Ara sí que sí: després de 4 anys de treball ben fet, 4 anys de denuncies i compromisos, 4 anys de propostes i compliments arriba la hora de la veritat: ja estem en campanya Electoral!.

I tot això el podeu vore en el nostre canal de televisió per internet: compromís.tv. O també podeu comprovar les nostres propostes joves a la web de campanya jove: vitaminacompromis.com; fins i tot ens podeu ajudar a la nostra web de voluntariat per compromís: somcomtu.com!.

Ja sabeu qui som, ja sabeu com treballem i quines són les nostres propostes per un millor País i una millor societat. Ara la paraula és teua; ens votes?… Vota Compromís!.

Panoràmica de la concentració

Com tots sabeu, ahir va haver a la ciutat de València una concentració a favor de la llibertat de comunicació i demanant al Consell que torne TV3 als nostres televisors, tal com ha fet els últims 20 anys. I com qualsevol manifestació, ja tenim ací la pluja de xifres: de les 5.000 ànimes que reclamen els organitzadors a “alguns centenars” que indica algun que altre diari hi ha molt de moviment de persones.

Figura 1 (Zona A)

Com sóc dels que no crec en les xifres donades a ull, i apel·lant a la meua ànima d’enginyer, vaig a provar de fer un recompte sistemàtic i el més realista possible de la quantitat de gent que va haver a les 19.30 hores ahir en la plaça de la Mare de Déu de València. Vaig a utilitzar el mateix sistema que ja utilitzaven a la web Manifestódromo en la “època dorada de les manifestacions a Madrid” (no a la guerra, atemptats als rodalies…).

Primer de tot he dividit la zona en dos àrees:

• Zona A: Correspon a la zona de la part interna de la plaça (la part de baix de les escales), comptant des de les escaletes pel sud fins a la font del Túria pel nord (sense comptar la font, és clar!). Esta àrea correspon a la Figura 1 i la seua superfície és de de 1.514m².
• Zona B: La segona àrea correspon a tota la resta de la plaça, des de la porta dels Apòstols pel sud fins a el carrer de la Batllia pel nord (exclòs este últim, és clar); tampoc s’ha comptat la zona de plaça al nord d’este carrer (que no se si hi havia gent, ni tinc cap foto d’esta zona). Esta àrea és la il·lustrada en la Figura 2 i la seua superfície és de 4.045m² – 1.514m² de l’àrea anterior = 2.531m²

Figura 2 (Zona B)

Una vegada tenim ja definides les àrees, comencem amb el nostre recompte. Primer de tot anem a treballar sobre la primera àrea (Zona A), que segons les fotos pareix que té una ocupació mitjana entre 1,5 persones per metre quadrat (3 persones cada 2m²) i 2 persones/m². En el cas de comptar 1,5 persones/m² ens ixen 2.271 ànimes, i en el cas de 2 persones/m² serien 3.028 ànimes. Deixem llavors en eixa zona una forqueta de possibilitats entre {2.271-3.028} persones.

Per altra banda, tenim la segona zona (Zona B) de 2.531m², que per les fotos pareix que la ocupació va ser molt menor, una mitjana entre 0,5 persones/m² (una persona cada dos metres quadrats) i 0,25 persones/m² (una persona cada 4m²). En el cas de comptar 0,25 persones/m² ixen 633 caps, i en el cas de 0,5 persones/m² serien 1.265 caps diferents. La forqueta d’este àrea queda tancada entre {633-1.265} persones.

Ara anem a vore els màxims i els mínims. L’assistència mínima a la manifestació seria la suma de les mínimes en les forquetes de les dos zones; això és 2.271 a la Zona A i 633 de la Zona B: un total de 2.904 ànimes. Per altra banda, la suma dels màxims de la zona A (3.028 persones) i de la zona B (1.265) és de 4.293 ànimes.

  

En resum: la forqueta final d’assistents a la manifestació de València és entre 2.904 i 4.293 persones. Suposant que les àrees són correctes (que jo crec que sí per les fotos i la meua experiència personal) i les densitats de persones indicades (que crec que les forquetes entre les que m’estic movent són correctes per les mateixes raons que les àrees) en la manifestació en cap cas van haver menys de 3.000 ni més de 4.300 caps diferents. I al meu parer (però això ja és opinió personal) crec que el número real va estar més proper a la segona xifra que a la primera.

Figura 3 (Santa Clara)

Com a extra, vaig a fer el mateix per la concentració de dissabte a Castelló: el àrea (que podeu vore a la Figura 3) correspon a 844,17 m², i per les fotos i la meua experiència personal he calculat una ocupació entre 1,5 i 2 persones/m². En eixe cas la forqueta quedaria entre 1.266 i 1.688 persones en total. En este cas la meua opinió personal és que la xifra real va estar més propera a la primera (1.266) que a la segona.

Seu de Lo Rat Penat a la Ciutat de València

És temps de muntar el pessebre a Casa i representar el Betlem de la Pigà a Castelló; i supose que és per això que els amics de Lo Rat Penat han decidit muntar el seu pessebre particular, divertint-nos en estas fechas tan señaladas (la reina y yo… ejem!). Faig un resum del tema fins ara.

Tot va començar fa ens dies quan, contra tot pronòstic, Lo Rat Penat va convidar al professor Abelard Saragossà (professor de filologia catalana a la Universitat de València) per donar una conferència sobre el lingüista del segle XIX Josep Nebot. Recordem que esta institució valencianista centenària es va separar els anys ’70 de les tesis que avalen la unitat de la llengua, i muntant un altre belem paregut a l’actual van entrar en una deriva secessionista com ja va  desgranar fa uns anys valencianisme.com en un reportatge.

Davant este canvi, tant els que han sigut tradicionalment els braços polítics d’esta institució (històricament Unió Valenciana i últimament també Coalició Valenciana) com el seu braç militar (el GAV) van agafar un cabreig important, fins al punt que van pintar la façana de la seu de Lo Rat Penat acusant-los de catalanistes; i a partir d’això tot es va complicar.

El següent pas el va donar Enric Esteve, president de Lo Rat Penat, que durant la gala d’entrega de premis dels Jocs Florals va demanar la paraula per carregar contra els radicals, i deixar clar que no hi ha ningú amb la capacitat de decidir qui és valencianista i qui no. També va afirmar que «no tancarà les portes a qui, estimant a valència, pensen d’altra forma» que ell. Està clar que s’estava dirigint tant a UV, com CV i el GAV. També va acceptar una entrevista amb el diari Levante-emv on deixava clara la seua postura de que el valencianisme ha de deixar arrere les tesis anticatalanistes; també opina sobre el BLOC, dient que no ha tingut mai cap problema amb el nostre partit, i que «no coneix la nostra política» (sic). El diari també li va dedicar la seua editorial del dia, deixant patent que pot ser un punt d’inflexió per a l’entitat.

Davant estes declaracions del president, Coalició Valenciana, Unió Valencia i el GAV van mostrar-se d’acord d’una forma que feia temps que no es veia: tots tres van demanar públicament a les bases de Lo Rat Penat que defenestraren al seu president, Enric Esteve. Però pareix que no ho tindran tan fàcil, perquè este mateix matí la directiva de Lo Rat Penat ha enviat als diaris un comunicat subscrivint totes les paraules del seu president, on ratifiquen la seua «posició en pro d’un valencianisme unit i de construcció», i sempre «amb les portes obertes a tot aquell que vinga a treballar positivament pel poble valencià».

Definitivament alguna cosa està passant en Lo Rat Penat. Pels àmbits polítics es comenta que este canvi es pot deure a un toc d’avís des d’alts càrrecs del PP a la cúpula de la entitat; a mi certament no m’importa de qui venen les ordres, sempre i quan demanen una posició moderada a esta associació que tant ha fet des de fa més d’un segle pel valencianisme. I tu?, què opines?.

Moment del concert del 8 d'octubre del BLOC JOVE

Octubre, amb els seus 5 caps de setmana i els dos ponts festius que normalment conté, normalment ja és complicat per a mi. Però este any des del BLOC JOVE hem volgut trencat les fronteres del nostre aguant: entre el treball (de dilluns a divendres), les obligacions i els actes del BLOC JOVE no he tingut un sol dia lliure en tot un més. Quede este resum com a tribut a tots els que ho han fet possible.

Com ja sabeu, l’octubre va començar en divendres, dia que començà la festa amb la presentació de candidats del BLOC de Castelló de la Plana. Amb la formalització d’Enric Nomdedéu i Ali Brancal com a candidats del BLOC i Vicent Marzà com a candidat del BLOC JOVE vam començar la pre-pre-campanya en Castelló, que es veu més llarga que un dia sense pa. Gràcies a déu els nostres candidats són forts i aguantaran el que calga.

El BLOC JOVE marxant pel carrer Sant Vicent a la Processó Cívica

Entrada ja la segona setmana vam calar foc al terratrèmol de la nostra particular mascletà. Primer amb el ja tradicional concert del BLOC JOVE en commemoració del dia nacional dels valencians, que este any va recaure en el divendres 8; com tots els anys va ser un total èxit i vam omplir el poble de Godella de valencianistes amb els concerts d’Aspencat i Sva-ters entre altres.

Al dia següent, 9 d’octubre, la gent del BLOC JOVE ens vam alçar ben de matí per a participar en la processó cívica; com tots els anys, els grups violents van provar d’impedir que marxàrem acompanyant a la reial senyera, però el dispositiu policial i els nervis d’acer dels nostres militants i simpatitzants van fer que acabàrem la marxa sense més contratemps que un parell de pedres mal tirades i alguna que altra taca de pintura a la roba. Enhorabona a tots!.

El BLOC JOVE a la manifestació del dia 9 d'octubre, marxant pel carrer de Colón

Sense canviar de dia, a la hora de dinar vam acompanyar als amics d’Escola Valenciana en la seua festa de 25 anys de les Trobades en Valencià. I casi sense despentinar-nos vam continuar el nostre dia amb la participació a la manifestació convocada per la comissió 9 d’Octubre amb el lema “pels drets nacionals i socials”. Després d’això sopar de germanor i a dormir, que va ser un cap de setmana ben llarg!.

Passant ja de setmana ens trobem el dissabte 16 el Congrés Local del BLOC JOVE de Vila-real, on va ser escollida una nova coordinadora dirigida per Eduard del Salto; ànim per a tots els companys socarrats per esta nova etapa, que de segur donarà bons fruits.

Saltant al divendres 22 vam tindre el Sopar Estellés de Castelló de la Plana, on ens vam reunir per recordar al gran poeta de Burjassot que va ser Vicent Andrés Estellés. Una meravellosa vetlada on el BLOC JOVE va estar representat amb dos militants de la mateixa Castelló i un de Rafelbunyol.

Joan Ribó, parlant davant l'assemblea del BLOC JOVE de Ciutat de València

Al dia següent (dissabte 23) vam tindre també l’Assemblea Local del BLOC JOVE de Ciutat de València, on no només vam parlar de l’estratègia a seguir amb la mirada posada en les eleccions locals, sinó que també vam escollir una nova coordinadora que ha de portar al col·lectiu fins a la fita electoral; ja sabeu tots que sóc un manegueta, i com no podia ser d’altra manera vaig eixir triat Secretari de Comunicació de la nova Coordinadora.

I eixe mateix cap de setmana, en especial el diumenge 24, vam fer la presentació oficial del Lip Dub del BLOC JOVE, gravat durant la TNT 2010. Va ser el primer Lip Dub de la política valenciana, i amb milers de visites els primers dies es va posar com un dels vídeos mes vistos de Youtube a tot l’estat espanyol.

Militants i simpatitzants dinant a l'aplec del Puig

Arribem ja a la traca final d’este octubre, el cap de setmana del 29 al 31. Va començar el mateix divendres amb el Congrés Local del BLOC JOVE de Castelló de la Plana, on vam escollir la nova coordinadora en vistes a la campanya electoral; com a nou secretari local tenim a Vicent Marzà, que també és candidat del BLOC JOVE a la llista per Castelló. El dissabte vam continuar amb la reunió de constitució de la Comissió Electoral Nacional del BLOC JOVE, on vaig quedar a càrrec de les webs de campanya.

I acabant, i com el petardo gros eixe que hi ha a totes les traques de boda, el diumenge 31 vam tindre la gran festa del BLOC: el darrer diumenge d’octubre al Puig. Com tots els anys, gran quantitat de militants i simpatitzants del nostre partit van vindre a dinar paella (que es va fer cadascú… que som pobres!) i on el BLOC JOVE va tindre presència i paraeta pròpia.

En resum: va ser un octubre ben complicat, ple d’actes i esdeveniments… i sobre tot ple d’esperit de superació i de consciència de poble… de poble valencià!.

Sí, teniu raó: ens el vam passar genial gravant-lo; potser no ens donarà vots, però simplement aconseguint amb això que la gent jove deixe de vore la política com una cosa avorrida, quadriculada i de gent gran ja haurem assolit el nostre objectiu. Mediterrani sóc!.

A tot això, i com a crèdits: la cançò original és de Seguridad Social, del disc Puerto Escondido.

La selecció, després de guanyar la eurocopa

Ahir el meu carrer de València es tornava boig després del gol de Puyol que donava a la selecció espanyola de futbol entrada per a la final del Mundial. I per boja vull dir exactament això: gent cridant pel carrer, els clàxons dels cotxes sense parar i fins i tot petards i carcasses, supose preparades per a l’esdeveniment.

En canvi, molts dels meus amics desitjarien que la selecció no guanyés: els més per motius polítics, i la resta per no aguantar l’eufòria de la gent sobre un esport que no els agrada.

Jo no tinc ni idea de futbol; a dures penes em sé les regles del joc, i jugant sóc com a mínim un inútil. Però hi ha una cosa que sí sé: una part imporant del poble valencià seria més feliç si aquesta selecció guanyés el Mundial. Resumint, el resultat del partit no farà mal a ningú, ni tindrà cap repercussió a llarg termini, però farà més feliç al meu poble; per això jo també estic amb “la roja”… i en este cas no parle de Pilar Bardem!.

Actualizació 12 de juliol de 2010
Enhorabona a tots els seguidors de la selecció espanyola de futbol, estiguen a on estiguen i siguen de la nacionalitat que siguen!.

La selecció espanyola, guanyadora del mundial 2010

La carta rebuda hui, 24 de maig

Hui m’he trobat a la meua bústia de Castelló amb una sorpresa: una carta d’enviament massiu publicitari amb la capçalera del pspv – PSOE al sobre. No és nou això de fer enviaments publicitaris fora de campanya, sense anar més lluny el BLOC de Castelló de la Plana en vam fer una fa pocs mesos; i el PP en fa contínuament utilitzant els recursos de la Generalitat i els ajuntaments a on governen. El que sí m’ha cridat l’atenció és el lema que utilitzen: “A la Comunitat Valenciana amb Noves Energies” (les majúscules són d’ells).

El contingut del sobre pareix de broma: encapçalant la missiva, al costat de el lema “Noves Energies” una foto de Jorge Alarte a la que no ix precisament molt afavorit, i 6 paràgrafs en castellà per un costat i en valencià per l’altre. El primer paràgraf ens conta que estem en una greu crisi econòmica (ves tu quina cosa!, no ens havíem donat compte!!); però és el segon paràgraf el que m’ha fet bollir la sang: critiquen la falta de solucions al problema des de part del Govern de la Generalitat (molt bé!)… però l’última vegada que ho vaig mirar ells estaven a la Moncloa i presenten la mateixa mancança d’iniciativa!.

Carta enviada pel BLOC, amb les nostres propostes

Per a queixar-se de la incapacitat d’un govern, el primer que s’ha que fer és presentar la teua alternativa, què faries tu en la mateixa situació; qualsevol altra cosa no passa d’un brindis al sol, no guanyem res canviant un govern que no sap com eixir d’un problema per a ficar un altre amb les mateixes dolències.

Com comentava abans nosaltres vam enviar també un enviament publicitari massiu, però amb una forma completament diferent: no ens dedicàvem a queixar-nos de l’incapacitat dels demés, sinó simplement exposàvem les nostres idees, les nostres propostes per a millorar el futur de la ciutat. Dos formes diferents d’entendre la política: el país es construeix amb idees i amb esforç, entre tots; mai farem res si només ens centrem en els problemes dels demés sobre tot quan, com al PSOE on el podem comprovar mirant a Madrid, no tenen res a oferir per a millorar la situació.

Nosaltres continuem amb la nostra política positiva, proposant les nostres idees i les nostres proposicions, fent el millor País Valencià que puguem no importa qui governe: no depenem de ningú, ni la nostra seu està a centenars de quilòmetres d’ací.

Finalment, transcric el contingut de la carta, i que cadascú valore per ell mateix:

Benvolguda veïna / Benvolgut veí:

Les veïnes i els veïns d’aquesta Comunitat travessem un moment difícil. La dura crisi en la qual ens veiem immersos ha generat en les nostres vides un escenari poc còmode per a moltes famílies i ciutadans, la empremta més representativa d’aquesta frustració és la destrucció de milers de llocs de treball.

Vivim un moment, en el qual els ciutadans d’aquesta Comunitat hem de suportar a més de la gran crisi que travessem l’observar bocabadats com l’actual Govern de la Generalitat Valenciana esta bloquejat, sense rumb ni energia, incapaç d’afrontar aquesta crisi i dedicant-se a malbaratar els diners deis valencians en el que no toca.

Els ciutadans i ciutadanes que viuen en aquesta Comunitat es mereixen un Govern que atenga a les seues necessitats, que els escolte i els resolga els seus problemes. I per a portar a terme aquest canvi necessitem l’esforç de tots i totes en noves prioritats.

Pròximament estaré a el seu barri per a conèixer de primera mà les realitats i preocupacions a les quals hem de trobar solució, escoltant els problemes deis seus veïns, que segur vostè comparteix.

M’agradaria poder-ti saludar personalment i en tot cas li convide que compartisca amb mi les seues idees i suggeriments enviant-me-les al correu electrònic: jorge.alarte@socialistesvalencians.org

Serà per a mi un plaer compartir punts de vista i reflexions sobre la situació política i social de la seua ciutat o sobre la Comunitat Valenciana.

Reba una cordial salutació.

Jorge Alarte
Secretari General dels Socialistes Valencians

Imatge actual de la coalició

Esta setmana va començar amb la presentació en societat del nou popurrí de sigles electorals a qui hem donat com a nom “Coalició Compromís”. A banda de si serà o no positiu este nou agrupament de partits (el temps el dirà), el que sí és segur és la repercussió que ha tingut en els mitjans de comunicació del nostre país: tots ho han remarcat com a notícia destacada… encara que cadascú ha interpretat els fets com més li ha convingut. Quede això com un xicotet recull de les diferents “opinions” que han publicat els diaris més llegits.

Comencem amb El País, que ens deixa el següent titular: «Una coalición por la transparencia». Este diari marca com a part més important les declaracions de l’Enric Morera explicant que la nova coalició hauria de ser el tercer espai que trenque el bipartidisme al País Valencià. També recorda un poc la trajectòria del grup parlamentari actual indicant que s’han dedicat principalment a la lluita contra la corrupció i la denúncia al govern de Francisco Camps; i un poc fora de context al meu parer, introdueixen en la notícia la possible incorporació de Joan Ribó com a cap de llista per la ciutat de València. Per acabar, el periodista inclou un últim paràgraf indicant que hi ha diferències entre els partits de la coalició per exemple en assumptes com la utilització de paranys.

Passem al Levante, que ens deixa el titular «El nuevo Compromís se presenta como la opción ´del País Valencià´ para los socialistas sin carné». Al periodista d’este mitjà li ha paregut el més important el propi nom, que indica que s’ha posat per evitar el enfrontament amb Esquerra Unida; després d’això es centra en els comentaris de l’Enric, sobre tot els de que aspiren a recaptar el vot no socialista (sic) del PSOE, i que no li regalarien el govern a qualsevol preu.

Moment de la presentació de la coalició, a la seu de la Universitat de València

Continuem amb la notícia des dels ulls de l’ABC: «Oltra garantiza “sus” votos a Alarte si puede gobernar». El mitjà marca com a més importants les declaracions de Mònica Oltra sobre que si es dona el cas recolzarà al PSOE. També utilitzen formes literàries com per exemple que la coalició «derrochó optimismo».

La notícia a El Mundo porta com a titular «Mónica Oltra dice que ‘si los números dan, garantizaremos un gobierno de izquierdas’». Sense tindre en compte el títol amarillista molt en consonància amb el de l’ABC, el contingut es troba ben presentat i donen tota la informació rellevant. Apareixem com a importants les declaracions de l’Enric i recorda el bon moment de l’actual grup parlamentari; per altra banda també es fa ressò de les paraules de Mònica, sobre tot la part de trencar el bipartidisme. L’article va acompanyat d’un segon sub-article titulat «Gobierno de izquierdas» a on explica les declaracions d’Oltra i Carles Arnal sobre un suposat govern d’esquerres a la Generalitat.

Passem al diari gratuït ADN, amb el següent titular: «Bloc, Iniciativa y Verds reivindican el tercer espacio en Coalició Compromís». Este diari pareix que no ha volgut “mullar-se” massa amb la notícia, i explica punt per punt i en ordre la nota de premsa “oficial”; trobem el perquè del nom i també es fa ressò un per un dels comentaris de l’Enric, la Mònica i el Carles.

A Las Provincias ens trobem el titular «Los socios de Compromís no se ponen de acuerdo sobre si pactarían con el PSPV». El periodista d’este mitjà informa de que el pacte és sense Esquerra Unida, i es centra en que els integrants no van estar d’acord a la roda de premsa si pactarien obertament amb el PSOE per a fer un possible canvi de govern.

Actuals integrants del grup parlamentari Compromís

Per últim peguem una ullada als dos diaris “provincials” (sic), el Información (Alacant) i el Mediterráneo (Castelló). El Información titula «Los socios de Compromís reeditan su pacto electoral para 2011 y apuestan por extenderlo a los municipios» i centra la notícia en que, en contra de les anteriors eleccions autonòmiques, en estes la coalició vol introduir-se també en les municipals; també reprodueixen algunes de les declaracions de l’Enric i els suposats caps de llista a les tres circumscripcions. En canvi el Mediterráneo titula «COALICIÓ COMPROMÍS: Iniciativa, Bloc y Verds exigen su ‘espacio’ en Les Corts» despatxant la notícia en breus i remarcant la intenció de traspassar la coalició a l’àmbit municipal.

En resum, que hi ha diaris que ens han tractat bé, com per exemple a El País i l’ADN, altres han remarcat el més negatiu de la notícia com el Levante i Las Provincias, i per últim tenim els que s’han fabricat una notícia nova (i escrita amb lletres grogues) amb trocets de la original com l’ABC.

Cas especial és el del diari El Mundo, que ha fet una molt bona redacció de la notícia, però s’ha deixat endur amb un títol més a prop del sensacionalisme de la premsa del cor que d’un diari seriós. I també remarcar el punt de vista dels diaris exclusivament d’Alacant i Castelló, que com tenen la Generalitat lluny es centren en els possibles pactes locals, que els queda més a prop.

Definitivament, material de sobra per a fer un curs d’ètica periodística. I a Déu gràcies que era una notícia simple amb nota i roda de premsa.

Faig 1 anyet!

No pareix molt: 1 any. Sense anar més lluny jo mateix tinc 26 vegades això. I és que este bloc fa 1 anyet, i no vos imagineu quant m’ha costat de criar. Encara que fins al 21 de gener no va tindre cap entrada, i que no vaig fer-lo públic fins unes quantes setmanes després, la veritat és que va ser el dia 5 pujat a un avió que em portava de València a Ginebra quan vaig començar a muntar-lo; i això que la gent diu que perd el temps volant!.

En este any he parlat de moltes coses, sobre tot de política encara que també de xorrades meues. He fet més d’una entrada amb propostes més o menys realitzables i (encara que em vaig prometre de no fer-lo) podeu trobar alguna entrada dirigida amagada. Entre les llums podem trobar l’anàlisi dels resultats de les eleccions europees (a les quals li vaig dedicar molt de temps), que em va enllaçar l’Enric Nomdedéu i va rebre un allau de visites que a poc em tiren el servidor; i tampoc hi ha que oblidar la que vaig escriure sobre València 2020, que algú la va enviar a mename.net i va produir en una hora tants accessos com en un mes normal.

Per altra banda, també hi ha hagut ombres, com per exemple l’agost que no vaig poder mantindre el ritme d’una entrada mínima a la setmana que vaig prometre a mi mateix. Però, per damunt de tot, crec que he acomplit l’objectiu que tenia quan vaig començar amb tot això: millorar en l’escriptura de textos; tampoc és que ara siga tot un novel·lista, de fet fa poc em van dir que escrivia fatal… que li farem!.

Unes poques estadístiques (que són odioses ): 53 entrades, 8 categories, 170 etiquetes i 34 comentaris… que pareix res comparat amb els 2.056 comentaris d’spam que s’han bloquejat!. El que no hi ha dubte és que este es el projecte meu que li he dedicat més temps de la meua vida; no puc prometre que puga mantindre el ritme, però com a mínim provaré a continuar amb això fins a les eleccions de 2011… això vol dir que em tindreu que aguantar un anyet més!. Gràcies als que em llegiu!!.

Acabe amb els crèdits de la foto: és de sandra (cc-by).

Joan Monleon, en 2008 (LGPL)

Ha sigut el dia dels innocents que ha mort un que d’innocent no tenia res; com si fora l’últim txascarrillo que ens deixa qui va fer de tota la seua vida un show, fins al punt de entrar a les nostres cases fent del nou canal autonòmic “la nostra”.

Probablement penseu que sóc massa jove per recordar els anys 80, i potser és veritat; resulta que va ser un 9 d’octubre de 1989 (primer dia d’emissions regulars de canal 9), a les 20.30 de la vesprada quan va estrenar el seu Show televisiu. Probablement va ser la primer vegada que vaig tindre notícia d’ell; però no va ser la primera vegada que el seu particular show tocava la vida dels valencians. A començament dels anys 70, a la falla de Corretgeria – Bany dels Pavesos (com no podia ser de altra manera per a un valencià de socarrel) ja es dedicava a provocar el personal, amb el seu grup de folk valencià: Els Pavesos.

Ja en els anys 80 va entrar en el món del cinema, amb pel·lícules tan valencianes com El Virgo de Vicenteta i El Vicari d’Olot; Amb estes obres va travessar les fronteres de la ciutat de València i es va donar a conèixer a tot el país. Però el salt a la fama el va donar amb el seu Show a Canal 9, on vam trobar el Joan Monleon més coent: va fer de la coentor de lo valencià tot un art que va agradar tant a les masses com per a mantindre’s 5 anys en antena; i això que va tindre en contra tota la intelectualitat del regne.

Però tornem als meus records; com he comentat abans, als 80 era massa jove com per a recordar moltes coses. De fet els pocs records que tinc de finals dels 80 i començaments del 90 són coses que vaig vore a la tele, coses que van cridar l’atenció a un xiquet de 7 anys com per a que quedaren marcades en la seua mala memòria d’adult. Entre elles podem trobar la més llunyana en el concert de “la Nit” de Barcelona, prèvia als jocs olímpics del 92, i que es va fer el 8 d’octubre de 1988; encara no se el motiu, però Freddy Mercury i Montserrat Caballé cantant “Barcelona” amb la Font Màgica i focs d’artifici de fons va ser el primer record que es va clavar al meu cap. També recorde com si fora ahir la cerimònia d’inauguració d’eixos jocs olímpics del 92: és el primer dia que recorde sencer de tota la meua vida. Altra imatge que em va quedar gravada va ser l’incendi del Gran Teatre del Liceu de Barcelona; potser per que ja tenia la imatge de Montserrat Caballé del concert amb Freddy, però les seues llàgrimes a les portes d’un edifici pràcticament ensorrat per les flames se’m van marcar en el meu subconscient. Però tot això són fets aïllats, esdeveniments d’un sol instant que em van cridar l’atenció tant com per a escriure’s a foc a la meua memòria

Per altra banda, el que sí recorde dia rere dia, com un altre ritual com sopar o anar a escola, és estar gitat al terra de casa dels meus pares davant de la tele damunt d’un parell de coixins, mirant com una persona anònima guanyava 5.000 pessetes, unes dones amb poca roba duien vidrioles emulant les seues mamelles, o un home gros i sense vergonya ens preguntava en quin poble podíem trobar el campanar de la foto; i fins i tot eixe home desvergonyit feia que algú des de casa, i amb una paella impossible, guanyara uns premis que a dia de hui ens pareixen ridículs, però que en la meua ment de xiquet de 1990 eren fortunes.

Molt es va parlar (i encara es parla) de la coentor del seu programa, que treia el pitjor de la valencianitat, sobre tot comparat amb l’austeritat que es podria trobar en la catalana (TV3). Però si haguérem fet un repàs a la programació de la resta de canals de la època ens hauriem trobat amb Jesús Gil dins d’un jacussi rodejat de les Mamachicho a Tele5, o les xiquetes del Telecupón d’Antena 3, que duien més tela als peus que a la resta del cos. El seu programa no només va divertir a un país avorrit i cansat, sinó que el va vertebrar d’una manera divertida, fent-nos viatjar a pobles i comarques que ni tan sols sabíem que existien, duent eixa coentor al màxim esplendor entre l’humor i la vergonya.

Joan Monleon, ens has deixat com una innocentada més però en la nostra memòria perdures amb l’esperit del directe que hem heretat de tu. Deixem que gire la paella russa d’este país que no existís i espere que, siga la clòtxina, la carxofa o el garrofó el que ens toca hi haja sempre baix un bon premi; i recorda que amb tu vam escollir la vidriola que contenia més pessetes. Descansa en pau.