per moltes raons: cal alçar la veu pel tema de la manifestació (la llibertat d’expressió, en especial el tancament de TV3 al País Valencià), és una cita ja tradicional i sobre tot cal recordar i commemorar una data tan nefasta per al poble valencià com va ser el 25 d’abril de 1707.

Per tot això vaig comparèixer, com des de fa anys, a la convocatòria d’ACPV; però este any la meua presència va anar acompanyada d’un mal sabor de boca: per quart any consecutiu el leitmotiv d’esta manifestació unitària va ser el mateix: TV3 i els repetidors d’ACPV.

Personalment pense que és un tema ben important, però no tant com per monopolitzar la manifestació unitària del valencianisme durant tant de temps; en estos quatre anys han aparegut una gran quantitat de problemes realment greus per la nostra societat com la corrupció a les nostres institucions o l’atur juvenil provocat per una de les pitjors crisis econòmiques de la nostra història. Però any rere any ens convoquen només amb un tema, fent pensar que realment és el que més ens importa. I damunt, un dels col·laboradors necessàries d’este teatret que ha sigut el tancament de TV3, el PSOE, va tindre la cara d’enviar un representant per agafar la pancarta!.

Com he dit al començament, jo vaig estar allà, recolzant als nostres; vam demostrar la nostra força amb més de 15.000 assistents*. Ara cal reflexionar que és el que realment volem i plenar les urnes electorals el proper 22 de maig, que és on realment es decidirà tot.

Figura 1: recorregut de la manifestació = superfície ocupada

* Sí, he dit 15.000, i no 100.000 com d’una forma completament desmesurada ha dit l’organització. Per desgràcia no hi vaig agafar fotos per fer un estudi més fidel a la realitat, però les xifres aproximades són les següents:

• L’àrea que va ocupar la manifestació (de les torres de Quart a les de Serrans, a la figura 1) correspon a uns 16.000 m², i és la mateixa que el recorregut total (quan es va arribar al final, encara no havia acabat d’eixir gent del començament)
• Encara que hi havia una quantitat important de gent en la calçada, els costats i voreres dels carrers per on va passar la manifestació no van estar plens; també hi havia grans forats entre pancartes. Això em fa ficar la forquilla de densitat de manifestants entre 1 i 2 per metre quadrat
• En eixe cas, els manifestants haurien de ser no menys de 16.000 i no més de 32.000; em sap greu no poder ser més específic, però no vaig fer la preparació necessària per prendre dades més contretes. Al meu parer (com a manifestant) la xifra real va caure més a prop del primer número que del segon.
• Per a que entraren els 100.000 manifestants indicats per l’organització caldria ficar un mínim de 6 persones en cada metre quadrat, comptant l’espai de voreres, arbres, cotxes aparcats…

XI BLOC ROCK del BLOC JOVE!

A vegades callem perquè no tenim res de bo per a dir, encara que és més probable callar quan realment no tens res a dir. Però hi ha una altra raó per callar, que és tindre tantes coses al cap, tantes idees, esperances, desitjos i faena ben feta al cap que no saps per on començar. I això és el que em passa actualment a mi i que m’ha fet mantindre massa silenci en este mur, un silenci que fa més de dos anys que no s’escoltava.

Moltes vivències, molt de riure i molta faena estes últimes setmanes, que fan que no sàpiga on començar; per això vaig a resumir-lo tot en només dos actes específics, potser els més importants de esta pre-campanya meua: un concert i unes trobades.

La primera de totes, fa dos caps de setmana: el concert del BLOC JOVE a les festes de la Magdalena de Castelló. Amb més de 5.000 participants va ser sense dubtes l’acte del BLOC amb més presència de gent jove d’este any, i un dels més multitudinaris de les festes fundacionals de la ciutat. Moltíssim treball, però també moltíssim èxit que fa que retornes a la càrrega amb mes forces de les que ens vam trobar per muntar-lo!. Moltes gràcies a tots els que ho van fer possible!.

Foto de família de la TNP 2011

Per altra banda, esta cap de setmana passat vam tindre un dels actes més il·lusionants del BLOC JOVE en tot l’any: la TNP o Trobada Nacionalista de Primavera. Més de 200 militants i simpatitzants joves es van reunir en la vila de Benicàssim per passar un cap de setmana tots junts a l’alberg Argentina, posar en comú les nostres idees i passar-ho bé en general. I com a “regal” per a tots els assistents i la ciutadania de Benicàssim, vam organitzar un concert a l’aire lliure i entrada gratuïta que va fer vibrar tot el poble.

En resum: ha sigut un més de festa i de treball, que ens permetrà atacar la campanya electoral amb les piles ben carregades i més il·lusió que mai. I tu?, encara no tens cap Compromís amb el teu país?.

Este dissabte vam muntar la paraeta en el Parc de l’Oest de València, i la casualitat va voler que l’alcaldessa de la ciutat, na Rita Barberà, passés per davant de la taula de signatures, però millor podeu vore la situació al vídeo:

En resum: na Rita Barberà, alcaldessa de la ciutat de València, opina que la educació “ens la paguem nosaltres”; que l’ajuntament no està per a eixes coses. I vosaltres, penseu com ella?. Volem una educació pública, gratuita, valenciana i de qualitat des dels 0 anys!.

Per unes escoletes públiques i de qualitat!

Este matí m’he alçat amb una bona notícia: finalment pareix que el Govern, pressionat pel moviment ciutadà creat per la ILP de les escoletes, mou fitxa i anuncia que augmentarà les places escolars per als xiquets i xiquetes de 0 a 3 anys.

Però cal llegir amb deteniment la nota de premsa: anuncien la xifra destinada al manteniment de les guarderies públiques que actualment manté la generalitat (10 milions d’euros per a només 2.000 places, completament insuficient per als 250.000 xiquets valencians de entre 0 i 4 anys), però en cap moment s’especifica la intenció d’ampliar esta xarxa.

Per altra banda, sí que s’especifica què «el PPCV incentivarà que els centres privats i concertats incorporen els ensenyaments de 0 a 3 anys» (sic); i jo pregunte… això ho incentiva el PPCV o la Generalitat?. Perquè no crec que el partit pague de la seua butxaca esta campanya, sinó que estos incentius a les escoles privades els pagarem entre tots. Això és: menys escola pública, més ajudes a les escoles privades.

Des del BLOC i Compromís continuem recolzant el text de la Iniciativa Legislativa Popular, on demanem no només que s’amplien les places d’escola per a xiquets de 0 a 3 anys a tota la població, sinó que també estes noves escoletes siguen públiques. De fet, moltes personalitats del nostre país han assumit la proposta com a seua. Ja està bé de subvencionar empreses privades amb diners de tots: no hem estat mai en contra de la empresa privada, però sí en que les pèrdues d’estes empreses les assumim entre tots.

En resum: estic content que finalment el Consell es done compte que realment cal fer alguna cosa, però definitivament no és el que volem; i el que volem és el mateix de sempre: una educació gratuïta, pública, de qualitat i en valencià; fins i tot des dels 0 anys!.

Algunes destinacions tenen més sort que altres

Este matí ens hem alçat amb una notícia interessant: la empresa Ford (de la que viuen milers de valencians de forma directa, i més encara de forma indirecta) amenaça d’anar-se del país si no s’inverteix suficient en el corredor mediterrani de mercaderies. No és una advertència per ignorar a la lleugera.

Com tots sabeu, el corredor mediterrani és (o hauria de ser) una línia de ferrocarril que uneix tot l’arc mediterrani des d’Almeria fins a Perpinyà, i que ens apropa amb via fèrria a la resta d’Europa. És especialment important per a la economía valenciana no només per ser una porta d’alta velocitat per anar a ciutats tan importants com París o Ginebra, sinó també per poder exportar les nostres mercaderies d’una forma eficient i barata al continent.

Però no només les mercaderies que produïm: comptem amb un dels ports més importants a nivell internacional en el transit de contenidors, i per a continuar avançant necessita poder distribuir-los per Europa. El corredor és necessari des del punt de vista tant econòmic, com estratègic i de moviment de persones.

El transit de mercaderies és bàsic per a la nostra economia

Fa molts anys que el BLOC demana que el corredor es considere un tema prioritari, però el PPSOE sempre l’ha deixat en segon pla; Hui hi ha zones de l’antic traçat que han sigut modernitzades (sic), i d’altres que encara estan per construir.

Ara mateix hi ha baralla per vore qui té el mèrit del TGV Madrid-València, però ningú és recorda que per anar a Paris o agafes l’avió o et quedes a casa (ara mateix la web de RENFE no et dona ni la possibilitat de fer transbords).

La conclusió? els de fora no faran res per nosaltres, ni tindran en compte quins són els nostres sectors estratègics. Tot el món està preocupat en el temps que li costa als homes de negocis anar de València a Madrid, però som nosaltres els que sabem que les mercaderies que arriben al port han d’eixir cap a Europa, i no cap a l’altiplà. I també els que treballen amb nosaltres, com la Ford (i abans ja ho van dir també la Nissan i la Seat) alcen ja la veu preguntant-se perquè els nostres governants no ho veuen. Cal recuperar la valencianitat de la nostra política, ja que som nosaltres els que sabem quins són els nostres interessos.

Els crèdits de les fotos: la de les vies és de Cian Ginty (cc-by-nc-sa) i la del tren de mercaderies passant per la part catalana del corredor mediterrani és de Jon T2008 (cc-by-nc-sa).

Moment del concert del 8 d'octubre del BLOC JOVE

Octubre, amb els seus 5 caps de setmana i els dos ponts festius que normalment conté, normalment ja és complicat per a mi. Però este any des del BLOC JOVE hem volgut trencat les fronteres del nostre aguant: entre el treball (de dilluns a divendres), les obligacions i els actes del BLOC JOVE no he tingut un sol dia lliure en tot un més. Quede este resum com a tribut a tots els que ho han fet possible.

Com ja sabeu, l’octubre va començar en divendres, dia que començà la festa amb la presentació de candidats del BLOC de Castelló de la Plana. Amb la formalització d’Enric Nomdedéu i Ali Brancal com a candidats del BLOC i Vicent Marzà com a candidat del BLOC JOVE vam començar la pre-pre-campanya en Castelló, que es veu més llarga que un dia sense pa. Gràcies a déu els nostres candidats són forts i aguantaran el que calga.

El BLOC JOVE marxant pel carrer Sant Vicent a la Processó Cívica

Entrada ja la segona setmana vam calar foc al terratrèmol de la nostra particular mascletà. Primer amb el ja tradicional concert del BLOC JOVE en commemoració del dia nacional dels valencians, que este any va recaure en el divendres 8; com tots els anys va ser un total èxit i vam omplir el poble de Godella de valencianistes amb els concerts d’Aspencat i Sva-ters entre altres.

Al dia següent, 9 d’octubre, la gent del BLOC JOVE ens vam alçar ben de matí per a participar en la processó cívica; com tots els anys, els grups violents van provar d’impedir que marxàrem acompanyant a la reial senyera, però el dispositiu policial i els nervis d’acer dels nostres militants i simpatitzants van fer que acabàrem la marxa sense més contratemps que un parell de pedres mal tirades i alguna que altra taca de pintura a la roba. Enhorabona a tots!.

El BLOC JOVE a la manifestació del dia 9 d'octubre, marxant pel carrer de Colón

Sense canviar de dia, a la hora de dinar vam acompanyar als amics d’Escola Valenciana en la seua festa de 25 anys de les Trobades en Valencià. I casi sense despentinar-nos vam continuar el nostre dia amb la participació a la manifestació convocada per la comissió 9 d’Octubre amb el lema “pels drets nacionals i socials”. Després d’això sopar de germanor i a dormir, que va ser un cap de setmana ben llarg!.

Passant ja de setmana ens trobem el dissabte 16 el Congrés Local del BLOC JOVE de Vila-real, on va ser escollida una nova coordinadora dirigida per Eduard del Salto; ànim per a tots els companys socarrats per esta nova etapa, que de segur donarà bons fruits.

Saltant al divendres 22 vam tindre el Sopar Estellés de Castelló de la Plana, on ens vam reunir per recordar al gran poeta de Burjassot que va ser Vicent Andrés Estellés. Una meravellosa vetlada on el BLOC JOVE va estar representat amb dos militants de la mateixa Castelló i un de Rafelbunyol.

Joan Ribó, parlant davant l'assemblea del BLOC JOVE de Ciutat de València

Al dia següent (dissabte 23) vam tindre també l’Assemblea Local del BLOC JOVE de Ciutat de València, on no només vam parlar de l’estratègia a seguir amb la mirada posada en les eleccions locals, sinó que també vam escollir una nova coordinadora que ha de portar al col·lectiu fins a la fita electoral; ja sabeu tots que sóc un manegueta, i com no podia ser d’altra manera vaig eixir triat Secretari de Comunicació de la nova Coordinadora.

I eixe mateix cap de setmana, en especial el diumenge 24, vam fer la presentació oficial del Lip Dub del BLOC JOVE, gravat durant la TNT 2010. Va ser el primer Lip Dub de la política valenciana, i amb milers de visites els primers dies es va posar com un dels vídeos mes vistos de Youtube a tot l’estat espanyol.

Militants i simpatitzants dinant a l'aplec del Puig

Arribem ja a la traca final d’este octubre, el cap de setmana del 29 al 31. Va començar el mateix divendres amb el Congrés Local del BLOC JOVE de Castelló de la Plana, on vam escollir la nova coordinadora en vistes a la campanya electoral; com a nou secretari local tenim a Vicent Marzà, que també és candidat del BLOC JOVE a la llista per Castelló. El dissabte vam continuar amb la reunió de constitució de la Comissió Electoral Nacional del BLOC JOVE, on vaig quedar a càrrec de les webs de campanya.

I acabant, i com el petardo gros eixe que hi ha a totes les traques de boda, el diumenge 31 vam tindre la gran festa del BLOC: el darrer diumenge d’octubre al Puig. Com tots els anys, gran quantitat de militants i simpatitzants del nostre partit van vindre a dinar paella (que es va fer cadascú… que som pobres!) i on el BLOC JOVE va tindre presència i paraeta pròpia.

En resum: va ser un octubre ben complicat, ple d’actes i esdeveniments… i sobre tot ple d’esperit de superació i de consciència de poble… de poble valencià!.