Coalició Compromís a la processó cívica de 2011

Ja ho cantava Sènior a la seua cançó, i no va ser escollida com l’himne de campanya de Compromís per casualitat; realment els canvis socials que estem vivint denoten el signe dels temps: per fi les coses comencen a canviar.

Podríem parlar del 15M o de la defugida dels votants dels PPSOE, però també es pot vore a les coses xicotetes, a les que passen desapercebudes per la gran majoria però també denoten el canvi. Un exemple d’això són els actes oficials del 9 d’octubre a Ciutat de València.

Una mostra que les coses estan canviant és que des de 1995 que no hi havia tants partits diferents representant al poble valencià a estos actes; també que per primera vegada en molts anys es va reprendre el debat sobre quins són acceptables en una societat laica i igualitària com la nostra i quins no. Fins i tot es va trencar alguns acords tàcits històrics entre PP i PSOE.

Però on més clarament es pot vore el canvi és en l’acte més polititzat i esbiaixat de tots els oficials, que a més a més es tracta del més antic de tots: la processó cívica amb la Real Senyera. Des de fa ja anys (com es pot comprovar ací i ací) Compromís participa a este acte obert a tots els valencians, amb més o menys fortuna degut a les formes de alguns ciutadans que pensen que altres no tenen els mateixos drets que ells.

Però este any finalment s’han desemmascarat, han demostrat que en realitat els actes i la Real Senyera no els importen: han preferit deixar el seu benvolgut símbol, parar la marxa i evitar el pas d’altres ciutadans que no completar el recorregut sencer. Fins i tot es va arribar a escoltar el “Cara al sol“ en mig del carrer de La Pau, demostrant el seu democràtic tarannà.

En resum, i a pesar de tots els entrebancs creats, Compromís va acompanyar amb èxit la Real Senyera amb una pancarta pròpia recordant que el 9 d’octubre és el dia nacional de tots els valencians i que tots cabem als actes oficials. Perquè les coses estan canviant: és el signe dels temps.

El setmanari "El Jueves" i la patada a Camps

Hi ha mesos que cansen, mesos que no pares de fer coses, mesos on acabes pensant que has fet més que en tota la resta de l’any junt. I després podem trobar este mateix juliol de 2011, que no és que no he parat, sinó que quadrar l’agenda ha sigut tota una aventura.

Mai he sigut especialment emprenedor, però fa temps que em vaig creure que els únics que es poden treure de la situació econòmica actual som nosaltres mateixos. Per això vaig començar el mes buscant socis per muntar una nova empresa; la economia no està per molta festa, però si no la vitalitzem nosaltres, qui ho farà?. Desgraciadament pareix que no vaig encertar el moment.

Encara no ens havíem recuperat del resultat electoral (amb la feliç sorpresa de Compromís) quan el que tots temíem va passar: el dia 15 el jutge José Flors va decidir obrir judici oral sobre el President Camps, deixant la credibilitat del nostre govern per baix de la capa freàtica i omplint-nos a tots els valencians de vergonya.

Però no acaba ací la cosa, només uns dies després el President va decidir dimitir. Molt correcte per la seua banda després de mentir en seu parlamentària i portar a tot un govern al jutjat… però en el seu discurs de comiat no va demanar disculpes al poble valencià, sinó que es dedicà a pregonar que en realitat només ho va fer per “apropar a Rajoy a la presidència d’Espanya”. Cas a banda també el nostre benvolgut Canal9, que no només no va emetre en directe el moment de la dimissió, sinó que més que informar es va dedicar a fer una mena de panegíric per un polític mort… potser sense recordar que la persona continua viva. Com a successor “a dit” ens van col·locar a Alberto Fabra, que com a mínim pareix que no està imputat per cap delicte.

I ja quan pensàvem que el cupo de sustos el tenim ben complit, apareix Zapatero avançant les eleccions al parlament d’Espanya per al proper 20 de novembre. Com deia al començament, encara no hem acabat de recuperar-nos de la anterior fita electoral, i ja tenim una més voltant el cantó.

En resum: potser no ha sigut el millor mes per fer-me emprenedor, però com a mínim ha sigut un començament d’estiu emocionant. Què ens tindrà preparat la segona meitat del 2011?.

La plaça durant la manifestació pel valencià

Una vegada més em vaig a mullar i fer el recompte sistemàtic d’assistents de dos manifestacions a les que vaig assistir. Es tracta de la concentració ciutadana per l’ensenyament en valencià convocada per Escola Valenciana el passat dijous dia 9 de juny i també de la marxa demanant que es torne a habilitar l’hospital de La Fe de Campanar, tancat des de que es va obrir la Nova Fe.

Com sempre, vaig prendre fotos de control de diverses zones de la manifestació (algunes de les quals es poden vore baix) i vídeos per calcular d’una banda l’àrea de la manifestació i d’altra la densitat d’assistents.

Figura 1

Comence per la més multitudinària, això és, la de l’ensenyament en valencià a la plaça de la Mare de Déu de València. El recompte de la manifestació per “La Fe” el podeu trobar ací. Primer de tot he dividit la plaça en dos zones, que corresponen a la figura 1 i la figura 2, amb diferent densitat de gent.

• La zona A, mostrada a la figura 1, conté un àrea de 587 metres², la més propera a l’organització, i avarca des del jardí del palau de la Generalitat fins a la font del Túria.
• La zona B, mostrada a la figura 2, conté tota la resta de la plaça on hi va haver manifestants. El seu àrea total és de 4.049m², que restant els 587 m² de la zona A i els 129m² de la font del Túria (que va estar en funcionament) queda una àrea efectiva de 3.333m².

Figura 2

Una vegada tenim definides ja les àrees, cal donar una densitat mitjana a les dos zones. Comencem amb la zona A, que segons les fotos de control té una densitat molt superior a la resta de la plaza, amb entre 1,5 persones per m² (dos persones cada 3m²) i 2 persones per m². En el cas de comptar 1,5 persones/m² ens eixirien 881 ànimes, i en el cas de comptar 2 persones el recompte d’esta zona quedaria com 1.174 ànimes.

Continuem amb la zona B, on la densitat va ser molt menor; segons les fotos i vídeos calcule entre 0,5 (una persona cada 2 m²) i 1 persona/m². En eixe cas la forquilla d’assistents a esta zona quedaria entre 1.667 i 3.333 caps.

Amb estes dades, l’afluència de la concentració va ser un mínim de 881 (zona A) + 1.667 (Zona B) = 2.548 persones; El màxim possible d’assistència va ser de 1.174 (zona A) + 3.333 (zona B) = 4.507 caps.

  

En resum, i amb les dades que tinc, afirme que el passat dijous van haver en la manifestació de la plaça no menys de 2.550 persones i en cap cas més de 4.500 persones. Al meu parer, la xifra exacta serà propera a la mitjana d’eixes dos (sobre 3.500 manifestants).

Com a dada curiosa, per que fora certa la xifra de manifestants donada per l’organització (entre 10.000 i 15.000 manifestants) caldria una densitat uniforme en tota la plaça entre 2,5 i 4 persones/m².

Editorial conjunta d'Acció Cultural

Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.

Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.

Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.

Editorial conjunta publicada a diversos mitjans en solidaritat amb la situació d’Acció Cultural creada pel gover de la Generalitat (PP) i la deixadesa del govern central (PSOE).

Crash!

Ahir vaig vore una d’eixes situacions quem si no fora per la gravetat de les seues conseqüències, em farien petar de riure: un conductor girant el seu cotxe en una cantonada, tan preocupat de no ratllar la pintura nova del seu vehicle amb els cotxes aparcats que ni tan sols va mirar si venia algú pel mateix carrer on girava. I per l’altra banda del cantó un altre conductor, que pensant supose en les seues coses no va poder evitar l’accident.

En resum: hi ha vegades que per preocupar-nos de coses més properes o més probables ens oblidem del que realment és important. És més probable que per la nostra negligència acabem ratllant la pintura del cotxe del pare, però tots estem d’acord que l’important és mirar per on anem i no estavellar-nos amb altre cotxe en direcció contrària.

Fàcil d'untar

Al meu parer, ens està passant el mateix en la situació actual amb TV3. De sobte, en totes les ciutats i pobles del nostre país s’han convocat de manera espontània manifestacions i concentracions en suport d’este canal, dels pocs que podem (podiem!) trobar en la nostra llengua; i això és molt positiu: denota capacitat de convocatòria. Però moltes vegades estem utilitzant tots els nostres recursos en este tema, oblidant-nos dels que són en realitat més importants: per una banda la corrupció enquistada que tenim des de la Presidència de la Generalitat, que ens fa vore amb normalitat que el President siga condemnat per suborn, i per l’altra la incapacitat tant del Govern autònom com del central de millorar la situació creada per la crisi.

Jo dic sí a TV3, però m’agradaria vore els carrers plens també demanant la dimissió de Camps abans de l’esperpent de vore al nostre President jutjat i condemnat; o manifestacions multitudinàries en contra dels talls socials que el govern Socialista (sic) ens té ja acostumats. La nostra llibertat d’informació és ben important, però no deixem que l’arbre ens tape el bosc sencer!.

Els crèdits de les fotos: la del cotxe estavellat és de Lee Haywood (cc-by-sa) i la de la manifestació en contra de la corrupció a València és furtada de la web marisabeldimissio.blogspot.com, encara que no està clara la procedència original.

Eixida de la manifestació, a la plaça de la Independència

Seguint els pasos de l’article de la setmana passada, on vaig fer un recompte sistemàtic de la concentració per TV3 i la llibertat de comunicació al País Valencià a la ciutat de València, m’he decidit a repetir la jugada amb motiu de la multitudinària manifestació que es va dur a terme ahir dia 26 de febrer en la ciutat de Castelló de la Plana. Esta vegada l’organització va indicar que els manifestants van ser 15.000, i la premsa es va moure entre “uns milers” i els 10.000 que va comptabilitzar Vilaweb.

Fer el recompte d’esta manifestació ha sigut més complicat que en la concentració de València: el seu format de marxa obliga a que la gent no estiga estàtica sinó sempre en moviment, i és més complicat endevinar l’àrea que ocupen el assistents per una banda, i acotar les àrees de concentració variable per l’altra. Per tot això este recompte serà menys precís que el de la setmana passada, però tot l’acurat que he aconseguir amb als mitjans al meu abast.

Figura 1: Zona A, carrer Major

Encara que com he dit abans la marxa va estar en continu moviment, hi va haver dos moments que va estar estàtica el temps necessari per a fer les fotos de control i acotar l’àrea ocupada de manera realista. Per desgràcia estos dos moments van ser més a prop de la final de la marxa (8.10h i 8.30h) i és possible que molts dels assistents ja hagueren tornat a les seues cases, cansats per quasi hora i mitja caminant.

El primer moment d’atur a la marxa, i que vaig poder enregistrar sense problemes, va ser al carrer Major abans de l’entrada dels manifestants a la Plaça de Maria Agustina. El àrea està representada per la figura 1 (zona A) i correspon a una superfície de 2.949m², des d’un poc abans de la plaça Santa Clara fins a l’entrada a Maria Agustina. Segons es pot vore a les fotos la densitat de la gent no és molt gran, i encara que darrere de les pancartes arriba a ser fins i tot superior a 2 persones/m² la mitjana quedarà en la forqueta entre 1 persona/m² i 1,20 persones/m² (6 persones cada 5 metres quadrats). Amb estes dades, la forqueta d’assistència a la manifestació queda entre 2.949 i 3.539 ànimes.

Figura 2: àrea B, plaça de Maria Agustina

També tenim altre punt de control, al començament dels parlaments a la plaça de Maria Agustina, on la gent va quedar-se durant uns minuts parada. El àrea ocupada, tota dins de la plaça, correspon a la dibuixada en la figura 2 (zona B) i conté una superfície de 2.498m². En este punt de la manifestació la gent es va compactar un poc més, i encara que hi ha zones de major concentració, a partir de les fotos i la meua experiència personal deixaria la mitjana de densitat en la forqueta entre 1,20 persones/metre² (6 persones cada 5 metres quadrats) i 1,50 persones/m² (tres caps cada 2 m²). Amb estes dades, la forqueta de participants quedaria entre 2.997 i 3.747 manifestants.

Per últim, anem a suposar que les diferències entre les dades dels dos punts de control provenen de l’error en la mesura i per tant els valors reals haurien de ser mes propers a les mitjanes aritmètiques entre ells. Comencem amb el valor mínim que a la zona A correspon a 2.949 caps i a la zona B 2.997; com podem vore les dos xifres són molt properes i la seua mitjana és de 2.973 persones. Per altra banda el màxim calculat a la zona A és de 3.539 manifestants i a la zona B és 3.747; esta vegada la diferència és un poc més alta, i la mitjana queda en 3.643 persones.

En resum: la forqueta final dels meus càlculs a la manifestació de la ciutat de Castelló de la Plana del dia 26 de febrer de 2011 és entre 2.973 i 3.643 persones. Suposant com sempre que les àrees indicades són correctes (que al meu parer sí que ho son ja que estan basades en les fotos de control i en la meua experiència personal) i que les densitats de manifestants dels càlculs són acurades (que pense que sí pel mateix motiu que les àrees) puc afirmar que en la part final de la manifestació van haver més de 3.000 persones, però que la xifra no va passar dels 3.650 manifestants. I basant-me en la meua experiència personal (això ja és una apreciació subjectiva) la xifra real va estar més propera del segon número que del primer, això és, el triple dels assistents a la primera concentració que es va fer per TV3 a la mateixa població fa poc més d’una setmana.

Panoràmica de la concentració

Com tots sabeu, ahir va haver a la ciutat de València una concentració a favor de la llibertat de comunicació i demanant al Consell que torne TV3 als nostres televisors, tal com ha fet els últims 20 anys. I com qualsevol manifestació, ja tenim ací la pluja de xifres: de les 5.000 ànimes que reclamen els organitzadors a “alguns centenars” que indica algun que altre diari hi ha molt de moviment de persones.

Figura 1 (Zona A)

Com sóc dels que no crec en les xifres donades a ull, i apel·lant a la meua ànima d’enginyer, vaig a provar de fer un recompte sistemàtic i el més realista possible de la quantitat de gent que va haver a les 19.30 hores ahir en la plaça de la Mare de Déu de València. Vaig a utilitzar el mateix sistema que ja utilitzaven a la web Manifestódromo en la “època dorada de les manifestacions a Madrid” (no a la guerra, atemptats als rodalies…).

Primer de tot he dividit la zona en dos àrees:

• Zona A: Correspon a la zona de la part interna de la plaça (la part de baix de les escales), comptant des de les escaletes pel sud fins a la font del Túria pel nord (sense comptar la font, és clar!). Esta àrea correspon a la Figura 1 i la seua superfície és de de 1.514m².
• Zona B: La segona àrea correspon a tota la resta de la plaça, des de la porta dels Apòstols pel sud fins a el carrer de la Batllia pel nord (exclòs este últim, és clar); tampoc s’ha comptat la zona de plaça al nord d’este carrer (que no se si hi havia gent, ni tinc cap foto d’esta zona). Esta àrea és la il·lustrada en la Figura 2 i la seua superfície és de 4.045m² – 1.514m² de l’àrea anterior = 2.531m²

Figura 2 (Zona B)

Una vegada tenim ja definides les àrees, comencem amb el nostre recompte. Primer de tot anem a treballar sobre la primera àrea (Zona A), que segons les fotos pareix que té una ocupació mitjana entre 1,5 persones per metre quadrat (3 persones cada 2m²) i 2 persones/m². En el cas de comptar 1,5 persones/m² ens ixen 2.271 ànimes, i en el cas de 2 persones/m² serien 3.028 ànimes. Deixem llavors en eixa zona una forqueta de possibilitats entre {2.271-3.028} persones.

Per altra banda, tenim la segona zona (Zona B) de 2.531m², que per les fotos pareix que la ocupació va ser molt menor, una mitjana entre 0,5 persones/m² (una persona cada dos metres quadrats) i 0,25 persones/m² (una persona cada 4m²). En el cas de comptar 0,25 persones/m² ixen 633 caps, i en el cas de 0,5 persones/m² serien 1.265 caps diferents. La forqueta d’este àrea queda tancada entre {633-1.265} persones.

Ara anem a vore els màxims i els mínims. L’assistència mínima a la manifestació seria la suma de les mínimes en les forquetes de les dos zones; això és 2.271 a la Zona A i 633 de la Zona B: un total de 2.904 ànimes. Per altra banda, la suma dels màxims de la zona A (3.028 persones) i de la zona B (1.265) és de 4.293 ànimes.

  

En resum: la forqueta final d’assistents a la manifestació de València és entre 2.904 i 4.293 persones. Suposant que les àrees són correctes (que jo crec que sí per les fotos i la meua experiència personal) i les densitats de persones indicades (que crec que les forquetes entre les que m’estic movent són correctes per les mateixes raons que les àrees) en la manifestació en cap cas van haver menys de 3.000 ni més de 4.300 caps diferents. I al meu parer (però això ja és opinió personal) crec que el número real va estar més proper a la segona xifra que a la primera.

Figura 3 (Santa Clara)

Com a extra, vaig a fer el mateix per la concentració de dissabte a Castelló: el àrea (que podeu vore a la Figura 3) correspon a 844,17 m², i per les fotos i la meua experiència personal he calculat una ocupació entre 1,5 i 2 persones/m². En eixe cas la forqueta quedaria entre 1.266 i 1.688 persones en total. En este cas la meua opinió personal és que la xifra real va estar més propera a la primera (1.266) que a la segona.

Per unes escoletes públiques i de qualitat!

Este matí m’he alçat amb una bona notícia: finalment pareix que el Govern, pressionat pel moviment ciutadà creat per la ILP de les escoletes, mou fitxa i anuncia que augmentarà les places escolars per als xiquets i xiquetes de 0 a 3 anys.

Però cal llegir amb deteniment la nota de premsa: anuncien la xifra destinada al manteniment de les guarderies públiques que actualment manté la generalitat (10 milions d’euros per a només 2.000 places, completament insuficient per als 250.000 xiquets valencians de entre 0 i 4 anys), però en cap moment s’especifica la intenció d’ampliar esta xarxa.

Per altra banda, sí que s’especifica què «el PPCV incentivarà que els centres privats i concertats incorporen els ensenyaments de 0 a 3 anys» (sic); i jo pregunte… això ho incentiva el PPCV o la Generalitat?. Perquè no crec que el partit pague de la seua butxaca esta campanya, sinó que estos incentius a les escoles privades els pagarem entre tots. Això és: menys escola pública, més ajudes a les escoles privades.

Des del BLOC i Compromís continuem recolzant el text de la Iniciativa Legislativa Popular, on demanem no només que s’amplien les places d’escola per a xiquets de 0 a 3 anys a tota la població, sinó que també estes noves escoletes siguen públiques. De fet, moltes personalitats del nostre país han assumit la proposta com a seua. Ja està bé de subvencionar empreses privades amb diners de tots: no hem estat mai en contra de la empresa privada, però sí en que les pèrdues d’estes empreses les assumim entre tots.

En resum: estic content que finalment el Consell es done compte que realment cal fer alguna cosa, però definitivament no és el que volem; i el que volem és el mateix de sempre: una educació gratuïta, pública, de qualitat i en valencià; fins i tot des dels 0 anys!.

El president Lerma i Jorge l'Altre

Sí, com sona: el president Joan Lerma ha tornat a pujar al faristol de les corts 15 anys després de perdre la presidència de la Generalitat. Però tranquils: ha tornat només per un dia per a parlar davant de la comissió de coordinació, organització i règim de les institucions de la Generalitat; això és, un invent del govern per a fer comparèixer els senadors territorials a les corts.

Al juny de 1995 va ser la última vegada que el president va comparèixer a la nostra cambra; moltes coses han canviat. En el seu al·legat ha defensat que ell va deixar la Comunitat (sic) un 3% per baix de la mitjana espanyola en el PIB, i el PP ha aconseguit pujar (encara més!) esta xifra, fins a un 10%. I jo em pregunte… ¿com ho van fer de mal per a no només perdre una majoria absoluta com la tenien, sinó fer de València el feudo del PP?. Ai Joanet!, ¿no serà que tu mateix vas agafar un País Valencià que avançava molt més ràpid que la mitjana de l’estat, i vas aconseguir que es quedara un 3% per baix?.

Palau de Benicarló, seu de les Corts Valencianes

Però és que encara té la cara dura de dir «cal avançar en el finançament autonòmic» quan van ser ells mateixos els que ens van clavar el primer estatut del cafè per a tots, i després van acceptar la modificació de la vergonya on ens obligaven a augmentar any rere anys el deute històric!.

I quanta raó té en que perdrem poder adquisitiu amb la venda de Bancaja i CAM a entitats estrangeres… Però s’oblida que això no hauria sigut possible sense el beneplàcit del seu partit a Madrid. I parlant de Madrid, s’ha llevat la careta completament dient «la autonomia és per a resoldre els problemes que Madrid no és capaç de resoldre». No, Joanet, no: nosaltres no necessitem a Madrid ni a ningú, ja que som capaços de resoldre nosaltres mateixos els problemes; i si som tan burros de clavar-nos fins l’aigua al coll, ja ens espavilarem per a resoldre el problema.

Però clar, president, això ho sabries si t’hagueres cregut en algun moment esta nació que és el País Valencià. En canvi ens vas deixar venuts a Madrid (on vas anar a ser ministre després del desastre electoral que tu mateix vas produir) i ara vens a nosaltres de salva-pàtries a predicar coses que ni tu mateix vas fer. Aneu tots a fer la ma!.

Els crèdits: la foto de la façana del palau de Benicarló és d’Antonio Trogu (cc-by-nc-nd) i la de Joan Lerma (cc-by-nc-sa) és de Socialistes Valencians (sic).

Moment del concert del 8 d'octubre del BLOC JOVE

Octubre, amb els seus 5 caps de setmana i els dos ponts festius que normalment conté, normalment ja és complicat per a mi. Però este any des del BLOC JOVE hem volgut trencat les fronteres del nostre aguant: entre el treball (de dilluns a divendres), les obligacions i els actes del BLOC JOVE no he tingut un sol dia lliure en tot un més. Quede este resum com a tribut a tots els que ho han fet possible.

Com ja sabeu, l’octubre va començar en divendres, dia que començà la festa amb la presentació de candidats del BLOC de Castelló de la Plana. Amb la formalització d’Enric Nomdedéu i Ali Brancal com a candidats del BLOC i Vicent Marzà com a candidat del BLOC JOVE vam començar la pre-pre-campanya en Castelló, que es veu més llarga que un dia sense pa. Gràcies a déu els nostres candidats són forts i aguantaran el que calga.

El BLOC JOVE marxant pel carrer Sant Vicent a la Processó Cívica

Entrada ja la segona setmana vam calar foc al terratrèmol de la nostra particular mascletà. Primer amb el ja tradicional concert del BLOC JOVE en commemoració del dia nacional dels valencians, que este any va recaure en el divendres 8; com tots els anys va ser un total èxit i vam omplir el poble de Godella de valencianistes amb els concerts d’Aspencat i Sva-ters entre altres.

Al dia següent, 9 d’octubre, la gent del BLOC JOVE ens vam alçar ben de matí per a participar en la processó cívica; com tots els anys, els grups violents van provar d’impedir que marxàrem acompanyant a la reial senyera, però el dispositiu policial i els nervis d’acer dels nostres militants i simpatitzants van fer que acabàrem la marxa sense més contratemps que un parell de pedres mal tirades i alguna que altra taca de pintura a la roba. Enhorabona a tots!.

El BLOC JOVE a la manifestació del dia 9 d'octubre, marxant pel carrer de Colón

Sense canviar de dia, a la hora de dinar vam acompanyar als amics d’Escola Valenciana en la seua festa de 25 anys de les Trobades en Valencià. I casi sense despentinar-nos vam continuar el nostre dia amb la participació a la manifestació convocada per la comissió 9 d’Octubre amb el lema “pels drets nacionals i socials”. Després d’això sopar de germanor i a dormir, que va ser un cap de setmana ben llarg!.

Passant ja de setmana ens trobem el dissabte 16 el Congrés Local del BLOC JOVE de Vila-real, on va ser escollida una nova coordinadora dirigida per Eduard del Salto; ànim per a tots els companys socarrats per esta nova etapa, que de segur donarà bons fruits.

Saltant al divendres 22 vam tindre el Sopar Estellés de Castelló de la Plana, on ens vam reunir per recordar al gran poeta de Burjassot que va ser Vicent Andrés Estellés. Una meravellosa vetlada on el BLOC JOVE va estar representat amb dos militants de la mateixa Castelló i un de Rafelbunyol.

Joan Ribó, parlant davant l'assemblea del BLOC JOVE de Ciutat de València

Al dia següent (dissabte 23) vam tindre també l’Assemblea Local del BLOC JOVE de Ciutat de València, on no només vam parlar de l’estratègia a seguir amb la mirada posada en les eleccions locals, sinó que també vam escollir una nova coordinadora que ha de portar al col·lectiu fins a la fita electoral; ja sabeu tots que sóc un manegueta, i com no podia ser d’altra manera vaig eixir triat Secretari de Comunicació de la nova Coordinadora.

I eixe mateix cap de setmana, en especial el diumenge 24, vam fer la presentació oficial del Lip Dub del BLOC JOVE, gravat durant la TNT 2010. Va ser el primer Lip Dub de la política valenciana, i amb milers de visites els primers dies es va posar com un dels vídeos mes vistos de Youtube a tot l’estat espanyol.

Militants i simpatitzants dinant a l'aplec del Puig

Arribem ja a la traca final d’este octubre, el cap de setmana del 29 al 31. Va començar el mateix divendres amb el Congrés Local del BLOC JOVE de Castelló de la Plana, on vam escollir la nova coordinadora en vistes a la campanya electoral; com a nou secretari local tenim a Vicent Marzà, que també és candidat del BLOC JOVE a la llista per Castelló. El dissabte vam continuar amb la reunió de constitució de la Comissió Electoral Nacional del BLOC JOVE, on vaig quedar a càrrec de les webs de campanya.

I acabant, i com el petardo gros eixe que hi ha a totes les traques de boda, el diumenge 31 vam tindre la gran festa del BLOC: el darrer diumenge d’octubre al Puig. Com tots els anys, gran quantitat de militants i simpatitzants del nostre partit van vindre a dinar paella (que es va fer cadascú… que som pobres!) i on el BLOC JOVE va tindre presència i paraeta pròpia.

En resum: va ser un octubre ben complicat, ple d’actes i esdeveniments… i sobre tot ple d’esperit de superació i de consciència de poble… de poble valencià!.