Proposta de corredor ferroviari central

Encara no fa ni un any que vaig escriure en este mateix bloc sobre la importància del corredor ferroviari (persones i mercaderies) per al nostre país. En aquella ocasió va ser per l’amenaça de la Ford d’anar-se d’Almussafes si no s’invertia en esta infraestructura; però ara ha tornat a boca de tots per la possibilitat que finalment es done prioritat a altre traçat per enllaçar Algeciras amb la resta d’Europa.

Encara que des del PSOE afirmen que volen donar prioritat als dos projectes (quin eufemisme per dir que no es volen banyar en el tema!), Rajoy, possible futur president del govern d’Espanya pel PP, en unes declaracions a la premsa “eludeix” recolçar el traçat mediterrani deixant entendre que recolza altre traçat alternatiu: el “central”.

La idea de l’eix ferroviari central és acurtar Algeciras de França fent la línia recta, això és passant per Córdova, Guadalajara, Madrid, Zaragoza i creuant els Pirineus pel mig. Com podeu vore, això voldria dir tornar a les comunicacions radials a la península (tal com està ara per ara definit el AVE) i que tot torne a passar per Madrid.

El corredor Mediterrani, connectant els ports més importants amb la resta del continent

No tinc clar quin corredor dels dos seria més ràpid (el central és més curt però ha de pujar i baixar la “meseta”); però el que sí que tinc clar és que tindre que passar per Madrid per vindre a les nostres costes serà un desastre pel turisme… sense contar que les nostres mercaderies i ports (dels més importants d’Europa i base de la nostra economia) necessiten sense falta una eixida ferroviària de mercaderies directa amb el Continent.

En resum, que una altra vegada el PPSOE (els primers per recolzar l’alternativa “de Madrid” i els altres per no deixar clar quin és la seua prioritat, o canviar d’opinió constantment) deixen al nostre país completament venut i de la pitjor manera: no només venent el present (negant-nos una infraestructura necessària) sinó també el futur (difícilment serem una regió industrialment competitiva a Europa si no tenim esta infraestructura a mig termini).

Actualització 7 setembre

Per si algú no li havia quedat clar, això és el que opina el Ministeri de Fomento (PSOE) sobre el tema.

Gràcies per este resultat històric!

Crec que esta vegada no cal fer balanç del resultat electoral: salta a la vista qui han sigut els vencedors i qui els vençuts. Però, i seguint l’èxit que va tindre a les Europees de 2009, vaig a organitzar les dades dels resultats de Compromís al País Valencià, a les 3 províncies (sic) i a les ciutats on ens presentem més populoses del país, tot això comparat amb el resultat de fa 8 anys (fa quatre anys anàvem amb una altra coalició i els resultats no són comparables, i crec que és més útil comparar en 2003 que va ser el nostre millor resultat històric).

País (Corts Valencianes):

• País Valencià: 175.023 vots i 6 diputats (114.122 vots al 2003, diferència de 60.901 vots, pujada del 53,36%)
• Província de Castelló: 19.084 vots i 1 diputat (+1 diputat provincial) (16.864 vots al 2003, diferència de 2.220 vots, pujada del 13,16%)
• Província de València: 118.663 vots i 4 diputats (+1 diputat provincial) (66.393 vots al 2003, diferència de 52.270 vots, pujada del 78,73%)
• Província d’Alacant: 37.276 vots i 1 diputat (30.865 vots al 2003, diferència de 6.411 vots, pujada del 20,77%)

Ciutats més populoses del País Valencià (eleccions locals):

• Ciutat de València: 35.881 vots i 3 regidors (11.201 vots al 2003, diferència de 24.680 vots, pujada del 220,34%)
• Alacant: 5.317 vots (4.206 vots al 2003, diferència de 1.111 vots, pujada del 26.41%)
• Elx: 3.155 vots (1.626 vots al 2003, diferència de 1.629 vots, pujada del 94,03%)
• Castelló de la Plana: 7.789 vots i 2 regidors (+1.217 vots d’Iniciativa) (5.111 vots al 2003, diferència de 2.678 vots, pujada del 52,40%)
• Gandia: 3.415 vots i 2 regidors (3.999 vots al 2003, diferència de -584 vots, baixada del 14,60%)
• Torrent: 2.919 vots i 2 regidors (1.757 vots al 2003, diferència de 1.162 vots, pujada del 66,14%)
• Benidorm: 241 vots (908 al 2003, diferència de -667 vots, baixada del 73,46%)
• Sagunt: 4.927 vots i 4 regidors (2.357 al 2003, diferència de 2.570 vots, pujada del 109,04%)
• Paterna: 2.433 vots i 2 regidors (719 al 2003, diferència de 2.014 vots, pujada del 238,39%)
• Alcoi: 6.096 vots i 5 regidors (2.100 vots al 2003, diferència de 3.996 vots, pujada del 190,29%)
• Elda: 855 vots (no ens vam presentar al 2003)
• Sant Vicent del Raspeig: 977 vots (1.260 vots al 2003, diferència de -283 vots, baixada del 22,46%)
• Vila-real: 4.311 vots i 3 regidors (+1.447 vots d’Iniciativa i 1 regidor) (3.095 vots al 2003, diferència de 1216 vots, pujada del 39,29%)

Total de les 15 ciutats més populoses del país: 78.310 vots (38.339 vots al 2003, diferència de 39.971 vots, pujada del 104,26%)
Total de les ciutats de menys de 50.000 habitants: 120.403 vots (100.968 vots al 2003, diferència de 19.435 vots, pujada del 19,25%)

Eixida de la manifestació, a la plaça de la Independència

Seguint els pasos de l’article de la setmana passada, on vaig fer un recompte sistemàtic de la concentració per TV3 i la llibertat de comunicació al País Valencià a la ciutat de València, m’he decidit a repetir la jugada amb motiu de la multitudinària manifestació que es va dur a terme ahir dia 26 de febrer en la ciutat de Castelló de la Plana. Esta vegada l’organització va indicar que els manifestants van ser 15.000, i la premsa es va moure entre “uns milers” i els 10.000 que va comptabilitzar Vilaweb.

Fer el recompte d’esta manifestació ha sigut més complicat que en la concentració de València: el seu format de marxa obliga a que la gent no estiga estàtica sinó sempre en moviment, i és més complicat endevinar l’àrea que ocupen el assistents per una banda, i acotar les àrees de concentració variable per l’altra. Per tot això este recompte serà menys precís que el de la setmana passada, però tot l’acurat que he aconseguir amb als mitjans al meu abast.

Figura 1: Zona A, carrer Major

Encara que com he dit abans la marxa va estar en continu moviment, hi va haver dos moments que va estar estàtica el temps necessari per a fer les fotos de control i acotar l’àrea ocupada de manera realista. Per desgràcia estos dos moments van ser més a prop de la final de la marxa (8.10h i 8.30h) i és possible que molts dels assistents ja hagueren tornat a les seues cases, cansats per quasi hora i mitja caminant.

El primer moment d’atur a la marxa, i que vaig poder enregistrar sense problemes, va ser al carrer Major abans de l’entrada dels manifestants a la Plaça de Maria Agustina. El àrea està representada per la figura 1 (zona A) i correspon a una superfície de 2.949m², des d’un poc abans de la plaça Santa Clara fins a l’entrada a Maria Agustina. Segons es pot vore a les fotos la densitat de la gent no és molt gran, i encara que darrere de les pancartes arriba a ser fins i tot superior a 2 persones/m² la mitjana quedarà en la forqueta entre 1 persona/m² i 1,20 persones/m² (6 persones cada 5 metres quadrats). Amb estes dades, la forqueta d’assistència a la manifestació queda entre 2.949 i 3.539 ànimes.

Figura 2: àrea B, plaça de Maria Agustina

També tenim altre punt de control, al començament dels parlaments a la plaça de Maria Agustina, on la gent va quedar-se durant uns minuts parada. El àrea ocupada, tota dins de la plaça, correspon a la dibuixada en la figura 2 (zona B) i conté una superfície de 2.498m². En este punt de la manifestació la gent es va compactar un poc més, i encara que hi ha zones de major concentració, a partir de les fotos i la meua experiència personal deixaria la mitjana de densitat en la forqueta entre 1,20 persones/metre² (6 persones cada 5 metres quadrats) i 1,50 persones/m² (tres caps cada 2 m²). Amb estes dades, la forqueta de participants quedaria entre 2.997 i 3.747 manifestants.

Per últim, anem a suposar que les diferències entre les dades dels dos punts de control provenen de l’error en la mesura i per tant els valors reals haurien de ser mes propers a les mitjanes aritmètiques entre ells. Comencem amb el valor mínim que a la zona A correspon a 2.949 caps i a la zona B 2.997; com podem vore les dos xifres són molt properes i la seua mitjana és de 2.973 persones. Per altra banda el màxim calculat a la zona A és de 3.539 manifestants i a la zona B és 3.747; esta vegada la diferència és un poc més alta, i la mitjana queda en 3.643 persones.

En resum: la forqueta final dels meus càlculs a la manifestació de la ciutat de Castelló de la Plana del dia 26 de febrer de 2011 és entre 2.973 i 3.643 persones. Suposant com sempre que les àrees indicades són correctes (que al meu parer sí que ho son ja que estan basades en les fotos de control i en la meua experiència personal) i que les densitats de manifestants dels càlculs són acurades (que pense que sí pel mateix motiu que les àrees) puc afirmar que en la part final de la manifestació van haver més de 3.000 persones, però que la xifra no va passar dels 3.650 manifestants. I basant-me en la meua experiència personal (això ja és una apreciació subjectiva) la xifra real va estar més propera del segon número que del primer, això és, el triple dels assistents a la primera concentració que es va fer per TV3 a la mateixa població fa poc més d’una setmana.

Panoràmica de la concentració

Com tots sabeu, ahir va haver a la ciutat de València una concentració a favor de la llibertat de comunicació i demanant al Consell que torne TV3 als nostres televisors, tal com ha fet els últims 20 anys. I com qualsevol manifestació, ja tenim ací la pluja de xifres: de les 5.000 ànimes que reclamen els organitzadors a “alguns centenars” que indica algun que altre diari hi ha molt de moviment de persones.

Figura 1 (Zona A)

Com sóc dels que no crec en les xifres donades a ull, i apel·lant a la meua ànima d’enginyer, vaig a provar de fer un recompte sistemàtic i el més realista possible de la quantitat de gent que va haver a les 19.30 hores ahir en la plaça de la Mare de Déu de València. Vaig a utilitzar el mateix sistema que ja utilitzaven a la web Manifestódromo en la “època dorada de les manifestacions a Madrid” (no a la guerra, atemptats als rodalies…).

Primer de tot he dividit la zona en dos àrees:

• Zona A: Correspon a la zona de la part interna de la plaça (la part de baix de les escales), comptant des de les escaletes pel sud fins a la font del Túria pel nord (sense comptar la font, és clar!). Esta àrea correspon a la Figura 1 i la seua superfície és de de 1.514m².
• Zona B: La segona àrea correspon a tota la resta de la plaça, des de la porta dels Apòstols pel sud fins a el carrer de la Batllia pel nord (exclòs este últim, és clar); tampoc s’ha comptat la zona de plaça al nord d’este carrer (que no se si hi havia gent, ni tinc cap foto d’esta zona). Esta àrea és la il·lustrada en la Figura 2 i la seua superfície és de 4.045m² – 1.514m² de l’àrea anterior = 2.531m²

Figura 2 (Zona B)

Una vegada tenim ja definides les àrees, comencem amb el nostre recompte. Primer de tot anem a treballar sobre la primera àrea (Zona A), que segons les fotos pareix que té una ocupació mitjana entre 1,5 persones per metre quadrat (3 persones cada 2m²) i 2 persones/m². En el cas de comptar 1,5 persones/m² ens ixen 2.271 ànimes, i en el cas de 2 persones/m² serien 3.028 ànimes. Deixem llavors en eixa zona una forqueta de possibilitats entre {2.271-3.028} persones.

Per altra banda, tenim la segona zona (Zona B) de 2.531m², que per les fotos pareix que la ocupació va ser molt menor, una mitjana entre 0,5 persones/m² (una persona cada dos metres quadrats) i 0,25 persones/m² (una persona cada 4m²). En el cas de comptar 0,25 persones/m² ixen 633 caps, i en el cas de 0,5 persones/m² serien 1.265 caps diferents. La forqueta d’este àrea queda tancada entre {633-1.265} persones.

Ara anem a vore els màxims i els mínims. L’assistència mínima a la manifestació seria la suma de les mínimes en les forquetes de les dos zones; això és 2.271 a la Zona A i 633 de la Zona B: un total de 2.904 ànimes. Per altra banda, la suma dels màxims de la zona A (3.028 persones) i de la zona B (1.265) és de 4.293 ànimes.

  

En resum: la forqueta final d’assistents a la manifestació de València és entre 2.904 i 4.293 persones. Suposant que les àrees són correctes (que jo crec que sí per les fotos i la meua experiència personal) i les densitats de persones indicades (que crec que les forquetes entre les que m’estic movent són correctes per les mateixes raons que les àrees) en la manifestació en cap cas van haver menys de 3.000 ni més de 4.300 caps diferents. I al meu parer (però això ja és opinió personal) crec que el número real va estar més proper a la segona xifra que a la primera.

Figura 3 (Santa Clara)

Com a extra, vaig a fer el mateix per la concentració de dissabte a Castelló: el àrea (que podeu vore a la Figura 3) correspon a 844,17 m², i per les fotos i la meua experiència personal he calculat una ocupació entre 1,5 i 2 persones/m². En eixe cas la forqueta quedaria entre 1.266 i 1.688 persones en total. En este cas la meua opinió personal és que la xifra real va estar més propera a la primera (1.266) que a la segona.

Moment del concert del 8 d'octubre del BLOC JOVE

Octubre, amb els seus 5 caps de setmana i els dos ponts festius que normalment conté, normalment ja és complicat per a mi. Però este any des del BLOC JOVE hem volgut trencat les fronteres del nostre aguant: entre el treball (de dilluns a divendres), les obligacions i els actes del BLOC JOVE no he tingut un sol dia lliure en tot un més. Quede este resum com a tribut a tots els que ho han fet possible.

Com ja sabeu, l’octubre va començar en divendres, dia que començà la festa amb la presentació de candidats del BLOC de Castelló de la Plana. Amb la formalització d’Enric Nomdedéu i Ali Brancal com a candidats del BLOC i Vicent Marzà com a candidat del BLOC JOVE vam començar la pre-pre-campanya en Castelló, que es veu més llarga que un dia sense pa. Gràcies a déu els nostres candidats són forts i aguantaran el que calga.

El BLOC JOVE marxant pel carrer Sant Vicent a la Processó Cívica

Entrada ja la segona setmana vam calar foc al terratrèmol de la nostra particular mascletà. Primer amb el ja tradicional concert del BLOC JOVE en commemoració del dia nacional dels valencians, que este any va recaure en el divendres 8; com tots els anys va ser un total èxit i vam omplir el poble de Godella de valencianistes amb els concerts d’Aspencat i Sva-ters entre altres.

Al dia següent, 9 d’octubre, la gent del BLOC JOVE ens vam alçar ben de matí per a participar en la processó cívica; com tots els anys, els grups violents van provar d’impedir que marxàrem acompanyant a la reial senyera, però el dispositiu policial i els nervis d’acer dels nostres militants i simpatitzants van fer que acabàrem la marxa sense més contratemps que un parell de pedres mal tirades i alguna que altra taca de pintura a la roba. Enhorabona a tots!.

El BLOC JOVE a la manifestació del dia 9 d'octubre, marxant pel carrer de Colón

Sense canviar de dia, a la hora de dinar vam acompanyar als amics d’Escola Valenciana en la seua festa de 25 anys de les Trobades en Valencià. I casi sense despentinar-nos vam continuar el nostre dia amb la participació a la manifestació convocada per la comissió 9 d’Octubre amb el lema “pels drets nacionals i socials”. Després d’això sopar de germanor i a dormir, que va ser un cap de setmana ben llarg!.

Passant ja de setmana ens trobem el dissabte 16 el Congrés Local del BLOC JOVE de Vila-real, on va ser escollida una nova coordinadora dirigida per Eduard del Salto; ànim per a tots els companys socarrats per esta nova etapa, que de segur donarà bons fruits.

Saltant al divendres 22 vam tindre el Sopar Estellés de Castelló de la Plana, on ens vam reunir per recordar al gran poeta de Burjassot que va ser Vicent Andrés Estellés. Una meravellosa vetlada on el BLOC JOVE va estar representat amb dos militants de la mateixa Castelló i un de Rafelbunyol.

Joan Ribó, parlant davant l'assemblea del BLOC JOVE de Ciutat de València

Al dia següent (dissabte 23) vam tindre també l’Assemblea Local del BLOC JOVE de Ciutat de València, on no només vam parlar de l’estratègia a seguir amb la mirada posada en les eleccions locals, sinó que també vam escollir una nova coordinadora que ha de portar al col·lectiu fins a la fita electoral; ja sabeu tots que sóc un manegueta, i com no podia ser d’altra manera vaig eixir triat Secretari de Comunicació de la nova Coordinadora.

I eixe mateix cap de setmana, en especial el diumenge 24, vam fer la presentació oficial del Lip Dub del BLOC JOVE, gravat durant la TNT 2010. Va ser el primer Lip Dub de la política valenciana, i amb milers de visites els primers dies es va posar com un dels vídeos mes vistos de Youtube a tot l’estat espanyol.

Militants i simpatitzants dinant a l'aplec del Puig

Arribem ja a la traca final d’este octubre, el cap de setmana del 29 al 31. Va començar el mateix divendres amb el Congrés Local del BLOC JOVE de Castelló de la Plana, on vam escollir la nova coordinadora en vistes a la campanya electoral; com a nou secretari local tenim a Vicent Marzà, que també és candidat del BLOC JOVE a la llista per Castelló. El dissabte vam continuar amb la reunió de constitució de la Comissió Electoral Nacional del BLOC JOVE, on vaig quedar a càrrec de les webs de campanya.

I acabant, i com el petardo gros eixe que hi ha a totes les traques de boda, el diumenge 31 vam tindre la gran festa del BLOC: el darrer diumenge d’octubre al Puig. Com tots els anys, gran quantitat de militants i simpatitzants del nostre partit van vindre a dinar paella (que es va fer cadascú… que som pobres!) i on el BLOC JOVE va tindre presència i paraeta pròpia.

En resum: va ser un octubre ben complicat, ple d’actes i esdeveniments… i sobre tot ple d’esperit de superació i de consciència de poble… de poble valencià!.

Les xarxes socials com a nou mètode de màrqueting

No, no estic demanant que entres a una tribu urbana, ni tampoc que et dutxes més; ni tan sols m’estic referint a que diversifiques els teus contactes o que assistesques a més festes: Ara mateix el que està de moda és ser social en la xarxa, això és, utilitzar per a tot les xarxes socials, que et permeten des de recuperar el contacte amb els teus companys de l’escola fins a quedar amb el teu veí de baix per a fer unes cerveses.

Com ja va passar al seu dia amb el telèfon mòbil, ara per ara és difícil trobar un jove per tot el país que no tinga com a mínim Facebook o Tuenti. I en política cal aprofitar qualsevol plataforma per a fer-te sentir (més encara si, com el BLOC, no tenim accés als mitjans tradicionals de comunicació); per això em vaig ficar a la faena de fer més socials les webs dels col·lectius del BLOC de les Comarques del Nord.

Ja fa un parell d’anys vaig comentar per ací que, basant-me en un disseny d’Amparo Aura, vaig preparar un tema unitari de WordPress per a les webs de les Comarques del Nord. Molt ha plogut des d’aquell dia i moltes versions del disseny han passat; la veritat és que ara per ara poc es pareix a aquelles primeres versions, però em sent orgullós del meu treball.

El nou objectiu era fer sociables les webs del BLOC basant-me en el tema que ja teniem; en especial integrant-les amb Facebook, Tuenti i Twitter, però sense perdre la flexibilitat de tindre una web a mesura.

Facebook és la xarxa social més coneguda

Vaig començar amb la xarxa més coneguda pel públic en general, i per tant on s’havia de fer un esforç més gran d’integració: Facebook. Este cas va ser el més senzill dels tres, primer per la gran quantitat de treball preparat en este sentit que es pot trobar a la web i també pel genial API de comunicació i aplicacions preparades que el mateix Facebook proveeix.

Primer de tot es va introduir manualment al tema el plugin de Facebook “like button” (per a dir que t’agrada cadascuna de les notícies). També es van utilitzar els plugins per a wordpress facebook-comments-for-wordpress per integrar els comentaris de les notícies i facebook-like-box-widget per a ficar la caixa de gent que li agrada el col·lectiu al Facebook. Per últim es va instal·lar el share-on-facebook amb un bon grapat de modificacions (que comentaré més endavant) per a que la gent envie les notícies directament al seu mur des de la web.

Així va quedar el nostre tema (bloclaplana) després de tots els canvis (marcats en roig). Pots vore el resultat a la web de Castelló de la Plana.

Una vegada el tema del Facebook estava clar, es va passar al Twitter. En essència es van dur a terme dos tasques: la creació d’un nou plugin per a WordPress des de zero per a ficar en text pla el contingut de l’últim tweet (i configuració del compte) amb enllaços als hastags i persones per una banda, i l’ampliació del share-on-facebook per a que també permeta enviar al twitter les notícies (títol i enllaç reduït) per l’altra.

I per últim, em quedava Tuenti, que encara que no és tan utilitzat com Facebook sí que ho és per una franja d’edat determinada (dels 14 als 22 anys). Degut al pobre API i a les mesures pro-privacitat que tenen implementades al servici, el millor que vaig aconseguir fer va ser ampliar una altra vegada el plugin share-on-facebook per a que també permeta enviar a Tuenti les notícies.

I no res, amb aquest treball no només hem aconseguit més visibilitat (això és, més propaganda a cost zero), sinó que només al mes que porta això en funcionament s’han duplicat (i en alguns casos triplicat!) les visites a les webs dels col·lectius. Sense dubte ha sigut un bon treball!.

Viure en un impàs no sempre és la millor opció

Al francés hi ha una paraula per a dir que una situació no avança, que està en punt mort: impasse; és paregut al nostre bloquejat, però sense les connotacions negatives que podem trobar a eixa paraula. La valencianització d’este mot seria impàs, i més ens caldria afegir-la al nostre diccionari de tant que l’hem d’utilitzar.

Un impàs és la situació judicial del President de la Diputació de Castelló, En Carlos Fabra. Quan pareix que el procés avança, misteriosament canvia el jutge d’instrucció, o es posa malalt, o passa qualsevol altra situació que paralitza el judici. 7 anys ha costat que el President tinga que comparèixer pels 5 delictes fiscals que se l’imputen… i tot per a dir que és innocent encara que no explica d’on venen els diners negres. Però no queda ací la cosa, sinó que ha declarat també que tenia 100 comptes diferents al banc “perquè els necessitava”!; pobret meu, que amb els pocs diners que guanya necessita diferents llocs on deixar-los, no siga que se li extravien.

En Carlos Fabra

Però no només eixe President està en un impàs judicial, sinó que el President de veres, Francisco Camps, es trova amb una situació semblant; la diferència és que este no és per un delicte fiscal (que al cap i a la fi és furtar a Hisenda), sinó per un delicte de suborn (que és furtar a tots). Molt he parlat ja d’este personatge, no paga la pena seguir amb ell.

No eixint de la política, també podem trobar altres impassos diferents: els càrrecs del PSPV-PSOE incapaços de presentar uns candidats creïbles a les eleccions de maig: es tracta d’un impàs polític. A Jorge Alarte li van créixer els nans quan el seu company Antonio Asunción va demanar organitzar unes primàries per a lluitar per l’encapçalament de la llista del PSOE a la Generalitat; i Alarte només es va salvar en el recompte d’avals, ja que van invalidar un bon grapat d’Asunción.

Trobada Nacionalista de Tardor 2010

Tampoc cal oblidar la situació del mateix partit a la Ciutat de València, on la cap de llista (que ningú dubtava) va dimitir per a no encapçalar el nou projecte de les eleccions locals, i ha deixat el col·lectiu amb més baralles internes per la cadireta. Definitivament no és l’exemple que pense cal donar a la població.

Des del BLOC JOVE fem tot el possible per a avançar sense parar: nosaltres no ens trobem en cap impàs; i Per a demostrar-ho, només cal vore les nostres accions. Sense anar més lluny este mateix cap de setmana tenim la TNT (Trobada Nacionalista de Tardor), festa del valencianisme jove de caràcter anual on parlarem de les propostes per a este nou curs, i on demostrem que la política no és obligatòriament propietat de persones greus, amb vestit i corbata. I és que els joves d’ara no només som el futur, sinó que ja mateix som el present.

Els crèdits de les fotos: la del mur és de Boris Drenec (cc-by-nc-sa) i la de Carlos Fabra és de Jaume d’Urgell (cc-by-nc).

Fa ja temps en este bloc comentava que no tinc ni cotxe ni carnet i per això utilitze molt sovint el transport públic urbà, sobre tot a les ciutats de València i Castelló de la Plana. Bàsicament el resum d’aquell text és que comparats amb el cap i casal, els transports públics de Castelló són indignes. Molt ha plogut des d’aquell dia, i ara per ara tenim a les dos ciutats un nou mitjà de transport públic: les bicicletes de lloguer; i per desgràcia, el resum d’este text no variarà molt de l’original.

El primer que va donar el pas va ser Castelló, que seguint els pasos de Gijón, Sevilla i Barcelona va muntar el seu propi servei de lloguer de Bicicletes: el Bicicas. Actualment manté 38 punts d’arreplegada i unes 300 bicicletes en circulació; molt correcte per a les característiques de Castelló.

Parada del Bicicas

Per desgràcia la qualitat de les bicicletes és molt baixa: sense llums (quan et dones d’alta en el sistema et regalen una llum a piles de pinça, supose que cal portar-la sempre a la bossa), sense marxes i amb un manteniment de les unitats un poc justet.

Per altra banda tenim el sistema de València, nou de trinca: Valenbisi. Actualment només compta amb punts de recollida de bicicletes al districte del marítim i al barri de Benimaclet degut a que estan en proves, però en poc de temps s’ampliarà per tota la ciutat.

Explotat per JCDecaux amb el seu sistema Cyclocity, compta amb l’experiència de ser el mateix utilitzat en grans ciutats com París, Lyon i Viena. La qualitat de les bicicletes és superior al cas de Castelló (tenen llum davant i darrere alimentades per una dinamo, marxes, cistella…), encara que està pendent vore si el manteniment també és millor.

Els funcionament dels dos sistemes són en realitat molt paregut: utilitzant una targeta personal amb un xip RFID desbloqueges una bicicleta a la parada i després pots deixar-la en qualsevol altra del sistema.

Unitats de Valenbisi

Però la diferència principal entre el servici públic de lloguer de les dos ciutats no són les mateixes bicicletes, ni tan sols les estacions, sinó els horaris. En el cas de Castelló les bicicletes només es poden utilitzar de 8h a 21h entre setmana, i de 8h a 18h els diumenges; això és: oblida’t d’agafar-les per la nit, que potser serien més útils ja que no hi ha cap altre transport públic a banda dels taxis. A més a més en els períodes de més afluència de gent a la ciutat incomprensiblement retiren el servici: fa pocs mesos ja vam tindre que queixar-nos des del BLOC JOVE ja que a les festes de la Magdalena no es van poder utilitzar, i pareix que la situació no canviarà.

Per altra banda tenim València, on les bicicletes estan disponibles les 24 hores i els 7 dies de la setmana. Sense dubte seran utilitzades per molta gent per a tornar a casa després d’una nit de festa, i fins i tot pels treballadors que entren (o s’han de desplaçar) abans que isca el sol.

En resum, i com he dit al començament, continuem igual: és clar que els transports públics de València, inclòs el sistema de lloguer de bicicletes, poden millorar; el que no m’explique és perquè en Castelló tenim que carregar amb uns sistemes i qualitats molt pitjors quan en altres ciutats del país tenen més sort. En què es gasten els diners a l’ajuntament?, o és que com la generalitat és del mateix color no es molesten ni en demanar un tractament igualitari?. La culpa és clar que no està a l’ajuntament de València, ni tan sols a la Generalitat; està en el senyor alcalde de Castelló i el seu equip de govern que es deixen ningunejar i no demanen el que els correspon.

Com sempre, els crèdits de les fotos: la dels cotons de colors és de Arti Sandhu (cc-by-nc), la del Bicicas és meua (cc-by) i la del Valenbisi és de Manel (cc-by-nd).

La carta rebuda hui, 24 de maig

Hui m’he trobat a la meua bústia de Castelló amb una sorpresa: una carta d’enviament massiu publicitari amb la capçalera del pspv – PSOE al sobre. No és nou això de fer enviaments publicitaris fora de campanya, sense anar més lluny el BLOC de Castelló de la Plana en vam fer una fa pocs mesos; i el PP en fa contínuament utilitzant els recursos de la Generalitat i els ajuntaments a on governen. El que sí m’ha cridat l’atenció és el lema que utilitzen: “A la Comunitat Valenciana amb Noves Energies” (les majúscules són d’ells).

El contingut del sobre pareix de broma: encapçalant la missiva, al costat de el lema “Noves Energies” una foto de Jorge Alarte a la que no ix precisament molt afavorit, i 6 paràgrafs en castellà per un costat i en valencià per l’altre. El primer paràgraf ens conta que estem en una greu crisi econòmica (ves tu quina cosa!, no ens havíem donat compte!!); però és el segon paràgraf el que m’ha fet bollir la sang: critiquen la falta de solucions al problema des de part del Govern de la Generalitat (molt bé!)… però l’última vegada que ho vaig mirar ells estaven a la Moncloa i presenten la mateixa mancança d’iniciativa!.

Carta enviada pel BLOC, amb les nostres propostes

Per a queixar-se de la incapacitat d’un govern, el primer que s’ha que fer és presentar la teua alternativa, què faries tu en la mateixa situació; qualsevol altra cosa no passa d’un brindis al sol, no guanyem res canviant un govern que no sap com eixir d’un problema per a ficar un altre amb les mateixes dolències.

Com comentava abans nosaltres vam enviar també un enviament publicitari massiu, però amb una forma completament diferent: no ens dedicàvem a queixar-nos de l’incapacitat dels demés, sinó simplement exposàvem les nostres idees, les nostres propostes per a millorar el futur de la ciutat. Dos formes diferents d’entendre la política: el país es construeix amb idees i amb esforç, entre tots; mai farem res si només ens centrem en els problemes dels demés sobre tot quan, com al PSOE on el podem comprovar mirant a Madrid, no tenen res a oferir per a millorar la situació.

Nosaltres continuem amb la nostra política positiva, proposant les nostres idees i les nostres proposicions, fent el millor País Valencià que puguem no importa qui governe: no depenem de ningú, ni la nostra seu està a centenars de quilòmetres d’ací.

Finalment, transcric el contingut de la carta, i que cadascú valore per ell mateix:

Benvolguda veïna / Benvolgut veí:

Les veïnes i els veïns d’aquesta Comunitat travessem un moment difícil. La dura crisi en la qual ens veiem immersos ha generat en les nostres vides un escenari poc còmode per a moltes famílies i ciutadans, la empremta més representativa d’aquesta frustració és la destrucció de milers de llocs de treball.

Vivim un moment, en el qual els ciutadans d’aquesta Comunitat hem de suportar a més de la gran crisi que travessem l’observar bocabadats com l’actual Govern de la Generalitat Valenciana esta bloquejat, sense rumb ni energia, incapaç d’afrontar aquesta crisi i dedicant-se a malbaratar els diners deis valencians en el que no toca.

Els ciutadans i ciutadanes que viuen en aquesta Comunitat es mereixen un Govern que atenga a les seues necessitats, que els escolte i els resolga els seus problemes. I per a portar a terme aquest canvi necessitem l’esforç de tots i totes en noves prioritats.

Pròximament estaré a el seu barri per a conèixer de primera mà les realitats i preocupacions a les quals hem de trobar solució, escoltant els problemes deis seus veïns, que segur vostè comparteix.

M’agradaria poder-ti saludar personalment i en tot cas li convide que compartisca amb mi les seues idees i suggeriments enviant-me-les al correu electrònic: jorge.alarte@socialistesvalencians.org

Serà per a mi un plaer compartir punts de vista i reflexions sobre la situació política i social de la seua ciutat o sobre la Comunitat Valenciana.

Reba una cordial salutació.

Jorge Alarte
Secretari General dels Socialistes Valencians

El cas Gürtel, per Eneko

Hi ha dies, i fins i tot setmanes, que et quedes sense paraules. Esta és sense dubtes una de eixes ocasions: L’obertura del sumari del cas Gürtel i els enderrocs del Cabanyal amb ajuda policial per un costat, i per l’altre un PSOE valencià abstenint-se en una moció clarament positiva per als valencians… només per no portar la contrària a la direcció del partit a Madrid!.

Però anem per parts, primer el tema més mediàtic de tots: la suposada (per dir alguna cosa) trama de pagaments i regals a alts càrrecs del PP per aconseguir influències. Ahir mateix es van publicar els casi 50.000 folis que composen el sumari de la investigació, i en els quals es pot llegir el presumpte finançament il·legal del PP valencià en la època del president Camps, o com “El Bigotes” comenta en una conversa telefònica intervinguda que té un “negoci molt gros” amb l’alcaldessa Rita Barberà. Davant això només puc esperar que el jutge Antonio Pedreira aplique la llei amb tota la seua força.

Protesta pels enderrocs, i actuació policial

També ahir va entrar en vigor la llei de Mesures de Protecció i Revitalització del Conjunt Històric de la Ciutat de València (sic), quin eufemisme per a referir-se a una llei feta a mesura per enderrocar precisament part d’eixe conjunt històric-artístic. Com tots sabem, a la super-alcaldessa no li agrada deixar les coses per a l’últim moment, i per això les excavadores van entrar al barri del Cabanyal el mateix dia, enderrocant 5 edificis. Com finalment pareix que l’estat central no li deixarà enderrocar la zona “BIC”, està carregant contra la resta del conjunt que queda fora de protecció, arraconant les poques cases que restaran protegides. Esta vegada la policia va tindre que carregar contra els veïns manifestants per a que la piqueta poguera accedir a les cases a enderrocar, i fins i tot una diputada a les Corts Valencianes va ser agredida per protegir el nostre patrimoni. Com no estem disposats a respondre la violència amb violència, no queda més que esperar a que els tribunals ens donen la raó, i pregar per a que en eixe moment encara quede alguna cosa que salvar.

Però el que ja sí que m’ha cremat la sang i no hi ha manera d’entendre-lo és la posició del PSOE valencià (ja que de PSPV li queda poc), amb la seua abstenció en el plenari de la Diputació de Castelló del 30 de març a la moció per l’alliberament de l’AP-7 al seu pas pel nostre territori. Comprenc que al govern central i al PSOE estatal no l’interesse que s’aprove eixa mesura… però d’igual manera també espere que el sucursalisme del PSOE valencià els passe factura en les properes eleccions.

Res més a dir per la meua part; deixem a uns rebent vestits regalats i enderrocant el nostre patrimoni, i als altres demanant permís a Madrid per anar a pixar. De veritat són estos els que ens tenen que governar?.

I els crèdits de les fotos, el dibuix és d’Eneko, publicat al diari 20 Minutos (cc-by-sa), i la foto de la càrrega policial és dels companys d’Iniciativa (furtada de la seua web, ©).