Tornant a casa

Diumenge 31 de gener... tots al Cabanyal!.

El diumenge 31 de gener, la plataforma Salvem el Cabanyal organitza una manifestació per a protegir el nostre patrimoni cultural de l’espoli que el Govern de Francisco Camps vol dur a terme a este històric barri de la ciutat de València.

Des del BLOC JOVE volem convocar-vos a la manifestació, a la qual acudirem amb pancarta pròpia, per a cridar amb veu alta i clara que altres solucions al problema no només són possibles, sinó que són més idònies que la blindada pel Consell i l’alcaldessa de València Rita Barberà.

La concentració serà a les 12h a l’encreuament del carrer Reina amb l’avinguda de Tarongers, des d’on marxarem pels carrers del Cabanyal fins al mercat del barri, a on acabarà la nostra peculiar processó.

Pots trobar més informació sobre la barbaritat del Cabanyal a esta entrada, que des d’un punt de vista històric conta el drama que està vivint este barri de València.

Imatge actual de la coalició

Esta setmana va començar amb la presentació en societat del nou popurrí de sigles electorals a qui hem donat com a nom “Coalició Compromís”. A banda de si serà o no positiu este nou agrupament de partits (el temps el dirà), el que sí és segur és la repercussió que ha tingut en els mitjans de comunicació del nostre país: tots ho han remarcat com a notícia destacada… encara que cadascú ha interpretat els fets com més li ha convingut. Quede això com un xicotet recull de les diferents “opinions” que han publicat els diaris més llegits.

Continuar llegint…

Edifici la pagoda de València, començament dels '70

Un tret distintiu dels edificis dels anys 60 i 70 a València ciutat són la gran quantitat de llum que tenen els habitatges: fugint dels espais obscurs dels edificis d’anys anteriors amb parets grosses i finestretes, els arquitectes van projectar murs plens de forats com si foren formatges, amb finestrals per ací i balconades per tots els costats. Conjuntament amb la pintura de color roig-fúcsia-rosa (és indefinible) i les parets “caravista” podem definir la majoria dels edificis de la ciutat.

Per això, a l’edifici on vaig viure de jove (que era d’aquella època) no hi havia habitació sense el seu finestral o balconada (o els dos). I dic hi havia per que ara s’estan canviant les finestres a altres climalit: de l’espai que abans era només vidre, ara trobem la meitat alumini i l’altra meitat vidre doble. Millorar l’eficiència energètica li diuen, quan en realitat volen dir instal·lar aparells d’aire condicionat: de tota la vida a l’estiu el que s’ha fet és obrir les finestres i no tancar-les, això sí que és eficiència energètica.

Continuar llegint…

Projecte del segle XIX de l'actual Blasco Ibañez. Al fons, el Cabanyal.

Després del la nit de reis és tradicional al nostre país desmuntar el pessebre i recollir tota la decoració nadalenca; bé a tot el país excepte als restaurants xinesos, que qui sap per què la mantenen tot l’any. Però a la ciutat de València han donat un pas enllà i ja que este any a la plaça de l’ajuntament només hi havia arbre de nadal, han decidit retirar un barri sencer: el Cabanyal.

Però no penseu que això és una idea nova de l’alcaldessa: tot bé de ben lluny. Va ser a finals del segle XIX quan Casimir Meseguer va projectar una avinguda que connectara la ciutat de València (que es corresponia amb el que ara és el centre-ciutat) i la mar; a este projecte li van ficar el nom d’avinguda València al Mar (si que eren imaginatius) i va ser un de tants projectes urbanístics que es van dur a terme a la València de començament del segle XX.

Continuar llegint…

Faig 1 anyet!

No pareix molt: 1 any. Sense anar més lluny jo mateix tinc 26 vegades això. I és que este bloc fa 1 anyet, i no vos imagineu quant m’ha costat de criar. Encara que fins al 21 de gener no va tindre cap entrada, i que no vaig fer-lo públic fins unes quantes setmanes després, la veritat és que va ser el dia 5 pujat a un avió que em portava de València a Ginebra quan vaig començar a muntar-lo; i això que la gent diu que perd el temps volant!.

Continuar llegint…

Joan Monleon, en 2008 (LGPL)

Ha sigut el dia dels innocents que ha mort un que d’innocent no tenia res; com si fora l’últim txascarrillo que ens deixa qui va fer de tota la seua vida un show, fins al punt de entrar a les nostres cases fent del nou canal autonòmic “la nostra”.

Probablement penseu que sóc massa jove per recordar els anys 80, i potser és veritat; resulta que va ser un 9 d’octubre de 1989 (primer dia d’emissions regulars de canal 9), a les 20.30 de la vesprada quan va estrenar el seu Show televisiu. Probablement va ser la primer vegada que vaig tindre notícia d’ell; però no va ser la primera vegada que el seu particular show tocava la vida dels valencians. A començament dels anys 70, a la falla de Corretgeria – Bany dels Pavesos (com no podia ser de altra manera per a un valencià de socarrel) ja es dedicava a provocar el personal, amb el seu grup de folk valencià: Els Pavesos.

Continuar llegint…