Crash!

Ahir vaig vore una d’eixes situacions quem si no fora per la gravetat de les seues conseqüències, em farien petar de riure: un conductor girant el seu cotxe en una cantonada, tan preocupat de no ratllar la pintura nova del seu vehicle amb els cotxes aparcats que ni tan sols va mirar si venia algú pel mateix carrer on girava. I per l’altra banda del cantó un altre conductor, que pensant supose en les seues coses no va poder evitar l’accident.

En resum: hi ha vegades que per preocupar-nos de coses més properes o més probables ens oblidem del que realment és important. És més probable que per la nostra negligència acabem ratllant la pintura del cotxe del pare, però tots estem d’acord que l’important és mirar per on anem i no estavellar-nos amb altre cotxe en direcció contrària.

Fàcil d'untar

Al meu parer, ens està passant el mateix en la situació actual amb TV3. De sobte, en totes les ciutats i pobles del nostre país s’han convocat de manera espontània manifestacions i concentracions en suport d’este canal, dels pocs que podem (podiem!) trobar en la nostra llengua; i això és molt positiu: denota capacitat de convocatòria. Però moltes vegades estem utilitzant tots els nostres recursos en este tema, oblidant-nos dels que són en realitat més importants: per una banda la corrupció enquistada que tenim des de la Presidència de la Generalitat, que ens fa vore amb normalitat que el President siga condemnat per suborn, i per l’altra la incapacitat tant del Govern autònom com del central de millorar la situació creada per la crisi.

Jo dic sí a TV3, però m’agradaria vore els carrers plens també demanant la dimissió de Camps abans de l’esperpent de vore al nostre President jutjat i condemnat; o manifestacions multitudinàries en contra dels talls socials que el govern Socialista (sic) ens té ja acostumats. La nostra llibertat d’informació és ben important, però no deixem que l’arbre ens tape el bosc sencer!.

Els crèdits de les fotos: la del cotxe estavellat és de Lee Haywood (cc-by-sa) i la de la manifestació en contra de la corrupció a València és furtada de la web marisabeldimissio.blogspot.com, encara que no està clara la procedència original.

Eixida de la manifestació, a la plaça de la Independència

Seguint els pasos de l’article de la setmana passada, on vaig fer un recompte sistemàtic de la concentració per TV3 i la llibertat de comunicació al País Valencià a la ciutat de València, m’he decidit a repetir la jugada amb motiu de la multitudinària manifestació que es va dur a terme ahir dia 26 de febrer en la ciutat de Castelló de la Plana. Esta vegada l’organització va indicar que els manifestants van ser 15.000, i la premsa es va moure entre “uns milers” i els 10.000 que va comptabilitzar Vilaweb.

Fer el recompte d’esta manifestació ha sigut més complicat que en la concentració de València: el seu format de marxa obliga a que la gent no estiga estàtica sinó sempre en moviment, i és més complicat endevinar l’àrea que ocupen el assistents per una banda, i acotar les àrees de concentració variable per l’altra. Per tot això este recompte serà menys precís que el de la setmana passada, però tot l’acurat que he aconseguir amb als mitjans al meu abast.

Figura 1: Zona A, carrer Major

Encara que com he dit abans la marxa va estar en continu moviment, hi va haver dos moments que va estar estàtica el temps necessari per a fer les fotos de control i acotar l’àrea ocupada de manera realista. Per desgràcia estos dos moments van ser més a prop de la final de la marxa (8.10h i 8.30h) i és possible que molts dels assistents ja hagueren tornat a les seues cases, cansats per quasi hora i mitja caminant.

El primer moment d’atur a la marxa, i que vaig poder enregistrar sense problemes, va ser al carrer Major abans de l’entrada dels manifestants a la Plaça de Maria Agustina. El àrea està representada per la figura 1 (zona A) i correspon a una superfície de 2.949m², des d’un poc abans de la plaça Santa Clara fins a l’entrada a Maria Agustina. Segons es pot vore a les fotos la densitat de la gent no és molt gran, i encara que darrere de les pancartes arriba a ser fins i tot superior a 2 persones/m² la mitjana quedarà en la forqueta entre 1 persona/m² i 1,20 persones/m² (6 persones cada 5 metres quadrats). Amb estes dades, la forqueta d’assistència a la manifestació queda entre 2.949 i 3.539 ànimes.

Figura 2: àrea B, plaça de Maria Agustina

També tenim altre punt de control, al començament dels parlaments a la plaça de Maria Agustina, on la gent va quedar-se durant uns minuts parada. El àrea ocupada, tota dins de la plaça, correspon a la dibuixada en la figura 2 (zona B) i conté una superfície de 2.498m². En este punt de la manifestació la gent es va compactar un poc més, i encara que hi ha zones de major concentració, a partir de les fotos i la meua experiència personal deixaria la mitjana de densitat en la forqueta entre 1,20 persones/metre² (6 persones cada 5 metres quadrats) i 1,50 persones/m² (tres caps cada 2 m²). Amb estes dades, la forqueta de participants quedaria entre 2.997 i 3.747 manifestants.

Per últim, anem a suposar que les diferències entre les dades dels dos punts de control provenen de l’error en la mesura i per tant els valors reals haurien de ser mes propers a les mitjanes aritmètiques entre ells. Comencem amb el valor mínim que a la zona A correspon a 2.949 caps i a la zona B 2.997; com podem vore les dos xifres són molt properes i la seua mitjana és de 2.973 persones. Per altra banda el màxim calculat a la zona A és de 3.539 manifestants i a la zona B és 3.747; esta vegada la diferència és un poc més alta, i la mitjana queda en 3.643 persones.

En resum: la forqueta final dels meus càlculs a la manifestació de la ciutat de Castelló de la Plana del dia 26 de febrer de 2011 és entre 2.973 i 3.643 persones. Suposant com sempre que les àrees indicades són correctes (que al meu parer sí que ho son ja que estan basades en les fotos de control i en la meua experiència personal) i que les densitats de manifestants dels càlculs són acurades (que pense que sí pel mateix motiu que les àrees) puc afirmar que en la part final de la manifestació van haver més de 3.000 persones, però que la xifra no va passar dels 3.650 manifestants. I basant-me en la meua experiència personal (això ja és una apreciació subjectiva) la xifra real va estar més propera del segon número que del primer, això és, el triple dels assistents a la primera concentració que es va fer per TV3 a la mateixa població fa poc més d’una setmana.

Panoràmica de la concentració

Com tots sabeu, ahir va haver a la ciutat de València una concentració a favor de la llibertat de comunicació i demanant al Consell que torne TV3 als nostres televisors, tal com ha fet els últims 20 anys. I com qualsevol manifestació, ja tenim ací la pluja de xifres: de les 5.000 ànimes que reclamen els organitzadors a “alguns centenars” que indica algun que altre diari hi ha molt de moviment de persones.

Figura 1 (Zona A)

Com sóc dels que no crec en les xifres donades a ull, i apel·lant a la meua ànima d’enginyer, vaig a provar de fer un recompte sistemàtic i el més realista possible de la quantitat de gent que va haver a les 19.30 hores ahir en la plaça de la Mare de Déu de València. Vaig a utilitzar el mateix sistema que ja utilitzaven a la web Manifestódromo en la “època dorada de les manifestacions a Madrid” (no a la guerra, atemptats als rodalies…).

Primer de tot he dividit la zona en dos àrees:

• Zona A: Correspon a la zona de la part interna de la plaça (la part de baix de les escales), comptant des de les escaletes pel sud fins a la font del Túria pel nord (sense comptar la font, és clar!). Esta àrea correspon a la Figura 1 i la seua superfície és de de 1.514m².
• Zona B: La segona àrea correspon a tota la resta de la plaça, des de la porta dels Apòstols pel sud fins a el carrer de la Batllia pel nord (exclòs este últim, és clar); tampoc s’ha comptat la zona de plaça al nord d’este carrer (que no se si hi havia gent, ni tinc cap foto d’esta zona). Esta àrea és la il·lustrada en la Figura 2 i la seua superfície és de 4.045m² – 1.514m² de l’àrea anterior = 2.531m²

Figura 2 (Zona B)

Una vegada tenim ja definides les àrees, comencem amb el nostre recompte. Primer de tot anem a treballar sobre la primera àrea (Zona A), que segons les fotos pareix que té una ocupació mitjana entre 1,5 persones per metre quadrat (3 persones cada 2m²) i 2 persones/m². En el cas de comptar 1,5 persones/m² ens ixen 2.271 ànimes, i en el cas de 2 persones/m² serien 3.028 ànimes. Deixem llavors en eixa zona una forqueta de possibilitats entre {2.271-3.028} persones.

Per altra banda, tenim la segona zona (Zona B) de 2.531m², que per les fotos pareix que la ocupació va ser molt menor, una mitjana entre 0,5 persones/m² (una persona cada dos metres quadrats) i 0,25 persones/m² (una persona cada 4m²). En el cas de comptar 0,25 persones/m² ixen 633 caps, i en el cas de 0,5 persones/m² serien 1.265 caps diferents. La forqueta d’este àrea queda tancada entre {633-1.265} persones.

Ara anem a vore els màxims i els mínims. L’assistència mínima a la manifestació seria la suma de les mínimes en les forquetes de les dos zones; això és 2.271 a la Zona A i 633 de la Zona B: un total de 2.904 ànimes. Per altra banda, la suma dels màxims de la zona A (3.028 persones) i de la zona B (1.265) és de 4.293 ànimes.

  

En resum: la forqueta final d’assistents a la manifestació de València és entre 2.904 i 4.293 persones. Suposant que les àrees són correctes (que jo crec que sí per les fotos i la meua experiència personal) i les densitats de persones indicades (que crec que les forquetes entre les que m’estic movent són correctes per les mateixes raons que les àrees) en la manifestació en cap cas van haver menys de 3.000 ni més de 4.300 caps diferents. I al meu parer (però això ja és opinió personal) crec que el número real va estar més proper a la segona xifra que a la primera.

Figura 3 (Santa Clara)

Com a extra, vaig a fer el mateix per la concentració de dissabte a Castelló: el àrea (que podeu vore a la Figura 3) correspon a 844,17 m², i per les fotos i la meua experiència personal he calculat una ocupació entre 1,5 i 2 persones/m². En eixe cas la forqueta quedaria entre 1.266 i 1.688 persones en total. En este cas la meua opinió personal és que la xifra real va estar més propera a la primera (1.266) que a la segona.

El president Lerma i Jorge l'Altre

Sí, com sona: el president Joan Lerma ha tornat a pujar al faristol de les corts 15 anys després de perdre la presidència de la Generalitat. Però tranquils: ha tornat només per un dia per a parlar davant de la comissió de coordinació, organització i règim de les institucions de la Generalitat; això és, un invent del govern per a fer comparèixer els senadors territorials a les corts.

Al juny de 1995 va ser la última vegada que el president va comparèixer a la nostra cambra; moltes coses han canviat. En el seu al·legat ha defensat que ell va deixar la Comunitat (sic) un 3% per baix de la mitjana espanyola en el PIB, i el PP ha aconseguit pujar (encara més!) esta xifra, fins a un 10%. I jo em pregunte… ¿com ho van fer de mal per a no només perdre una majoria absoluta com la tenien, sinó fer de València el feudo del PP?. Ai Joanet!, ¿no serà que tu mateix vas agafar un País Valencià que avançava molt més ràpid que la mitjana de l’estat, i vas aconseguir que es quedara un 3% per baix?.

Palau de Benicarló, seu de les Corts Valencianes

Però és que encara té la cara dura de dir «cal avançar en el finançament autonòmic» quan van ser ells mateixos els que ens van clavar el primer estatut del cafè per a tots, i després van acceptar la modificació de la vergonya on ens obligaven a augmentar any rere anys el deute històric!.

I quanta raó té en que perdrem poder adquisitiu amb la venda de Bancaja i CAM a entitats estrangeres… Però s’oblida que això no hauria sigut possible sense el beneplàcit del seu partit a Madrid. I parlant de Madrid, s’ha llevat la careta completament dient «la autonomia és per a resoldre els problemes que Madrid no és capaç de resoldre». No, Joanet, no: nosaltres no necessitem a Madrid ni a ningú, ja que som capaços de resoldre nosaltres mateixos els problemes; i si som tan burros de clavar-nos fins l’aigua al coll, ja ens espavilarem per a resoldre el problema.

Però clar, president, això ho sabries si t’hagueres cregut en algun moment esta nació que és el País Valencià. En canvi ens vas deixar venuts a Madrid (on vas anar a ser ministre després del desastre electoral que tu mateix vas produir) i ara vens a nosaltres de salva-pàtries a predicar coses que ni tu mateix vas fer. Aneu tots a fer la ma!.

Els crèdits: la foto de la façana del palau de Benicarló és d’Antonio Trogu (cc-by-nc-nd) i la de Joan Lerma (cc-by-nc-sa) és de Socialistes Valencians (sic).

Justícia: lenta però ferma

Han tornat a imputar, o millor dit han retirat l’auto de arxivament de la primera imputació, al nostre Molt Honorable President en Francisco Camps. Pareix que finalment el engranatge de la justícia, encara que lentament i amb entrebancs, funciona correctament i que finalment sabrem si realment és tan honorable el Molt Honorable. Però amb tanta imputació, tant de temps que ha passat i tants tribunals diferents no hi ha qui entenga ja d’on prové la imputació, i què és realment el que presumptament va fer el nostre president; queda això com un resum de la situació fins ara.

Tot el cas prové d’una investigació de la Audiència Nacional, del qual és titular el jutge Baltasar Garzón (sí, el super-jutge!). La investigació va començar el 6 de febrer de 2009, i el mateix 19 de febrer els diaris relacionaven a Francisco Camps amb la trama. El 5 de març el jutge va decidir imputar al nostre president, però com este està aforat es va tindre que inhibir de la investigació i esta va passar al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

Francisco Camps en el XII congrés del seu partit

I perquè van imputar al nostre Molt Honorable?, ni més ni menys que per suborn (en castellà cohecho, la traducció és del termcat) impropi. Què vol dir això?, molt simple: la investigació està demostrant que Francesc Camps va acceptar regals de part de la trama corrupta, i encara que ara per ara no s’ha demostrat que tornara favors a canvi d’eixos regals, el Codi Penal en el seu article 426 especifica que només acceptar-los ja és delicte. Es va establir què només acceptar-los es considera suborn per assegurar la confiança de l’electorat en els càrrecs electes: si no es poden acceptar regals produïts per motiu del seu càrrec, mai es pot malpensar de un possible suborn.

Eixos regals van ser uns vestits i roba en general per un valor total de 12.783€, o com a mínim eixa quantitat ha sigut la que està provat que va rebre. Podeu vore que la quantitat no és res comparat amb els milions d’euros dels que es parla en la trama de corrupció, però com hem dit abans rebre regals pel teu càrrec és delicte penal des de la primera pesseta.

El cas Gürtel, per Eneko

Avançant en el temps, el dia 20 de maig del mateix any el nostre president va declarar com a imputat davant el TSJCV a instància de la Fiscalía Anticorrupció, un dia després del Secretari General del PPCV, Ricardo Costa. A este últim el van expulsar del partit, però no va haver cap conseqüència política (que sí judicial) per al Molt Honorable.

Poc després, el 6 de juliol el Tribunal Superior de Justícia va decidir continuar amb el procediment sobre el suposat delicte de suborn i va fixar l’apertura del judici oral per al dia 15 del mateix mes. Això vol dir que s’han trobat indicis suficients com per a pensar que realment hi va poder existir el suborn, o siga, que les proves presentades són suficients com per a imputar una sèrie de suposats delictes al president.

Però, i ací ve la part més interessant de l’assumpte, el mateix TSJCV decideix el 3 d’agost arxivar la causa contra tots els acusats de la trama valenciana del gürtel, afirmant que no s’ha demostrat la causalitat entre els regals i els presumptes favors a les empreses corresponents. Eixe mateix 1 d’octubre (ja després de les vacances d’estiu) la Fiscalia Anticorrupció va recórrer eixa decisió, davant el Tribunal Suprem.

I finalment arribem a l’actualitat, ahir 12 de maig i després de 5 mesos d’espera el Tribunal Suprem ha decidit invalidar la sentència d’arxivament afirmant que la llei (l’article 425 del Codi Penal, del que ja hem parlat abans) indica clarament que només acceptar els regals ja constitueix delicte, i això està més que demostrat.

Per tot això, ens trobem una altra vegada en la lamentable situació què el nostre Molt Honorable President està imputat en un delicte de suborn, a l’espera del desenvolupament de la causa i el judici. Independentment de com acabe este assumpte, qui tornarà a confiar en este personatge?. Per molt que assegure la seua innocència i afirme que tornarà a ser candidat realment jo no ficaria la ma al foc per ell. Què penseu vosaltres?.

Els crèdits de les fotos: la de Francesc Camps és de mercedesalonso (cc-by-sa) i la tira d’Eneko (cc-by-nc-sa).

El cas Gürtel, per Eneko

Hi ha dies, i fins i tot setmanes, que et quedes sense paraules. Esta és sense dubtes una de eixes ocasions: L’obertura del sumari del cas Gürtel i els enderrocs del Cabanyal amb ajuda policial per un costat, i per l’altre un PSOE valencià abstenint-se en una moció clarament positiva per als valencians… només per no portar la contrària a la direcció del partit a Madrid!.

Però anem per parts, primer el tema més mediàtic de tots: la suposada (per dir alguna cosa) trama de pagaments i regals a alts càrrecs del PP per aconseguir influències. Ahir mateix es van publicar els casi 50.000 folis que composen el sumari de la investigació, i en els quals es pot llegir el presumpte finançament il·legal del PP valencià en la època del president Camps, o com “El Bigotes” comenta en una conversa telefònica intervinguda que té un “negoci molt gros” amb l’alcaldessa Rita Barberà. Davant això només puc esperar que el jutge Antonio Pedreira aplique la llei amb tota la seua força.

Protesta pels enderrocs, i actuació policial

També ahir va entrar en vigor la llei de Mesures de Protecció i Revitalització del Conjunt Històric de la Ciutat de València (sic), quin eufemisme per a referir-se a una llei feta a mesura per enderrocar precisament part d’eixe conjunt històric-artístic. Com tots sabem, a la super-alcaldessa no li agrada deixar les coses per a l’últim moment, i per això les excavadores van entrar al barri del Cabanyal el mateix dia, enderrocant 5 edificis. Com finalment pareix que l’estat central no li deixarà enderrocar la zona “BIC”, està carregant contra la resta del conjunt que queda fora de protecció, arraconant les poques cases que restaran protegides. Esta vegada la policia va tindre que carregar contra els veïns manifestants per a que la piqueta poguera accedir a les cases a enderrocar, i fins i tot una diputada a les Corts Valencianes va ser agredida per protegir el nostre patrimoni. Com no estem disposats a respondre la violència amb violència, no queda més que esperar a que els tribunals ens donen la raó, i pregar per a que en eixe moment encara quede alguna cosa que salvar.

Però el que ja sí que m’ha cremat la sang i no hi ha manera d’entendre-lo és la posició del PSOE valencià (ja que de PSPV li queda poc), amb la seua abstenció en el plenari de la Diputació de Castelló del 30 de març a la moció per l’alliberament de l’AP-7 al seu pas pel nostre territori. Comprenc que al govern central i al PSOE estatal no l’interesse que s’aprove eixa mesura… però d’igual manera també espere que el sucursalisme del PSOE valencià els passe factura en les properes eleccions.

Res més a dir per la meua part; deixem a uns rebent vestits regalats i enderrocant el nostre patrimoni, i als altres demanant permís a Madrid per anar a pixar. De veritat són estos els que ens tenen que governar?.

I els crèdits de les fotos, el dibuix és d’Eneko, publicat al diari 20 Minutos (cc-by-sa), i la foto de la càrrega policial és dels companys d’Iniciativa (furtada de la seua web, ©).

Imatge actual de la coalició

Esta setmana va començar amb la presentació en societat del nou popurrí de sigles electorals a qui hem donat com a nom “Coalició Compromís”. A banda de si serà o no positiu este nou agrupament de partits (el temps el dirà), el que sí és segur és la repercussió que ha tingut en els mitjans de comunicació del nostre país: tots ho han remarcat com a notícia destacada… encara que cadascú ha interpretat els fets com més li ha convingut. Quede això com un xicotet recull de les diferents “opinions” que han publicat els diaris més llegits.

Comencem amb El País, que ens deixa el següent titular: «Una coalición por la transparencia». Este diari marca com a part més important les declaracions de l’Enric Morera explicant que la nova coalició hauria de ser el tercer espai que trenque el bipartidisme al País Valencià. També recorda un poc la trajectòria del grup parlamentari actual indicant que s’han dedicat principalment a la lluita contra la corrupció i la denúncia al govern de Francisco Camps; i un poc fora de context al meu parer, introdueixen en la notícia la possible incorporació de Joan Ribó com a cap de llista per la ciutat de València. Per acabar, el periodista inclou un últim paràgraf indicant que hi ha diferències entre els partits de la coalició per exemple en assumptes com la utilització de paranys.

Passem al Levante, que ens deixa el titular «El nuevo Compromís se presenta como la opción ´del País Valencià´ para los socialistas sin carné». Al periodista d’este mitjà li ha paregut el més important el propi nom, que indica que s’ha posat per evitar el enfrontament amb Esquerra Unida; després d’això es centra en els comentaris de l’Enric, sobre tot els de que aspiren a recaptar el vot no socialista (sic) del PSOE, i que no li regalarien el govern a qualsevol preu.

Moment de la presentació de la coalició, a la seu de la Universitat de València

Continuem amb la notícia des dels ulls de l’ABC: «Oltra garantiza “sus” votos a Alarte si puede gobernar». El mitjà marca com a més importants les declaracions de Mònica Oltra sobre que si es dona el cas recolzarà al PSOE. També utilitzen formes literàries com per exemple que la coalició «derrochó optimismo».

La notícia a El Mundo porta com a titular «Mónica Oltra dice que ‘si los números dan, garantizaremos un gobierno de izquierdas’». Sense tindre en compte el títol amarillista molt en consonància amb el de l’ABC, el contingut es troba ben presentat i donen tota la informació rellevant. Apareixem com a importants les declaracions de l’Enric i recorda el bon moment de l’actual grup parlamentari; per altra banda també es fa ressò de les paraules de Mònica, sobre tot la part de trencar el bipartidisme. L’article va acompanyat d’un segon sub-article titulat «Gobierno de izquierdas» a on explica les declaracions d’Oltra i Carles Arnal sobre un suposat govern d’esquerres a la Generalitat.

Passem al diari gratuït ADN, amb el següent titular: «Bloc, Iniciativa y Verds reivindican el tercer espacio en Coalició Compromís». Este diari pareix que no ha volgut “mullar-se” massa amb la notícia, i explica punt per punt i en ordre la nota de premsa “oficial”; trobem el perquè del nom i també es fa ressò un per un dels comentaris de l’Enric, la Mònica i el Carles.

A Las Provincias ens trobem el titular «Los socios de Compromís no se ponen de acuerdo sobre si pactarían con el PSPV». El periodista d’este mitjà informa de que el pacte és sense Esquerra Unida, i es centra en que els integrants no van estar d’acord a la roda de premsa si pactarien obertament amb el PSOE per a fer un possible canvi de govern.

Actuals integrants del grup parlamentari Compromís

Per últim peguem una ullada als dos diaris “provincials” (sic), el Información (Alacant) i el Mediterráneo (Castelló). El Información titula «Los socios de Compromís reeditan su pacto electoral para 2011 y apuestan por extenderlo a los municipios» i centra la notícia en que, en contra de les anteriors eleccions autonòmiques, en estes la coalició vol introduir-se també en les municipals; també reprodueixen algunes de les declaracions de l’Enric i els suposats caps de llista a les tres circumscripcions. En canvi el Mediterráneo titula «COALICIÓ COMPROMÍS: Iniciativa, Bloc y Verds exigen su ‘espacio’ en Les Corts» despatxant la notícia en breus i remarcant la intenció de traspassar la coalició a l’àmbit municipal.

En resum, que hi ha diaris que ens han tractat bé, com per exemple a El País i l’ADN, altres han remarcat el més negatiu de la notícia com el Levante i Las Provincias, i per últim tenim els que s’han fabricat una notícia nova (i escrita amb lletres grogues) amb trocets de la original com l’ABC.

Cas especial és el del diari El Mundo, que ha fet una molt bona redacció de la notícia, però s’ha deixat endur amb un títol més a prop del sensacionalisme de la premsa del cor que d’un diari seriós. I també remarcar el punt de vista dels diaris exclusivament d’Alacant i Castelló, que com tenen la Generalitat lluny es centren en els possibles pactes locals, que els queda més a prop.

Definitivament, material de sobra per a fer un curs d’ètica periodística. I a Déu gràcies que era una notícia simple amb nota i roda de premsa.

Escons de les Corts Valencianes, a on es senta el Consell

Molt s’ha parlat ja del possible pacte entre el BLOC, Iniciativa del Poble Valencià i Els Verds — Esquerra Ecologista; no crec que calga que publique la meua opinió, i a més a més vaig prometre fa poc ser positiu i no malparlar d’este assumpte.

Però hi ha una condició sine qua non per a que este pacte es puga dur a terme, això és, que la sindicatura de l’actual grup parlamentari de Compromís passe de mans de Mónica Oltra a Enric Morera. Teòricament i sobre el paper dels acords signats, eixe canvi s’hauria d’haver fet per a l’estiu, però entre unes coses i altres no s’ha fet encara… i això sí que pareix que està fent córrer rius de tinta, sobre tot des de la part dels amics d’Iniciativa.

Ahir llegint la premsa em vaig trobar amb un article d’opinió de J.J. Pérez Benlloch (periodista i columnista a El País entre d’altres) al diari electrònic linformatiu.com. En ell, el periodista defèn que el canvi de síndic és «tot un regal nadalenc per al PP» i, per a rematar-lo, diu què «és una estupidesa que descapitalitza a l’esquerra i arrisca deixar-la muda en l’únic espai on s’ha guanyat en poc temps el respecte de quasi tots i el temor de la dreta». O siga que, al seu parer i ara per ara, la “dreta” té por de Mónica; arriscada afirmació quan la dreta te majoria absoluta i control sobre els mitjans de comunicació.

Mónica Oltra, amb la samarreta que la va dur a la fama

Però anem a recapitular; fora dels discursos i debats normals de la cambra, que en realitat són més treball del grup parlamentari que de qui puja al faristol per a llegir-los, Mónica Oltra és coneguda pel numeret que va muntar quan la van expulsar de les Corts. I això va ser per portar una samarreta ofensiva sobre el President de la Generalitat dins de la cambra i negar-se a llevar-se-la (al final va acceptar llevar-se-la, però la van expulsar igualment); bàsicament es va aplicar el reglament, que prohibeix els missatges enviats des de fora dels corresponents torns de paraula, i que moltes vegades ha obligat a desallotjar les tribunes per al públic quan estos han desplegat pancartes o s’han posat samarretes.

Dic jo que no estaria mal fer honor als acords als que es va arribar fa ja molt de temps i deixar una oportunitat a Enric Morera, que no és precisament nou en això de la política. M’agradaria haver vist a Mónica el 9 d’octubre defenent la seua posició quan els violents ens volien partir la cara només per voler participar a la processó cívica… ah, clar, que ella estava en la recepció oficial i no en el carrer lluitant; jo personalment crec que l’Enric té la talla suficient com per a donar-li una oportunitat; i més encara si es suposa que ha de liderar la futura coalició de partits (entre ells Iniciativa) per a 2011.

Continuant amb l’article, Pérez Benlloch també es queixava del suposat canvi de nom del grup, de “compromís” a “espai valencià de progrés”. Pareix que este senyor no s’en recorda que “compromís” és una marca registrada d’Izquierda Unida, que ves tu quina cosa ja no forma part del grup. Que les dos diputades de Iniciativa siguen trànsfugues [diputades escollides en la llista d'un partit i que desprès d'aconseguir la cadireta el deixen per a fer un de nou] d’IU no crec que ens done dret per a utilitzar un nom que ja no representa al grup actual.

Enric Morera a les Corts

Però el que m’ha fet escriure al respecte ha sigut l’article també d’opinió d’hui al mateix diari, signat per Sergi Tarín (conegut per què, sent periodista d’InfoTV, va interpel·lar al President Camps sobre la despesa de la visita del Papa, i este es va negar a respondre) qui acusa al BLOC d’egoisme (sic) pel canvi de síndic del grup. L’autor s’esplaia defensant a capa i espasa al seu company Pérez Benlloch, i es defensa ell mateix dient que «No és d’Iniciativa i vol que Mònica Oltra siga la portaveu de Compromís fins el final». Enhorabona xato, ara si vols t’afilies al BLOC o a Iniciativa i ens presentes la teua opinió de manera formal, que és molt fàcil criticar des de la barrera amb el brau ben lluny.

Ja acabant, Sergi afirma que Morera ha de «renunciar a un paper per al qual no està preparat i s’evite les lacerants comparacions posteriors» i que si això no passa, al 2011 «el cel valencià estarà més ple de gavines». Jo personalment espere que el vot dels ciutadans tinga més en compte el nostre programa electoral o el treball que estem fent estos anys, que el nom de la titella que puge a parlar al cadafals en nom de tots.

Per favor, deixem-nos de xorrades i donem-li l’oportunitat que l’Enric Morera es mereix, per a portar al grup parlamentari a la serietat que cal a les Corts Valencianes. I les samarretes, al calaix.

Els crèdits de les fotos: la dels escons de les corts és de freshwater2006 (cc-by-nc-nd), la de Mónica és furtada del seu bloc oficial (©) i la de l’Enric és del BLOC (©).