Zona d'acampada de l'Aplec

Un any més he tornat a complir: he assistit a 3 del quatre grans festivals de música en valencià que es fan al nostre país en juliol. L’edat ja comença a pesar i cada vegada costa més dormir tants dies al terra, però després de passar per l’Aplec de la Plana i el Feslloch, no podia deixar passar l’Aplec dels Ports: la gran festa del valencianisme a les Comarques del Nord. Ací deixe la meua crònica del cap de setmana.

Este any l’aplec ha recaigut en la vila de Vilafranca. Amb els seus 2.500 habitants és un dels pobles més populosos de la comarca natural dels Ports, i dic natural ja que políticament recau en la comarca de l’Alt Maestrat. Coses de la política.

Correfoc a la inauguració de l'Aplec

Vaig arribar al poble divendres nit, amb una furgoneta plena de material i el meu company Roc. La intenció era arribar per la vesprada tard, però com no pot ser d’altra manera ens vam perdre pel camí i arribàrem més cap al dissabte que cap al divendres. A partir d’ací muntatge de la tenda a obscures (no és tan fàcil com pareix) i vam baixar a la festa. Comentar que les instal·lacions de la zona d’acampada han sigut les millors de tots els Aplecs que he anat: fins i tot hi havien dutxes de veritat!, encara que aigua calenta ja era demanar massa. Això sí, les tendes quedaven a 20 minuts a peu de les zones de concerts… imagineu fer camí mort de son i cansat després de tota una nit de festa!.

Els concerts del dissabte van ser més que correctes, encara que el cartell no era res de l’altre mon. A remarcar l’espectacle que van muntar Pepet i Marieta i la música fins a altes hores de la nit d’Orxata Sound System.

Paraeta i voluntaris del BLOC JOVE

El matí següent (dissabte) a alçar-se prompte ja que havíem de muntar la paraeta del BLOC JOVE i participar de la fira alternativa que va programar l’organització de l’Aplec. Per primera vegada en la història del BLOC JOVE de les Comarques del Nord vam tindre tot el material que necessitàvem (beneficis de pujar en furgoneta), i vam estar des de les 11 del matí fins a les 10 de la nit al peu del canó, repartint informació als aplequers i, és clar, patrocinant els polvos de la nit amb els nostres ja tradicionals preservatius gratuïts.

Una vegada tancada la paraeta vam agafar una botella de cassalla, ens vam fer un cremadet per cap i vam anar als concerts. Igual que el divendres, el cartell no és que fora el millor possible, però els grups que van tocar van fer botar el poble de Vilafranca tota la nit; de entre tots els grups em quede amb La Pegatina, que amb la seua rumba moderna van fer gaudir a tot el recinte.

Per problemes d’agenda, el diumenge no vam poder quedar-nos als actes finals de l’Aplec, i només alçar-nos vam agafar la furgoneta i fugírem de Vilafranca; i esta vegada de veres que no ens vam perdre. L’any que ve, més!.

Els crèdits de les fotos, totes son meues (cc-by) excepte la del correfocs, que és de l’organització de l’Aplec (©) i és furtada del seu facebook.

Monument a la independència de Kosovo, en Pristina

Va ser a l’hivern de 2008 que un nou estat va nàixer a Europa, específicament a la zona dels balcans: Kosovo. Després de la seua independència unilateral, uns països (la majoria de la UE i EUA entre d’altres) el van acceptar, i d’altres (per exemple, Espanya i Sèrbia) van decidir que la declaració no s’ajustava a la normativa internacional, i per tant no era vàlida; per això van reclamar al Tribunal Internacional de La Haya per a que posés llum a l’assumpte.

En el moment de la independència d’este xicotet país jo vivia a Ginebra, on hi ha una colònia important tant de kosovars com d’albanesos (que són culturalment germans), i on la festa per la independència va ser important. Per a que vos feu una idea, la celebració a la ciutat suïssa va ser pareguda a la del mundial de la selecció espanyola a la ciutat de València: banderes penjades als balcons i cotxes amb el clàxon fent fum; tota la ciutat estava en festa.

Bandera actual de Kosovo, basada en la de la UE

Ara ha arribat la sentència des de La Haya (dos anys i mig després!), i resulta que la independència unilateral sí que està dins de la legalitat internacional vigent; i tot el món tirant-se dels pels… què esperaven?. No és el primer país que es converteix en estat d’esta manera (de fet, potser que els primers foren els mateixos Estats Units d’Amèrica) i de segur que tampoc serà l’últim; dir que això està fora de la legalitat hauria creat un bon grapat de problemes en el futur.

Però encara que el tribunal ha fallat a favor de Kosovo i ha quedat clar que la independència de facto és completament legal, el govern d’Espanya continua sense reconèixer este nou estat europeu. Potser el govern de l’estat a on visc no l’importe anar contra la legalitat (sobre tot quan és justa), però a mi sí; per això, i com a mínim a la república independent de la meua casa (ben bé és monarquia absoluta) sí que reconec a tots els kosovars i el seu estat independent de qualsevol altre al món, i vull vore-los quant abans millor al si de la Unió Europea. Com a mínim, els Euros ja els tenen.

Els crèdits de la foto del monument “newborn“: és de Cradel (GNU-FDL), furtada de la viquipèdia a l’igual que la bandera actual de Kosovo (GNU-FDL).

Fa ja temps en este bloc comentava que no tinc ni cotxe ni carnet i per això utilitze molt sovint el transport públic urbà, sobre tot a les ciutats de València i Castelló de la Plana. Bàsicament el resum d’aquell text és que comparats amb el cap i casal, els transports públics de Castelló són indignes. Molt ha plogut des d’aquell dia, i ara per ara tenim a les dos ciutats un nou mitjà de transport públic: les bicicletes de lloguer; i per desgràcia, el resum d’este text no variarà molt de l’original.

El primer que va donar el pas va ser Castelló, que seguint els pasos de Gijón, Sevilla i Barcelona va muntar el seu propi servei de lloguer de Bicicletes: el Bicicas. Actualment manté 38 punts d’arreplegada i unes 300 bicicletes en circulació; molt correcte per a les característiques de Castelló.

Parada del Bicicas

Per desgràcia la qualitat de les bicicletes és molt baixa: sense llums (quan et dones d’alta en el sistema et regalen una llum a piles de pinça, supose que cal portar-la sempre a la bossa), sense marxes i amb un manteniment de les unitats un poc justet.

Per altra banda tenim el sistema de València, nou de trinca: Valenbisi. Actualment només compta amb punts de recollida de bicicletes al districte del marítim i al barri de Benimaclet degut a que estan en proves, però en poc de temps s’ampliarà per tota la ciutat.

Explotat per JCDecaux amb el seu sistema Cyclocity, compta amb l’experiència de ser el mateix utilitzat en grans ciutats com París, Lyon i Viena. La qualitat de les bicicletes és superior al cas de Castelló (tenen llum davant i darrere alimentades per una dinamo, marxes, cistella…), encara que està pendent vore si el manteniment també és millor.

Els funcionament dels dos sistemes són en realitat molt paregut: utilitzant una targeta personal amb un xip RFID desbloqueges una bicicleta a la parada i després pots deixar-la en qualsevol altra del sistema.

Unitats de Valenbisi

Però la diferència principal entre el servici públic de lloguer de les dos ciutats no són les mateixes bicicletes, ni tan sols les estacions, sinó els horaris. En el cas de Castelló les bicicletes només es poden utilitzar de 8h a 21h entre setmana, i de 8h a 18h els diumenges; això és: oblida’t d’agafar-les per la nit, que potser serien més útils ja que no hi ha cap altre transport públic a banda dels taxis. A més a més en els períodes de més afluència de gent a la ciutat incomprensiblement retiren el servici: fa pocs mesos ja vam tindre que queixar-nos des del BLOC JOVE ja que a les festes de la Magdalena no es van poder utilitzar, i pareix que la situació no canviarà.

Per altra banda tenim València, on les bicicletes estan disponibles les 24 hores i els 7 dies de la setmana. Sense dubte seran utilitzades per molta gent per a tornar a casa després d’una nit de festa, i fins i tot pels treballadors que entren (o s’han de desplaçar) abans que isca el sol.

En resum, i com he dit al començament, continuem igual: és clar que els transports públics de València, inclòs el sistema de lloguer de bicicletes, poden millorar; el que no m’explique és perquè en Castelló tenim que carregar amb uns sistemes i qualitats molt pitjors quan en altres ciutats del país tenen més sort. En què es gasten els diners a l’ajuntament?, o és que com la generalitat és del mateix color no es molesten ni en demanar un tractament igualitari?. La culpa és clar que no està a l’ajuntament de València, ni tan sols a la Generalitat; està en el senyor alcalde de Castelló i el seu equip de govern que es deixen ningunejar i no demanen el que els correspon.

Com sempre, els crèdits de les fotos: la dels cotons de colors és de Arti Sandhu (cc-by-nc), la del Bicicas és meua (cc-by) i la del Valenbisi és de Manel (cc-by-nd).

Zona d'acampada Feslloch 2010

Amb 3 dies i 3 nits de concerts i més de 7.000 participants, el Feslloch se consolida en la seua IV edició com el festival de música en valencià més influent del nostre país. I com no podia ser d’altra manera, este any també vaig anar a esta cita ineludible amb la festa: no me perd ni una!.

Primer de tot, donar la enhorabona a Reviscola, el jovent d’Escola Valenciana, per organitzar aquesta gran festa del valencianisme a Benlloch (Plana Alta). Ací teniu la meua crònica d’estos dies inoblidables.

Els concerts van començar el dijous 8 de juliol, però com treballí el divendres 9 no vaig poder acudir eixa nit. Encara així, molts coneguts meus sí que van estar des del primer moment, i cal dir que esta nit de preparació va ser tot un èxit.

Karaoke al Feslloch 2010

Jo vaig arribar la vesprada del divendres 9 sobre les 19h, directament per a plantar la tenda de campanya; em vaig trobar una zona el doble d’ampla que l’any passat ja completament saturada de tendes, i si no haguera sigut pels companys del BLOC JOVE que ja tenien un rogle amb posicions reservades m’hauria sigut impossible acampar. La posició?, perfecta: el pinar ens tapava tota la solana de matí, i a més a més en una zona suficientment allunyada dels concerts per a poder dormir, però no tant com per a que fora difícil arribar de nit.

Eixa mateixa vesprada ens van arribar les samarretes noves del BLOC JOVE (nova tirada i nous colors!). Encara que per problemes logístics ens va faltar molt de material, vam muntar la paraeta amb la mateixa il·lusió de sempre: va ser la paraeta més pobra de la història de les comarques del nord… però encara així vam sobrepassar de llarg el rècord de venda de samarretes!. Enhorabona a tots els que vau col·laborar per a que això fora possible!.

Xavi Castillo, al Feslloch 2010

Després del tast de cervesa Montmirà (que ja s’està fent com una rutina més a tots els esdeveniments importants de les comarques del nord), al recinte d’acampada va haver karaoke de cançons en valencià, on molta gent va acudir per a fer un poquet (més) el ridícul.

I com a colofó del dia, els concerts: La Gossa Sorda (presentant nou disc) i Tom Bombadil de caps de cartell, i 5 grups més que van mantindre-nos desperts fins a les 6 llargues del matí (encara que jo no vaig aguantar tant, que ja em faig gran!).

El dia següent (dissabte) va estar ple d’activitats. Entre elles vaig a remarcar la copa de futbet (imagineu a la gent de ressaca i sense dormir lluitant per mantenir el baló als peus) i l’actuació de Xavi Castillo, qui ja estem un poquet farts de vore-lo despullat i que va omplir la zona de concerts de rialles com sempre. L’únic punt negre d’este dia va ser la fira d’associacions juvenils, que no es va poder dur a terme per problemes organitzatius; una pena!. No cal oblidar que des del BLOC JOVE van tornar a muntar eixa vesprada/nit també la nostra (pobra) paraeta, per on va passar una part important dels presents per a preguntar pels nostres productes i la nostra organització.

Obrint Pas a l'escenari gran del Feslloch

I arribem ja al final de este llargíssim Feslloch, amb els concerts del dissabte; com a caps de cartell van tocar Obrint Pas i Orxata Sound System, més altres 5 grups que van fer les delícies dels presents amb música fins a les 7 del matí (és clar que jo vaig morir abans).

En este punt cal remarcar que la meua esquena no hauria aguantat sense la nova adquisició: un aïllant auto-inflable d’eixos durs que em va permetre que, les poques hores que vaig dormir, foren realment profitoses. Ho recomane a tot el món!.

I poc més queda a dir: al matí següent alçar-se tard de les tendes, recollir (i netejar, que també és important!) i tornar cap a casa a descansar, que ha sigut un cap de setmana complicat. L’any que ve més!.

Acabant, i com sempre, els crèdits. Totes les fotos són meues (cc-by), excepte la del karaoke del dissabte que és de l’organització del Feslloch (©) i furtada de la seua web. Està lleig això de furtar, però jo com a mínim els cite; ells en canvi han penjat a la seua plana principal una foto meua sense ni tan sols provar de complir la llicència en que les publique, que només els demana que citen la procedència de la foto!.

La selecció, després de guanyar la eurocopa

Ahir el meu carrer de València es tornava boig després del gol de Puyol que donava a la selecció espanyola de futbol entrada per a la final del Mundial. I per boja vull dir exactament això: gent cridant pel carrer, els clàxons dels cotxes sense parar i fins i tot petards i carcasses, supose preparades per a l’esdeveniment.

En canvi, molts dels meus amics desitjarien que la selecció no guanyés: els més per motius polítics, i la resta per no aguantar l’eufòria de la gent sobre un esport que no els agrada.

Jo no tinc ni idea de futbol; a dures penes em sé les regles del joc, i jugant sóc com a mínim un inútil. Però hi ha una cosa que sí sé: una part imporant del poble valencià seria més feliç si aquesta selecció guanyés el Mundial. Resumint, el resultat del partit no farà mal a ningú, ni tindrà cap repercussió a llarg termini, però farà més feliç al meu poble; per això jo també estic amb “la roja”… i en este cas no parle de Pilar Bardem!.

Actualizació 12 de juliol de 2010
Enhorabona a tots els seguidors de la selecció espanyola de futbol, estiguen a on estiguen i siguen de la nacionalitat que siguen!.

La selecció espanyola, guanyadora del mundial 2010

Aplec de la Plana 2010

Un any més (i ja van uns quants!) he tingut el privilegi de compartir i ajudar en tasques d’organització, en la mesura de la meua disponibilitat, a la VII edició de l’Aplec de la Plana. Per segon any consecutiu ha sigut a la vila d’Onda, a on ens han tractat de meravella. Primer de tot vull donar les gràcies a tots els voluntaris en general i a Xavi Ochando en particular, per fer possible este meravellós cap de setmana. Ací teniu la meua crònica personal del viscut.

Al contrari que l’any passat, esta vegada no he passat la nit a la zona d’acampada ja que el meu company Roc va tindre a bé de deixar-me un raconet de la seua habitació. Una gran millora ja que este any, encara que hi havien moltes més tendes a la zona d’acampada, es va trobar al mateix lloc i amb les mateixes carències que a la passada edició.

Es fa de nit al recinte de concerts

Els concerts van anar de meravella, la gent va vibrar amb La Gossa Sorda i Tom Bombadil, sense oblidar altres grups que van plenar les dos nits de festa. Menció honorífica cal fer al grup Malnom, que a més de tindre una qualitat musical indubtable per un grup acabat de nàixer (només 6 mesos al mercat), el seu bateria va tindre un accident obligant a tocar sense pedal; i encarà així van aconseguir fer botar a tot el recinte de concerts!.

En la part roïna tenim la beguda: 4,50€ per un cubata amb alcohol de garrafó em pareix abusiu. Com no he anat a les reunions periòdiques d’organització no tinc dret a queixar-me d’este punt… però com a mínim m’agradaria deixar clara la meua postura al respecte.

Des del BLOC JOVE no només vam fer tasques d’organització, sinó que també vam tindre per segon any consecutiu una paraeta a on distribuir el nostre merchandising i informació. Vull donar les gràcies a tots els membres del BLOC JOVE d’Onda en particular i d’arreu del país que van vindre per gastar part del seu temps en estes xicotetes coses, que al cap i a la fi són les que realment fan pinya. Ah!, i este any lluís sí que portava calçotets!.

La paraeta del BLOC JOVE a l'Aplec de la Plana 2010

En resum, un altre cap de setmana per a no oblidar. Ens veiem al Feslloch!.

Parada de la Porta del Sol del metro de Madrid

Ja fa anys que Alaska cantava això de “Horror en el hipermercado“ en la movida madrilenya, i molt ha plogut des d’això; però sí hi ha una cosa realment horrible ara mateix a Madrid: anar a treballar. Amb el metro completament paralitzat per la vaga dels treballadors, moure’s per la metròpoli de 6 milions d’habitants ha de ser realment “terrorífic”.

Pareix que els treballadors estan cabrejats per l’anunci de la comunitat de Madrid de retallar-los un 5% els sous (com per a no estar-lo!) i per demostrar el seu grau d’empipament han decidit no complir els servicis mínims i mantindre de forma indefinida la lluita.

Però no només a Madrid estan els treballadors del metro empipats amb el seu govern autonòmic; en casa nostra FGV també manté vagues periòdiques, i també per una raó completament vàlida: volen evitar la privatització de les noves línies del metro. La diferència és que ací pareix que són més sociables i mantenen els servicis mínims (casi 2/3 del servici).

Conseqüències dels aturs a metrovalència

Ara bé, encara que tot treballador té el dret d’anar a la vaga si considera que es vulneren els seus drets, també cal tindre en compte a qui afecta la seua decisió. Amb les vagues al transport públic s’espera bloquejar la ciutat, fer soroll, i aconseguir que els respectius governs canvien d’opinió; però com a mal col·lateral aconsegueixen també que el poble deixe de confiar en els serveis públics per a moure’s per la ciutat, fomenten l’ús del transport privat i donen raons als governs per apostar per la privatització. Això sense contar amb tots els pobres treballadors què (com jo mateix) no tenen altra forma d’arribar al seu lloc de treball.

En resum, que a vegades cal mirar un poquet més enllà amb les nostres exigències, i encara que en el cas dels treballadors del metro de Madrid i de FGV les prenc com a meues, cal tindre també en consideració si no estarem fent més mal que bé. No oblidem que el transport públic ha de ser creïble per a que siga útil!.

I com sempre, els crèdits de les fotos. La primera del metro de Madrid és de ReservasdeCoches.com (cc-by) i el del metro de València és de TiTiLLo (©) furtada del fòrum skyscrapercity.com.

Edició posterior al text:

Al text original em queixe de la situació, però no done cap solució. En realitat, si el problema és que el poble no s’adona de la vaga si es compleixen els servicis mínims potser el que haurien de fer no és llevar eixos servicis, sinó fer campanyes per a que la protesta arribe al poble. En el cas del metro el veig tan fàcil com ficar piquets a les portes, no per evitar que la gent entre, sinó per informar i conscienciar de la seua lluita; o més simple encara, plenar els vagons d’informació. El que no pot passar és com a metrovalència, que la única forma de saber les raons de les successives vagues es buscant-lo a la premsa.

Visca la barra!!... Lliure!!!

Fa ara exactament un any vaig escriure un xicotet resum sobre els festivals que tenia pensat d’anar al mes de juliol… eren 4 concerts en 4 caps de setmana consecutius, i certament va ser un juliol ben càlid.

Ara sóc un any més vell i alguns diran que m’he fet més savi, encara que jo pense que només m’he fet més gran. La qüestió és que ja torna juliol, i és el moment de fer el repas dels 3 festivals estiuencs pels que vaig a fer acte de presència: l’Aplec de la Plana, el Feslloch i l’Aplec dels Ports.

Comencem pel primer cap de setmana de Juliol amb l’Aplec de la Plana. El 3 i 4 trobaré a la vila d’Onda (Plana Baixa) concerts, acampada, tallers i conferències. El cartell d’activitats és el següent:

Aplec de la Plana 2010

DIVENDRES 2 DE JULIOL

• 17.00 h al Casal Jove: Inauguració exposició Dones d’Ofici, d’Olga Batiste
• 17.30 h al Casal Jove: Presentació de l’Aplec 2010 i debat sobre Literatura i Joves a càrrec de Vicent i Marc Pallarés
• 19.00 h al Casal Jove: APLEC.DOC Documental sobre Palestina, Més enllà del mur i conferència de Pau Alabajos
• 21.30 h: Cercavila amb la Diabòlica de Morvedre, Grup Folclòric de Moncofa Grup Dolçainers d’Onda, Dolçainers de l’Alcora i Associació Folclòrica d’Onda
• 22.30 h a la zona de concerts: Sopar popular i concerts amb NAIA, ALMORRANES GARRAPINYAES, GOSSA SORDA i RAPSODES

DISSABTE 3 DE JULIOL

• 11.00 h a la plaça del Mercat: Taller de pintura creativa de Ximo Canet
• 12.00 h a la plaça del Mercat: Tallers infantils
• 13.00 h a la zona d’acampada: Taller de batucada de l’Escletxa
• 17.00 h al Casal Jove: Presentació dels llibres de contes de Núria Cadenes i Jordi Sebastià
• 18.30 h al Casal Jove: Tast de cervesa 100% artesanal de l’Alcora, Montmirà
• 20.00 h al Casal Jove: curtmetratges i taula rodona amb Sergi Gonzàlez Si Sabes Decir Hello, Fili Castelló Trance i Beto Palanques En Blanc
• 21.30 h a la zona de concerts: Actuació del grup d’Onda Arteatre amb la comèdia Todo sobre mi pen
• 22.30 h a la zona de concerts: Sopar popular i concerts amb LÍNIA XYZ, MALNOM, TOM BOMBADIL i PIRAT’S SOUND SISTEMA

Tot seguit, al cap de setmana següent, passem d’Onda a Benlloch (l’Alcalatén) a on Escola Valenciana ens delectarà com tots els anys amb el festival final de La Gira, el festival itinerant de música en valencià. Este any a més a més ens tenen preparat la sorpresa de que dijous ja comencen els concerts, i no només divendres i dissabte com ens tenen acostumats. El cartell d’activitats del Feslloch 2010 és el següent:

Feslloch 2010

DIJOUS 8 DE JULIOL

• 23:00 h: ALUMINOSIS, BKS – Benimaclet Klub Ska, ATZEMBLA, SKALINGRAD, Guanyador del Concurs de Facebook

DIVENDRES 9 DE JULIOL

• 12:00 h: Taller de decoració de samarretes
• 12:00 a 14:00 / 17:00 a 20:00: Fira d’intercanvi de llibres (porta el teu per a intercanviar-lo)
• 12:00 a 14:00 / 17:00 a 20:00: Jocs populars (petanca / Bitlles / Volei Platja)
• 17:00 h: Documental: “El Papa de Xavi” de Samuel Domingo, amb Xavi Castillo, Leo Bassi…
• 18:00 h: – Actuació de SALTAMARTI
• 19:00 h: Actuació de NAIA
• 20:00 h: Conferència: Cervesa Artesana Montmirà d’Alcora
• 20:00 h: KARAOKE en Valencià
• 23:00 h : LA GOSSA SORDA, TOM BOMBADIL, ARRÒS CALDÓS, AGRAVIATS, ODI, NIT DE GRILLS, DJ PASQU SELECTOR

DISSABTE 10 DE JULIOL

• 12:00 a 14:00: Taller de decoració de samarretes
• 12:00 a 14:00: Taller de jota de les comarques del Nord
• 12:00 a 14:00 / 17:00 a 20:00: Fira d’intercanvi de llibres (porta el teu per a intercanviar-lo)
• 12:00 a 14:00: llª COPA FESLLOCH! DE FUTBET
• 12:00 a 14:00 / 17:00 a 20:00: Jocs populars (petanca / Bitlles / Volei Platja)
• 12:00 a 14:00: IIª FIRA D’ENTITATS JUVENILS
• 17:00 a 18:00: Documental: “Més enllà del mur” de Josep Pitarch, amb Obrint Pas, Pau Alabajos, Cesk Freixas i Nabil
• 18:00 a 19:00: Xerrada i coloqui després del Documental
• 19:00 a 20:00: actuació de NABIL
• 17:00 a 20:00: Iª COPA FESLLOCH! DE VOLEI PLATJA
• 20:00 a 21:30: actuació de teatre de XAVI CASTILLO
• 23:00 h: OBRINT PAS, ORXATA SOUND SYSTEM, BELDA I EL CONJUNT BADABADOC, MUGROMAN, BAKANAL, IN*DIGNA, DJ BIANO

Després d’això m’agafaré un cap de setmana de relax per a recarregar bateries (i això de dormir al terra es fa dur), ja que arriba el plat fort del mes: el XXXIIè Aplec dels Ports, que este any ens porta fins a Vilafranca (Els Ports) i a on definitivament ens cremarem les pestanyes i si cal fins i tot els calçotets, els dies 22, 23, 24 i 25 de juliol. El cartell d’activitats és el següent:

Cartell Aplec dels Ports 2010

Definitivament serà un juliol ben calent… com sempre!.

Pàgina d'entrada de Hotmail, a l'any 1999

Va ser a l’any 1999 que vaig tindre el meu primer compte de correu electrònic: amb 15 anys, a punt de fer els 16, en casa d’un amic; encara no tenia Internet a casa (això va passar un any després). Vaig accedir al servici líder del moment de comptes de correu gratuïts i em vaig crear el meu compte propi: necry@hotmail.com.

La història de Hotmail és molt curiosa: va ser creat el 1996 i finançat per una firma de capital-risc estatunidenca, sent un dels primers servicis de correu electrònic gratuïts del moment. Presentaven una interfície molt puntera en aquells moments que permetia gestionar el correu des del teu explorador web. En desembre de 1997 ja eren líders d’un mercar que pràcticament van crear ells, i Microsoft finalment va comprar el producte per $400 USD; desgraciadament amb la compra es va acabar la innovació fins molts anys després.

El MSN Messenger 4 vist a un MacOS9

Poc després Microsoft, aprofitant la cartera d’usuaris que havia comprat amb Hotmail, va treure al mercat el seu nou servici de missatgeria electrònica: MSN Messenger. No és que fora un producte nou, ja que abans que ell existien per posar un parell d’exemples ICQ i Yahoo IM; però al estendre el servici a tots els usuaris de Hotmail van aconseguir una xarxa immensa de missatgeria, fàcil d’utilitzar i sense tindre que crear un compte nou. És clar que jo també vaig caure, i el vaig fer servir de forma extensiva per molts anys.

El compte de Hotmail com a correu electrònic no el vaig utilitzar més que un parell d’anys: el mercat es va moure ràpidament i el servici de Microsoft deixava molt a desitjar. Vaig passar per un compte de @terra.es que ja ni recorde, poc després per necry@ono.com i vaig prosseguir amb acuevas@aditel.org fins al que utilitze actualment alvar@cuevas.cat. Però encara que ja no mirava el correu que s’emmagatzemava en aquell vell compte, sí que continuava utilitzant el servici de missatgeria electrònica.

Ja arribat l’any 2005 va arribar a les meues mans un nou protocol per a comunicar-me per Internet, i que es va estendre per la meua universitat com a l’estàndard de comunicació: XMPP, o com es deia en aquell moment, Jabber. Des del primer moment el vaig adoptar com el meu mètode per a estar en contacte amb els meus amics, mantenint també la connexió a través d’ell a la xarxa de MSN per motius de compatibilitat amb la gent que encara utilitzava este protocol.

GTalk de Google, basat en el protocol XMPP, nou estàndard de missatgeria instantània

Han passat els anys, i ja estem a 2010. Fa 10 anys que utilitze la xarxa del MSN Messenger (ara anomenat Windows Live Messenger) i en tot este temps han canviat moltes coses; remarcable és la creació de les xarxes socials i l’evolució de la velocitat d’accés a Internet. Durant tot aquest temps poc a poc he deixat en desús la comunicació utilitzant el protocol de Microsoft. I ara que fins i tot Google des del seu omnipresent GMail (que és qui va trencar el mercat de comptes gratuïts de correu) ha acceptat XMPP com a propi amb GTalk és el moment de dir adéu i deixar d’utilitzar esta xarxa obsoleta.

A partir d’ara només podré ser trobat per missatgeria instantània a la xarxa XMPP/Jabber/GTalk amb el compte alvar@cuevas.cat. Després d’11 anys amb ell, abandone el compte necry@hotmail.com definitivament; déu guarde la seua ànima.

No és Marina, però la representa perfectament

Marina és el nom de la meua primera nebodeta; naixé el passat dijous dia 3 i és la més re-bonica del món. Per això m’agradaria il·lustrar este escrit amb una foto d’ella i del seu pare (el meu germà), però m’és impossible: els seus progenitors no em permeten publicar cap imatge seua; motius de privacitat familiar, diuen.

I és clar que tenen tot el dret del món a negar-se a que aparega en cap mitjà la imatge de la seua filla, o com a mínim que no puga ser reconeguda en les imatges. Tots estem acostumats a vore a la televisió el rostre dels fills dels famosos esborronat per evitar contravindre la llei; i fins i tot recordem el cas de les filles del President del Govern espanyol, que després d’eixir a una foto amb l’Obama el seu pare es va negar a que poguera eixir als mitjans (encara que la mateixa Casa Blanca la va distribuir).

Però tornem a la meua neboda: és una xiqueta acabada de nàixer, un nadó pràcticament indistingible de qualsevol altre excepte per a la seua família; i jo només volia presumir de ser tiet. Realment és tan important protegir la imatge dels xiquets?; no entrem en absurds?.

No només per als xiquets: la privacitat és un dret innegable que ens afecta a tots. Cada dia, simplement caminant pel carrer o quan anem a traure diners del caixer som gravats per desenes de càmeres de seguretat; però eixes gravacions normalment no ens importen ja que no són utilitzades a no ser que siga necessari i s’esborren periòdicament… o això diuen.

El Facebook, pou de la nostra intimitat

És important la privacitat, però al meu parer el que és realment important és decidir amb qui comparteixes la teua privacitat. Jo mateix utilitze el servei Latitude de Google, que indica als meus amics (a la gent que jo mateix he acceptat) a on estic en cada moment; estic parlant de geo-localització en temps real i amb un marge d’error d’uns quants metres, exactament a on estic en cada moment de dia. També compartisc amb tots els contactes del Facebook les coses que estic fent i pense que són interessants.

El dret a la pròpia imatge i a la privacitat existeix des de fa temps, però és ara amb les noves tecnologíes quan és més simple perdre-la sense ni tan sols adonar-nos. El que abans era privat ara hem decidit fer-lo públic o semi-públic voluntàriament, i a canvi d’eixa privacitat que hem acceptat alliberar guanyem en comunicació i fluïdesa social.

Jo pense que l’important no és la privacitat en si mateixa, sinó el dret a decidir el que volem que siga públic i el que no. És decisió meua compartir part de la vida privada amb altres, voluntàriament, i també és decisió del meu germà que no puga publicar fotos de la meua neboda enlloc. Això sí, espere que el meu germà accepte la voluntat de Marina el dia que ella també vulga publicar les seues fotos en el tuenti!.