Cartell electoral BEA 2011

Per segon any consecutiu, el Bloc d’Estidiants Agermanats torna a guanyar les eleccions a claustre de la universitat de València, pujant la seua representació de 17 a 20 claustrals.

El Claustre és l’entitat que decideix la deriva de les universitats públiques. En el cas de la Universitat de València és triat de forma democràtica entre alumnes, professors-investigadors i personal d’administració-servicis (cadascú amb els seus representants). El BEA és un de tants sindicats creats per unificar esforços entre estudiants que tenen una mateixa idea de universitat; cal tindre en compte que no totes les universitats tenen un mètode tan democràtic en la tria de representants.

Amb els resultats oficials a la mà, podem confirmar que el BEA ha guanyat les eleccions claustrals de 2011, amb 20 representants (a 2010 van ser 17), i es manté com la força més votada lluny del segon (Campus Jove amb 15 claustrals).

Els resultats per facultats per al BEA són els següents:

• Geografía i Història: 2/5 (+1)
• Filologia: 2/6 (+1)
• Filosofia: 1/4 (=)
• Psicologia: 1/5 (=)
• Medicina: 2/4  (+1)
• Infermeria: 1/2 (+1)
• Fisioteràpia: 0/1  (-1)
• Magisteri: 2/5 (+1)
• Ciències de l’activitat física i l’esport: 1/1 (=)
• Químiques: 0/2 (=)
• Físiques: 0/1 (-1)
• Matemàtiques: 1/1 (+1)
• Biologia: 1/4 (=)
• Farmàcia: 1/4 (=)
• Enginyeria: 0/3 (-1)
• Dret: 1/9 (=)
• Econòmiques: 3/14 (Itaca) (=)
• Socials: 1/5 (=)

I els repartiments per sindicats (els 6 amb més representants, amb el canvi de claustrals respecte el 2010):

• 1.- BEA: 20 claustrals +3
• 2.- Campus Jove: 15 claustrals +1
• 3.- Acontracorrent: 8 claustrals +2
• 4.- AVEU: 6 claustrals +2
• 5.- Generació Universitària: 4 claustrals -6
• 5.- UPC: 4 claustrals (nous)
• 6.- SEPC: 3 claustrals -2
• 6.- AVEPSI: 3 claustrals =

Des d’ací la meua enhorabona al BEA!

El diputat al Congrés Baldoví i la diputada a les Corts Oltra celebren els resultats

Seguint la tradició que vaig començar a les eleccions al Parlament Europeu de 2009, i després a les Corts Valencianes i ajuntaments de 2011, vaig a organitzar les dades electorals de Compromís de les eleccions al Congrés dels Diputats del 20 de novembre de 2011, comparades amb els resultats de la mateixa formació (o com a mínim dels mateixos socis, encara que la marca era altra) a la mateixa votació l’any 2008. Com les altres ocasions, les dades seran per país, províncies (sic) i els municipis més populosos.

País Valencià i províncies:

• País Valencià: 125.150 vots i 1 diputat (29.760 vots al 2008, diferència de 95.390 vots, pujada del 320,53%)
• Província de Castelló: 11.857 vots (0 diputats) (3.223 vots al 2008, diferència de 8.634 vots, pujada del 267,88%)
• Província de València: 85.725 (1 diputat) (19.826 vots al 2008, diferència de 65.899 vots, pujada del 332,38%)
• Província d’Alacant: 27.568 (0 diputats) (6.711 vots al 2008, diferència de 20.857 vots, pujada del 310,78%)

Ciutats més populoses del País Valencià:

• Ciutat de València: 25.522 vots (3.626 vots al 2008, diferència de 21.896 vots, pujada del 603,86%)
• Alacant: 4.211 vots (485 vots al 2008, diferència de 3.726 vots, pujada del 768.25%)
• Elx: 2.476 vots (481 vots al 2008, diferència de 1.995 vots, pujada del 414,76%)
• Castelló de la Plana: 3.793 vots (749 vots al 2008, diferència de 3.044 vots, pujada del 406,40%)
• Gandia: 2.409 vots (755 vots al 2008, diferència de 2.654 vots, pujada del 351,52%)

El setmanari "El Jueves" i la patada a Camps

Hi ha mesos que cansen, mesos que no pares de fer coses, mesos on acabes pensant que has fet més que en tota la resta de l’any junt. I després podem trobar este mateix juliol de 2011, que no és que no he parat, sinó que quadrar l’agenda ha sigut tota una aventura.

Mai he sigut especialment emprenedor, però fa temps que em vaig creure que els únics que es poden treure de la situació econòmica actual som nosaltres mateixos. Per això vaig començar el mes buscant socis per muntar una nova empresa; la economia no està per molta festa, però si no la vitalitzem nosaltres, qui ho farà?. Desgraciadament pareix que no vaig encertar el moment.

Encara no ens havíem recuperat del resultat electoral (amb la feliç sorpresa de Compromís) quan el que tots temíem va passar: el dia 15 el jutge José Flors va decidir obrir judici oral sobre el President Camps, deixant la credibilitat del nostre govern per baix de la capa freàtica i omplint-nos a tots els valencians de vergonya.

Però no acaba ací la cosa, només uns dies després el President va decidir dimitir. Molt correcte per la seua banda després de mentir en seu parlamentària i portar a tot un govern al jutjat… però en el seu discurs de comiat no va demanar disculpes al poble valencià, sinó que es dedicà a pregonar que en realitat només ho va fer per “apropar a Rajoy a la presidència d’Espanya”. Cas a banda també el nostre benvolgut Canal9, que no només no va emetre en directe el moment de la dimissió, sinó que més que informar es va dedicar a fer una mena de panegíric per un polític mort… potser sense recordar que la persona continua viva. Com a successor “a dit” ens van col·locar a Alberto Fabra, que com a mínim pareix que no està imputat per cap delicte.

I ja quan pensàvem que el cupo de sustos el tenim ben complit, apareix Zapatero avançant les eleccions al parlament d’Espanya per al proper 20 de novembre. Com deia al començament, encara no hem acabat de recuperar-nos de la anterior fita electoral, i ja tenim una més voltant el cantó.

En resum: potser no ha sigut el millor mes per fer-me emprenedor, però com a mínim ha sigut un començament d’estiu emocionant. Què ens tindrà preparat la segona meitat del 2011?.

Gràcies per este resultat històric!

Crec que esta vegada no cal fer balanç del resultat electoral: salta a la vista qui han sigut els vencedors i qui els vençuts. Però, i seguint l’èxit que va tindre a les Europees de 2009, vaig a organitzar les dades dels resultats de Compromís al País Valencià, a les 3 províncies (sic) i a les ciutats on ens presentem més populoses del país, tot això comparat amb el resultat de fa 8 anys (fa quatre anys anàvem amb una altra coalició i els resultats no són comparables, i crec que és més útil comparar en 2003 que va ser el nostre millor resultat històric).

País (Corts Valencianes):

• País Valencià: 175.023 vots i 6 diputats (114.122 vots al 2003, diferència de 60.901 vots, pujada del 53,36%)
• Província de Castelló: 19.084 vots i 1 diputat (+1 diputat provincial) (16.864 vots al 2003, diferència de 2.220 vots, pujada del 13,16%)
• Província de València: 118.663 vots i 4 diputats (+1 diputat provincial) (66.393 vots al 2003, diferència de 52.270 vots, pujada del 78,73%)
• Província d’Alacant: 37.276 vots i 1 diputat (30.865 vots al 2003, diferència de 6.411 vots, pujada del 20,77%)

Ciutats més populoses del País Valencià (eleccions locals):

• Ciutat de València: 35.881 vots i 3 regidors (11.201 vots al 2003, diferència de 24.680 vots, pujada del 220,34%)
• Alacant: 5.317 vots (4.206 vots al 2003, diferència de 1.111 vots, pujada del 26.41%)
• Elx: 3.155 vots (1.626 vots al 2003, diferència de 1.629 vots, pujada del 94,03%)
• Castelló de la Plana: 7.789 vots i 2 regidors (+1.217 vots d’Iniciativa) (5.111 vots al 2003, diferència de 2.678 vots, pujada del 52,40%)
• Gandia: 3.415 vots i 2 regidors (3.999 vots al 2003, diferència de -584 vots, baixada del 14,60%)
• Torrent: 2.919 vots i 2 regidors (1.757 vots al 2003, diferència de 1.162 vots, pujada del 66,14%)
• Benidorm: 241 vots (908 al 2003, diferència de -667 vots, baixada del 73,46%)
• Sagunt: 4.927 vots i 4 regidors (2.357 al 2003, diferència de 2.570 vots, pujada del 109,04%)
• Paterna: 2.433 vots i 2 regidors (719 al 2003, diferència de 2.014 vots, pujada del 238,39%)
• Alcoi: 6.096 vots i 5 regidors (2.100 vots al 2003, diferència de 3.996 vots, pujada del 190,29%)
• Elda: 855 vots (no ens vam presentar al 2003)
• Sant Vicent del Raspeig: 977 vots (1.260 vots al 2003, diferència de -283 vots, baixada del 22,46%)
• Vila-real: 4.311 vots i 3 regidors (+1.447 vots d’Iniciativa i 1 regidor) (3.095 vots al 2003, diferència de 1216 vots, pujada del 39,29%)

Total de les 15 ciutats més populoses del país: 78.310 vots (38.339 vots al 2003, diferència de 39.971 vots, pujada del 104,26%)
Total de les ciutats de menys de 50.000 habitants: 120.403 vots (100.968 vots al 2003, diferència de 19.435 vots, pujada del 19,25%)

Ara sí que sí: després de 4 anys de treball ben fet, 4 anys de denuncies i compromisos, 4 anys de propostes i compliments arriba la hora de la veritat: ja estem en campanya Electoral!.

I tot això el podeu vore en el nostre canal de televisió per internet: compromís.tv. O també podeu comprovar les nostres propostes joves a la web de campanya jove: vitaminacompromis.com; fins i tot ens podeu ajudar a la nostra web de voluntariat per compromís: somcomtu.com!.

Ja sabeu qui som, ja sabeu com treballem i quines són les nostres propostes per un millor País i una millor societat. Ara la paraula és teua; ens votes?… Vota Compromís!.

Cúpula de l'actual Rectorat

Actualitzat el 26 de novembre de 2010… el BEA guanya les eleccions!. Deixe un resum dels resultats (i comparativa amb 2009) baix de tot.

I no, no m’estic referint a les eleccions al parlament de Catalunya que també són esta setmana, sinó d’altres que passen més desapercebudes encara que també són importants: les eleccions de representants dels estudiants al Claustre de la Universitat de València del 25 de novembre.

El Claustre és l’entitat que decideix la deriva d’este organisme públic; i en el cas de la Universitat de València és triat de forma democràtica entre alumnes, professors-investigadors i personal d’administració-servicis (cadascú amb els seus representants). També està permesa la creació de sindicats per unificar esforços entre estudiants que tenen una mateixa idea de universitat; cal tindre en compte que no totes les universitats tenen un mètode tan democràtic en la tria de representants.

Ahir vaig tindre el privilegi d’assistir a un dels actes de campanya del BEA (Bloc d’Estudiants Agermanats), el sindicat d’estudiants amb més història de la universitat. Creat ara fa ja 26 anys, al caliu del primer Claustre democràtic, demostren dia rere dia que el valencianisme a la universitat no només és possible, sinó que és necessari.

Acte de campanya del BEA: actuació de Xavi Castillo i Olla Xunta

Actualment són la segona força en representants a la universitat, i han aconseguit mantindre viva la flama d’aquell sentiment començat en els anys 70 de tindre una universitat digna, valenciana i de qualitat. Només per això ja es mereixen el nostre vot, però també han sabut renovar-se i fer dia rere dia polítiques de la gent d’ara, per a la gent d’ara.

Si els universitaris, que són els que han d’heretar el món, no s’interessen en el seu futur… qui ho farà?. No ho dubtes, vota al BEA!.

Els crèdits finals: la foto de Rectorat és de Fernando Mafé (cc-by-nc-sa).

Actualització 26 de novembre de 2010

Amb els resultats oficials a la mà, es confirma que el BEA ha guanyat les eleccions claustrals de la Universitat de València, amb 17 representants, i es converteix en la força més votada lluny del segon (Campus Jove amb 14 claustrals).

Els resultats per facultats per al BEA són els següents:

• Geografía i Història: 1/4
• Filologia: 1/6
• Filosofia: 1/5
• Psicologia: 1/5
• Medicina: 1/4
• Infermeria: 0/2 (cal dir que es va empatar pel segon claustral, però es va perdre a cara o creu)
• Fisiologia: 1/1
• Magisteri: 1/5
• Ciències de l’activitat física i l’esport: 1/1
• Químiques: 0/2
• Físiques: 1/1
• Matemàtiques: 0/1
• Biologia: 1/3
• Farmàcia: 1/4
• Enginyeria: 1/3
• Dret: 1/9
• Econòmiques: 3/14 (Itaca)
• Socials: 1/5

I els repartiments per sindicats (els 6 amb més representants, amb el canvi de claustrals respecte el 2009):

• 1.- BEA: 17 claustrals +2
• 2.- Campus Jove: 14 claustrals -7
• 3.- Generació Universitària: 10 claustrals +2
• 4.- Acontracorrent: 6 claustrals -1
• 5.- SEPC: 5 claustrals +1
• 6.- AVEU: 4 claustrals +1

Moment del concert del 8 d'octubre del BLOC JOVE

Octubre, amb els seus 5 caps de setmana i els dos ponts festius que normalment conté, normalment ja és complicat per a mi. Però este any des del BLOC JOVE hem volgut trencat les fronteres del nostre aguant: entre el treball (de dilluns a divendres), les obligacions i els actes del BLOC JOVE no he tingut un sol dia lliure en tot un més. Quede este resum com a tribut a tots els que ho han fet possible.

Com ja sabeu, l’octubre va començar en divendres, dia que començà la festa amb la presentació de candidats del BLOC de Castelló de la Plana. Amb la formalització d’Enric Nomdedéu i Ali Brancal com a candidats del BLOC i Vicent Marzà com a candidat del BLOC JOVE vam començar la pre-pre-campanya en Castelló, que es veu més llarga que un dia sense pa. Gràcies a déu els nostres candidats són forts i aguantaran el que calga.

El BLOC JOVE marxant pel carrer Sant Vicent a la Processó Cívica

Entrada ja la segona setmana vam calar foc al terratrèmol de la nostra particular mascletà. Primer amb el ja tradicional concert del BLOC JOVE en commemoració del dia nacional dels valencians, que este any va recaure en el divendres 8; com tots els anys va ser un total èxit i vam omplir el poble de Godella de valencianistes amb els concerts d’Aspencat i Sva-ters entre altres.

Al dia següent, 9 d’octubre, la gent del BLOC JOVE ens vam alçar ben de matí per a participar en la processó cívica; com tots els anys, els grups violents van provar d’impedir que marxàrem acompanyant a la reial senyera, però el dispositiu policial i els nervis d’acer dels nostres militants i simpatitzants van fer que acabàrem la marxa sense més contratemps que un parell de pedres mal tirades i alguna que altra taca de pintura a la roba. Enhorabona a tots!.

El BLOC JOVE a la manifestació del dia 9 d'octubre, marxant pel carrer de Colón

Sense canviar de dia, a la hora de dinar vam acompanyar als amics d’Escola Valenciana en la seua festa de 25 anys de les Trobades en Valencià. I casi sense despentinar-nos vam continuar el nostre dia amb la participació a la manifestació convocada per la comissió 9 d’Octubre amb el lema “pels drets nacionals i socials”. Després d’això sopar de germanor i a dormir, que va ser un cap de setmana ben llarg!.

Passant ja de setmana ens trobem el dissabte 16 el Congrés Local del BLOC JOVE de Vila-real, on va ser escollida una nova coordinadora dirigida per Eduard del Salto; ànim per a tots els companys socarrats per esta nova etapa, que de segur donarà bons fruits.

Saltant al divendres 22 vam tindre el Sopar Estellés de Castelló de la Plana, on ens vam reunir per recordar al gran poeta de Burjassot que va ser Vicent Andrés Estellés. Una meravellosa vetlada on el BLOC JOVE va estar representat amb dos militants de la mateixa Castelló i un de Rafelbunyol.

Joan Ribó, parlant davant l'assemblea del BLOC JOVE de Ciutat de València

Al dia següent (dissabte 23) vam tindre també l’Assemblea Local del BLOC JOVE de Ciutat de València, on no només vam parlar de l’estratègia a seguir amb la mirada posada en les eleccions locals, sinó que també vam escollir una nova coordinadora que ha de portar al col·lectiu fins a la fita electoral; ja sabeu tots que sóc un manegueta, i com no podia ser d’altra manera vaig eixir triat Secretari de Comunicació de la nova Coordinadora.

I eixe mateix cap de setmana, en especial el diumenge 24, vam fer la presentació oficial del Lip Dub del BLOC JOVE, gravat durant la TNT 2010. Va ser el primer Lip Dub de la política valenciana, i amb milers de visites els primers dies es va posar com un dels vídeos mes vistos de Youtube a tot l’estat espanyol.

Militants i simpatitzants dinant a l'aplec del Puig

Arribem ja a la traca final d’este octubre, el cap de setmana del 29 al 31. Va començar el mateix divendres amb el Congrés Local del BLOC JOVE de Castelló de la Plana, on vam escollir la nova coordinadora en vistes a la campanya electoral; com a nou secretari local tenim a Vicent Marzà, que també és candidat del BLOC JOVE a la llista per Castelló. El dissabte vam continuar amb la reunió de constitució de la Comissió Electoral Nacional del BLOC JOVE, on vaig quedar a càrrec de les webs de campanya.

I acabant, i com el petardo gros eixe que hi ha a totes les traques de boda, el diumenge 31 vam tindre la gran festa del BLOC: el darrer diumenge d’octubre al Puig. Com tots els anys, gran quantitat de militants i simpatitzants del nostre partit van vindre a dinar paella (que es va fer cadascú… que som pobres!) i on el BLOC JOVE va tindre presència i paraeta pròpia.

En resum: va ser un octubre ben complicat, ple d’actes i esdeveniments… i sobre tot ple d’esperit de superació i de consciència de poble… de poble valencià!.

Viure en un impàs no sempre és la millor opció

Al francés hi ha una paraula per a dir que una situació no avança, que està en punt mort: impasse; és paregut al nostre bloquejat, però sense les connotacions negatives que podem trobar a eixa paraula. La valencianització d’este mot seria impàs, i més ens caldria afegir-la al nostre diccionari de tant que l’hem d’utilitzar.

Un impàs és la situació judicial del President de la Diputació de Castelló, En Carlos Fabra. Quan pareix que el procés avança, misteriosament canvia el jutge d’instrucció, o es posa malalt, o passa qualsevol altra situació que paralitza el judici. 7 anys ha costat que el President tinga que comparèixer pels 5 delictes fiscals que se l’imputen… i tot per a dir que és innocent encara que no explica d’on venen els diners negres. Però no queda ací la cosa, sinó que ha declarat també que tenia 100 comptes diferents al banc “perquè els necessitava”!; pobret meu, que amb els pocs diners que guanya necessita diferents llocs on deixar-los, no siga que se li extravien.

En Carlos Fabra

Però no només eixe President està en un impàs judicial, sinó que el President de veres, Francisco Camps, es trova amb una situació semblant; la diferència és que este no és per un delicte fiscal (que al cap i a la fi és furtar a Hisenda), sinó per un delicte de suborn (que és furtar a tots). Molt he parlat ja d’este personatge, no paga la pena seguir amb ell.

No eixint de la política, també podem trobar altres impassos diferents: els càrrecs del PSPV-PSOE incapaços de presentar uns candidats creïbles a les eleccions de maig: es tracta d’un impàs polític. A Jorge Alarte li van créixer els nans quan el seu company Antonio Asunción va demanar organitzar unes primàries per a lluitar per l’encapçalament de la llista del PSOE a la Generalitat; i Alarte només es va salvar en el recompte d’avals, ja que van invalidar un bon grapat d’Asunción.

Trobada Nacionalista de Tardor 2010

Tampoc cal oblidar la situació del mateix partit a la Ciutat de València, on la cap de llista (que ningú dubtava) va dimitir per a no encapçalar el nou projecte de les eleccions locals, i ha deixat el col·lectiu amb més baralles internes per la cadireta. Definitivament no és l’exemple que pense cal donar a la població.

Des del BLOC JOVE fem tot el possible per a avançar sense parar: nosaltres no ens trobem en cap impàs; i Per a demostrar-ho, només cal vore les nostres accions. Sense anar més lluny este mateix cap de setmana tenim la TNT (Trobada Nacionalista de Tardor), festa del valencianisme jove de caràcter anual on parlarem de les propostes per a este nou curs, i on demostrem que la política no és obligatòriament propietat de persones greus, amb vestit i corbata. I és que els joves d’ara no només som el futur, sinó que ja mateix som el present.

Els crèdits de les fotos: la del mur és de Boris Drenec (cc-by-nc-sa) i la de Carlos Fabra és de Jaume d’Urgell (cc-by-nc).

La carta rebuda hui, 24 de maig

Hui m’he trobat a la meua bústia de Castelló amb una sorpresa: una carta d’enviament massiu publicitari amb la capçalera del pspv – PSOE al sobre. No és nou això de fer enviaments publicitaris fora de campanya, sense anar més lluny el BLOC de Castelló de la Plana en vam fer una fa pocs mesos; i el PP en fa contínuament utilitzant els recursos de la Generalitat i els ajuntaments a on governen. El que sí m’ha cridat l’atenció és el lema que utilitzen: “A la Comunitat Valenciana amb Noves Energies” (les majúscules són d’ells).

El contingut del sobre pareix de broma: encapçalant la missiva, al costat de el lema “Noves Energies” una foto de Jorge Alarte a la que no ix precisament molt afavorit, i 6 paràgrafs en castellà per un costat i en valencià per l’altre. El primer paràgraf ens conta que estem en una greu crisi econòmica (ves tu quina cosa!, no ens havíem donat compte!!); però és el segon paràgraf el que m’ha fet bollir la sang: critiquen la falta de solucions al problema des de part del Govern de la Generalitat (molt bé!)… però l’última vegada que ho vaig mirar ells estaven a la Moncloa i presenten la mateixa mancança d’iniciativa!.

Carta enviada pel BLOC, amb les nostres propostes

Per a queixar-se de la incapacitat d’un govern, el primer que s’ha que fer és presentar la teua alternativa, què faries tu en la mateixa situació; qualsevol altra cosa no passa d’un brindis al sol, no guanyem res canviant un govern que no sap com eixir d’un problema per a ficar un altre amb les mateixes dolències.

Com comentava abans nosaltres vam enviar també un enviament publicitari massiu, però amb una forma completament diferent: no ens dedicàvem a queixar-nos de l’incapacitat dels demés, sinó simplement exposàvem les nostres idees, les nostres propostes per a millorar el futur de la ciutat. Dos formes diferents d’entendre la política: el país es construeix amb idees i amb esforç, entre tots; mai farem res si només ens centrem en els problemes dels demés sobre tot quan, com al PSOE on el podem comprovar mirant a Madrid, no tenen res a oferir per a millorar la situació.

Nosaltres continuem amb la nostra política positiva, proposant les nostres idees i les nostres proposicions, fent el millor País Valencià que puguem no importa qui governe: no depenem de ningú, ni la nostra seu està a centenars de quilòmetres d’ací.

Finalment, transcric el contingut de la carta, i que cadascú valore per ell mateix:

Benvolguda veïna / Benvolgut veí:

Les veïnes i els veïns d’aquesta Comunitat travessem un moment difícil. La dura crisi en la qual ens veiem immersos ha generat en les nostres vides un escenari poc còmode per a moltes famílies i ciutadans, la empremta més representativa d’aquesta frustració és la destrucció de milers de llocs de treball.

Vivim un moment, en el qual els ciutadans d’aquesta Comunitat hem de suportar a més de la gran crisi que travessem l’observar bocabadats com l’actual Govern de la Generalitat Valenciana esta bloquejat, sense rumb ni energia, incapaç d’afrontar aquesta crisi i dedicant-se a malbaratar els diners deis valencians en el que no toca.

Els ciutadans i ciutadanes que viuen en aquesta Comunitat es mereixen un Govern que atenga a les seues necessitats, que els escolte i els resolga els seus problemes. I per a portar a terme aquest canvi necessitem l’esforç de tots i totes en noves prioritats.

Pròximament estaré a el seu barri per a conèixer de primera mà les realitats i preocupacions a les quals hem de trobar solució, escoltant els problemes deis seus veïns, que segur vostè comparteix.

M’agradaria poder-ti saludar personalment i en tot cas li convide que compartisca amb mi les seues idees i suggeriments enviant-me-les al correu electrònic: jorge.alarte@socialistesvalencians.org

Serà per a mi un plaer compartir punts de vista i reflexions sobre la situació política i social de la seua ciutat o sobre la Comunitat Valenciana.

Reba una cordial salutació.

Jorge Alarte
Secretari General dels Socialistes Valencians

Justícia: lenta però ferma

Han tornat a imputar, o millor dit han retirat l’auto de arxivament de la primera imputació, al nostre Molt Honorable President en Francisco Camps. Pareix que finalment el engranatge de la justícia, encara que lentament i amb entrebancs, funciona correctament i que finalment sabrem si realment és tan honorable el Molt Honorable. Però amb tanta imputació, tant de temps que ha passat i tants tribunals diferents no hi ha qui entenga ja d’on prové la imputació, i què és realment el que presumptament va fer el nostre president; queda això com un resum de la situació fins ara.

Tot el cas prové d’una investigació de la Audiència Nacional, del qual és titular el jutge Baltasar Garzón (sí, el super-jutge!). La investigació va començar el 6 de febrer de 2009, i el mateix 19 de febrer els diaris relacionaven a Francisco Camps amb la trama. El 5 de març el jutge va decidir imputar al nostre president, però com este està aforat es va tindre que inhibir de la investigació i esta va passar al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

Francisco Camps en el XII congrés del seu partit

I perquè van imputar al nostre Molt Honorable?, ni més ni menys que per suborn (en castellà cohecho, la traducció és del termcat) impropi. Què vol dir això?, molt simple: la investigació està demostrant que Francesc Camps va acceptar regals de part de la trama corrupta, i encara que ara per ara no s’ha demostrat que tornara favors a canvi d’eixos regals, el Codi Penal en el seu article 426 especifica que només acceptar-los ja és delicte. Es va establir què només acceptar-los es considera suborn per assegurar la confiança de l’electorat en els càrrecs electes: si no es poden acceptar regals produïts per motiu del seu càrrec, mai es pot malpensar de un possible suborn.

Eixos regals van ser uns vestits i roba en general per un valor total de 12.783€, o com a mínim eixa quantitat ha sigut la que està provat que va rebre. Podeu vore que la quantitat no és res comparat amb els milions d’euros dels que es parla en la trama de corrupció, però com hem dit abans rebre regals pel teu càrrec és delicte penal des de la primera pesseta.

El cas Gürtel, per Eneko

Avançant en el temps, el dia 20 de maig del mateix any el nostre president va declarar com a imputat davant el TSJCV a instància de la Fiscalía Anticorrupció, un dia després del Secretari General del PPCV, Ricardo Costa. A este últim el van expulsar del partit, però no va haver cap conseqüència política (que sí judicial) per al Molt Honorable.

Poc després, el 6 de juliol el Tribunal Superior de Justícia va decidir continuar amb el procediment sobre el suposat delicte de suborn i va fixar l’apertura del judici oral per al dia 15 del mateix mes. Això vol dir que s’han trobat indicis suficients com per a pensar que realment hi va poder existir el suborn, o siga, que les proves presentades són suficients com per a imputar una sèrie de suposats delictes al president.

Però, i ací ve la part més interessant de l’assumpte, el mateix TSJCV decideix el 3 d’agost arxivar la causa contra tots els acusats de la trama valenciana del gürtel, afirmant que no s’ha demostrat la causalitat entre els regals i els presumptes favors a les empreses corresponents. Eixe mateix 1 d’octubre (ja després de les vacances d’estiu) la Fiscalia Anticorrupció va recórrer eixa decisió, davant el Tribunal Suprem.

I finalment arribem a l’actualitat, ahir 12 de maig i després de 5 mesos d’espera el Tribunal Suprem ha decidit invalidar la sentència d’arxivament afirmant que la llei (l’article 425 del Codi Penal, del que ja hem parlat abans) indica clarament que només acceptar els regals ja constitueix delicte, i això està més que demostrat.

Per tot això, ens trobem una altra vegada en la lamentable situació què el nostre Molt Honorable President està imputat en un delicte de suborn, a l’espera del desenvolupament de la causa i el judici. Independentment de com acabe este assumpte, qui tornarà a confiar en este personatge?. Per molt que assegure la seua innocència i afirme que tornarà a ser candidat realment jo no ficaria la ma al foc per ell. Què penseu vosaltres?.

Els crèdits de les fotos: la de Francesc Camps és de mercedesalonso (cc-by-sa) i la tira d’Eneko (cc-by-nc-sa).