Tornant a casa

El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.

Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.

Continuar llegint…

Ara sí que sí: després de 4 anys de treball ben fet, 4 anys de denuncies i compromisos, 4 anys de propostes i compliments arriba la hora de la veritat: ja estem en campanya Electoral!.

I tot això el podeu vore en el nostre canal de televisió per internet: compromís.tv. O també podeu comprovar les nostres propostes joves a la web de campanya jove: vitaminacompromis.com; fins i tot ens podeu ajudar a la nostra web de voluntariat per compromís: somcomtu.com!.

Ja sabeu qui som, ja sabeu com treballem i quines són les nostres propostes per un millor País i una millor societat. Ara la paraula és teua; ens votes?… Vota Compromís!.

Vos imagineu que per estudiar una carrera fora necessari oblidar totes les matèries apreses abans que no tinguen res a vore amb els nous continguts?. O que per comprar un forn elèctric amb més potència ja no pogueres cuinar les coses amb el foc al mínim?. Pareixeria una barbaritat, però al cap i a la fi estem en el poble de les barbaritats i tot pot passar; com per exemple que per construir una via de tren nova més directa, s’obliden de mantindre el servici de tren amb la resta de localitats per les que passava la via vella.

Això mateix ha passat amb l’AVE, nom del TGV que uneix la ciutat de València amb la de Madrid en ves tu a saber quins pocs minuts; i clar, a un preu molt més alt (casi prohibitiu) que la línia anterior.

Continuar llegint…

Ahir vaig estar amb el BLOC JOVE en la manifestació convocada per Acció Cultural del País Valencià i el seu president, l’Eliseu Climent. I vaig estar per moltes raons: cal alçar la veu pel tema de la manifestació (la llibertat d’expressió, en especial el tancament de TV3 al País Valencià), és una cita ja tradicional i sobre tot cal recordar i commemorar una data tan nefasta per al poble valencià com va ser el 25 d’abril de 1707.

Per tot això vaig comparèixer, com des de fa anys, a la convocatòria d’ACPV; però este any la meua presència va anar acompanyada d’un mal sabor de boca: per quart any consecutiu el leitmotiv d’esta manifestació unitària va ser el mateix: TV3 i els repetidors d’ACPV.

Continuar llegint…

A vegades callem perquè no tenim res de bo per a dir, encara que és més probable callar quan realment no tens res a dir. Però hi ha una altra raó per callar, que és tindre tantes coses al cap, tantes idees, esperances, desitjos i faena ben feta al cap que no saps per on començar. I això és el que em passa actualment a mi i que m’ha fet mantindre massa silenci en este mur, un silenci que fa més de dos anys que no s’escoltava.

Moltes vivències, molt de riure i molta faena estes últimes setmanes, que fan que no sàpiga on començar; per això vaig a resumir-lo tot en només dos actes específics, potser els més importants de esta pre-campanya meua: un concert i unes trobades.

Continuar llegint…

Ahir vaig vore una d’eixes situacions quem si no fora per la gravetat de les seues conseqüències, em farien petar de riure: un conductor girant el seu cotxe en una cantonada, tan preocupat de no ratllar la pintura nova del seu vehicle amb els cotxes aparcats que ni tan sols va mirar si venia algú pel mateix carrer on girava. I per l’altra banda del cantó un altre conductor, que pensant supose en les seues coses no va poder evitar l’accident.

En resum: hi ha vegades que per preocupar-nos de coses més properes o més probables ens oblidem del que realment és important. És més probable que per la nostra negligència acabem ratllant la pintura del cotxe del pare, però tots estem d’acord que l’important és mirar per on anem i no estavellar-nos amb altre cotxe en direcció contrària.

Continuar llegint…