Tornant a casa

Unió Europea, abans coneguda com CE, abans coneguda com CEE...

Llegint este matí la premsa m’he trobat amb una notícia interessant no tant pel seu contingut (que tampoc és novell) sinó per la seua procedència: una de les ministres de la Canciller Angela Merkel proposa, com a mesura per sobreviure a la crisi, avançar amb la unió política d’Europa. No em pareix una idea nova, es tracta d’un dels objectius fundacionals d’això que ara per ara es diu Unió Europea i abans ja va ser Comunitat Europea i abans Comunitat Econòmica Europea… com a mínim pareix que amb el nom sí que s’ha avançat.

Després de la segona guerra mundial Europa era un caos, tots els estats ja fora per que estaven al bàndol dels guanyadors com els guanyats i fins i tot alguns dels no adscrits estaven pràcticament destruïts. L’economia productiva del segle anterior havia deixat de funcionar i era complicat competir en un món que poc a poc s’anava globalitzant. Damunt de tot, el començament de la guerra freda va dividir el continent en dos enemics irreconciliables. Continuar llegint…

El setmanari "El Jueves" i la patada a Camps

Hi ha mesos que cansen, mesos que no pares de fer coses, mesos on acabes pensant que has fet més que en tota la resta de l’any junt. I després podem trobar este mateix juliol de 2011, que no és que no he parat, sinó que quadrar l’agenda ha sigut tota una aventura.

Mai he sigut especialment emprenedor, però fa temps que em vaig creure que els únics que es poden treure de la situació econòmica actual som nosaltres mateixos. Per això vaig començar el mes buscant socis per muntar una nova empresa; la economia no està per molta festa, però si no la vitalitzem nosaltres, qui ho farà?. Desgraciadament pareix que no vaig encertar el moment.

Encara no ens havíem recuperat del resultat electoral (amb la feliç sorpresa de Compromís) quan el que tots temíem va passar: el dia 15 el jutge José Flors va decidir obrir judici oral sobre el President Camps, deixant la credibilitat del nostre govern per baix de la capa freàtica i omplint-nos a tots els valencians de vergonya.

Continuar llegint…

La pancarta de @benicalap15M a la manifestació de La Fe

Com ja comentava en la entrada anterior, on he fet el recompte de la manifestació pel Valencià del passat dia 9 de juny, ací teniu també el recompte sistemàtic de la convocada als barris de Benicalap i Campanar per demanar la restitució d’un centre hospitalari als terrenys de La Fe de Campanar, buits ara després del trasllat de l’hospital al sud de la ciutat.

Com la resta de recomptes que he fet, està basat en fotos de control de diverses zones de la manifestació que vaig prendre jo mateix (algunes de les quals es poden vore baix) i un vídeo per calcular d’una banda l’àrea de la manifestació i d’altra la densitat d’assistents.

Continuar llegint…

La plaça durant la manifestació pel valencià

Una vegada més em vaig a mullar i fer el recompte sistemàtic d’assistents de dos manifestacions a les que vaig assistir. Es tracta de la concentració ciutadana per l’ensenyament en valencià convocada per Escola Valenciana el passat dijous dia 9 de juny i també de la marxa demanant que es torne a habilitar l’hospital de La Fe de Campanar, tancat des de que es va obrir la Nova Fe.

Com sempre, vaig prendre fotos de control de diverses zones de la manifestació (algunes de les quals es poden vore baix) i vídeos per calcular d’una banda l’àrea de la manifestació i d’altra la densitat d’assistents.

Continuar llegint…

8 de juny: arriba el dia d'IPv6

Com tots sabeu, fa ja uns mesos que les organitzacions internacionals que tenen la potestat de distribuir les adreces IP es van quedar sense material. Els 32 bits que es van decidir a començament dels anys 80 com a suficients per l’enrutament d’internet ràpidament van quedar exhaurits, i per això a començaments dels 90 ja es va buscar una solució abans de que arribés la “crisi de les IP’s”: IPv6.

Sempre hi ha problemes quan cal canviar un sistema per altre: sense anar més lluny el canvi de televisió analògica a digital ens va costar dècades fins que es va acomplir. I ara toca atacar la mateixa internet.

Continuar llegint…

Gràcies per este resultat històric!

Crec que esta vegada no cal fer balanç del resultat electoral: salta a la vista qui han sigut els vencedors i qui els vençuts. Però, i seguint l’èxit que va tindre a les Europees de 2009, vaig a organitzar les dades dels resultats de Compromís al País Valencià, a les 3 províncies (sic) i a les ciutats on ens presentem més populoses del país, tot això comparat amb el resultat de fa 8 anys (fa quatre anys anàvem amb una altra coalició i els resultats no són comparables, i crec que és més útil comparar en 2003 que va ser el nostre millor resultat històric).

País (Corts Valencianes):

• País Valencià: 175.023 vots i 6 diputats (114.122 vots al 2003, diferència de 60.901 vots, pujada del 53,36%)
• Província de Castelló: 19.084 vots i 1 diputat (+1 diputat provincial) (16.864 vots al 2003, diferència de 2.220 vots, pujada del 13,16%)
• Província de València: 118.663 vots i 4 diputats (+1 diputat provincial) (66.393 vots al 2003, diferència de 52.270 vots, pujada del 78,73%)
• Província d’Alacant: 37.276 vots i 1 diputat (30.865 vots al 2003, diferència de 6.411 vots, pujada del 20,77%)

Continuar llegint…