Proposta de corredor ferroviari central

Encara no fa ni un any que vaig escriure en este mateix bloc sobre la importància del corredor ferroviari (persones i mercaderies) per al nostre país. En aquella ocasió va ser per l’amenaça de la Ford d’anar-se d’Almussafes si no s’invertia en esta infraestructura; però ara ha tornat a boca de tots per la possibilitat que finalment es done prioritat a altre traçat per enllaçar Algeciras amb la resta d’Europa.

Encara que des del PSOE afirmen que volen donar prioritat als dos projectes (quin eufemisme per dir que no es volen banyar en el tema!), Rajoy, possible futur president del govern d’Espanya pel PP, en unes declaracions a la premsa “eludeix” recolçar el traçat mediterrani deixant entendre que recolza altre traçat alternatiu: el “central”.

La idea de l’eix ferroviari central és acurtar Algeciras de França fent la línia recta, això és passant per Córdova, Guadalajara, Madrid, Zaragoza i creuant els Pirineus pel mig. Com podeu vore, això voldria dir tornar a les comunicacions radials a la península (tal com està ara per ara definit el AVE) i que tot torne a passar per Madrid.

El corredor Mediterrani, connectant els ports més importants amb la resta del continent

No tinc clar quin corredor dels dos seria més ràpid (el central és més curt però ha de pujar i baixar la “meseta”); però el que sí que tinc clar és que tindre que passar per Madrid per vindre a les nostres costes serà un desastre pel turisme… sense contar que les nostres mercaderies i ports (dels més importants d’Europa i base de la nostra economia) necessiten sense falta una eixida ferroviària de mercaderies directa amb el Continent.

En resum, que una altra vegada el PPSOE (els primers per recolzar l’alternativa “de Madrid” i els altres per no deixar clar quin és la seua prioritat, o canviar d’opinió constantment) deixen al nostre país completament venut i de la pitjor manera: no només venent el present (negant-nos una infraestructura necessària) sinó també el futur (difícilment serem una regió industrialment competitiva a Europa si no tenim esta infraestructura a mig termini).

Actualització 7 setembre

Per si algú no li havia quedat clar, això és el que opina el Ministeri de Fomento (PSOE) sobre el tema.

Ara sí que sí: després de 4 anys de treball ben fet, 4 anys de denuncies i compromisos, 4 anys de propostes i compliments arriba la hora de la veritat: ja estem en campanya Electoral!.

I tot això el podeu vore en el nostre canal de televisió per internet: compromís.tv. O també podeu comprovar les nostres propostes joves a la web de campanya jove: vitaminacompromis.com; fins i tot ens podeu ajudar a la nostra web de voluntariat per compromís: somcomtu.com!.

Ja sabeu qui som, ja sabeu com treballem i quines són les nostres propostes per un millor País i una millor societat. Ara la paraula és teua; ens votes?… Vota Compromís!.

Algunes destinacions tenen més sort que altres

Vos imagineu que per estudiar una carrera fora necessari oblidar totes les matèries apreses abans que no tinguen res a vore amb els nous continguts?. O que per comprar un forn elèctric amb més potència ja no pogueres cuinar les coses amb el foc al mínim?. Pareixeria una barbaritat, però al cap i a la fi estem en el poble de les barbaritats i tot pot passar; com per exemple que per construir una via de tren nova més directa, s’obliden de mantindre el servici de tren amb la resta de localitats per les que passava la via vella.

Això mateix ha passat amb l’AVE, nom del TGV que uneix la ciutat de València amb la de Madrid en ves tu a saber quins pocs minuts; i clar, a un preu molt més alt (casi prohibitiu) que la línia anterior.

Tots tenim clar que mantindre en una línia regular (quatre trens al dia per sentit) València a Albacete sense cap més parada que Xàtiva no és rentable per a Renfe: el nombre de viatgers no arribarà ni per omplir un quart dels trens; i això mateix és el que em vaig trobar el passat divendres en eixe destí: un tren (amb tres vagons articulats però que no es poden separar) pràcticament buit. La solució, és clar, passa per introduir més destins al trajecte, de manera que la quantitat de viatgers siga suficient per mantindre la línia rentable; en el cas de València-Albacete la solució passaria per allargar la línia fins a Madrid… com sempre ha arribat!.

Com sempre: guanyen els adinerats i perdem els demés

Però clar, això seria introduir competència a l’AVE, però a un preu molt més reduït que l’exigit ara mateix per esta línia. Pareix ser que a la gran majoria dels viatgers no els importa arribar un poc més tard si el preu del bitllet és la meitat, i aconseguiríem uns trens València – Xàtiva – Albacete – Madrid plens… però uns AVE València – Madrid buits!.

Ara mateix mantenen 6 trens trens València – Albacete diaris (4 els caps de setmana), però amb la quantitat de viatgers per tren no crec que això dure molt (originalment eren 15 al dia). Això vol dir que el bon servici ferroviari que unia estes dos ciutats està tocat i molt prompte acabarà afonat, i com sempre seran els perjudicats els estudiants, jubilats i la gent que no disposa (o no pot pagar) cotxe propi.

Realment era necessari l’obra de l’AVE?, si fem cas a la insistència de Renfe d’eliminar tota possible competència per no donar altre opció, jo diria que no. La obra ja està feta, hem avançat per arribar en meitat de temps a Madrid… però com a danys col·laterals hem aconseguit un servici deficient a destinacions que funcionaven correctament. Realment hem avançat, o anem cap arrere?.

Els crèdits de les fotos: la de les vies velles és de Cian Ginty (cc-by-nc-sa) i la de les noves de mallol (cc-by-nc-nd).

Este dissabte vam muntar la paraeta en el Parc de l’Oest de València, i la casualitat va voler que l’alcaldessa de la ciutat, na Rita Barberà, passés per davant de la taula de signatures, però millor podeu vore la situació al vídeo:

En resum: na Rita Barberà, alcaldessa de la ciutat de València, opina que la educació “ens la paguem nosaltres”; que l’ajuntament no està per a eixes coses. I vosaltres, penseu com ella?. Volem una educació pública, gratuita, valenciana i de qualitat des dels 0 anys!.

Per unes escoletes públiques i de qualitat!

Este matí m’he alçat amb una bona notícia: finalment pareix que el Govern, pressionat pel moviment ciutadà creat per la ILP de les escoletes, mou fitxa i anuncia que augmentarà les places escolars per als xiquets i xiquetes de 0 a 3 anys.

Però cal llegir amb deteniment la nota de premsa: anuncien la xifra destinada al manteniment de les guarderies públiques que actualment manté la generalitat (10 milions d’euros per a només 2.000 places, completament insuficient per als 250.000 xiquets valencians de entre 0 i 4 anys), però en cap moment s’especifica la intenció d’ampliar esta xarxa.

Per altra banda, sí que s’especifica què «el PPCV incentivarà que els centres privats i concertats incorporen els ensenyaments de 0 a 3 anys» (sic); i jo pregunte… això ho incentiva el PPCV o la Generalitat?. Perquè no crec que el partit pague de la seua butxaca esta campanya, sinó que estos incentius a les escoles privades els pagarem entre tots. Això és: menys escola pública, més ajudes a les escoles privades.

Des del BLOC i Compromís continuem recolzant el text de la Iniciativa Legislativa Popular, on demanem no només que s’amplien les places d’escola per a xiquets de 0 a 3 anys a tota la població, sinó que també estes noves escoletes siguen públiques. De fet, moltes personalitats del nostre país han assumit la proposta com a seua. Ja està bé de subvencionar empreses privades amb diners de tots: no hem estat mai en contra de la empresa privada, però sí en que les pèrdues d’estes empreses les assumim entre tots.

En resum: estic content que finalment el Consell es done compte que realment cal fer alguna cosa, però definitivament no és el que volem; i el que volem és el mateix de sempre: una educació gratuïta, pública, de qualitat i en valencià; fins i tot des dels 0 anys!.

Gran Via del Marqués del Túria, un dels carrers que es queden sense carril bici

Este matí, amb la lectura diària de la premsa valenciana, m’he trobat una notícia xocant: l’ajuntament de València no preveu la creació de un carril bici a la reforma de les Grans Vies de la ciutat.

I és xocant perquè estem parlant de la remodelació de dos dels carrers més amples, i que units creuen la ciutat de banda a banda: des del Palau de la Música fins a Nuevo Centro, passant per la plaça d’Espanya. Però el que és ja de jutjat de guàrdia és la raó per la qual finalment no tindrem carril bici: el regidor de Circulació i Transports, Alfonso Novo, opina que «un carril bici en eixa avinguda és perillós» (sic).

Potser caldria avisar al nostre estimat regidor que si és perillós circular per les grans vies (i no només per a bicicletes, sinó també per a ciclomotors i cotxes) és culpa seua, que ha permès que es convertiren alguns carrers de València en autopistes. Afirma que un carril bici dins de la calçada «no és segur per als ciclistes novells», potser no és segur perquè els cotxes no respecten les normes de trànsit dins de la ciutat? i qui és el responsable de fer-les complir?.

Carril bici com Déu mana, a Edinburg

Fa un parell d’anys vaig llançar una proposta on, entre altres coses, demanava precisament que els carrils bici estigueren sempre en la calçada com a moltes ciutats europees (per exemple Ginebra); Si els carrils bici estan integrades a la mateixa altura que els vianants, estos creuen sense mirar… i per això he tingut més accidents amb persones creuant a cegues que amb cotxes!.

La zona 30 va ser la gran aposta per la bicicleta de l’ajuntament del cap i casal, i la veritat és que la idea és bona: limitar la velocitat d’alguns carrers de la ciutat a 30 km/h per a conviure tot tipus de vehicles; el problema és que en la pràctica ningú no està controlant el compliment de la norma. I qui és el responsable?.

Ja per acabar, Novo també ha declarat que «cal ser conscients de que no és possible anar en línia recta d’un punt a altre de la ciutat»; senyor regidor: ja som conscients de que no podem anar en línea recta, però sí que demanaríem circular com a mínim pels carrers i avingudes principals de la ciutat; no tots coneixen cada carreró de cada barri tan bé com vostè!.

Els crèdits de les fotos, la de Edimburg és de Marta CG (cc-by-nc-sa).

Algunes destinacions tenen més sort que altres

Este matí ens hem alçat amb una notícia interessant: la empresa Ford (de la que viuen milers de valencians de forma directa, i més encara de forma indirecta) amenaça d’anar-se del país si no s’inverteix suficient en el corredor mediterrani de mercaderies. No és una advertència per ignorar a la lleugera.

Com tots sabeu, el corredor mediterrani és (o hauria de ser) una línia de ferrocarril que uneix tot l’arc mediterrani des d’Almeria fins a Perpinyà, i que ens apropa amb via fèrria a la resta d’Europa. És especialment important per a la economía valenciana no només per ser una porta d’alta velocitat per anar a ciutats tan importants com París o Ginebra, sinó també per poder exportar les nostres mercaderies d’una forma eficient i barata al continent.

Però no només les mercaderies que produïm: comptem amb un dels ports més importants a nivell internacional en el transit de contenidors, i per a continuar avançant necessita poder distribuir-los per Europa. El corredor és necessari des del punt de vista tant econòmic, com estratègic i de moviment de persones.

El transit de mercaderies és bàsic per a la nostra economia

Fa molts anys que el BLOC demana que el corredor es considere un tema prioritari, però el PPSOE sempre l’ha deixat en segon pla; Hui hi ha zones de l’antic traçat que han sigut modernitzades (sic), i d’altres que encara estan per construir.

Ara mateix hi ha baralla per vore qui té el mèrit del TGV Madrid-València, però ningú és recorda que per anar a Paris o agafes l’avió o et quedes a casa (ara mateix la web de RENFE no et dona ni la possibilitat de fer transbords).

La conclusió? els de fora no faran res per nosaltres, ni tindran en compte quins són els nostres sectors estratègics. Tot el món està preocupat en el temps que li costa als homes de negocis anar de València a Madrid, però som nosaltres els que sabem que les mercaderies que arriben al port han d’eixir cap a Europa, i no cap a l’altiplà. I també els que treballen amb nosaltres, com la Ford (i abans ja ho van dir també la Nissan i la Seat) alcen ja la veu preguntant-se perquè els nostres governants no ho veuen. Cal recuperar la valencianitat de la nostra política, ja que som nosaltres els que sabem quins són els nostres interessos.

Els crèdits de les fotos: la de les vies és de Cian Ginty (cc-by-nc-sa) i la del tren de mercaderies passant per la part catalana del corredor mediterrani és de Jon T2008 (cc-by-nc-sa).

Solars buits a Benimaclet, on fer les hortes urbanes autogestionades

Trobe este matí a la premsa que l’associació de veïns del barri valencià de Benimaclet proposen rescatar un dels solars sense construir del barri per a fer hortes urbanes en ell. Encara més, amenacen que si l’ajuntament no es pronuncia prompte sobre l’assumpte ho faran igualment, assumint silenci administratiu, de manera pareguda al que ja van fer amb l’aparcament auto-gestionat amb el que compta actualment el barri.

Això de les hortes urbanes no és res nou. Bàsicament es tracta d’aprofitar els solars i buits de les ciutats on no està previst edificar a mig termini, dividir-los en parceles xicotetes, i oferir-los als ciutadans per a que conreen en ells hortalisses per a l’auto-consum. El benefici d’això és múltiple: per un lloc millores la ciutat convertint en zona verda parts degradades d’esta (sempre queda més bonic unes canyes amb tomateres que un solar amb murs de xapa) i per altra ajudes a donar quefers a ciutadans jubilats o joves amb temps lliure.

Actualment este sistema funciona a diverses capitals europees com Londres o Berlín; més a prop també tenim exemples d’esta política urbanística a Barcelona i Madrid. Al País Valencià tenim actualment funcionant hortes urbanes a Torrent, on han sigut pensades especialment per a gent gran.

L'horta de Benicalap (actualment desapareguda) en estiu de 2004. Es pot vore l'horta de mon pare a la part baixa de la imatge.

Tornant al tema de Benimaclet, em pareix una gran idea: València sempre ha sigut una ciutat basada en l’horta que la rodeja. Actualment l’ajuntament només té previst instal·lar hortes urbanes al nou barri de Sociòpolis, de nova creació, sense pensar en les zones ja construïdes; barris que actualment estan plens de solars sense intenció de construir en ells. Mon pare ja tenia fa anys una horta en plena Benicalap que potser hauria heretat jo sinó fora perquè la ciutat va continuar creixent i Nou Benicalap es va menjar tota la horta que quedava d’este barri.

La idea dels veïns de Benimaclet és bona, però encara m’agradaria continuar més enllà i exportar esta idea al mateix cor de la ciutat: als barris de Ciutat Vella hi ha gran quantitat de solars, sobre tot al Carme, Mercat i La Seu. ¿No seria bona idea fer verds uns barris que sempre han sigut grisos, restringits per unes muralles que obligaven a apinyar els edificis uns sobre els altres?. Ací queda la meua proposta!.

Els crèdits de les fotos: la dels solars de Benimaclet és de Mònica Torres (©) furtada del diari El País i la de l’horta de Benicalap és de DigitalGlobe (©) furtada de Google Earth.

Sí, teniu raó: ens el vam passar genial gravant-lo; potser no ens donarà vots, però simplement aconseguint amb això que la gent jove deixe de vore la política com una cosa avorrida, quadriculada i de gent gran ja haurem assolit el nostre objectiu. Mediterrani sóc!.

A tot això, i com a crèdits: la cançò original és de Seguridad Social, del disc Puerto Escondido.

Monument a la independència de Kosovo, en Pristina

Va ser a l’hivern de 2008 que un nou estat va nàixer a Europa, específicament a la zona dels balcans: Kosovo. Després de la seua independència unilateral, uns països (la majoria de la UE i EUA entre d’altres) el van acceptar, i d’altres (per exemple, Espanya i Sèrbia) van decidir que la declaració no s’ajustava a la normativa internacional, i per tant no era vàlida; per això van reclamar al Tribunal Internacional de La Haya per a que posés llum a l’assumpte.

En el moment de la independència d’este xicotet país jo vivia a Ginebra, on hi ha una colònia important tant de kosovars com d’albanesos (que són culturalment germans), i on la festa per la independència va ser important. Per a que vos feu una idea, la celebració a la ciutat suïssa va ser pareguda a la del mundial de la selecció espanyola a la ciutat de València: banderes penjades als balcons i cotxes amb el clàxon fent fum; tota la ciutat estava en festa.

Bandera actual de Kosovo, basada en la de la UE

Ara ha arribat la sentència des de La Haya (dos anys i mig després!), i resulta que la independència unilateral sí que està dins de la legalitat internacional vigent; i tot el món tirant-se dels pels… què esperaven?. No és el primer país que es converteix en estat d’esta manera (de fet, potser que els primers foren els mateixos Estats Units d’Amèrica) i de segur que tampoc serà l’últim; dir que això està fora de la legalitat hauria creat un bon grapat de problemes en el futur.

Però encara que el tribunal ha fallat a favor de Kosovo i ha quedat clar que la independència de facto és completament legal, el govern d’Espanya continua sense reconèixer este nou estat europeu. Potser el govern de l’estat a on visc no l’importe anar contra la legalitat (sobre tot quan és justa), però a mi sí; per això, i com a mínim a la república independent de la meua casa (ben bé és monarquia absoluta) sí que reconec a tots els kosovars i el seu estat independent de qualsevol altre al món, i vull vore-los quant abans millor al si de la Unió Europea. Com a mínim, els Euros ja els tenen.

Els crèdits de la foto del monument “newborn“: és de Cradel (GNU-FDL), furtada de la viquipèdia a l’igual que la bandera actual de Kosovo (GNU-FDL).