Zona d'acampada Feslloch 2010

Amb 3 dies i 3 nits de concerts i més de 7.000 participants, el Feslloch se consolida en la seua IV edició com el festival de música en valencià més influent del nostre país. I com no podia ser d’altra manera, este any també vaig anar a esta cita ineludible amb la festa: no me perd ni una!.

Primer de tot, donar la enhorabona a Reviscola, el jovent d’Escola Valenciana, per organitzar aquesta gran festa del valencianisme a Benlloch (Plana Alta). Ací teniu la meua crònica d’estos dies inoblidables.

Els concerts van començar el dijous 8 de juliol, però com treballí el divendres 9 no vaig poder acudir eixa nit. Encara així, molts coneguts meus sí que van estar des del primer moment, i cal dir que esta nit de preparació va ser tot un èxit.

Karaoke al Feslloch 2010

Jo vaig arribar la vesprada del divendres 9 sobre les 19h, directament per a plantar la tenda de campanya; em vaig trobar una zona el doble d’ampla que l’any passat ja completament saturada de tendes, i si no haguera sigut pels companys del BLOC JOVE que ja tenien un rogle amb posicions reservades m’hauria sigut impossible acampar. La posició?, perfecta: el pinar ens tapava tota la solana de matí, i a més a més en una zona suficientment allunyada dels concerts per a poder dormir, però no tant com per a que fora difícil arribar de nit.

Eixa mateixa vesprada ens van arribar les samarretes noves del BLOC JOVE (nova tirada i nous colors!). Encara que per problemes logístics ens va faltar molt de material, vam muntar la paraeta amb la mateixa il·lusió de sempre: va ser la paraeta més pobra de la història de les comarques del nord… però encara així vam sobrepassar de llarg el rècord de venda de samarretes!. Enhorabona a tots els que vau col·laborar per a que això fora possible!.

Xavi Castillo, al Feslloch 2010

Després del tast de cervesa Montmirà (que ja s’està fent com una rutina més a tots els esdeveniments importants de les comarques del nord), al recinte d’acampada va haver karaoke de cançons en valencià, on molta gent va acudir per a fer un poquet (més) el ridícul.

I com a colofó del dia, els concerts: La Gossa Sorda (presentant nou disc) i Tom Bombadil de caps de cartell, i 5 grups més que van mantindre-nos desperts fins a les 6 llargues del matí (encara que jo no vaig aguantar tant, que ja em faig gran!).

El dia següent (dissabte) va estar ple d’activitats. Entre elles vaig a remarcar la copa de futbet (imagineu a la gent de ressaca i sense dormir lluitant per mantenir el baló als peus) i l’actuació de Xavi Castillo, qui ja estem un poquet farts de vore-lo despullat i que va omplir la zona de concerts de rialles com sempre. L’únic punt negre d’este dia va ser la fira d’associacions juvenils, que no es va poder dur a terme per problemes organitzatius; una pena!. No cal oblidar que des del BLOC JOVE van tornar a muntar eixa vesprada/nit també la nostra (pobra) paraeta, per on va passar una part important dels presents per a preguntar pels nostres productes i la nostra organització.

Obrint Pas a l'escenari gran del Feslloch

I arribem ja al final de este llargíssim Feslloch, amb els concerts del dissabte; com a caps de cartell van tocar Obrint Pas i Orxata Sound System, més altres 5 grups que van fer les delícies dels presents amb música fins a les 7 del matí (és clar que jo vaig morir abans).

En este punt cal remarcar que la meua esquena no hauria aguantat sense la nova adquisició: un aïllant auto-inflable d’eixos durs que em va permetre que, les poques hores que vaig dormir, foren realment profitoses. Ho recomane a tot el món!.

I poc més queda a dir: al matí següent alçar-se tard de les tendes, recollir (i netejar, que també és important!) i tornar cap a casa a descansar, que ha sigut un cap de setmana complicat. L’any que ve més!.

Acabant, i com sempre, els crèdits. Totes les fotos són meues (cc-by), excepte la del karaoke del dissabte que és de l’organització del Feslloch (©) i furtada de la seua web. Està lleig això de furtar, però jo com a mínim els cite; ells en canvi han penjat a la seua plana principal una foto meua sense ni tan sols provar de complir la llicència en que les publique, que només els demana que citen la procedència de la foto!.

Aplec de la Plana 2010

Un any més (i ja van uns quants!) he tingut el privilegi de compartir i ajudar en tasques d’organització, en la mesura de la meua disponibilitat, a la VII edició de l’Aplec de la Plana. Per segon any consecutiu ha sigut a la vila d’Onda, a on ens han tractat de meravella. Primer de tot vull donar les gràcies a tots els voluntaris en general i a Xavi Ochando en particular, per fer possible este meravellós cap de setmana. Ací teniu la meua crònica personal del viscut.

Al contrari que l’any passat, esta vegada no he passat la nit a la zona d’acampada ja que el meu company Roc va tindre a bé de deixar-me un raconet de la seua habitació. Una gran millora ja que este any, encara que hi havien moltes més tendes a la zona d’acampada, es va trobar al mateix lloc i amb les mateixes carències que a la passada edició.

Es fa de nit al recinte de concerts

Els concerts van anar de meravella, la gent va vibrar amb La Gossa Sorda i Tom Bombadil, sense oblidar altres grups que van plenar les dos nits de festa. Menció honorífica cal fer al grup Malnom, que a més de tindre una qualitat musical indubtable per un grup acabat de nàixer (només 6 mesos al mercat), el seu bateria va tindre un accident obligant a tocar sense pedal; i encarà així van aconseguir fer botar a tot el recinte de concerts!.

En la part roïna tenim la beguda: 4,50€ per un cubata amb alcohol de garrafó em pareix abusiu. Com no he anat a les reunions periòdiques d’organització no tinc dret a queixar-me d’este punt… però com a mínim m’agradaria deixar clara la meua postura al respecte.

Des del BLOC JOVE no només vam fer tasques d’organització, sinó que també vam tindre per segon any consecutiu una paraeta a on distribuir el nostre merchandising i informació. Vull donar les gràcies a tots els membres del BLOC JOVE d’Onda en particular i d’arreu del país que van vindre per gastar part del seu temps en estes xicotetes coses, que al cap i a la fi són les que realment fan pinya. Ah!, i este any lluís sí que portava calçotets!.

La paraeta del BLOC JOVE a l'Aplec de la Plana 2010

En resum, un altre cap de setmana per a no oblidar. Ens veiem al Feslloch!.

Visca la barra!!... Lliure!!!

Fa ara exactament un any vaig escriure un xicotet resum sobre els festivals que tenia pensat d’anar al mes de juliol… eren 4 concerts en 4 caps de setmana consecutius, i certament va ser un juliol ben càlid.

Ara sóc un any més vell i alguns diran que m’he fet més savi, encara que jo pense que només m’he fet més gran. La qüestió és que ja torna juliol, i és el moment de fer el repas dels 3 festivals estiuencs pels que vaig a fer acte de presència: l’Aplec de la Plana, el Feslloch i l’Aplec dels Ports.

Comencem pel primer cap de setmana de Juliol amb l’Aplec de la Plana. El 3 i 4 trobaré a la vila d’Onda (Plana Baixa) concerts, acampada, tallers i conferències. El cartell d’activitats és el següent:

Aplec de la Plana 2010

DIVENDRES 2 DE JULIOL

• 17.00 h al Casal Jove: Inauguració exposició Dones d’Ofici, d’Olga Batiste
• 17.30 h al Casal Jove: Presentació de l’Aplec 2010 i debat sobre Literatura i Joves a càrrec de Vicent i Marc Pallarés
• 19.00 h al Casal Jove: APLEC.DOC Documental sobre Palestina, Més enllà del mur i conferència de Pau Alabajos
• 21.30 h: Cercavila amb la Diabòlica de Morvedre, Grup Folclòric de Moncofa Grup Dolçainers d’Onda, Dolçainers de l’Alcora i Associació Folclòrica d’Onda
• 22.30 h a la zona de concerts: Sopar popular i concerts amb NAIA, ALMORRANES GARRAPINYAES, GOSSA SORDA i RAPSODES

DISSABTE 3 DE JULIOL

• 11.00 h a la plaça del Mercat: Taller de pintura creativa de Ximo Canet
• 12.00 h a la plaça del Mercat: Tallers infantils
• 13.00 h a la zona d’acampada: Taller de batucada de l’Escletxa
• 17.00 h al Casal Jove: Presentació dels llibres de contes de Núria Cadenes i Jordi Sebastià
• 18.30 h al Casal Jove: Tast de cervesa 100% artesanal de l’Alcora, Montmirà
• 20.00 h al Casal Jove: curtmetratges i taula rodona amb Sergi Gonzàlez Si Sabes Decir Hello, Fili Castelló Trance i Beto Palanques En Blanc
• 21.30 h a la zona de concerts: Actuació del grup d’Onda Arteatre amb la comèdia Todo sobre mi pen
• 22.30 h a la zona de concerts: Sopar popular i concerts amb LÍNIA XYZ, MALNOM, TOM BOMBADIL i PIRAT’S SOUND SISTEMA

Tot seguit, al cap de setmana següent, passem d’Onda a Benlloch (l’Alcalatén) a on Escola Valenciana ens delectarà com tots els anys amb el festival final de La Gira, el festival itinerant de música en valencià. Este any a més a més ens tenen preparat la sorpresa de que dijous ja comencen els concerts, i no només divendres i dissabte com ens tenen acostumats. El cartell d’activitats del Feslloch 2010 és el següent:

Feslloch 2010

DIJOUS 8 DE JULIOL

• 23:00 h: ALUMINOSIS, BKS – Benimaclet Klub Ska, ATZEMBLA, SKALINGRAD, Guanyador del Concurs de Facebook

DIVENDRES 9 DE JULIOL

• 12:00 h: Taller de decoració de samarretes
• 12:00 a 14:00 / 17:00 a 20:00: Fira d’intercanvi de llibres (porta el teu per a intercanviar-lo)
• 12:00 a 14:00 / 17:00 a 20:00: Jocs populars (petanca / Bitlles / Volei Platja)
• 17:00 h: Documental: “El Papa de Xavi” de Samuel Domingo, amb Xavi Castillo, Leo Bassi…
• 18:00 h: – Actuació de SALTAMARTI
• 19:00 h: Actuació de NAIA
• 20:00 h: Conferència: Cervesa Artesana Montmirà d’Alcora
• 20:00 h: KARAOKE en Valencià
• 23:00 h : LA GOSSA SORDA, TOM BOMBADIL, ARRÒS CALDÓS, AGRAVIATS, ODI, NIT DE GRILLS, DJ PASQU SELECTOR

DISSABTE 10 DE JULIOL

• 12:00 a 14:00: Taller de decoració de samarretes
• 12:00 a 14:00: Taller de jota de les comarques del Nord
• 12:00 a 14:00 / 17:00 a 20:00: Fira d’intercanvi de llibres (porta el teu per a intercanviar-lo)
• 12:00 a 14:00: llª COPA FESLLOCH! DE FUTBET
• 12:00 a 14:00 / 17:00 a 20:00: Jocs populars (petanca / Bitlles / Volei Platja)
• 12:00 a 14:00: IIª FIRA D’ENTITATS JUVENILS
• 17:00 a 18:00: Documental: “Més enllà del mur” de Josep Pitarch, amb Obrint Pas, Pau Alabajos, Cesk Freixas i Nabil
• 18:00 a 19:00: Xerrada i coloqui després del Documental
• 19:00 a 20:00: actuació de NABIL
• 17:00 a 20:00: Iª COPA FESLLOCH! DE VOLEI PLATJA
• 20:00 a 21:30: actuació de teatre de XAVI CASTILLO
• 23:00 h: OBRINT PAS, ORXATA SOUND SYSTEM, BELDA I EL CONJUNT BADABADOC, MUGROMAN, BAKANAL, IN*DIGNA, DJ BIANO

Després d’això m’agafaré un cap de setmana de relax per a recarregar bateries (i això de dormir al terra es fa dur), ja que arriba el plat fort del mes: el XXXIIè Aplec dels Ports, que este any ens porta fins a Vilafranca (Els Ports) i a on definitivament ens cremarem les pestanyes i si cal fins i tot els calçotets, els dies 22, 23, 24 i 25 de juliol. El cartell d’activitats és el següent:

Cartell Aplec dels Ports 2010

Definitivament serà un juliol ben calent… com sempre!.

X BLOC ROCK: Magdalena 2010!

Un any més, el col·lectiu local del BLOC JOVE de Castelló de la Plana, conjuntament amb voluntaris de tot el país, enfrontem la titànica feina d’organitzar un dels concerts gratuïts amb més participació de públic de les festes de la Magdalena.

Este any que la crisi ens està afectant a tots, hem fet lo possible i lo impossible per a que la qualitat musical no baixara. Per això tindrem a l’escenari a grups reconeguts com Aspencat, que des de la Marina ens portaran ritmes d’ska i reggae.

Tampoc oblidem als grups de la nostra comarca, i per això també comptem amb Agraviats, que amb l’experiència de 10 anys en els escenaris ens faran ballar amb la seua barreja d’ska i rock.

Per últim, però no menys important, vam decidir incloure un tercer grup novell a qui donar difusió; per aconseguir-lo vam aprofitar el concurs-festival Rock-penat, donant-li un major àmbit. El guanyador de la final que es farà el dia 6 de març en Vila-real serà el tercer participant en esta X edició del BLOC ROCK.

Primera semi-final del Rock-penat a Benicàssim

Els grups que ha passat les successives semifinals del Rock-penat, i per tant tenen encara l’oportunitat de guanyar el primer premi i tocar per a Magdalena, són Die Borts, The Garrophones, Malnom i Josep Lluís Notari; a tots quatre els desitge molta sort, ja que són magnífics.

A més a més este any estem d’enhorabona: celebrem els 10 anys consecutius de regalar a la ciutat un concert de música en valencià, grups locals i en la nostra llengua que l’ajuntament té completament oblidats. Per això estem fent un recopilatori dels cartells de tota esta dècada de música en valencià a les festes de la Magdalena que publicarem quan estiga enllestit.

Per tot això, no podeu perdre-vos esta edició del BLOC ROCK: el divendres 12 de març, a les 23h vos esperem a tots al carrer Sant Fèlix, a prop de la plaça Clavé… visca la terra!.

Cremem l'hivern!!

Ara fa un any parlava del començament de la gira d’Escola Valenciana i que al BLOC JOVE estàvem preparant la IX edició del BLOC ROCK; poc després es va organitzar la I edició el Rock-penat a Vila-real, el que fa dos concerts del BLOC JOVE a La Plana en el 2009. És clar que nosaltres no tenim tants recursos com Escola Valenciana… però d’ànims no ens falten; per això este any hem decidir fer la nostra particular gira de música en valencià pels pobles i ciutats de la nostra comarca (La Plana).

Comencem este primer trimestre de l’any amb l’organització de 5 concerts: 3 d’ells corresponents a les dos semi-finals i la final de la II edició del concurs-festival Rock-penat, una altre a Orpesa, i finalment la X edició del Bloc Rock, el tradicional concert que el BLOC JOVE de Castelló regala a la ciutat per les festes de la Magdalena.

A este clúster de concerts, 5 en 5 setmanes consecutives, li hem anomenat cremem l’hivern; els 5 concerts són com el compte enrere cap a les festes de la Magdalena i Falles, que és la nostra manera d’acomianar l’hivern i donar la benvinguda a la primavera: hi ha que cremar l’hivern per avançar en els nostres somnis.

El programa de concerts d’hivern és el següent:

• Benicàssim: 13 de febrer,
• Onda: 19 de febrer,
• Orpesa: 27 de febrer,
• Vila-real: 6 de març i
• Castelló de la Plana: 12 de març.

Ja són públics els cartells dels 2 primers (Benicàssim i Onda), per a la resta tindreu que esperar uns dies.

13 de febrer: Benicàssim!

[Benicàssim] 13 de febrer al Café el Corb (Plaça de l’estació nº1, Benicàssim):

• Tirant lo Rock,
• Malnom,
• Josep Lluís Notari i
• Semenéska

Apuntat a este concert a l’esdeveniment del Facebook!.

19 de febrer: Onda!

[Onda] 19 de febrer al Casal Jove d’Onda (Al costat de la Ciutat Esportiva i el pavelló Municipal):

• Die Borts,
• The Garrophones,
• Arrap i
• Línea XYZ.

Vos esperem a tots i totes als concerts!… Cremem l’hivern!!.

Vine amb el BLOC JOVE!

Pareix que un matí d’abril de 1999 els Joves d’UPV (Unitat del Poble Valencià) i d’Aplec de Jóvens (Partit Valencià Nacionalista) van posar-se d’acord amb altres entitats juvenils nacionalistes valencianes per a formar el BLOC JOVE. Curiosament el BLOC sénior no va existir fins a l’any 2000. Però si fem comptes: 2009-1999 = … 10 anyets!.

Com no tots els dies es fan 10 anys hem decidit fer una xicoteta celebració; i quin moment millor que aprofitar la marxa al Puig i l’Aplec del darrer diumenge d’octubre, que este any cau el dia 25.

Com tots sabeu, any rere any es fa una marxa des de les Torres de Serrans de València fins al monestir de Santa Maria del Puig, on Jaume I va plantar el seu campament per a la conquesta de la Ciutat de València. També és tradició que el BLOC estiga present a l’Aplec que es fa al mateix poble, fent la nostra pròpia trobada com a Unitat de Poble Valencià des de l’any 1992.

La qüestió és que este any al BLOC JOVE fem el nostre primer deceni, que ja és, i aprofitem l’aplec per a organitzar una festeta després dels actes oficials, a la mateixa explanada. Per això, després de l’actuació de Pep el Botifarra, tindrem a DJ Pasku per amenitzar el nostre aniversari.

VII Congrés del BLOC JOVE

Però estos mesos finals de 2009 no només són importants per a nosaltres pels 10 anys que fem: el 28 de novembre celebrarem el VII Congrés Nacional del BLOC JOVE. Com hui és l’últim dia del termini de presentació de ponències no se sap encara la programació, però de segur que serà com a mínim interessant; i és clar, escollirem al nou Secretari General i les directrius de futur per al nostre partit. El lema del congrés?: país futur.

Entre l’aniversari i el congrés tindrem un bon final d’any 2009, i ens posarem ja les piles per a la nostra batalla més pròxima: les eleccions locals i autonòmiques de 2011. El nostre objectiu?, millorar la nostra representació tant a les corts com als nostres ajuntaments i diputacions; i de segur que ho aconseguim. Visca el BLOC JOVE!.

Baixada de la Real Senyera

Conten les cròniques que el 9 d’octubre de l’any 1238 i després de la rendició incondicional del rei moro, Jaume I entrava triomfalment a la ciutat de València. En commemoració d’esta fita, en 1976 el Plenari de Parlamentaris va escollir esta data com a diada nacional de la nostra terra.

Al BLOC JOVE commemorem esta efemèride a la nostra manera: la nit d’abans organitzem un concert per a tota la societat valenciana, i participem activament a la manifestació popular que any rere any organitza la Comissió 9 d’Octubre.

Però aquest any vam decidir anar un poc més enllà, i participar en els actes oficials que l’ajuntament del Cap i Casal organitza, això és, la processó cívica amb la Real Senyera. A més a més este any era especial per a marxar: este 9 d’octubre ha fet 20 anys de l’acte que es pot considerar el començament del final de la Batalla de València: la crema de la senyera preautonòmica de la porta de l’ajuntament a la processó cívica de l’any 1979.

Ja fa massa temps d’estos fets, i este passa per a tots igual: bàsicament ja no existixen els bàndols que van participar en aquella batalla. El blaverisme original va desaparèixer amb l’enfonsament d’Unió Valenciana, essent reemplaçats per ultra-dretans i ultra-nacionalistes espanyols. Per altra banda el fusteranisme s’ha mantingut fidel a part dels seus ideals, però ha perdut molta força dins de la ciutadania.

Cerclats per la policia, els ultres a la dreta

Per això consideràvem important el tornar a participar en els actes oficials, recuperant per a tots una manifestació pública que ara per ara està monopolitzada per la dreta i el ultra-nacionalisme espanyol. Es van demanar tots els permisos necessaris i es va emetre un comunicat oficial fent una crida a la militància de la ciutat de València per assistir a la marxa; alguns grups d’ultra-dreta ja van respondre amb un altre comunicat amenaçant a tots els simpatitzants del bloc que acudiren a la convocatòria.

La conclusió de tot açò? un centenar de ciutadans i dos diputats de les Corts es van quedar sense el dret de participar en els actes oficials del 9 d’Octubre. És clar que vam anar, només portant senyeres coronades i sense cap distintiu que poguera considerar-se provocatiu per a la resta de grups de la marxa, però la prohibició per part de la policia nacional no va poder ser més explicativa: no podien assegurar la nostra integritat física; i per això ens van demanar cordialment que fugirem del centre de la nostra ciutat.

Arraconats a la Glorieta

Però encara que ens va ser impossible incorporar-nos a la marxa, no ens vam salvar de la violència de grups ultres. Vam rebre el llançament d’ous plens de pintura entre altres objectes, vam ser amenaçats i insultats, i la tensió va pujar tant que la policia no va tindre més remei que fer un cordó al voltant nostre i escortar-nos fins a l’autobús amb el que vam abandonar la ciutat. Vam ser expulsats de la nostra terra, com apestats, davant la inoperància de les nostres autoritats.

Hi ha una imatge d’este nou d’octubre que perdurarà molt de temps en la meua memòria: la càrrega pròpia de la cavalleria que els violents van fer des de la plaça de la Reina fins al Parterre, creuant l’històric carrer de la Pau, intentant evitar que poguérem tornar als nostres autobusos per abandonar la ciutat. Fins i tot la policia es va posar nerviosa, demanant reforços a crits per les ràdios i demanant-nos que fugirem corrent si era necessari. Durant unes hores, València va tornar als pitjors dies dels anys 70 del segle passat.

Desgraciadament no vam aconseguir participar en els actes oficials, però com he dit al començament això no vol dir que no vam celebrar el nostre dia nacional com Déu mana: el concert de la nit del 8 i matinada del 9 va ser tot un èxit, es van vendre totes les entrades i unes 1200 persones van gaudir dels millors grups en valencià; i també vam participar en la manifestació del 9 per la vesprada, convocada per la Plataforma 9 d’Octubre en la que participem, i que any rere any commemora aquella altra vesprada de 9 d’octubre de l’any 1977, que per desgràcia va ser la darrera manifestació unitària de tot el valencianisme.

Que canal 9 estiga completament polititzat passa, que any rere any tinguem que acceptar atemptats contra la nostra integritat ja és greu, però que dos diputats i un centenar de ciutadans no puguen participar en els actes oficials del nostre dia nacional… vergonya cavallers, vergonya.

Conjunt del monestir des de dins la murà

Conta la llegenda que un matí de 1298 el rei Jaume II i l’abat del monestir de Santes Creus tornaven de batallar a Múrcia, quan van passar per la Vall de l’Alfandec (nom àrab). El rei es va girar a l’abat i li va dir:

–Quina vall més digna per a un monestir–

I eixe nom es va quedar a la vall: La Valldigna.

Oblidant les llegendes, que tenen la mateixa credibilitat que els dits de Guifré el Pilós damunt l’escut d’or, pareix que el 15 de març de 1298 el rei va donar a l’abat Bononat de Vila-seca la Vall de l’Alfandec per a fundar un monestir de l’ordre del Cister, essent el monestir amb més importància al País Valencià que es va fundar a l’època. El nom d’este nou monestir va ser Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna.

Conferència a la sala Capitular

No és que m’haja tornat beato de sobte; de fet el monestir és propietat de la Generalitat, però huí parle d’esta joia del romànic per què allà s’ha celebrat este cap de setmana la XIX Escola d’Estiu de la ACV Tirant Lo Blanc.

Aquest any les jornades s’han centrat en la figura d’Ausiàs March, amb la commemoració del 550 aniversari de la seua mort, i en l’anàlisi econòmica i social de la societat valenciana i global. A més a més de les conferències, tant la nit del divendres com la del dissabte hi van haver concerts d’entrada gratuïta, amb Enric Esteve, Bajoqueta Rock i Aspencat.

Però tornant al monestir, la Generalitat està fent una tasca remarcable amb la reconstrucció del conjunt. Feien 15 anys que no passava per la zona i la diferència és clarament apreciable: la última vegada que vaig anar només estava en peu la porta d’accés i les dos esglésies (que són barroques, molt més modernes), tota la resta eren ruïnes.

Cúpula de l'església

Ara per ara podem trobar-hi restaurat/reconstruït (no se quina de les dos paraules és més correcta) el refectori, la sala capitular i el magatzem, i s’ha recuperat la Font dels Tritons que tans anys va estar als jardins del Real de la ciutat de València. També podem trobar canvis al Palau de l’Abat que conté el seu sobreclaustre, espoliat a començament del segle XX i recuperat fa pocs anys, i al gran claustre central del convent, que ha recuperat algunes de les seues voltes.

Pareix que aquest conjunt històric és la filla predilecta de la Generalitat, ja que no només ha invertit una gran quantitat de diners en la seua recuperació, sinó que el nostre magnífic president Camps va incloure al nostre blanquejat estatutet el següent article:

Article 57. El Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna:
El Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna és temple espiritual, històric i cultural de l’antic Regne de València, i és, igualment, símbol de la grandesa del Poble Valencià reconegut com a Nacionalitat Històrica.

Estat actual del Palau de l'Abat

O siga, que les quatre pedres que quedaven del monestir són el símbol de la grandesa del Poble Valencià i li donen el reconeixement de nacionalitat història (sic); una molt bona metàfora: del poble valencià no quedem més que les runes, però amb il·lusió i treball podem reconstruir el nostre poble fins a donar-li la grandiositat de temps passats.

Des d’ací vull donar les gràcies a la gent de la ACV Tirant Lo Blanc pel magnífic cap de setmana que hem gaudit (a més a més amb descompte per a la gent del BLOC JOVE… i amb crèdits de lliure configuració); i també a la gent que li va tocar compartir habitació amb mi, per aguantar-me: Dani i Marc.

Els crèdits com sempre: la postal del palau del bisbe és de EfemeDos (cc-by-nc-nd). La resta de fotos són meues d’este cap de setmana (cc-by).

XXXI Edició de l'Aplec dels Ports

Vaig prometre d’anar a 3 dels quatre grans festivals de música en valencià que es feien aquest estiu al nord del nostre país; i he acomplit la meua promesa. L’últim que em faltava, el més antic, el més multitudinari, i sense dubtes el més cansat: l’Aplec dels Ports.

Aquest any, la cita ineludible de juliol ha tocat a La Mata: un poblet de 150 habitants a la vora del riu Cantavella i que limita per l’oest amb Terol; un paratge màgic per a un cap de setmana de concerts i festa.

Ací està la meua crònica.

Vam arribar a les 7 de la vesprada al poble, directes a la zona d’acampada. Com encara era pronte, vam tindre la sort de plantar les tendes baix un camp d’ametlers: ombra per a dormir fins les 11!!. Tota una millora respecte L’Aplec de la Plana o el Feslloch, que a les 9 ja no es podia estar dins la tenda de la calor que feia!.

Lluís a la paraeta durant el muntatge

Una vegada acomodades les tendes, vam muntar la paraeta del BLOC JOVE. I això sí que és digne de lloança: vam muntar una paraeta com mai abans haviem tingut: teniem dos pancartes, una taula amb material de sobra, una senyera gegant de 10×5 metres que vam penjar d’un mur, el banner del bloc jove… la veritat, una paraeta de notable com a mínim.

Majoritariament vam vendre samarretes i vam repartir preservatius gratuïts, però també es va apropar molta gent per a demanar informació sobre el BLOC JOVE, i un bon grapat van omplir la butlleta per fer-se simpatitzants o militats. Tot un èxit per als quatre valents que vam decidir muntar paraeta: Lluís, Jordi, Roc i jo!.

Poble de La Mata

Com la majoria dels Aplecs dels Ports, el cartell de concerts va ser ben bé fluixet; el cap de cartell de dissabte va ser Sva-ters i de divendres Tom Bombadil, que tornaven desprès del desastre del concert de Magdalena a Castelló. Igualment i com tots els anys, van ser decenes de milers de persones les que van anar als concerts, completament gratuïts. La beguda va córrer a preus populars, i sense comptar els problemes de l’equip de so que es van viure divendres (Aspencat fins i tot es van anar sense tocar, cabrejats) van ser dos nits per a recordar.

Dissabte, l’organització va preparar actes manifestació-festius per tot el poble, denunciant les mancances de la comarca de Els Ports, moltes voltes oblidada per l’administració. També van provar de concienciar a la gent acampada que tots els anys deixem tonelades de fem i deixalles en general al poble: netejar cacascú la seua part no costa res, i que els jovens del poble tinguen que netejar tot després de l’Aplec és una feinada.

Aplequers desplegant la senyera gegant

Un altre acte ben emotiu va ser el desplegament d’una senyera geganta (500 metres de llarg!) amb l’ajuda de tota la gent que estavem acampats al poble. En realitat van ser diferents rollos de tela de senyera que, tal com s’anaven desplegant, es cosien per a fer una més llarga. Vam recórrer el poble amb ella, per a que un helicòpter poguera fer una foto, que s’utilitzarà en el pròxims anys com a imatge de l’Aplec. Enhorabona a l’organització per esta activitat.

I no oblidem que l’objectiu dels Aplecs és reivindicatiu; en aquest cas, es reivindica que la comarca de Els Ports està tradicionalment oblidada per la nostra administració. Van sofrir un despoblament important als anys 60 i 70 del segle passat, i que encara perdura en el temps. Si no fem força per portar les infraestructures per a donar qualitat de vida als habitants d’aquestes terres, en un futur pròxim estos pobles no seran més que runes i records dels vells mirem el mapa del nostre país.

I com sempre, els crèdits de les fotos. La primera (senyera a l’edifici) i l’última (senyera gegant) són obra d’Anton Baiges Gras, un amic vingut de Catalunya a l’Aplec i que ens va fer el favor de fer-nos les fotos de la paraeta.

Som un poble de foc!

Hem fa mal tot, però paga la pena: el Feslloch 2009 ha sigut un autèntic èxit. Les xifres són les següents: 3ª edició d’aquest festival de cloenda de La Gira d’Escola Valenciana, 3 dies, 2 nits, més de 15 grups, i una asistència de més de 3.000 persones!.

Primer de tot, donar les gràcies a Reviscola, el jovent d’Escola Valenciana, per organitzar aquesta gran festa del valencianisme a la Plana Alta (Benlloch). Ací teniu la crònica d’aquestos dies inoblidables.

Vaig arribar a Benlloch divendres a les 4 de la vesprada, i ja havien centenars de persones acampades. Els millors llocs per a plantar la tenda ja estaven agafats, de manera que quan va arribar la gent del Bloc Jove no vam tindre més remei que conquistar noves posicions. En realitat vam acampar al mateix pinar, però un poquet més enllà de la zona preparada per l’organització, i a les poques hores d’acampar nosaltres ja estava tota eixa zona plena; es podria dir que vam obrir la veda. El bloc jove, sempre obrint noves fronteres!.

Zona d'acampada del Feslloch

Els concerts de divendres, genials. Amb Betagarri i Sva-ters de caps de cartell, la música va durar fins a les 7 del matí. A més a més vaig tindre la sort de que Roc i Lluís d’Onda van decidir passar-se eixe dia per Benlloch. La frase de la nit va ser “de puta mare” ja que Roc va beure fins al coma etílic, i era la única frase que era capaç d’articular. Tristament he tingut que censurar totes eixes fotos: massa vòmit i massa gent en calçotets (i fins ací puc llegir).

Dissabte pel matí va eixir un dia genial per a un festival d’estiu: no feia massa calor i el cel estava tot núvol. Vam poder dormir fins a migdia, i a dures penes vam aguantar la ressaca fins als concerts de la vesprada amb At versaris i Rapsodes bàsicament. A la posta de sol vam tindre l’humor de l’incombustible Xavi Castillo: genial com sempre, però a vore si canvia un poquet el repertori, que ja el coneixem de memòria. Com a nota curiosa, va fer un giny al Bloc, clavant a morera a la seua actuació (els meus xiqueeeetssssss).

Ultima cançò del Feslloch, a les 7:15 del matí!

I, desprès de sopar a un poble a on no tenien pa a cap puesto, els concerts de dissabte a la nit amb La Gossa Sorda i Joan Miquel Oliver de caps de cartell, i l’orquestra Pato Daniel per acabar el concert ja ben passades les 7 del matí. Va ser una nit màgica.

Diumenge va ser per descansar fins a l’hora de dinar, desmuntar el campament i a dormir a casa, que ja tocava. Increiblement no va haver cap problema a tot el Feslloch, sense contar algun passat d’alcohol que altre.

Moltes Gràcies a Vicent, Òscar, Dani, Marc, Roc, Lluís, i en general a tots els que van estar amb mi aquest cap de setmana. Gràcies!.

Els crèdits com sempre, la foto de l’emcapçalament és d’Hugo Giner, i la del final del festival d’Isabel Monzó Bernabeu.