Fa ja temps en este bloc comentava que no tinc ni cotxe ni carnet i per això utilitze molt sovint el transport públic urbà, sobre tot a les ciutats de València i Castelló de la Plana. Bàsicament el resum d’aquell text és que comparats amb el cap i casal, els transports públics de Castelló són indignes. Molt ha plogut des d’aquell dia, i ara per ara tenim a les dos ciutats un nou mitjà de transport públic: les bicicletes de lloguer; i per desgràcia, el resum d’este text no variarà molt de l’original.

El primer que va donar el pas va ser Castelló, que seguint els pasos de Gijón, Sevilla i Barcelona va muntar el seu propi servei de lloguer de Bicicletes: el Bicicas. Actualment manté 38 punts d’arreplegada i unes 300 bicicletes en circulació; molt correcte per a les característiques de Castelló.

Parada del Bicicas

Per desgràcia la qualitat de les bicicletes és molt baixa: sense llums (quan et dones d’alta en el sistema et regalen una llum a piles de pinça, supose que cal portar-la sempre a la bossa), sense marxes i amb un manteniment de les unitats un poc justet.

Per altra banda tenim el sistema de València, nou de trinca: Valenbisi. Actualment només compta amb punts de recollida de bicicletes al districte del marítim i al barri de Benimaclet degut a que estan en proves, però en poc de temps s’ampliarà per tota la ciutat.

Explotat per JCDecaux amb el seu sistema Cyclocity, compta amb l’experiència de ser el mateix utilitzat en grans ciutats com París, Lyon i Viena. La qualitat de les bicicletes és superior al cas de Castelló (tenen llum davant i darrere alimentades per una dinamo, marxes, cistella…), encara que està pendent vore si el manteniment també és millor.

Els funcionament dels dos sistemes són en realitat molt paregut: utilitzant una targeta personal amb un xip RFID desbloqueges una bicicleta a la parada i després pots deixar-la en qualsevol altra del sistema.

Unitats de Valenbisi

Però la diferència principal entre el servici públic de lloguer de les dos ciutats no són les mateixes bicicletes, ni tan sols les estacions, sinó els horaris. En el cas de Castelló les bicicletes només es poden utilitzar de 8h a 21h entre setmana, i de 8h a 18h els diumenges; això és: oblida’t d’agafar-les per la nit, que potser serien més útils ja que no hi ha cap altre transport públic a banda dels taxis. A més a més en els períodes de més afluència de gent a la ciutat incomprensiblement retiren el servici: fa pocs mesos ja vam tindre que queixar-nos des del BLOC JOVE ja que a les festes de la Magdalena no es van poder utilitzar, i pareix que la situació no canviarà.

Per altra banda tenim València, on les bicicletes estan disponibles les 24 hores i els 7 dies de la setmana. Sense dubte seran utilitzades per molta gent per a tornar a casa després d’una nit de festa, i fins i tot pels treballadors que entren (o s’han de desplaçar) abans que isca el sol.

En resum, i com he dit al començament, continuem igual: és clar que els transports públics de València, inclòs el sistema de lloguer de bicicletes, poden millorar; el que no m’explique és perquè en Castelló tenim que carregar amb uns sistemes i qualitats molt pitjors quan en altres ciutats del país tenen més sort. En què es gasten els diners a l’ajuntament?, o és que com la generalitat és del mateix color no es molesten ni en demanar un tractament igualitari?. La culpa és clar que no està a l’ajuntament de València, ni tan sols a la Generalitat; està en el senyor alcalde de Castelló i el seu equip de govern que es deixen ningunejar i no demanen el que els correspon.

Com sempre, els crèdits de les fotos: la dels cotons de colors és de Arti Sandhu (cc-by-nc), la del Bicicas és meua (cc-by) i la del Valenbisi és de Manel (cc-by-nd).

Zona d'acampada Feslloch 2010

Amb 3 dies i 3 nits de concerts i més de 7.000 participants, el Feslloch se consolida en la seua IV edició com el festival de música en valencià més influent del nostre país. I com no podia ser d’altra manera, este any també vaig anar a esta cita ineludible amb la festa: no me perd ni una!.

Primer de tot, donar la enhorabona a Reviscola, el jovent d’Escola Valenciana, per organitzar aquesta gran festa del valencianisme a Benlloch (Plana Alta). Ací teniu la meua crònica d’estos dies inoblidables.

Els concerts van començar el dijous 8 de juliol, però com treballí el divendres 9 no vaig poder acudir eixa nit. Encara així, molts coneguts meus sí que van estar des del primer moment, i cal dir que esta nit de preparació va ser tot un èxit.

Karaoke al Feslloch 2010

Jo vaig arribar la vesprada del divendres 9 sobre les 19h, directament per a plantar la tenda de campanya; em vaig trobar una zona el doble d’ampla que l’any passat ja completament saturada de tendes, i si no haguera sigut pels companys del BLOC JOVE que ja tenien un rogle amb posicions reservades m’hauria sigut impossible acampar. La posició?, perfecta: el pinar ens tapava tota la solana de matí, i a més a més en una zona suficientment allunyada dels concerts per a poder dormir, però no tant com per a que fora difícil arribar de nit.

Eixa mateixa vesprada ens van arribar les samarretes noves del BLOC JOVE (nova tirada i nous colors!). Encara que per problemes logístics ens va faltar molt de material, vam muntar la paraeta amb la mateixa il·lusió de sempre: va ser la paraeta més pobra de la història de les comarques del nord… però encara així vam sobrepassar de llarg el rècord de venda de samarretes!. Enhorabona a tots els que vau col·laborar per a que això fora possible!.

Xavi Castillo, al Feslloch 2010

Després del tast de cervesa Montmirà (que ja s’està fent com una rutina més a tots els esdeveniments importants de les comarques del nord), al recinte d’acampada va haver karaoke de cançons en valencià, on molta gent va acudir per a fer un poquet (més) el ridícul.

I com a colofó del dia, els concerts: La Gossa Sorda (presentant nou disc) i Tom Bombadil de caps de cartell, i 5 grups més que van mantindre-nos desperts fins a les 6 llargues del matí (encara que jo no vaig aguantar tant, que ja em faig gran!).

El dia següent (dissabte) va estar ple d’activitats. Entre elles vaig a remarcar la copa de futbet (imagineu a la gent de ressaca i sense dormir lluitant per mantenir el baló als peus) i l’actuació de Xavi Castillo, qui ja estem un poquet farts de vore-lo despullat i que va omplir la zona de concerts de rialles com sempre. L’únic punt negre d’este dia va ser la fira d’associacions juvenils, que no es va poder dur a terme per problemes organitzatius; una pena!. No cal oblidar que des del BLOC JOVE van tornar a muntar eixa vesprada/nit també la nostra (pobra) paraeta, per on va passar una part important dels presents per a preguntar pels nostres productes i la nostra organització.

Obrint Pas a l'escenari gran del Feslloch

I arribem ja al final de este llargíssim Feslloch, amb els concerts del dissabte; com a caps de cartell van tocar Obrint Pas i Orxata Sound System, més altres 5 grups que van fer les delícies dels presents amb música fins a les 7 del matí (és clar que jo vaig morir abans).

En este punt cal remarcar que la meua esquena no hauria aguantat sense la nova adquisició: un aïllant auto-inflable d’eixos durs que em va permetre que, les poques hores que vaig dormir, foren realment profitoses. Ho recomane a tot el món!.

I poc més queda a dir: al matí següent alçar-se tard de les tendes, recollir (i netejar, que també és important!) i tornar cap a casa a descansar, que ha sigut un cap de setmana complicat. L’any que ve més!.

Acabant, i com sempre, els crèdits. Totes les fotos són meues (cc-by), excepte la del karaoke del dissabte que és de l’organització del Feslloch (©) i furtada de la seua web. Està lleig això de furtar, però jo com a mínim els cite; ells en canvi han penjat a la seua plana principal una foto meua sense ni tan sols provar de complir la llicència en que les publique, que només els demana que citen la procedència de la foto!.

Aplec de la Plana 2010

Un any més (i ja van uns quants!) he tingut el privilegi de compartir i ajudar en tasques d’organització, en la mesura de la meua disponibilitat, a la VII edició de l’Aplec de la Plana. Per segon any consecutiu ha sigut a la vila d’Onda, a on ens han tractat de meravella. Primer de tot vull donar les gràcies a tots els voluntaris en general i a Xavi Ochando en particular, per fer possible este meravellós cap de setmana. Ací teniu la meua crònica personal del viscut.

Al contrari que l’any passat, esta vegada no he passat la nit a la zona d’acampada ja que el meu company Roc va tindre a bé de deixar-me un raconet de la seua habitació. Una gran millora ja que este any, encara que hi havien moltes més tendes a la zona d’acampada, es va trobar al mateix lloc i amb les mateixes carències que a la passada edició.

Es fa de nit al recinte de concerts

Els concerts van anar de meravella, la gent va vibrar amb La Gossa Sorda i Tom Bombadil, sense oblidar altres grups que van plenar les dos nits de festa. Menció honorífica cal fer al grup Malnom, que a més de tindre una qualitat musical indubtable per un grup acabat de nàixer (només 6 mesos al mercat), el seu bateria va tindre un accident obligant a tocar sense pedal; i encarà així van aconseguir fer botar a tot el recinte de concerts!.

En la part roïna tenim la beguda: 4,50€ per un cubata amb alcohol de garrafó em pareix abusiu. Com no he anat a les reunions periòdiques d’organització no tinc dret a queixar-me d’este punt… però com a mínim m’agradaria deixar clara la meua postura al respecte.

Des del BLOC JOVE no només vam fer tasques d’organització, sinó que també vam tindre per segon any consecutiu una paraeta a on distribuir el nostre merchandising i informació. Vull donar les gràcies a tots els membres del BLOC JOVE d’Onda en particular i d’arreu del país que van vindre per gastar part del seu temps en estes xicotetes coses, que al cap i a la fi són les que realment fan pinya. Ah!, i este any lluís sí que portava calçotets!.

La paraeta del BLOC JOVE a l'Aplec de la Plana 2010

En resum, un altre cap de setmana per a no oblidar. Ens veiem al Feslloch!.

X BLOC ROCK: Magdalena 2010!

Un any més, el col·lectiu local del BLOC JOVE de Castelló de la Plana, conjuntament amb voluntaris de tot el país, enfrontem la titànica feina d’organitzar un dels concerts gratuïts amb més participació de públic de les festes de la Magdalena.

Este any que la crisi ens està afectant a tots, hem fet lo possible i lo impossible per a que la qualitat musical no baixara. Per això tindrem a l’escenari a grups reconeguts com Aspencat, que des de la Marina ens portaran ritmes d’ska i reggae.

Tampoc oblidem als grups de la nostra comarca, i per això també comptem amb Agraviats, que amb l’experiència de 10 anys en els escenaris ens faran ballar amb la seua barreja d’ska i rock.

Per últim, però no menys important, vam decidir incloure un tercer grup novell a qui donar difusió; per aconseguir-lo vam aprofitar el concurs-festival Rock-penat, donant-li un major àmbit. El guanyador de la final que es farà el dia 6 de març en Vila-real serà el tercer participant en esta X edició del BLOC ROCK.

Primera semi-final del Rock-penat a Benicàssim

Els grups que ha passat les successives semifinals del Rock-penat, i per tant tenen encara l’oportunitat de guanyar el primer premi i tocar per a Magdalena, són Die Borts, The Garrophones, Malnom i Josep Lluís Notari; a tots quatre els desitge molta sort, ja que són magnífics.

A més a més este any estem d’enhorabona: celebrem els 10 anys consecutius de regalar a la ciutat un concert de música en valencià, grups locals i en la nostra llengua que l’ajuntament té completament oblidats. Per això estem fent un recopilatori dels cartells de tota esta dècada de música en valencià a les festes de la Magdalena que publicarem quan estiga enllestit.

Per tot això, no podeu perdre-vos esta edició del BLOC ROCK: el divendres 12 de març, a les 23h vos esperem a tots al carrer Sant Fèlix, a prop de la plaça Clavé… visca la terra!.

Cremem l'hivern!!

Ara fa un any parlava del començament de la gira d’Escola Valenciana i que al BLOC JOVE estàvem preparant la IX edició del BLOC ROCK; poc després es va organitzar la I edició el Rock-penat a Vila-real, el que fa dos concerts del BLOC JOVE a La Plana en el 2009. És clar que nosaltres no tenim tants recursos com Escola Valenciana… però d’ànims no ens falten; per això este any hem decidir fer la nostra particular gira de música en valencià pels pobles i ciutats de la nostra comarca (La Plana).

Comencem este primer trimestre de l’any amb l’organització de 5 concerts: 3 d’ells corresponents a les dos semi-finals i la final de la II edició del concurs-festival Rock-penat, una altre a Orpesa, i finalment la X edició del Bloc Rock, el tradicional concert que el BLOC JOVE de Castelló regala a la ciutat per les festes de la Magdalena.

A este clúster de concerts, 5 en 5 setmanes consecutives, li hem anomenat cremem l’hivern; els 5 concerts són com el compte enrere cap a les festes de la Magdalena i Falles, que és la nostra manera d’acomianar l’hivern i donar la benvinguda a la primavera: hi ha que cremar l’hivern per avançar en els nostres somnis.

El programa de concerts d’hivern és el següent:

• Benicàssim: 13 de febrer,
• Onda: 19 de febrer,
• Orpesa: 27 de febrer,
• Vila-real: 6 de març i
• Castelló de la Plana: 12 de març.

Ja són públics els cartells dels 2 primers (Benicàssim i Onda), per a la resta tindreu que esperar uns dies.

13 de febrer: Benicàssim!

[Benicàssim] 13 de febrer al Café el Corb (Plaça de l’estació nº1, Benicàssim):

• Tirant lo Rock,
• Malnom,
• Josep Lluís Notari i
• Semenéska

Apuntat a este concert a l’esdeveniment del Facebook!.

19 de febrer: Onda!

[Onda] 19 de febrer al Casal Jove d’Onda (Al costat de la Ciutat Esportiva i el pavelló Municipal):

• Die Borts,
• The Garrophones,
• Arrap i
• Línea XYZ.

Vos esperem a tots i totes als concerts!… Cremem l’hivern!!.

Diumenge 31 de gener... tots al Cabanyal!.

El diumenge 31 de gener, la plataforma Salvem el Cabanyal organitza una manifestació per a protegir el nostre patrimoni cultural de l’espoli que el Govern de Francisco Camps vol dur a terme a este històric barri de la ciutat de València.

Des del BLOC JOVE volem convocar-vos a la manifestació, a la qual acudirem amb pancarta pròpia, per a cridar amb veu alta i clara que altres solucions al problema no només són possibles, sinó que són més idònies que la blindada pel Consell i l’alcaldessa de València Rita Barberà.

La concentració serà a les 12h a l’encreuament del carrer Reina amb l’avinguda de Tarongers, des d’on marxarem pels carrers del Cabanyal fins al mercat del barri, a on acabarà la nostra peculiar processó.

Pots trobar més informació sobre la barbaritat del Cabanyal a esta entrada, que des d’un punt de vista històric conta el drama que està vivint este barri de València.

Vine amb el BLOC JOVE!

Pareix que un matí d’abril de 1999 els Joves d’UPV (Unitat del Poble Valencià) i d’Aplec de Jóvens (Partit Valencià Nacionalista) van posar-se d’acord amb altres entitats juvenils nacionalistes valencianes per a formar el BLOC JOVE. Curiosament el BLOC sénior no va existir fins a l’any 2000. Però si fem comptes: 2009-1999 = … 10 anyets!.

Com no tots els dies es fan 10 anys hem decidit fer una xicoteta celebració; i quin moment millor que aprofitar la marxa al Puig i l’Aplec del darrer diumenge d’octubre, que este any cau el dia 25.

Com tots sabeu, any rere any es fa una marxa des de les Torres de Serrans de València fins al monestir de Santa Maria del Puig, on Jaume I va plantar el seu campament per a la conquesta de la Ciutat de València. També és tradició que el BLOC estiga present a l’Aplec que es fa al mateix poble, fent la nostra pròpia trobada com a Unitat de Poble Valencià des de l’any 1992.

La qüestió és que este any al BLOC JOVE fem el nostre primer deceni, que ja és, i aprofitem l’aplec per a organitzar una festeta després dels actes oficials, a la mateixa explanada. Per això, després de l’actuació de Pep el Botifarra, tindrem a DJ Pasku per amenitzar el nostre aniversari.

VII Congrés del BLOC JOVE

Però estos mesos finals de 2009 no només són importants per a nosaltres pels 10 anys que fem: el 28 de novembre celebrarem el VII Congrés Nacional del BLOC JOVE. Com hui és l’últim dia del termini de presentació de ponències no se sap encara la programació, però de segur que serà com a mínim interessant; i és clar, escollirem al nou Secretari General i les directrius de futur per al nostre partit. El lema del congrés?: país futur.

Entre l’aniversari i el congrés tindrem un bon final d’any 2009, i ens posarem ja les piles per a la nostra batalla més pròxima: les eleccions locals i autonòmiques de 2011. El nostre objectiu?, millorar la nostra representació tant a les corts com als nostres ajuntaments i diputacions; i de segur que ho aconseguim. Visca el BLOC JOVE!.

Baixada de la Real Senyera

Conten les cròniques que el 9 d’octubre de l’any 1238 i després de la rendició incondicional del rei moro, Jaume I entrava triomfalment a la ciutat de València. En commemoració d’esta fita, en 1976 el Plenari de Parlamentaris va escollir esta data com a diada nacional de la nostra terra.

Al BLOC JOVE commemorem esta efemèride a la nostra manera: la nit d’abans organitzem un concert per a tota la societat valenciana, i participem activament a la manifestació popular que any rere any organitza la Comissió 9 d’Octubre.

Però aquest any vam decidir anar un poc més enllà, i participar en els actes oficials que l’ajuntament del Cap i Casal organitza, això és, la processó cívica amb la Real Senyera. A més a més este any era especial per a marxar: este 9 d’octubre ha fet 20 anys de l’acte que es pot considerar el començament del final de la Batalla de València: la crema de la senyera preautonòmica de la porta de l’ajuntament a la processó cívica de l’any 1979.

Ja fa massa temps d’estos fets, i este passa per a tots igual: bàsicament ja no existixen els bàndols que van participar en aquella batalla. El blaverisme original va desaparèixer amb l’enfonsament d’Unió Valenciana, essent reemplaçats per ultra-dretans i ultra-nacionalistes espanyols. Per altra banda el fusteranisme s’ha mantingut fidel a part dels seus ideals, però ha perdut molta força dins de la ciutadania.

Cerclats per la policia, els ultres a la dreta

Per això consideràvem important el tornar a participar en els actes oficials, recuperant per a tots una manifestació pública que ara per ara està monopolitzada per la dreta i el ultra-nacionalisme espanyol. Es van demanar tots els permisos necessaris i es va emetre un comunicat oficial fent una crida a la militància de la ciutat de València per assistir a la marxa; alguns grups d’ultra-dreta ja van respondre amb un altre comunicat amenaçant a tots els simpatitzants del bloc que acudiren a la convocatòria.

La conclusió de tot açò? un centenar de ciutadans i dos diputats de les Corts es van quedar sense el dret de participar en els actes oficials del 9 d’Octubre. És clar que vam anar, només portant senyeres coronades i sense cap distintiu que poguera considerar-se provocatiu per a la resta de grups de la marxa, però la prohibició per part de la policia nacional no va poder ser més explicativa: no podien assegurar la nostra integritat física; i per això ens van demanar cordialment que fugirem del centre de la nostra ciutat.

Arraconats a la Glorieta

Però encara que ens va ser impossible incorporar-nos a la marxa, no ens vam salvar de la violència de grups ultres. Vam rebre el llançament d’ous plens de pintura entre altres objectes, vam ser amenaçats i insultats, i la tensió va pujar tant que la policia no va tindre més remei que fer un cordó al voltant nostre i escortar-nos fins a l’autobús amb el que vam abandonar la ciutat. Vam ser expulsats de la nostra terra, com apestats, davant la inoperància de les nostres autoritats.

Hi ha una imatge d’este nou d’octubre que perdurarà molt de temps en la meua memòria: la càrrega pròpia de la cavalleria que els violents van fer des de la plaça de la Reina fins al Parterre, creuant l’històric carrer de la Pau, intentant evitar que poguérem tornar als nostres autobusos per abandonar la ciutat. Fins i tot la policia es va posar nerviosa, demanant reforços a crits per les ràdios i demanant-nos que fugirem corrent si era necessari. Durant unes hores, València va tornar als pitjors dies dels anys 70 del segle passat.

Desgraciadament no vam aconseguir participar en els actes oficials, però com he dit al començament això no vol dir que no vam celebrar el nostre dia nacional com Déu mana: el concert de la nit del 8 i matinada del 9 va ser tot un èxit, es van vendre totes les entrades i unes 1200 persones van gaudir dels millors grups en valencià; i també vam participar en la manifestació del 9 per la vesprada, convocada per la Plataforma 9 d’Octubre en la que participem, i que any rere any commemora aquella altra vesprada de 9 d’octubre de l’any 1977, que per desgràcia va ser la darrera manifestació unitària de tot el valencianisme.

Que canal 9 estiga completament polititzat passa, que any rere any tinguem que acceptar atemptats contra la nostra integritat ja és greu, però que dos diputats i un centenar de ciutadans no puguen participar en els actes oficials del nostre dia nacional… vergonya cavallers, vergonya.

Conjunt del monestir des de dins la murà

Conta la llegenda que un matí de 1298 el rei Jaume II i l’abat del monestir de Santes Creus tornaven de batallar a Múrcia, quan van passar per la Vall de l’Alfandec (nom àrab). El rei es va girar a l’abat i li va dir:

–Quina vall més digna per a un monestir–

I eixe nom es va quedar a la vall: La Valldigna.

Oblidant les llegendes, que tenen la mateixa credibilitat que els dits de Guifré el Pilós damunt l’escut d’or, pareix que el 15 de març de 1298 el rei va donar a l’abat Bononat de Vila-seca la Vall de l’Alfandec per a fundar un monestir de l’ordre del Cister, essent el monestir amb més importància al País Valencià que es va fundar a l’època. El nom d’este nou monestir va ser Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna.

Conferència a la sala Capitular

No és que m’haja tornat beato de sobte; de fet el monestir és propietat de la Generalitat, però huí parle d’esta joia del romànic per què allà s’ha celebrat este cap de setmana la XIX Escola d’Estiu de la ACV Tirant Lo Blanc.

Aquest any les jornades s’han centrat en la figura d’Ausiàs March, amb la commemoració del 550 aniversari de la seua mort, i en l’anàlisi econòmica i social de la societat valenciana i global. A més a més de les conferències, tant la nit del divendres com la del dissabte hi van haver concerts d’entrada gratuïta, amb Enric Esteve, Bajoqueta Rock i Aspencat.

Però tornant al monestir, la Generalitat està fent una tasca remarcable amb la reconstrucció del conjunt. Feien 15 anys que no passava per la zona i la diferència és clarament apreciable: la última vegada que vaig anar només estava en peu la porta d’accés i les dos esglésies (que són barroques, molt més modernes), tota la resta eren ruïnes.

Cúpula de l'església

Ara per ara podem trobar-hi restaurat/reconstruït (no se quina de les dos paraules és més correcta) el refectori, la sala capitular i el magatzem, i s’ha recuperat la Font dels Tritons que tans anys va estar als jardins del Real de la ciutat de València. També podem trobar canvis al Palau de l’Abat que conté el seu sobreclaustre, espoliat a començament del segle XX i recuperat fa pocs anys, i al gran claustre central del convent, que ha recuperat algunes de les seues voltes.

Pareix que aquest conjunt històric és la filla predilecta de la Generalitat, ja que no només ha invertit una gran quantitat de diners en la seua recuperació, sinó que el nostre magnífic president Camps va incloure al nostre blanquejat estatutet el següent article:

Article 57. El Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna:
El Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna és temple espiritual, històric i cultural de l’antic Regne de València, i és, igualment, símbol de la grandesa del Poble Valencià reconegut com a Nacionalitat Històrica.

Estat actual del Palau de l'Abat

O siga, que les quatre pedres que quedaven del monestir són el símbol de la grandesa del Poble Valencià i li donen el reconeixement de nacionalitat història (sic); una molt bona metàfora: del poble valencià no quedem més que les runes, però amb il·lusió i treball podem reconstruir el nostre poble fins a donar-li la grandiositat de temps passats.

Des d’ací vull donar les gràcies a la gent de la ACV Tirant Lo Blanc pel magnífic cap de setmana que hem gaudit (a més a més amb descompte per a la gent del BLOC JOVE… i amb crèdits de lliure configuració); i també a la gent que li va tocar compartir habitació amb mi, per aguantar-me: Dani i Marc.

Els crèdits com sempre: la postal del palau del bisbe és de EfemeDos (cc-by-nc-nd). La resta de fotos són meues d’este cap de setmana (cc-by).

Visca la barra!!... Lliure!!!

Un any més comencem l’organització del ja tradicional concert Bloc Rock que el BLOC JOVE ofereix a tota la població de Castelló a les festes de la Magdalena. Este any encetem la preparació de la desena edició plens d’il·lusió, amb la alegria de la feia ben feta de l’any passat i a 6 mesos vista de la data del concert (que serà el 12 de març de 2010).

Com és el X aniversari del nostre concert, este any volem preparar el millor Bloc Rock que hem organitzat mai. Ara per ara hem començat les converses amb grups reconeguts del panorama musical del País Valencià per a tindre un cartell per a sucar pa; però mai oblidarem que uns dels nostres objectius és la promoció dels grups valencians (i en valencià) que estan començant.

Per això ens hem aliat amb els col·lectius de Vila-real i Onda per a co-organitzar la II edició del concurs-festival Rock Penat, que este any tindrà com a valor afegit que un dels participants serà escollit per a tocar en el Bloc Rock de teloners dels cap de cartell.

Rock Penat: Cartell de la final de l'any 2009

El Rock Penat és un festival de música per a grups novells que canten en la nostra llengua, que l’any passat va organitzar (i molt be organitzat) el col·lectiu del BLOC JOVE de Vila-real. Aquest any han volgut traspassar fronteres i fer el festival per a tota la Plana, per això serà organitzat entre els tres col·lectius: La final serà en Vila-real ja que va ser a on va començar el concurs, i les dos eliminatòries seran a Onda i Benicàssim.

Les bases del concurs seran publicades els pròxims dies a la web del concurs, i qualsevol grup sense discogràfica que visca o siga de la Plana i toque en valencià podrà participar.

Si l’any passat amb només el col·lectiu de Vila-real ja va eixir molt bé, este any amb la força dels 3 col·lectius més actius de les comarques del nord, i amb tota la il·lusió que tenim estic segur que serà tot un èxit de participació i de promoció per als grups participants. I, és clar, al concert de Magdalena tindrem al millor grup, per al millor concert en els seus 10 anys d’història. Visquen el Bloc Rock i el Rock Penat!.