La pancarta del BLOC JOVE, eixint de les torres de Quart

Ahir vaig estar amb el BLOC JOVE en la manifestació convocada per Acció Cultural del País Valencià i el seu president, l’Eliseu Climent. I vaig estar per moltes raons: cal alçar la veu pel tema de la manifestació (la llibertat d’expressió, en especial el tancament de TV3 al País Valencià), és una cita ja tradicional i sobre tot cal recordar i commemorar una data tan nefasta per al poble valencià com va ser el 25 d’abril de 1707.

Per tot això vaig comparèixer, com des de fa anys, a la convocatòria d’ACPV; però este any la meua presència va anar acompanyada d’un mal sabor de boca: per quart any consecutiu el leitmotiv d’esta manifestació unitària va ser el mateix: TV3 i els repetidors d’ACPV.

Personalment pense que és un tema ben important, però no tant com per monopolitzar la manifestació unitària del valencianisme durant tant de temps; en estos quatre anys han aparegut una gran quantitat de problemes realment greus per la nostra societat com la corrupció a les nostres institucions o l’atur juvenil provocat per una de les pitjors crisis econòmiques de la nostra història. Però any rere any ens convoquen només amb un tema, fent pensar que realment és el que més ens importa. I damunt, un dels col·laboradors necessàries d’este teatret que ha sigut el tancament de TV3, el PSOE, va tindre la cara d’enviar un representant per agafar la pancarta!.

Com he dit al començament, jo vaig estar allà, recolzant als nostres; vam demostrar la nostra força amb més de 15.000 assistents*. Ara cal reflexionar que és el que realment volem i plenar les urnes electorals el proper 22 de maig, que és on realment es decidirà tot.

Figura 1: recorregut de la manifestació = superfície ocupada

* Sí, he dit 15.000, i no 100.000 com d’una forma completament desmesurada ha dit l’organització. Per desgràcia no hi vaig agafar fotos per fer un estudi més fidel a la realitat, però les xifres aproximades són les següents:

• L’àrea que va ocupar la manifestació (de les torres de Quart a les de Serrans, a la figura 1) correspon a uns 16.000 m², i és la mateixa que el recorregut total (quan es va arribar al final, encara no havia acabat d’eixir gent del començament)
• Encara que hi havia una quantitat important de gent en la calçada, els costats i voreres dels carrers per on va passar la manifestació no van estar plens; també hi havia grans forats entre pancartes. Això em fa ficar la forquilla de densitat de manifestants entre 1 i 2 per metre quadrat
• En eixe cas, els manifestants haurien de ser no menys de 16.000 i no més de 32.000; em sap greu no poder ser més específic, però no vaig fer la preparació necessària per prendre dades més contretes. Al meu parer (com a manifestant) la xifra real va caure més a prop del primer número que del segon.
• Per a que entraren els 100.000 manifestants indicats per l’organització caldria ficar un mínim de 6 persones en cada metre quadrat, comptant l’espai de voreres, arbres, cotxes aparcats…

Eixida de la manifestació, a la plaça de la Independència

Seguint els pasos de l’article de la setmana passada, on vaig fer un recompte sistemàtic de la concentració per TV3 i la llibertat de comunicació al País Valencià a la ciutat de València, m’he decidit a repetir la jugada amb motiu de la multitudinària manifestació que es va dur a terme ahir dia 26 de febrer en la ciutat de Castelló de la Plana. Esta vegada l’organització va indicar que els manifestants van ser 15.000, i la premsa es va moure entre “uns milers” i els 10.000 que va comptabilitzar Vilaweb.

Fer el recompte d’esta manifestació ha sigut més complicat que en la concentració de València: el seu format de marxa obliga a que la gent no estiga estàtica sinó sempre en moviment, i és més complicat endevinar l’àrea que ocupen el assistents per una banda, i acotar les àrees de concentració variable per l’altra. Per tot això este recompte serà menys precís que el de la setmana passada, però tot l’acurat que he aconseguir amb als mitjans al meu abast.

Figura 1: Zona A, carrer Major

Encara que com he dit abans la marxa va estar en continu moviment, hi va haver dos moments que va estar estàtica el temps necessari per a fer les fotos de control i acotar l’àrea ocupada de manera realista. Per desgràcia estos dos moments van ser més a prop de la final de la marxa (8.10h i 8.30h) i és possible que molts dels assistents ja hagueren tornat a les seues cases, cansats per quasi hora i mitja caminant.

El primer moment d’atur a la marxa, i que vaig poder enregistrar sense problemes, va ser al carrer Major abans de l’entrada dels manifestants a la Plaça de Maria Agustina. El àrea està representada per la figura 1 (zona A) i correspon a una superfície de 2.949m², des d’un poc abans de la plaça Santa Clara fins a l’entrada a Maria Agustina. Segons es pot vore a les fotos la densitat de la gent no és molt gran, i encara que darrere de les pancartes arriba a ser fins i tot superior a 2 persones/m² la mitjana quedarà en la forqueta entre 1 persona/m² i 1,20 persones/m² (6 persones cada 5 metres quadrats). Amb estes dades, la forqueta d’assistència a la manifestació queda entre 2.949 i 3.539 ànimes.

Figura 2: àrea B, plaça de Maria Agustina

També tenim altre punt de control, al començament dels parlaments a la plaça de Maria Agustina, on la gent va quedar-se durant uns minuts parada. El àrea ocupada, tota dins de la plaça, correspon a la dibuixada en la figura 2 (zona B) i conté una superfície de 2.498m². En este punt de la manifestació la gent es va compactar un poc més, i encara que hi ha zones de major concentració, a partir de les fotos i la meua experiència personal deixaria la mitjana de densitat en la forqueta entre 1,20 persones/metre² (6 persones cada 5 metres quadrats) i 1,50 persones/m² (tres caps cada 2 m²). Amb estes dades, la forqueta de participants quedaria entre 2.997 i 3.747 manifestants.

Per últim, anem a suposar que les diferències entre les dades dels dos punts de control provenen de l’error en la mesura i per tant els valors reals haurien de ser mes propers a les mitjanes aritmètiques entre ells. Comencem amb el valor mínim que a la zona A correspon a 2.949 caps i a la zona B 2.997; com podem vore les dos xifres són molt properes i la seua mitjana és de 2.973 persones. Per altra banda el màxim calculat a la zona A és de 3.539 manifestants i a la zona B és 3.747; esta vegada la diferència és un poc més alta, i la mitjana queda en 3.643 persones.

En resum: la forqueta final dels meus càlculs a la manifestació de la ciutat de Castelló de la Plana del dia 26 de febrer de 2011 és entre 2.973 i 3.643 persones. Suposant com sempre que les àrees indicades són correctes (que al meu parer sí que ho son ja que estan basades en les fotos de control i en la meua experiència personal) i que les densitats de manifestants dels càlculs són acurades (que pense que sí pel mateix motiu que les àrees) puc afirmar que en la part final de la manifestació van haver més de 3.000 persones, però que la xifra no va passar dels 3.650 manifestants. I basant-me en la meua experiència personal (això ja és una apreciació subjectiva) la xifra real va estar més propera del segon número que del primer, això és, el triple dels assistents a la primera concentració que es va fer per TV3 a la mateixa població fa poc més d’una setmana.

Panoràmica de la concentració

Com tots sabeu, ahir va haver a la ciutat de València una concentració a favor de la llibertat de comunicació i demanant al Consell que torne TV3 als nostres televisors, tal com ha fet els últims 20 anys. I com qualsevol manifestació, ja tenim ací la pluja de xifres: de les 5.000 ànimes que reclamen els organitzadors a “alguns centenars” que indica algun que altre diari hi ha molt de moviment de persones.

Figura 1 (Zona A)

Com sóc dels que no crec en les xifres donades a ull, i apel·lant a la meua ànima d’enginyer, vaig a provar de fer un recompte sistemàtic i el més realista possible de la quantitat de gent que va haver a les 19.30 hores ahir en la plaça de la Mare de Déu de València. Vaig a utilitzar el mateix sistema que ja utilitzaven a la web Manifestódromo en la “època dorada de les manifestacions a Madrid” (no a la guerra, atemptats als rodalies…).

Primer de tot he dividit la zona en dos àrees:

• Zona A: Correspon a la zona de la part interna de la plaça (la part de baix de les escales), comptant des de les escaletes pel sud fins a la font del Túria pel nord (sense comptar la font, és clar!). Esta àrea correspon a la Figura 1 i la seua superfície és de de 1.514m².
• Zona B: La segona àrea correspon a tota la resta de la plaça, des de la porta dels Apòstols pel sud fins a el carrer de la Batllia pel nord (exclòs este últim, és clar); tampoc s’ha comptat la zona de plaça al nord d’este carrer (que no se si hi havia gent, ni tinc cap foto d’esta zona). Esta àrea és la il·lustrada en la Figura 2 i la seua superfície és de 4.045m² – 1.514m² de l’àrea anterior = 2.531m²

Figura 2 (Zona B)

Una vegada tenim ja definides les àrees, comencem amb el nostre recompte. Primer de tot anem a treballar sobre la primera àrea (Zona A), que segons les fotos pareix que té una ocupació mitjana entre 1,5 persones per metre quadrat (3 persones cada 2m²) i 2 persones/m². En el cas de comptar 1,5 persones/m² ens ixen 2.271 ànimes, i en el cas de 2 persones/m² serien 3.028 ànimes. Deixem llavors en eixa zona una forqueta de possibilitats entre {2.271-3.028} persones.

Per altra banda, tenim la segona zona (Zona B) de 2.531m², que per les fotos pareix que la ocupació va ser molt menor, una mitjana entre 0,5 persones/m² (una persona cada dos metres quadrats) i 0,25 persones/m² (una persona cada 4m²). En el cas de comptar 0,25 persones/m² ixen 633 caps, i en el cas de 0,5 persones/m² serien 1.265 caps diferents. La forqueta d’este àrea queda tancada entre {633-1.265} persones.

Ara anem a vore els màxims i els mínims. L’assistència mínima a la manifestació seria la suma de les mínimes en les forquetes de les dos zones; això és 2.271 a la Zona A i 633 de la Zona B: un total de 2.904 ànimes. Per altra banda, la suma dels màxims de la zona A (3.028 persones) i de la zona B (1.265) és de 4.293 ànimes.

  

En resum: la forqueta final d’assistents a la manifestació de València és entre 2.904 i 4.293 persones. Suposant que les àrees són correctes (que jo crec que sí per les fotos i la meua experiència personal) i les densitats de persones indicades (que crec que les forquetes entre les que m’estic movent són correctes per les mateixes raons que les àrees) en la manifestació en cap cas van haver menys de 3.000 ni més de 4.300 caps diferents. I al meu parer (però això ja és opinió personal) crec que el número real va estar més proper a la segona xifra que a la primera.

Figura 3 (Santa Clara)

Com a extra, vaig a fer el mateix per la concentració de dissabte a Castelló: el àrea (que podeu vore a la Figura 3) correspon a 844,17 m², i per les fotos i la meua experiència personal he calculat una ocupació entre 1,5 i 2 persones/m². En eixe cas la forqueta quedaria entre 1.266 i 1.688 persones en total. En este cas la meua opinió personal és que la xifra real va estar més propera a la primera (1.266) que a la segona.

Apaguem a Camps!.

L’inevitable ja ha passat: Acció Cultural, ofegada per les multes contínues de la nova llei feta específicament pel Consell per aconseguir esta claudicació, va fondre en negre la emissió dels canals TDT de la CCMA: TV3, C33, 3/24 i 3XL a tot el País Valencià.

Ja fa anys que el govern valencià va darrere del tancament d’este canal públic en la nostra llengua autòctona (encara que en altra varietat dialectal). Primer van provar de tancar preventivament els repetidors, amb la llei a la ma, però els jutges no van permetre esta infàmia i un rere altre van fallar en contra d’accions abans de la decisió final.

Però clar, amb el que li està caient al Consell amb la imputació de Camps i altres membres del seu partit en delictes de corrupció i suborn calia una cortina de fum… i esta pareix ser el tancament de TV3. Amb la seua pàtina de mal entesa valenciania i arropat per la Senyera (sempre amb blau, és clar) el nostre president ha imposat multes desorbitades a la entitat cultural fins que no ha pogut fer front a elles i s’ha produït l’apagament final.

28 anys ha durat la televisió pública catalana al País Valencià, sempre retransmesa per la societat civil. Lluny van quedar ja les aportacions a 1983 per a construir la xarxa de repetidors que ara s’han quedat muts. La llibertat d’expressió al nostre país ha quedat tocada de mort, però el que està clar és que a nosaltres no ens callaran.

No cal oblidar qui han sigut els culpables d’esta situació, ja que no només el Consell i Camps com a president han fet tot lo possible per arribar a esta situació: sense el silenci administratiu del Govern Central i el PSOE en general mai s’hauria arribat al tancament; no oblidem que Zapatero fa mesos que té al calaix més de 650.000 signatures d’una proposició de llei (ILP) per a fer legals les emissions de TV3 al País Valencià… però no s’ha pogut treure més resultat que el silenci.

Potser ja no podrem vore per TDT una televisió independent, pública i en valencià, però no podran amb nosaltres. Ací estarem per a contar el que realment està passant al nostre país, fins i tot encara que ens il·legalitzen!.

Seu de Lo Rat Penat a la Ciutat de València

És temps de muntar el pessebre a Casa i representar el Betlem de la Pigà a Castelló; i supose que és per això que els amics de Lo Rat Penat han decidit muntar el seu pessebre particular, divertint-nos en estas fechas tan señaladas (la reina y yo… ejem!). Faig un resum del tema fins ara.

Tot va començar fa ens dies quan, contra tot pronòstic, Lo Rat Penat va convidar al professor Abelard Saragossà (professor de filologia catalana a la Universitat de València) per donar una conferència sobre el lingüista del segle XIX Josep Nebot. Recordem que esta institució valencianista centenària es va separar els anys ’70 de les tesis que avalen la unitat de la llengua, i muntant un altre belem paregut a l’actual van entrar en una deriva secessionista com ja va  desgranar fa uns anys valencianisme.com en un reportatge.

Davant este canvi, tant els que han sigut tradicionalment els braços polítics d’esta institució (històricament Unió Valenciana i últimament també Coalició Valenciana) com el seu braç militar (el GAV) van agafar un cabreig important, fins al punt que van pintar la façana de la seu de Lo Rat Penat acusant-los de catalanistes; i a partir d’això tot es va complicar.

El següent pas el va donar Enric Esteve, president de Lo Rat Penat, que durant la gala d’entrega de premis dels Jocs Florals va demanar la paraula per carregar contra els radicals, i deixar clar que no hi ha ningú amb la capacitat de decidir qui és valencianista i qui no. També va afirmar que «no tancarà les portes a qui, estimant a valència, pensen d’altra forma» que ell. Està clar que s’estava dirigint tant a UV, com CV i el GAV. També va acceptar una entrevista amb el diari Levante-emv on deixava clara la seua postura de que el valencianisme ha de deixar arrere les tesis anticatalanistes; també opina sobre el BLOC, dient que no ha tingut mai cap problema amb el nostre partit, i que «no coneix la nostra política» (sic). El diari també li va dedicar la seua editorial del dia, deixant patent que pot ser un punt d’inflexió per a l’entitat.

Davant estes declaracions del president, Coalició Valenciana, Unió Valencia i el GAV van mostrar-se d’acord d’una forma que feia temps que no es veia: tots tres van demanar públicament a les bases de Lo Rat Penat que defenestraren al seu president, Enric Esteve. Però pareix que no ho tindran tan fàcil, perquè este mateix matí la directiva de Lo Rat Penat ha enviat als diaris un comunicat subscrivint totes les paraules del seu president, on ratifiquen la seua «posició en pro d’un valencianisme unit i de construcció», i sempre «amb les portes obertes a tot aquell que vinga a treballar positivament pel poble valencià».

Definitivament alguna cosa està passant en Lo Rat Penat. Pels àmbits polítics es comenta que este canvi es pot deure a un toc d’avís des d’alts càrrecs del PP a la cúpula de la entitat; a mi certament no m’importa de qui venen les ordres, sempre i quan demanen una posició moderada a esta associació que tant ha fet des de fa més d’un segle pel valencianisme. I tu?, què opines?.

Moment del concert del 8 d'octubre del BLOC JOVE

Octubre, amb els seus 5 caps de setmana i els dos ponts festius que normalment conté, normalment ja és complicat per a mi. Però este any des del BLOC JOVE hem volgut trencat les fronteres del nostre aguant: entre el treball (de dilluns a divendres), les obligacions i els actes del BLOC JOVE no he tingut un sol dia lliure en tot un més. Quede este resum com a tribut a tots els que ho han fet possible.

Com ja sabeu, l’octubre va començar en divendres, dia que començà la festa amb la presentació de candidats del BLOC de Castelló de la Plana. Amb la formalització d’Enric Nomdedéu i Ali Brancal com a candidats del BLOC i Vicent Marzà com a candidat del BLOC JOVE vam començar la pre-pre-campanya en Castelló, que es veu més llarga que un dia sense pa. Gràcies a déu els nostres candidats són forts i aguantaran el que calga.

El BLOC JOVE marxant pel carrer Sant Vicent a la Processó Cívica

Entrada ja la segona setmana vam calar foc al terratrèmol de la nostra particular mascletà. Primer amb el ja tradicional concert del BLOC JOVE en commemoració del dia nacional dels valencians, que este any va recaure en el divendres 8; com tots els anys va ser un total èxit i vam omplir el poble de Godella de valencianistes amb els concerts d’Aspencat i Sva-ters entre altres.

Al dia següent, 9 d’octubre, la gent del BLOC JOVE ens vam alçar ben de matí per a participar en la processó cívica; com tots els anys, els grups violents van provar d’impedir que marxàrem acompanyant a la reial senyera, però el dispositiu policial i els nervis d’acer dels nostres militants i simpatitzants van fer que acabàrem la marxa sense més contratemps que un parell de pedres mal tirades i alguna que altra taca de pintura a la roba. Enhorabona a tots!.

El BLOC JOVE a la manifestació del dia 9 d'octubre, marxant pel carrer de Colón

Sense canviar de dia, a la hora de dinar vam acompanyar als amics d’Escola Valenciana en la seua festa de 25 anys de les Trobades en Valencià. I casi sense despentinar-nos vam continuar el nostre dia amb la participació a la manifestació convocada per la comissió 9 d’Octubre amb el lema “pels drets nacionals i socials”. Després d’això sopar de germanor i a dormir, que va ser un cap de setmana ben llarg!.

Passant ja de setmana ens trobem el dissabte 16 el Congrés Local del BLOC JOVE de Vila-real, on va ser escollida una nova coordinadora dirigida per Eduard del Salto; ànim per a tots els companys socarrats per esta nova etapa, que de segur donarà bons fruits.

Saltant al divendres 22 vam tindre el Sopar Estellés de Castelló de la Plana, on ens vam reunir per recordar al gran poeta de Burjassot que va ser Vicent Andrés Estellés. Una meravellosa vetlada on el BLOC JOVE va estar representat amb dos militants de la mateixa Castelló i un de Rafelbunyol.

Joan Ribó, parlant davant l'assemblea del BLOC JOVE de Ciutat de València

Al dia següent (dissabte 23) vam tindre també l’Assemblea Local del BLOC JOVE de Ciutat de València, on no només vam parlar de l’estratègia a seguir amb la mirada posada en les eleccions locals, sinó que també vam escollir una nova coordinadora que ha de portar al col·lectiu fins a la fita electoral; ja sabeu tots que sóc un manegueta, i com no podia ser d’altra manera vaig eixir triat Secretari de Comunicació de la nova Coordinadora.

I eixe mateix cap de setmana, en especial el diumenge 24, vam fer la presentació oficial del Lip Dub del BLOC JOVE, gravat durant la TNT 2010. Va ser el primer Lip Dub de la política valenciana, i amb milers de visites els primers dies es va posar com un dels vídeos mes vistos de Youtube a tot l’estat espanyol.

Militants i simpatitzants dinant a l'aplec del Puig

Arribem ja a la traca final d’este octubre, el cap de setmana del 29 al 31. Va començar el mateix divendres amb el Congrés Local del BLOC JOVE de Castelló de la Plana, on vam escollir la nova coordinadora en vistes a la campanya electoral; com a nou secretari local tenim a Vicent Marzà, que també és candidat del BLOC JOVE a la llista per Castelló. El dissabte vam continuar amb la reunió de constitució de la Comissió Electoral Nacional del BLOC JOVE, on vaig quedar a càrrec de les webs de campanya.

I acabant, i com el petardo gros eixe que hi ha a totes les traques de boda, el diumenge 31 vam tindre la gran festa del BLOC: el darrer diumenge d’octubre al Puig. Com tots els anys, gran quantitat de militants i simpatitzants del nostre partit van vindre a dinar paella (que es va fer cadascú… que som pobres!) i on el BLOC JOVE va tindre presència i paraeta pròpia.

En resum: va ser un octubre ben complicat, ple d’actes i esdeveniments… i sobre tot ple d’esperit de superació i de consciència de poble… de poble valencià!.

Visca la barra!!... Lliure!!!

Fa ara exactament un any vaig escriure un xicotet resum sobre els festivals que tenia pensat d’anar al mes de juliol… eren 4 concerts en 4 caps de setmana consecutius, i certament va ser un juliol ben càlid.

Ara sóc un any més vell i alguns diran que m’he fet més savi, encara que jo pense que només m’he fet més gran. La qüestió és que ja torna juliol, i és el moment de fer el repas dels 3 festivals estiuencs pels que vaig a fer acte de presència: l’Aplec de la Plana, el Feslloch i l’Aplec dels Ports.

Comencem pel primer cap de setmana de Juliol amb l’Aplec de la Plana. El 3 i 4 trobaré a la vila d’Onda (Plana Baixa) concerts, acampada, tallers i conferències. El cartell d’activitats és el següent:

Aplec de la Plana 2010

DIVENDRES 2 DE JULIOL

• 17.00 h al Casal Jove: Inauguració exposició Dones d’Ofici, d’Olga Batiste
• 17.30 h al Casal Jove: Presentació de l’Aplec 2010 i debat sobre Literatura i Joves a càrrec de Vicent i Marc Pallarés
• 19.00 h al Casal Jove: APLEC.DOC Documental sobre Palestina, Més enllà del mur i conferència de Pau Alabajos
• 21.30 h: Cercavila amb la Diabòlica de Morvedre, Grup Folclòric de Moncofa Grup Dolçainers d’Onda, Dolçainers de l’Alcora i Associació Folclòrica d’Onda
• 22.30 h a la zona de concerts: Sopar popular i concerts amb NAIA, ALMORRANES GARRAPINYAES, GOSSA SORDA i RAPSODES

DISSABTE 3 DE JULIOL

• 11.00 h a la plaça del Mercat: Taller de pintura creativa de Ximo Canet
• 12.00 h a la plaça del Mercat: Tallers infantils
• 13.00 h a la zona d’acampada: Taller de batucada de l’Escletxa
• 17.00 h al Casal Jove: Presentació dels llibres de contes de Núria Cadenes i Jordi Sebastià
• 18.30 h al Casal Jove: Tast de cervesa 100% artesanal de l’Alcora, Montmirà
• 20.00 h al Casal Jove: curtmetratges i taula rodona amb Sergi Gonzàlez Si Sabes Decir Hello, Fili Castelló Trance i Beto Palanques En Blanc
• 21.30 h a la zona de concerts: Actuació del grup d’Onda Arteatre amb la comèdia Todo sobre mi pen
• 22.30 h a la zona de concerts: Sopar popular i concerts amb LÍNIA XYZ, MALNOM, TOM BOMBADIL i PIRAT’S SOUND SISTEMA

Tot seguit, al cap de setmana següent, passem d’Onda a Benlloch (l’Alcalatén) a on Escola Valenciana ens delectarà com tots els anys amb el festival final de La Gira, el festival itinerant de música en valencià. Este any a més a més ens tenen preparat la sorpresa de que dijous ja comencen els concerts, i no només divendres i dissabte com ens tenen acostumats. El cartell d’activitats del Feslloch 2010 és el següent:

Feslloch 2010

DIJOUS 8 DE JULIOL

• 23:00 h: ALUMINOSIS, BKS – Benimaclet Klub Ska, ATZEMBLA, SKALINGRAD, Guanyador del Concurs de Facebook

DIVENDRES 9 DE JULIOL

• 12:00 h: Taller de decoració de samarretes
• 12:00 a 14:00 / 17:00 a 20:00: Fira d’intercanvi de llibres (porta el teu per a intercanviar-lo)
• 12:00 a 14:00 / 17:00 a 20:00: Jocs populars (petanca / Bitlles / Volei Platja)
• 17:00 h: Documental: “El Papa de Xavi” de Samuel Domingo, amb Xavi Castillo, Leo Bassi…
• 18:00 h: – Actuació de SALTAMARTI
• 19:00 h: Actuació de NAIA
• 20:00 h: Conferència: Cervesa Artesana Montmirà d’Alcora
• 20:00 h: KARAOKE en Valencià
• 23:00 h : LA GOSSA SORDA, TOM BOMBADIL, ARRÒS CALDÓS, AGRAVIATS, ODI, NIT DE GRILLS, DJ PASQU SELECTOR

DISSABTE 10 DE JULIOL

• 12:00 a 14:00: Taller de decoració de samarretes
• 12:00 a 14:00: Taller de jota de les comarques del Nord
• 12:00 a 14:00 / 17:00 a 20:00: Fira d’intercanvi de llibres (porta el teu per a intercanviar-lo)
• 12:00 a 14:00: llª COPA FESLLOCH! DE FUTBET
• 12:00 a 14:00 / 17:00 a 20:00: Jocs populars (petanca / Bitlles / Volei Platja)
• 12:00 a 14:00: IIª FIRA D’ENTITATS JUVENILS
• 17:00 a 18:00: Documental: “Més enllà del mur” de Josep Pitarch, amb Obrint Pas, Pau Alabajos, Cesk Freixas i Nabil
• 18:00 a 19:00: Xerrada i coloqui després del Documental
• 19:00 a 20:00: actuació de NABIL
• 17:00 a 20:00: Iª COPA FESLLOCH! DE VOLEI PLATJA
• 20:00 a 21:30: actuació de teatre de XAVI CASTILLO
• 23:00 h: OBRINT PAS, ORXATA SOUND SYSTEM, BELDA I EL CONJUNT BADABADOC, MUGROMAN, BAKANAL, IN*DIGNA, DJ BIANO

Després d’això m’agafaré un cap de setmana de relax per a recarregar bateries (i això de dormir al terra es fa dur), ja que arriba el plat fort del mes: el XXXIIè Aplec dels Ports, que este any ens porta fins a Vilafranca (Els Ports) i a on definitivament ens cremarem les pestanyes i si cal fins i tot els calçotets, els dies 22, 23, 24 i 25 de juliol. El cartell d’activitats és el següent:

Cartell Aplec dels Ports 2010

Definitivament serà un juliol ben calent… com sempre!.

X BLOC ROCK: Magdalena 2010!

Un any més, el col·lectiu local del BLOC JOVE de Castelló de la Plana, conjuntament amb voluntaris de tot el país, enfrontem la titànica feina d’organitzar un dels concerts gratuïts amb més participació de públic de les festes de la Magdalena.

Este any que la crisi ens està afectant a tots, hem fet lo possible i lo impossible per a que la qualitat musical no baixara. Per això tindrem a l’escenari a grups reconeguts com Aspencat, que des de la Marina ens portaran ritmes d’ska i reggae.

Tampoc oblidem als grups de la nostra comarca, i per això també comptem amb Agraviats, que amb l’experiència de 10 anys en els escenaris ens faran ballar amb la seua barreja d’ska i rock.

Per últim, però no menys important, vam decidir incloure un tercer grup novell a qui donar difusió; per aconseguir-lo vam aprofitar el concurs-festival Rock-penat, donant-li un major àmbit. El guanyador de la final que es farà el dia 6 de març en Vila-real serà el tercer participant en esta X edició del BLOC ROCK.

Primera semi-final del Rock-penat a Benicàssim

Els grups que ha passat les successives semifinals del Rock-penat, i per tant tenen encara l’oportunitat de guanyar el primer premi i tocar per a Magdalena, són Die Borts, The Garrophones, Malnom i Josep Lluís Notari; a tots quatre els desitge molta sort, ja que són magnífics.

A més a més este any estem d’enhorabona: celebrem els 10 anys consecutius de regalar a la ciutat un concert de música en valencià, grups locals i en la nostra llengua que l’ajuntament té completament oblidats. Per això estem fent un recopilatori dels cartells de tota esta dècada de música en valencià a les festes de la Magdalena que publicarem quan estiga enllestit.

Per tot això, no podeu perdre-vos esta edició del BLOC ROCK: el divendres 12 de març, a les 23h vos esperem a tots al carrer Sant Fèlix, a prop de la plaça Clavé… visca la terra!.

Cremem l'hivern!!

Ara fa un any parlava del començament de la gira d’Escola Valenciana i que al BLOC JOVE estàvem preparant la IX edició del BLOC ROCK; poc després es va organitzar la I edició el Rock-penat a Vila-real, el que fa dos concerts del BLOC JOVE a La Plana en el 2009. És clar que nosaltres no tenim tants recursos com Escola Valenciana… però d’ànims no ens falten; per això este any hem decidir fer la nostra particular gira de música en valencià pels pobles i ciutats de la nostra comarca (La Plana).

Comencem este primer trimestre de l’any amb l’organització de 5 concerts: 3 d’ells corresponents a les dos semi-finals i la final de la II edició del concurs-festival Rock-penat, una altre a Orpesa, i finalment la X edició del Bloc Rock, el tradicional concert que el BLOC JOVE de Castelló regala a la ciutat per les festes de la Magdalena.

A este clúster de concerts, 5 en 5 setmanes consecutives, li hem anomenat cremem l’hivern; els 5 concerts són com el compte enrere cap a les festes de la Magdalena i Falles, que és la nostra manera d’acomianar l’hivern i donar la benvinguda a la primavera: hi ha que cremar l’hivern per avançar en els nostres somnis.

El programa de concerts d’hivern és el següent:

• Benicàssim: 13 de febrer,
• Onda: 19 de febrer,
• Orpesa: 27 de febrer,
• Vila-real: 6 de març i
• Castelló de la Plana: 12 de març.

Ja són públics els cartells dels 2 primers (Benicàssim i Onda), per a la resta tindreu que esperar uns dies.

13 de febrer: Benicàssim!

[Benicàssim] 13 de febrer al Café el Corb (Plaça de l’estació nº1, Benicàssim):

• Tirant lo Rock,
• Malnom,
• Josep Lluís Notari i
• Semenéska

Apuntat a este concert a l’esdeveniment del Facebook!.

19 de febrer: Onda!

[Onda] 19 de febrer al Casal Jove d’Onda (Al costat de la Ciutat Esportiva i el pavelló Municipal):

• Die Borts,
• The Garrophones,
• Arrap i
• Línea XYZ.

Vos esperem a tots i totes als concerts!… Cremem l’hivern!!.

Joan Monleon, en 2008 (LGPL)

Ha sigut el dia dels innocents que ha mort un que d’innocent no tenia res; com si fora l’últim txascarrillo que ens deixa qui va fer de tota la seua vida un show, fins al punt de entrar a les nostres cases fent del nou canal autonòmic “la nostra”.

Probablement penseu que sóc massa jove per recordar els anys 80, i potser és veritat; resulta que va ser un 9 d’octubre de 1989 (primer dia d’emissions regulars de canal 9), a les 20.30 de la vesprada quan va estrenar el seu Show televisiu. Probablement va ser la primer vegada que vaig tindre notícia d’ell; però no va ser la primera vegada que el seu particular show tocava la vida dels valencians. A començament dels anys 70, a la falla de Corretgeria – Bany dels Pavesos (com no podia ser de altra manera per a un valencià de socarrel) ja es dedicava a provocar el personal, amb el seu grup de folk valencià: Els Pavesos.

Ja en els anys 80 va entrar en el món del cinema, amb pel·lícules tan valencianes com El Virgo de Vicenteta i El Vicari d’Olot; Amb estes obres va travessar les fronteres de la ciutat de València i es va donar a conèixer a tot el país. Però el salt a la fama el va donar amb el seu Show a Canal 9, on vam trobar el Joan Monleon més coent: va fer de la coentor de lo valencià tot un art que va agradar tant a les masses com per a mantindre’s 5 anys en antena; i això que va tindre en contra tota la intelectualitat del regne.

Però tornem als meus records; com he comentat abans, als 80 era massa jove com per a recordar moltes coses. De fet els pocs records que tinc de finals dels 80 i començaments del 90 són coses que vaig vore a la tele, coses que van cridar l’atenció a un xiquet de 7 anys com per a que quedaren marcades en la seua mala memòria d’adult. Entre elles podem trobar la més llunyana en el concert de “la Nit” de Barcelona, prèvia als jocs olímpics del 92, i que es va fer el 8 d’octubre de 1988; encara no se el motiu, però Freddy Mercury i Montserrat Caballé cantant “Barcelona” amb la Font Màgica i focs d’artifici de fons va ser el primer record que es va clavar al meu cap. També recorde com si fora ahir la cerimònia d’inauguració d’eixos jocs olímpics del 92: és el primer dia que recorde sencer de tota la meua vida. Altra imatge que em va quedar gravada va ser l’incendi del Gran Teatre del Liceu de Barcelona; potser per que ja tenia la imatge de Montserrat Caballé del concert amb Freddy, però les seues llàgrimes a les portes d’un edifici pràcticament ensorrat per les flames se’m van marcar en el meu subconscient. Però tot això són fets aïllats, esdeveniments d’un sol instant que em van cridar l’atenció tant com per a escriure’s a foc a la meua memòria

Per altra banda, el que sí recorde dia rere dia, com un altre ritual com sopar o anar a escola, és estar gitat al terra de casa dels meus pares davant de la tele damunt d’un parell de coixins, mirant com una persona anònima guanyava 5.000 pessetes, unes dones amb poca roba duien vidrioles emulant les seues mamelles, o un home gros i sense vergonya ens preguntava en quin poble podíem trobar el campanar de la foto; i fins i tot eixe home desvergonyit feia que algú des de casa, i amb una paella impossible, guanyara uns premis que a dia de hui ens pareixen ridículs, però que en la meua ment de xiquet de 1990 eren fortunes.

Molt es va parlar (i encara es parla) de la coentor del seu programa, que treia el pitjor de la valencianitat, sobre tot comparat amb l’austeritat que es podria trobar en la catalana (TV3). Però si haguérem fet un repàs a la programació de la resta de canals de la època ens hauriem trobat amb Jesús Gil dins d’un jacussi rodejat de les Mamachicho a Tele5, o les xiquetes del Telecupón d’Antena 3, que duien més tela als peus que a la resta del cos. El seu programa no només va divertir a un país avorrit i cansat, sinó que el va vertebrar d’una manera divertida, fent-nos viatjar a pobles i comarques que ni tan sols sabíem que existien, duent eixa coentor al màxim esplendor entre l’humor i la vergonya.

Joan Monleon, ens has deixat com una innocentada més però en la nostra memòria perdures amb l’esperit del directe que hem heretat de tu. Deixem que gire la paella russa d’este país que no existís i espere que, siga la clòtxina, la carxofa o el garrofó el que ens toca hi haja sempre baix un bon premi; i recorda que amb tu vam escollir la vidriola que contenia més pessetes. Descansa en pau.