Coalició Compromís a la processó cívica de 2011

Ja ho cantava Sènior a la seua cançó, i no va ser escollida com l’himne de campanya de Compromís per casualitat; realment els canvis socials que estem vivint denoten el signe dels temps: per fi les coses comencen a canviar.

Podríem parlar del 15M o de la defugida dels votants dels PPSOE, però també es pot vore a les coses xicotetes, a les que passen desapercebudes per la gran majoria però també denoten el canvi. Un exemple d’això són els actes oficials del 9 d’octubre a Ciutat de València.

Una mostra que les coses estan canviant és que des de 1995 que no hi havia tants partits diferents representant al poble valencià a estos actes; també que per primera vegada en molts anys es va reprendre el debat sobre quins són acceptables en una societat laica i igualitària com la nostra i quins no. Fins i tot es va trencar alguns acords tàcits històrics entre PP i PSOE.

Però on més clarament es pot vore el canvi és en l’acte més polititzat i esbiaixat de tots els oficials, que a més a més es tracta del més antic de tots: la processó cívica amb la Real Senyera. Des de fa ja anys (com es pot comprovar ací i ací) Compromís participa a este acte obert a tots els valencians, amb més o menys fortuna degut a les formes de alguns ciutadans que pensen que altres no tenen els mateixos drets que ells.

Però este any finalment s’han desemmascarat, han demostrat que en realitat els actes i la Real Senyera no els importen: han preferit deixar el seu benvolgut símbol, parar la marxa i evitar el pas d’altres ciutadans que no completar el recorregut sencer. Fins i tot es va arribar a escoltar el “Cara al sol“ en mig del carrer de La Pau, demostrant el seu democràtic tarannà.

En resum, i a pesar de tots els entrebancs creats, Compromís va acompanyar amb èxit la Real Senyera amb una pancarta pròpia recordant que el 9 d’octubre és el dia nacional de tots els valencians i que tots cabem als actes oficials. Perquè les coses estan canviant: és el signe dels temps.

Ara sí que sí: després de 4 anys de treball ben fet, 4 anys de denuncies i compromisos, 4 anys de propostes i compliments arriba la hora de la veritat: ja estem en campanya Electoral!.

I tot això el podeu vore en el nostre canal de televisió per internet: compromís.tv. O també podeu comprovar les nostres propostes joves a la web de campanya jove: vitaminacompromis.com; fins i tot ens podeu ajudar a la nostra web de voluntariat per compromís: somcomtu.com!.

Ja sabeu qui som, ja sabeu com treballem i quines són les nostres propostes per un millor País i una millor societat. Ara la paraula és teua; ens votes?… Vota Compromís!.

La pancarta del BLOC JOVE, eixint de les torres de Quart

Ahir vaig estar amb el BLOC JOVE en la manifestació convocada per Acció Cultural del País Valencià i el seu president, l’Eliseu Climent. I vaig estar per moltes raons: cal alçar la veu pel tema de la manifestació (la llibertat d’expressió, en especial el tancament de TV3 al País Valencià), és una cita ja tradicional i sobre tot cal recordar i commemorar una data tan nefasta per al poble valencià com va ser el 25 d’abril de 1707.

Per tot això vaig comparèixer, com des de fa anys, a la convocatòria d’ACPV; però este any la meua presència va anar acompanyada d’un mal sabor de boca: per quart any consecutiu el leitmotiv d’esta manifestació unitària va ser el mateix: TV3 i els repetidors d’ACPV.

Personalment pense que és un tema ben important, però no tant com per monopolitzar la manifestació unitària del valencianisme durant tant de temps; en estos quatre anys han aparegut una gran quantitat de problemes realment greus per la nostra societat com la corrupció a les nostres institucions o l’atur juvenil provocat per una de les pitjors crisis econòmiques de la nostra història. Però any rere any ens convoquen només amb un tema, fent pensar que realment és el que més ens importa. I damunt, un dels col·laboradors necessàries d’este teatret que ha sigut el tancament de TV3, el PSOE, va tindre la cara d’enviar un representant per agafar la pancarta!.

Com he dit al començament, jo vaig estar allà, recolzant als nostres; vam demostrar la nostra força amb més de 15.000 assistents*. Ara cal reflexionar que és el que realment volem i plenar les urnes electorals el proper 22 de maig, que és on realment es decidirà tot.

Figura 1: recorregut de la manifestació = superfície ocupada

* Sí, he dit 15.000, i no 100.000 com d’una forma completament desmesurada ha dit l’organització. Per desgràcia no hi vaig agafar fotos per fer un estudi més fidel a la realitat, però les xifres aproximades són les següents:

• L’àrea que va ocupar la manifestació (de les torres de Quart a les de Serrans, a la figura 1) correspon a uns 16.000 m², i és la mateixa que el recorregut total (quan es va arribar al final, encara no havia acabat d’eixir gent del començament)
• Encara que hi havia una quantitat important de gent en la calçada, els costats i voreres dels carrers per on va passar la manifestació no van estar plens; també hi havia grans forats entre pancartes. Això em fa ficar la forquilla de densitat de manifestants entre 1 i 2 per metre quadrat
• En eixe cas, els manifestants haurien de ser no menys de 16.000 i no més de 32.000; em sap greu no poder ser més específic, però no vaig fer la preparació necessària per prendre dades més contretes. Al meu parer (com a manifestant) la xifra real va caure més a prop del primer número que del segon.
• Per a que entraren els 100.000 manifestants indicats per l’organització caldria ficar un mínim de 6 persones en cada metre quadrat, comptant l’espai de voreres, arbres, cotxes aparcats…

XI BLOC ROCK del BLOC JOVE!

A vegades callem perquè no tenim res de bo per a dir, encara que és més probable callar quan realment no tens res a dir. Però hi ha una altra raó per callar, que és tindre tantes coses al cap, tantes idees, esperances, desitjos i faena ben feta al cap que no saps per on començar. I això és el que em passa actualment a mi i que m’ha fet mantindre massa silenci en este mur, un silenci que fa més de dos anys que no s’escoltava.

Moltes vivències, molt de riure i molta faena estes últimes setmanes, que fan que no sàpiga on començar; per això vaig a resumir-lo tot en només dos actes específics, potser els més importants de esta pre-campanya meua: un concert i unes trobades.

La primera de totes, fa dos caps de setmana: el concert del BLOC JOVE a les festes de la Magdalena de Castelló. Amb més de 5.000 participants va ser sense dubtes l’acte del BLOC amb més presència de gent jove d’este any, i un dels més multitudinaris de les festes fundacionals de la ciutat. Moltíssim treball, però també moltíssim èxit que fa que retornes a la càrrega amb mes forces de les que ens vam trobar per muntar-lo!. Moltes gràcies a tots els que ho van fer possible!.

Foto de família de la TNP 2011

Per altra banda, esta cap de setmana passat vam tindre un dels actes més il·lusionants del BLOC JOVE en tot l’any: la TNP o Trobada Nacionalista de Primavera. Més de 200 militants i simpatitzants joves es van reunir en la vila de Benicàssim per passar un cap de setmana tots junts a l’alberg Argentina, posar en comú les nostres idees i passar-ho bé en general. I com a “regal” per a tots els assistents i la ciutadania de Benicàssim, vam organitzar un concert a l’aire lliure i entrada gratuïta que va fer vibrar tot el poble.

En resum: ha sigut un més de festa i de treball, que ens permetrà atacar la campanya electoral amb les piles ben carregades i més il·lusió que mai. I tu?, encara no tens cap Compromís amb el teu país?.

Ah!, i per primer any he guanyat més que he perdut a la loteria!. Serà això que ja se sent el vent del canvi?.

Moment del concert del 8 d'octubre del BLOC JOVE

Octubre, amb els seus 5 caps de setmana i els dos ponts festius que normalment conté, normalment ja és complicat per a mi. Però este any des del BLOC JOVE hem volgut trencat les fronteres del nostre aguant: entre el treball (de dilluns a divendres), les obligacions i els actes del BLOC JOVE no he tingut un sol dia lliure en tot un més. Quede este resum com a tribut a tots els que ho han fet possible.

Com ja sabeu, l’octubre va començar en divendres, dia que començà la festa amb la presentació de candidats del BLOC de Castelló de la Plana. Amb la formalització d’Enric Nomdedéu i Ali Brancal com a candidats del BLOC i Vicent Marzà com a candidat del BLOC JOVE vam començar la pre-pre-campanya en Castelló, que es veu més llarga que un dia sense pa. Gràcies a déu els nostres candidats són forts i aguantaran el que calga.

El BLOC JOVE marxant pel carrer Sant Vicent a la Processó Cívica

Entrada ja la segona setmana vam calar foc al terratrèmol de la nostra particular mascletà. Primer amb el ja tradicional concert del BLOC JOVE en commemoració del dia nacional dels valencians, que este any va recaure en el divendres 8; com tots els anys va ser un total èxit i vam omplir el poble de Godella de valencianistes amb els concerts d’Aspencat i Sva-ters entre altres.

Al dia següent, 9 d’octubre, la gent del BLOC JOVE ens vam alçar ben de matí per a participar en la processó cívica; com tots els anys, els grups violents van provar d’impedir que marxàrem acompanyant a la reial senyera, però el dispositiu policial i els nervis d’acer dels nostres militants i simpatitzants van fer que acabàrem la marxa sense més contratemps que un parell de pedres mal tirades i alguna que altra taca de pintura a la roba. Enhorabona a tots!.

El BLOC JOVE a la manifestació del dia 9 d'octubre, marxant pel carrer de Colón

Sense canviar de dia, a la hora de dinar vam acompanyar als amics d’Escola Valenciana en la seua festa de 25 anys de les Trobades en Valencià. I casi sense despentinar-nos vam continuar el nostre dia amb la participació a la manifestació convocada per la comissió 9 d’Octubre amb el lema “pels drets nacionals i socials”. Després d’això sopar de germanor i a dormir, que va ser un cap de setmana ben llarg!.

Passant ja de setmana ens trobem el dissabte 16 el Congrés Local del BLOC JOVE de Vila-real, on va ser escollida una nova coordinadora dirigida per Eduard del Salto; ànim per a tots els companys socarrats per esta nova etapa, que de segur donarà bons fruits.

Saltant al divendres 22 vam tindre el Sopar Estellés de Castelló de la Plana, on ens vam reunir per recordar al gran poeta de Burjassot que va ser Vicent Andrés Estellés. Una meravellosa vetlada on el BLOC JOVE va estar representat amb dos militants de la mateixa Castelló i un de Rafelbunyol.

Joan Ribó, parlant davant l'assemblea del BLOC JOVE de Ciutat de València

Al dia següent (dissabte 23) vam tindre també l’Assemblea Local del BLOC JOVE de Ciutat de València, on no només vam parlar de l’estratègia a seguir amb la mirada posada en les eleccions locals, sinó que també vam escollir una nova coordinadora que ha de portar al col·lectiu fins a la fita electoral; ja sabeu tots que sóc un manegueta, i com no podia ser d’altra manera vaig eixir triat Secretari de Comunicació de la nova Coordinadora.

I eixe mateix cap de setmana, en especial el diumenge 24, vam fer la presentació oficial del Lip Dub del BLOC JOVE, gravat durant la TNT 2010. Va ser el primer Lip Dub de la política valenciana, i amb milers de visites els primers dies es va posar com un dels vídeos mes vistos de Youtube a tot l’estat espanyol.

Militants i simpatitzants dinant a l'aplec del Puig

Arribem ja a la traca final d’este octubre, el cap de setmana del 29 al 31. Va començar el mateix divendres amb el Congrés Local del BLOC JOVE de Castelló de la Plana, on vam escollir la nova coordinadora en vistes a la campanya electoral; com a nou secretari local tenim a Vicent Marzà, que també és candidat del BLOC JOVE a la llista per Castelló. El dissabte vam continuar amb la reunió de constitució de la Comissió Electoral Nacional del BLOC JOVE, on vaig quedar a càrrec de les webs de campanya.

I acabant, i com el petardo gros eixe que hi ha a totes les traques de boda, el diumenge 31 vam tindre la gran festa del BLOC: el darrer diumenge d’octubre al Puig. Com tots els anys, gran quantitat de militants i simpatitzants del nostre partit van vindre a dinar paella (que es va fer cadascú… que som pobres!) i on el BLOC JOVE va tindre presència i paraeta pròpia.

En resum: va ser un octubre ben complicat, ple d’actes i esdeveniments… i sobre tot ple d’esperit de superació i de consciència de poble… de poble valencià!.

Sí, teniu raó: ens el vam passar genial gravant-lo; potser no ens donarà vots, però simplement aconseguint amb això que la gent jove deixe de vore la política com una cosa avorrida, quadriculada i de gent gran ja haurem assolit el nostre objectiu. Mediterrani sóc!.

A tot això, i com a crèdits: la cançò original és de Seguridad Social, del disc Puerto Escondido.

Fa ja temps en este bloc comentava que no tinc ni cotxe ni carnet i per això utilitze molt sovint el transport públic urbà, sobre tot a les ciutats de València i Castelló de la Plana. Bàsicament el resum d’aquell text és que comparats amb el cap i casal, els transports públics de Castelló són indignes. Molt ha plogut des d’aquell dia, i ara per ara tenim a les dos ciutats un nou mitjà de transport públic: les bicicletes de lloguer; i per desgràcia, el resum d’este text no variarà molt de l’original.

El primer que va donar el pas va ser Castelló, que seguint els pasos de Gijón, Sevilla i Barcelona va muntar el seu propi servei de lloguer de Bicicletes: el Bicicas. Actualment manté 38 punts d’arreplegada i unes 300 bicicletes en circulació; molt correcte per a les característiques de Castelló.

Parada del Bicicas

Per desgràcia la qualitat de les bicicletes és molt baixa: sense llums (quan et dones d’alta en el sistema et regalen una llum a piles de pinça, supose que cal portar-la sempre a la bossa), sense marxes i amb un manteniment de les unitats un poc justet.

Per altra banda tenim el sistema de València, nou de trinca: Valenbisi. Actualment només compta amb punts de recollida de bicicletes al districte del marítim i al barri de Benimaclet degut a que estan en proves, però en poc de temps s’ampliarà per tota la ciutat.

Explotat per JCDecaux amb el seu sistema Cyclocity, compta amb l’experiència de ser el mateix utilitzat en grans ciutats com París, Lyon i Viena. La qualitat de les bicicletes és superior al cas de Castelló (tenen llum davant i darrere alimentades per una dinamo, marxes, cistella…), encara que està pendent vore si el manteniment també és millor.

Els funcionament dels dos sistemes són en realitat molt paregut: utilitzant una targeta personal amb un xip RFID desbloqueges una bicicleta a la parada i després pots deixar-la en qualsevol altra del sistema.

Unitats de Valenbisi

Però la diferència principal entre el servici públic de lloguer de les dos ciutats no són les mateixes bicicletes, ni tan sols les estacions, sinó els horaris. En el cas de Castelló les bicicletes només es poden utilitzar de 8h a 21h entre setmana, i de 8h a 18h els diumenges; això és: oblida’t d’agafar-les per la nit, que potser serien més útils ja que no hi ha cap altre transport públic a banda dels taxis. A més a més en els períodes de més afluència de gent a la ciutat incomprensiblement retiren el servici: fa pocs mesos ja vam tindre que queixar-nos des del BLOC JOVE ja que a les festes de la Magdalena no es van poder utilitzar, i pareix que la situació no canviarà.

Per altra banda tenim València, on les bicicletes estan disponibles les 24 hores i els 7 dies de la setmana. Sense dubte seran utilitzades per molta gent per a tornar a casa després d’una nit de festa, i fins i tot pels treballadors que entren (o s’han de desplaçar) abans que isca el sol.

En resum, i com he dit al començament, continuem igual: és clar que els transports públics de València, inclòs el sistema de lloguer de bicicletes, poden millorar; el que no m’explique és perquè en Castelló tenim que carregar amb uns sistemes i qualitats molt pitjors quan en altres ciutats del país tenen més sort. En què es gasten els diners a l’ajuntament?, o és que com la generalitat és del mateix color no es molesten ni en demanar un tractament igualitari?. La culpa és clar que no està a l’ajuntament de València, ni tan sols a la Generalitat; està en el senyor alcalde de Castelló i el seu equip de govern que es deixen ningunejar i no demanen el que els correspon.

Com sempre, els crèdits de les fotos: la dels cotons de colors és de Arti Sandhu (cc-by-nc), la del Bicicas és meua (cc-by) i la del Valenbisi és de Manel (cc-by-nd).

Zona d'acampada Feslloch 2010

Amb 3 dies i 3 nits de concerts i més de 7.000 participants, el Feslloch se consolida en la seua IV edició com el festival de música en valencià més influent del nostre país. I com no podia ser d’altra manera, este any també vaig anar a esta cita ineludible amb la festa: no me perd ni una!.

Primer de tot, donar la enhorabona a Reviscola, el jovent d’Escola Valenciana, per organitzar aquesta gran festa del valencianisme a Benlloch (Plana Alta). Ací teniu la meua crònica d’estos dies inoblidables.

Els concerts van començar el dijous 8 de juliol, però com treballí el divendres 9 no vaig poder acudir eixa nit. Encara així, molts coneguts meus sí que van estar des del primer moment, i cal dir que esta nit de preparació va ser tot un èxit.

Karaoke al Feslloch 2010

Jo vaig arribar la vesprada del divendres 9 sobre les 19h, directament per a plantar la tenda de campanya; em vaig trobar una zona el doble d’ampla que l’any passat ja completament saturada de tendes, i si no haguera sigut pels companys del BLOC JOVE que ja tenien un rogle amb posicions reservades m’hauria sigut impossible acampar. La posició?, perfecta: el pinar ens tapava tota la solana de matí, i a més a més en una zona suficientment allunyada dels concerts per a poder dormir, però no tant com per a que fora difícil arribar de nit.

Eixa mateixa vesprada ens van arribar les samarretes noves del BLOC JOVE (nova tirada i nous colors!). Encara que per problemes logístics ens va faltar molt de material, vam muntar la paraeta amb la mateixa il·lusió de sempre: va ser la paraeta més pobra de la història de les comarques del nord… però encara així vam sobrepassar de llarg el rècord de venda de samarretes!. Enhorabona a tots els que vau col·laborar per a que això fora possible!.

Xavi Castillo, al Feslloch 2010

Després del tast de cervesa Montmirà (que ja s’està fent com una rutina més a tots els esdeveniments importants de les comarques del nord), al recinte d’acampada va haver karaoke de cançons en valencià, on molta gent va acudir per a fer un poquet (més) el ridícul.

I com a colofó del dia, els concerts: La Gossa Sorda (presentant nou disc) i Tom Bombadil de caps de cartell, i 5 grups més que van mantindre-nos desperts fins a les 6 llargues del matí (encara que jo no vaig aguantar tant, que ja em faig gran!).

El dia següent (dissabte) va estar ple d’activitats. Entre elles vaig a remarcar la copa de futbet (imagineu a la gent de ressaca i sense dormir lluitant per mantenir el baló als peus) i l’actuació de Xavi Castillo, qui ja estem un poquet farts de vore-lo despullat i que va omplir la zona de concerts de rialles com sempre. L’únic punt negre d’este dia va ser la fira d’associacions juvenils, que no es va poder dur a terme per problemes organitzatius; una pena!. No cal oblidar que des del BLOC JOVE van tornar a muntar eixa vesprada/nit també la nostra (pobra) paraeta, per on va passar una part important dels presents per a preguntar pels nostres productes i la nostra organització.

Obrint Pas a l'escenari gran del Feslloch

I arribem ja al final de este llargíssim Feslloch, amb els concerts del dissabte; com a caps de cartell van tocar Obrint Pas i Orxata Sound System, més altres 5 grups que van fer les delícies dels presents amb música fins a les 7 del matí (és clar que jo vaig morir abans).

En este punt cal remarcar que la meua esquena no hauria aguantat sense la nova adquisició: un aïllant auto-inflable d’eixos durs que em va permetre que, les poques hores que vaig dormir, foren realment profitoses. Ho recomane a tot el món!.

I poc més queda a dir: al matí següent alçar-se tard de les tendes, recollir (i netejar, que també és important!) i tornar cap a casa a descansar, que ha sigut un cap de setmana complicat. L’any que ve més!.

Acabant, i com sempre, els crèdits. Totes les fotos són meues (cc-by), excepte la del karaoke del dissabte que és de l’organització del Feslloch (©) i furtada de la seua web. Està lleig això de furtar, però jo com a mínim els cite; ells en canvi han penjat a la seua plana principal una foto meua sense ni tan sols provar de complir la llicència en que les publique, que només els demana que citen la procedència de la foto!.

Aplec de la Plana 2010

Un any més (i ja van uns quants!) he tingut el privilegi de compartir i ajudar en tasques d’organització, en la mesura de la meua disponibilitat, a la VII edició de l’Aplec de la Plana. Per segon any consecutiu ha sigut a la vila d’Onda, a on ens han tractat de meravella. Primer de tot vull donar les gràcies a tots els voluntaris en general i a Xavi Ochando en particular, per fer possible este meravellós cap de setmana. Ací teniu la meua crònica personal del viscut.

Al contrari que l’any passat, esta vegada no he passat la nit a la zona d’acampada ja que el meu company Roc va tindre a bé de deixar-me un raconet de la seua habitació. Una gran millora ja que este any, encara que hi havien moltes més tendes a la zona d’acampada, es va trobar al mateix lloc i amb les mateixes carències que a la passada edició.

Es fa de nit al recinte de concerts

Els concerts van anar de meravella, la gent va vibrar amb La Gossa Sorda i Tom Bombadil, sense oblidar altres grups que van plenar les dos nits de festa. Menció honorífica cal fer al grup Malnom, que a més de tindre una qualitat musical indubtable per un grup acabat de nàixer (només 6 mesos al mercat), el seu bateria va tindre un accident obligant a tocar sense pedal; i encarà així van aconseguir fer botar a tot el recinte de concerts!.

En la part roïna tenim la beguda: 4,50€ per un cubata amb alcohol de garrafó em pareix abusiu. Com no he anat a les reunions periòdiques d’organització no tinc dret a queixar-me d’este punt… però com a mínim m’agradaria deixar clara la meua postura al respecte.

Des del BLOC JOVE no només vam fer tasques d’organització, sinó que també vam tindre per segon any consecutiu una paraeta a on distribuir el nostre merchandising i informació. Vull donar les gràcies a tots els membres del BLOC JOVE d’Onda en particular i d’arreu del país que van vindre per gastar part del seu temps en estes xicotetes coses, que al cap i a la fi són les que realment fan pinya. Ah!, i este any lluís sí que portava calçotets!.

La paraeta del BLOC JOVE a l'Aplec de la Plana 2010

En resum, un altre cap de setmana per a no oblidar. Ens veiem al Feslloch!.