Gallardón i La Cantaora

Hui ha parlat el nou i flamant ministre de Justícia, Alberto Ruíz Gallardón, en la seua primera compareixença en el càrrec. I es nota que, encara que és nou amb això dels ministeris, no ho és en el tema de les reformes: ha portat el braç ben carregat de canvis per al Poder Judicial.

Adornat amb un nou mètode de tria del vocals del CGPJ, i amb un clar giny a la dreta més rància i a la jerarquia eclesiàstica amb la reforma de la llei de l’avortament, hi ha dos propostes que m’han cridat l’atenció bàsicament perquè atempten contra dos dels pilars principals de la justícia actual a Espanya.

Comencem per una de les característiques més importants d’un sistema de justícia: la universalitat d’este. Per a que siga just per a tots es pressuposa que independentment de la teua capacitat econòmica i estatus social has de rebre les mateixes facilitats i possibilitats d’atac i defensa. A la reforma que durà a terme el govern de Madrid hauràs d’abonar una quantitat important abans d’arribar a la segona instància del judici (que se te’n retorna si guanyes), fent gratuïta només la primera instància. Això és: si eres ric pots arribar fins al Constitucional si cap, però si eres pobre t’has de conformar només amb una oportunitat, amb el jutge del teu barri.

I no tornes, o millor no te'n vages

I l’altra reforma corca un altre dels pilars de la nostra justícia, que és el dret a la reinserció. El sistema actual accepta que independentment del delicte que has comés et pots reformar i re-integrar a la societat, i per això fixa una temps màxim per estar a la presó. A la reforma del senyor Gallardon trobem la institució d’una cadena perpètua revisable (sic), que en resum és que pots tirar-te tancat fins que la voluntat judicial (i política) de torn decidisca. És més, des del Govern central deixen clar que això només es gastarà en casos de gran alarma social; tenint en compte que per les nostres terres la gran alarma social no la creen els casos en sí, sinó la repercussió mediàtica que tinguen als canals de televisió es donarà la peculiaritat que la cadena perpètua només s’aplicarà les setmanes que Belén Estéban estiga de vacances, o no hi haja cap Boda Real.

En resum, que tenen contents als seus dient que els membres de ETA no tindran cap amnistia general (cosa que ara mateix tampoc cabria a la llei), els bisbes estaran calladets uns dies (fins que recorden que els mariques encara es poden casar) i sobre tot s’asseguren que siga més complicat que el cas dels trages de Camps torne a passar (perquè un jutge de primera instància no anirà tan lluny, veritat?).

Què penseu de tot això?, ens tirem al riu ja o esperem un ratet més?.

Els crèdits de les fotos, la de Gallardón i l’alcaldessa de València és de José Loaiza (cc-by) i la de la cadena rovellada de Elisabeth D’Orcy (cc-by-sa).

Cartell electoral BEA 2011

Per segon any consecutiu, el Bloc d’Estidiants Agermanats torna a guanyar les eleccions a claustre de la universitat de València, pujant la seua representació de 17 a 20 claustrals.

El Claustre és l’entitat que decideix la deriva de les universitats públiques. En el cas de la Universitat de València és triat de forma democràtica entre alumnes, professors-investigadors i personal d’administració-servicis (cadascú amb els seus representants). El BEA és un de tants sindicats creats per unificar esforços entre estudiants que tenen una mateixa idea de universitat; cal tindre en compte que no totes les universitats tenen un mètode tan democràtic en la tria de representants.

Amb els resultats oficials a la mà, podem confirmar que el BEA ha guanyat les eleccions claustrals de 2011, amb 20 representants (a 2010 van ser 17), i es manté com la força més votada lluny del segon (Campus Jove amb 15 claustrals).

Els resultats per facultats per al BEA són els següents:

• Geografía i Història: 2/5 (+1)
• Filologia: 2/6 (+1)
• Filosofia: 1/4 (=)
• Psicologia: 1/5 (=)
• Medicina: 2/4  (+1)
• Infermeria: 1/2 (+1)
• Fisioteràpia: 0/1  (-1)
• Magisteri: 2/5 (+1)
• Ciències de l’activitat física i l’esport: 1/1 (=)
• Químiques: 0/2 (=)
• Físiques: 0/1 (-1)
• Matemàtiques: 1/1 (+1)
• Biologia: 1/4 (=)
• Farmàcia: 1/4 (=)
• Enginyeria: 0/3 (-1)
• Dret: 1/9 (=)
• Econòmiques: 3/14 (Itaca) (=)
• Socials: 1/5 (=)

I els repartiments per sindicats (els 6 amb més representants, amb el canvi de claustrals respecte el 2010):

• 1.- BEA: 20 claustrals +3
• 2.- Campus Jove: 15 claustrals +1
• 3.- Acontracorrent: 8 claustrals +2
• 4.- AVEU: 6 claustrals +2
• 5.- Generació Universitària: 4 claustrals -6
• 5.- UPC: 4 claustrals (nous)
• 6.- SEPC: 3 claustrals -2
• 6.- AVEPSI: 3 claustrals =

Des d’ací la meua enhorabona al BEA!

El diputat al Congrés Baldoví i la diputada a les Corts Oltra celebren els resultats

Seguint la tradició que vaig començar a les eleccions al Parlament Europeu de 2009, i després a les Corts Valencianes i ajuntaments de 2011, vaig a organitzar les dades electorals de Compromís de les eleccions al Congrés dels Diputats del 20 de novembre de 2011, comparades amb els resultats de la mateixa formació (o com a mínim dels mateixos socis, encara que la marca era altra) a la mateixa votació l’any 2008. Com les altres ocasions, les dades seran per país, províncies (sic) i els municipis més populosos.

País Valencià i províncies:

• País Valencià: 125.150 vots i 1 diputat (29.760 vots al 2008, diferència de 95.390 vots, pujada del 320,53%)
• Província de Castelló: 11.857 vots (0 diputats) (3.223 vots al 2008, diferència de 8.634 vots, pujada del 267,88%)
• Província de València: 85.725 (1 diputat) (19.826 vots al 2008, diferència de 65.899 vots, pujada del 332,38%)
• Província d’Alacant: 27.568 (0 diputats) (6.711 vots al 2008, diferència de 20.857 vots, pujada del 310,78%)

Ciutats més populoses del País Valencià:

• Ciutat de València: 25.522 vots (3.626 vots al 2008, diferència de 21.896 vots, pujada del 603,86%)
• Alacant: 4.211 vots (485 vots al 2008, diferència de 3.726 vots, pujada del 768.25%)
• Elx: 2.476 vots (481 vots al 2008, diferència de 1.995 vots, pujada del 414,76%)
• Castelló de la Plana: 3.793 vots (749 vots al 2008, diferència de 3.044 vots, pujada del 406,40%)
• Gandia: 2.409 vots (755 vots al 2008, diferència de 2.654 vots, pujada del 351,52%)

Coalició Compromís a la processó cívica de 2011

Ja ho cantava Sènior a la seua cançó, i no va ser escollida com l’himne de campanya de Compromís per casualitat; realment els canvis socials que estem vivint denoten el signe dels temps: per fi les coses comencen a canviar.

Podríem parlar del 15M o de la defugida dels votants dels PPSOE, però també es pot vore a les coses xicotetes, a les que passen desapercebudes per la gran majoria però també denoten el canvi. Un exemple d’això són els actes oficials del 9 d’octubre a Ciutat de València.

Una mostra que les coses estan canviant és que des de 1995 que no hi havia tants partits diferents representant al poble valencià a estos actes; també que per primera vegada en molts anys es va reprendre el debat sobre quins són acceptables en una societat laica i igualitària com la nostra i quins no. Fins i tot es va trencar alguns acords tàcits històrics entre PP i PSOE.

Però on més clarament es pot vore el canvi és en l’acte més polititzat i esbiaixat de tots els oficials, que a més a més es tracta del més antic de tots: la processó cívica amb la Real Senyera. Des de fa ja anys (com es pot comprovar ací i ací) Compromís participa a este acte obert a tots els valencians, amb més o menys fortuna degut a les formes de alguns ciutadans que pensen que altres no tenen els mateixos drets que ells.

Però este any finalment s’han desemmascarat, han demostrat que en realitat els actes i la Real Senyera no els importen: han preferit deixar el seu benvolgut símbol, parar la marxa i evitar el pas d’altres ciutadans que no completar el recorregut sencer. Fins i tot es va arribar a escoltar el “Cara al sol“ en mig del carrer de La Pau, demostrant el seu democràtic tarannà.

En resum, i a pesar de tots els entrebancs creats, Compromís va acompanyar amb èxit la Real Senyera amb una pancarta pròpia recordant que el 9 d’octubre és el dia nacional de tots els valencians i que tots cabem als actes oficials. Perquè les coses estan canviant: és el signe dels temps.

Proposta de corredor ferroviari central

Encara no fa ni un any que vaig escriure en este mateix bloc sobre la importància del corredor ferroviari (persones i mercaderies) per al nostre país. En aquella ocasió va ser per l’amenaça de la Ford d’anar-se d’Almussafes si no s’invertia en esta infraestructura; però ara ha tornat a boca de tots per la possibilitat que finalment es done prioritat a altre traçat per enllaçar Algeciras amb la resta d’Europa.

Encara que des del PSOE afirmen que volen donar prioritat als dos projectes (quin eufemisme per dir que no es volen banyar en el tema!), Rajoy, possible futur president del govern d’Espanya pel PP, en unes declaracions a la premsa “eludeix” recolçar el traçat mediterrani deixant entendre que recolza altre traçat alternatiu: el “central”.

La idea de l’eix ferroviari central és acurtar Algeciras de França fent la línia recta, això és passant per Córdova, Guadalajara, Madrid, Zaragoza i creuant els Pirineus pel mig. Com podeu vore, això voldria dir tornar a les comunicacions radials a la península (tal com està ara per ara definit el AVE) i que tot torne a passar per Madrid.

El corredor Mediterrani, connectant els ports més importants amb la resta del continent

No tinc clar quin corredor dels dos seria més ràpid (el central és més curt però ha de pujar i baixar la “meseta”); però el que sí que tinc clar és que tindre que passar per Madrid per vindre a les nostres costes serà un desastre pel turisme… sense contar que les nostres mercaderies i ports (dels més importants d’Europa i base de la nostra economia) necessiten sense falta una eixida ferroviària de mercaderies directa amb el Continent.

En resum, que una altra vegada el PPSOE (els primers per recolzar l’alternativa “de Madrid” i els altres per no deixar clar quin és la seua prioritat, o canviar d’opinió constantment) deixen al nostre país completament venut i de la pitjor manera: no només venent el present (negant-nos una infraestructura necessària) sinó també el futur (difícilment serem una regió industrialment competitiva a Europa si no tenim esta infraestructura a mig termini).

Actualització 7 setembre

Per si algú no li havia quedat clar, això és el que opina el Ministeri de Fomento (PSOE) sobre el tema.

Ara sí que sí: després de 4 anys de treball ben fet, 4 anys de denuncies i compromisos, 4 anys de propostes i compliments arriba la hora de la veritat: ja estem en campanya Electoral!.

I tot això el podeu vore en el nostre canal de televisió per internet: compromís.tv. O també podeu comprovar les nostres propostes joves a la web de campanya jove: vitaminacompromis.com; fins i tot ens podeu ajudar a la nostra web de voluntariat per compromís: somcomtu.com!.

Ja sabeu qui som, ja sabeu com treballem i quines són les nostres propostes per un millor País i una millor societat. Ara la paraula és teua; ens votes?… Vota Compromís!.

La pancarta del BLOC JOVE, eixint de les torres de Quart

Ahir vaig estar amb el BLOC JOVE en la manifestació convocada per Acció Cultural del País Valencià i el seu president, l’Eliseu Climent. I vaig estar per moltes raons: cal alçar la veu pel tema de la manifestació (la llibertat d’expressió, en especial el tancament de TV3 al País Valencià), és una cita ja tradicional i sobre tot cal recordar i commemorar una data tan nefasta per al poble valencià com va ser el 25 d’abril de 1707.

Per tot això vaig comparèixer, com des de fa anys, a la convocatòria d’ACPV; però este any la meua presència va anar acompanyada d’un mal sabor de boca: per quart any consecutiu el leitmotiv d’esta manifestació unitària va ser el mateix: TV3 i els repetidors d’ACPV.

Personalment pense que és un tema ben important, però no tant com per monopolitzar la manifestació unitària del valencianisme durant tant de temps; en estos quatre anys han aparegut una gran quantitat de problemes realment greus per la nostra societat com la corrupció a les nostres institucions o l’atur juvenil provocat per una de les pitjors crisis econòmiques de la nostra història. Però any rere any ens convoquen només amb un tema, fent pensar que realment és el que més ens importa. I damunt, un dels col·laboradors necessàries d’este teatret que ha sigut el tancament de TV3, el PSOE, va tindre la cara d’enviar un representant per agafar la pancarta!.

Com he dit al començament, jo vaig estar allà, recolzant als nostres; vam demostrar la nostra força amb més de 15.000 assistents*. Ara cal reflexionar que és el que realment volem i plenar les urnes electorals el proper 22 de maig, que és on realment es decidirà tot.

Figura 1: recorregut de la manifestació = superfície ocupada

* Sí, he dit 15.000, i no 100.000 com d’una forma completament desmesurada ha dit l’organització. Per desgràcia no hi vaig agafar fotos per fer un estudi més fidel a la realitat, però les xifres aproximades són les següents:

• L’àrea que va ocupar la manifestació (de les torres de Quart a les de Serrans, a la figura 1) correspon a uns 16.000 m², i és la mateixa que el recorregut total (quan es va arribar al final, encara no havia acabat d’eixir gent del començament)
• Encara que hi havia una quantitat important de gent en la calçada, els costats i voreres dels carrers per on va passar la manifestació no van estar plens; també hi havia grans forats entre pancartes. Això em fa ficar la forquilla de densitat de manifestants entre 1 i 2 per metre quadrat
• En eixe cas, els manifestants haurien de ser no menys de 16.000 i no més de 32.000; em sap greu no poder ser més específic, però no vaig fer la preparació necessària per prendre dades més contretes. Al meu parer (com a manifestant) la xifra real va caure més a prop del primer número que del segon.
• Per a que entraren els 100.000 manifestants indicats per l’organització caldria ficar un mínim de 6 persones en cada metre quadrat, comptant l’espai de voreres, arbres, cotxes aparcats…

Crash!

Ahir vaig vore una d’eixes situacions quem si no fora per la gravetat de les seues conseqüències, em farien petar de riure: un conductor girant el seu cotxe en una cantonada, tan preocupat de no ratllar la pintura nova del seu vehicle amb els cotxes aparcats que ni tan sols va mirar si venia algú pel mateix carrer on girava. I per l’altra banda del cantó un altre conductor, que pensant supose en les seues coses no va poder evitar l’accident.

En resum: hi ha vegades que per preocupar-nos de coses més properes o més probables ens oblidem del que realment és important. És més probable que per la nostra negligència acabem ratllant la pintura del cotxe del pare, però tots estem d’acord que l’important és mirar per on anem i no estavellar-nos amb altre cotxe en direcció contrària.

Fàcil d'untar

Al meu parer, ens està passant el mateix en la situació actual amb TV3. De sobte, en totes les ciutats i pobles del nostre país s’han convocat de manera espontània manifestacions i concentracions en suport d’este canal, dels pocs que podem (podiem!) trobar en la nostra llengua; i això és molt positiu: denota capacitat de convocatòria. Però moltes vegades estem utilitzant tots els nostres recursos en este tema, oblidant-nos dels que són en realitat més importants: per una banda la corrupció enquistada que tenim des de la Presidència de la Generalitat, que ens fa vore amb normalitat que el President siga condemnat per suborn, i per l’altra la incapacitat tant del Govern autònom com del central de millorar la situació creada per la crisi.

Jo dic sí a TV3, però m’agradaria vore els carrers plens també demanant la dimissió de Camps abans de l’esperpent de vore al nostre President jutjat i condemnat; o manifestacions multitudinàries en contra dels talls socials que el govern Socialista (sic) ens té ja acostumats. La nostra llibertat d’informació és ben important, però no deixem que l’arbre ens tape el bosc sencer!.

Els crèdits de les fotos: la del cotxe estavellat és de Lee Haywood (cc-by-sa) i la de la manifestació en contra de la corrupció a València és furtada de la web marisabeldimissio.blogspot.com, encara que no està clara la procedència original.

Eixida de la manifestació, a la plaça de la Independència

Seguint els pasos de l’article de la setmana passada, on vaig fer un recompte sistemàtic de la concentració per TV3 i la llibertat de comunicació al País Valencià a la ciutat de València, m’he decidit a repetir la jugada amb motiu de la multitudinària manifestació que es va dur a terme ahir dia 26 de febrer en la ciutat de Castelló de la Plana. Esta vegada l’organització va indicar que els manifestants van ser 15.000, i la premsa es va moure entre “uns milers” i els 10.000 que va comptabilitzar Vilaweb.

Fer el recompte d’esta manifestació ha sigut més complicat que en la concentració de València: el seu format de marxa obliga a que la gent no estiga estàtica sinó sempre en moviment, i és més complicat endevinar l’àrea que ocupen el assistents per una banda, i acotar les àrees de concentració variable per l’altra. Per tot això este recompte serà menys precís que el de la setmana passada, però tot l’acurat que he aconseguir amb als mitjans al meu abast.

Figura 1: Zona A, carrer Major

Encara que com he dit abans la marxa va estar en continu moviment, hi va haver dos moments que va estar estàtica el temps necessari per a fer les fotos de control i acotar l’àrea ocupada de manera realista. Per desgràcia estos dos moments van ser més a prop de la final de la marxa (8.10h i 8.30h) i és possible que molts dels assistents ja hagueren tornat a les seues cases, cansats per quasi hora i mitja caminant.

El primer moment d’atur a la marxa, i que vaig poder enregistrar sense problemes, va ser al carrer Major abans de l’entrada dels manifestants a la Plaça de Maria Agustina. El àrea està representada per la figura 1 (zona A) i correspon a una superfície de 2.949m², des d’un poc abans de la plaça Santa Clara fins a l’entrada a Maria Agustina. Segons es pot vore a les fotos la densitat de la gent no és molt gran, i encara que darrere de les pancartes arriba a ser fins i tot superior a 2 persones/m² la mitjana quedarà en la forqueta entre 1 persona/m² i 1,20 persones/m² (6 persones cada 5 metres quadrats). Amb estes dades, la forqueta d’assistència a la manifestació queda entre 2.949 i 3.539 ànimes.

Figura 2: àrea B, plaça de Maria Agustina

També tenim altre punt de control, al començament dels parlaments a la plaça de Maria Agustina, on la gent va quedar-se durant uns minuts parada. El àrea ocupada, tota dins de la plaça, correspon a la dibuixada en la figura 2 (zona B) i conté una superfície de 2.498m². En este punt de la manifestació la gent es va compactar un poc més, i encara que hi ha zones de major concentració, a partir de les fotos i la meua experiència personal deixaria la mitjana de densitat en la forqueta entre 1,20 persones/metre² (6 persones cada 5 metres quadrats) i 1,50 persones/m² (tres caps cada 2 m²). Amb estes dades, la forqueta de participants quedaria entre 2.997 i 3.747 manifestants.

Per últim, anem a suposar que les diferències entre les dades dels dos punts de control provenen de l’error en la mesura i per tant els valors reals haurien de ser mes propers a les mitjanes aritmètiques entre ells. Comencem amb el valor mínim que a la zona A correspon a 2.949 caps i a la zona B 2.997; com podem vore les dos xifres són molt properes i la seua mitjana és de 2.973 persones. Per altra banda el màxim calculat a la zona A és de 3.539 manifestants i a la zona B és 3.747; esta vegada la diferència és un poc més alta, i la mitjana queda en 3.643 persones.

En resum: la forqueta final dels meus càlculs a la manifestació de la ciutat de Castelló de la Plana del dia 26 de febrer de 2011 és entre 2.973 i 3.643 persones. Suposant com sempre que les àrees indicades són correctes (que al meu parer sí que ho son ja que estan basades en les fotos de control i en la meua experiència personal) i que les densitats de manifestants dels càlculs són acurades (que pense que sí pel mateix motiu que les àrees) puc afirmar que en la part final de la manifestació van haver més de 3.000 persones, però que la xifra no va passar dels 3.650 manifestants. I basant-me en la meua experiència personal (això ja és una apreciació subjectiva) la xifra real va estar més propera del segon número que del primer, això és, el triple dels assistents a la primera concentració que es va fer per TV3 a la mateixa població fa poc més d’una setmana.

Panoràmica de la concentració

Com tots sabeu, ahir va haver a la ciutat de València una concentració a favor de la llibertat de comunicació i demanant al Consell que torne TV3 als nostres televisors, tal com ha fet els últims 20 anys. I com qualsevol manifestació, ja tenim ací la pluja de xifres: de les 5.000 ànimes que reclamen els organitzadors a “alguns centenars” que indica algun que altre diari hi ha molt de moviment de persones.

Figura 1 (Zona A)

Com sóc dels que no crec en les xifres donades a ull, i apel·lant a la meua ànima d’enginyer, vaig a provar de fer un recompte sistemàtic i el més realista possible de la quantitat de gent que va haver a les 19.30 hores ahir en la plaça de la Mare de Déu de València. Vaig a utilitzar el mateix sistema que ja utilitzaven a la web Manifestódromo en la “època dorada de les manifestacions a Madrid” (no a la guerra, atemptats als rodalies…).

Primer de tot he dividit la zona en dos àrees:

• Zona A: Correspon a la zona de la part interna de la plaça (la part de baix de les escales), comptant des de les escaletes pel sud fins a la font del Túria pel nord (sense comptar la font, és clar!). Esta àrea correspon a la Figura 1 i la seua superfície és de de 1.514m².
• Zona B: La segona àrea correspon a tota la resta de la plaça, des de la porta dels Apòstols pel sud fins a el carrer de la Batllia pel nord (exclòs este últim, és clar); tampoc s’ha comptat la zona de plaça al nord d’este carrer (que no se si hi havia gent, ni tinc cap foto d’esta zona). Esta àrea és la il·lustrada en la Figura 2 i la seua superfície és de 4.045m² – 1.514m² de l’àrea anterior = 2.531m²

Figura 2 (Zona B)

Una vegada tenim ja definides les àrees, comencem amb el nostre recompte. Primer de tot anem a treballar sobre la primera àrea (Zona A), que segons les fotos pareix que té una ocupació mitjana entre 1,5 persones per metre quadrat (3 persones cada 2m²) i 2 persones/m². En el cas de comptar 1,5 persones/m² ens ixen 2.271 ànimes, i en el cas de 2 persones/m² serien 3.028 ànimes. Deixem llavors en eixa zona una forqueta de possibilitats entre {2.271-3.028} persones.

Per altra banda, tenim la segona zona (Zona B) de 2.531m², que per les fotos pareix que la ocupació va ser molt menor, una mitjana entre 0,5 persones/m² (una persona cada dos metres quadrats) i 0,25 persones/m² (una persona cada 4m²). En el cas de comptar 0,25 persones/m² ixen 633 caps, i en el cas de 0,5 persones/m² serien 1.265 caps diferents. La forqueta d’este àrea queda tancada entre {633-1.265} persones.

Ara anem a vore els màxims i els mínims. L’assistència mínima a la manifestació seria la suma de les mínimes en les forquetes de les dos zones; això és 2.271 a la Zona A i 633 de la Zona B: un total de 2.904 ànimes. Per altra banda, la suma dels màxims de la zona A (3.028 persones) i de la zona B (1.265) és de 4.293 ànimes.

  

En resum: la forqueta final d’assistents a la manifestació de València és entre 2.904 i 4.293 persones. Suposant que les àrees són correctes (que jo crec que sí per les fotos i la meua experiència personal) i les densitats de persones indicades (que crec que les forquetes entre les que m’estic movent són correctes per les mateixes raons que les àrees) en la manifestació en cap cas van haver menys de 3.000 ni més de 4.300 caps diferents. I al meu parer (però això ja és opinió personal) crec que el número real va estar més proper a la segona xifra que a la primera.

Figura 3 (Santa Clara)

Com a extra, vaig a fer el mateix per la concentració de dissabte a Castelló: el àrea (que podeu vore a la Figura 3) correspon a 844,17 m², i per les fotos i la meua experiència personal he calculat una ocupació entre 1,5 i 2 persones/m². En eixe cas la forqueta quedaria entre 1.266 i 1.688 persones en total. En este cas la meua opinió personal és que la xifra real va estar més propera a la primera (1.266) que a la segona.