Tornant a casa

Canvi de segle a l'univers de Wildstorm, imatge escollida per a l'adeu al seu blog

En les fredes nits d’hivern que visquí baix la neu en Ginebra, ben calentet amb el degoteig dels radiadors que marcaven el temps dels caps de setmana d’avorriment, vaig trobar una nova cosa a fer que fins eixe moment mai m’havia interessat: la lectura de còmics.

És clar que no eren els primer comics que queien en les meues mans, encara que els de la meua infantesa (Mortadelo y Filemón, Lucky Luke, Astérix le Gaulois o Les Aventures de Tintin) feia anys que ja no m’interessaven. Però navegant per internet vaig trobar una sèrie de bande dessinée molt diferent al que havia vist fins eixe moment, que en va enganxar des del primer dia amb unes històries molt mes madures (des del punt de vista de la maduresa necessària amb tanta sang i morts, les històries són simples i planeres) i uns dibuixos inspirats a les grans produccions del cinema: The Authority.

D’esta sèrie ja vaig parlar fa un parell d’anys en este mateix espai, recomanant la seua lectura; simplement dir que em va introduir en el món d’estos personatges de la mà d’una editorial, Wildstorm, amb continus cameos i crossovers, on vaig acabant estimant a tots els personatges de l’univers tan especial com el dibuixat.

Continuar llegint…

Portarà cama de fusta? i tu?

Aprofitant la capacitat de generació d’opinió de Facebook fa uns dies vaig llançar una afirmació dura, pràcticament lapidaria, d’un tema d’actualitat. Basant-me en un tweet d’Ignacio Escolar (que encara que no compartim ideologia a vegades diu coses amb seny) dient que de cap manera el premium de Megavídeo és defensable, jo vaig aprofitar de la conjuntura per a llançar el següent missatge:

«Seriesyonkis, megaupload i rapidshare s’aprofiten del treball dels demés per a ingressar diners (sense aportar res més que la pròpia plataforma), i això és (al meu parer) clarament censurable. Una cosa és el intercanvi d’arxius entre parells sense ànim de lucre i altra és beneficiar-se del treball dels demés. Perdoneu-me, però ho havia de dir.»

Continuar llegint…

Continuar llegint…

Seu de Lo Rat Penat a la Ciutat de València

És temps de muntar el pessebre a Casa i representar el Betlem de la Pigà a Castelló; i supose que és per això que els amics de Lo Rat Penat han decidit muntar el seu pessebre particular, divertint-nos en estas fechas tan señaladas (la reina y yo… ejem!). Faig un resum del tema fins ara.

Tot va començar fa ens dies quan, contra tot pronòstic, Lo Rat Penat va convidar al professor Abelard Saragossà (professor de filologia catalana a la Universitat de València) per donar una conferència sobre el lingüista del segle XIX Josep Nebot. Recordem que esta institució valencianista centenària es va separar els anys ’70 de les tesis que avalen la unitat de la llengua, i muntant un altre belem paregut a l’actual van entrar en una deriva secessionista com ja va  desgranar fa uns anys valencianisme.com en un reportatge.
Continuar llegint…

Algunes destinacions tenen més sort que altres

Este matí ens hem alçat amb una notícia interessant: la empresa Ford (de la que viuen milers de valencians de forma directa, i més encara de forma indirecta) amenaça d’anar-se del país si no s’inverteix suficient en el corredor mediterrani de mercaderies. No és una advertència per ignorar a la lleugera.

Com tots sabeu, el corredor mediterrani és (o hauria de ser) una línia de ferrocarril que uneix tot l’arc mediterrani des d’Almeria fins a Perpinyà, i que ens apropa amb via fèrria a la resta d’Europa. És especialment important per a la economía valenciana no només per ser una porta d’alta velocitat per anar a ciutats tan importants com París o Ginebra, sinó també per poder exportar les nostres mercaderies d’una forma eficient i barata al continent.

Continuar llegint…

Cúpula de l'actual Rectorat

Actualitzat el 26 de novembre de 2010… el BEA guanya les eleccions!. Deixe un resum dels resultats (i comparativa amb 2009) baix de tot.

I no, no m’estic referint a les eleccions al parlament de Catalunya que també són esta setmana, sinó d’altres que passen més desapercebudes encara que també són importants: les eleccions de representants dels estudiants al Claustre de la Universitat de València del 25 de novembre.

El Claustre és l’entitat que decideix la deriva d’este organisme públic; i en el cas de la Universitat de València és triat de forma democràtica entre alumnes, professors-investigadors i personal d’administració-servicis (cadascú amb els seus representants). També està permesa la creació de sindicats per unificar esforços entre estudiants que tenen una mateixa idea de universitat; cal tindre en compte que no totes les universitats tenen un mètode tan democràtic en la tria de representants.

Continuar llegint…